Presentació: Cap a noves funcions dels Observatoris de turisme, de la ponència impartida per Alícia Orellana, directora tècnica de l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada, al Fòrum CEICS celebrat el novembre de 2011. Celebrat al Campus Vila-seca de la URV.
Lloret Dialogues: The future of tourism areas // The tourism areas of the future
Drivers of low-carbon tourism areas:
Smart Destinations: Santi Solà (Calonge Municipality)
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
Barcelona rep 28 milions de visitants a l'any i 154.000 es desplacen cada dia per la ciutat, principalment a peu (45%) o en metro (33%), i en menys quantitat en taxi, bus o bus turístic (15%).
L'Ajuntament ha analitzat aquests moviments i el seu impacte, que provoca una saturació dels espais de gran afluència de la ciutat i desvirtua l'actual sistema de tarifes subvencionades del transport públic perquè els usuaris habituals paguin un preu just, i ha establert diverses línies estratègiques per avançar cap a una mobilitat turística més sostenible i compatible amb la dels ciutadans.
Entre d'altres, pretén integrar la gestió de la mobilitat dels turistes a la planificació global de la mobilitat urbana, dissenyar solucions als problemes de congestió de la xarxa de transport públic, repensar el servei de bus turístic, regular la mobilitat d'autocars turístics a la ciutat i revisar la política de tarifes perquè els visitants abonin el preu real dels seus desplaçaments.
Presentació: Cap a noves funcions dels Observatoris de turisme, de la ponència impartida per Alícia Orellana, directora tècnica de l'Observatori de la Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada, al Fòrum CEICS celebrat el novembre de 2011. Celebrat al Campus Vila-seca de la URV.
Lloret Dialogues: The future of tourism areas // The tourism areas of the future
Drivers of low-carbon tourism areas:
Smart Destinations: Santi Solà (Calonge Municipality)
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
Barcelona rep 28 milions de visitants a l'any i 154.000 es desplacen cada dia per la ciutat, principalment a peu (45%) o en metro (33%), i en menys quantitat en taxi, bus o bus turístic (15%).
L'Ajuntament ha analitzat aquests moviments i el seu impacte, que provoca una saturació dels espais de gran afluència de la ciutat i desvirtua l'actual sistema de tarifes subvencionades del transport públic perquè els usuaris habituals paguin un preu just, i ha establert diverses línies estratègiques per avançar cap a una mobilitat turística més sostenible i compatible amb la dels ciutadans.
Entre d'altres, pretén integrar la gestió de la mobilitat dels turistes a la planificació global de la mobilitat urbana, dissenyar solucions als problemes de congestió de la xarxa de transport públic, repensar el servei de bus turístic, regular la mobilitat d'autocars turístics a la ciutat i revisar la política de tarifes perquè els visitants abonin el preu real dels seus desplaçaments.
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
Sant Cugat aposta per la transferència de coneixement com a element clau de promoció turística
L’Ajuntament dóna un nou impuls al sector del turisme educatiu, empresarial i tecnològic com a element de reactivació i dinamització econòmica
El Pla Estratègic de Turisme, elaborat amb la Diputació de Barcelona, detecta altres recursos clau per atraure visitants com l’important clúster cultural de la ciutat i el Monestir
Promoció Turística Local i Informació al visitant. Curs amb certificat de professionalitat NIVELL 3. Tastet de l'assignatura ;Organització del Servei d'InformacióTurística
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
Documentació sobre els programes de recerca que desenvolulpa el PCT de Turisme i Oci a Vila-seca, lliurada en la jornada 'Experiències d'innovació en l'entorn del coneixement aplicades al sector turístic' i organitzades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Número 11 del butlletí 'Tendències' (editat a novembre de 2014), el newsletter sobre innovació en turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
Projecte sobre el terme turisme sostenible des de la perspectiva local. Analitzant l'actuació de l'Administració Pública, dels col·lectius i associacions. Tractant les estratègie aplicades amb exemples com el Park Güell, Port Aventura, i Turisme Garrotxa.
Sant Cugat aposta per la transferència de coneixement com a element clau de promoció turística
L’Ajuntament dóna un nou impuls al sector del turisme educatiu, empresarial i tecnològic com a element de reactivació i dinamització econòmica
El Pla Estratègic de Turisme, elaborat amb la Diputació de Barcelona, detecta altres recursos clau per atraure visitants com l’important clúster cultural de la ciutat i el Monestir
Promoció Turística Local i Informació al visitant. Curs amb certificat de professionalitat NIVELL 3. Tastet de l'assignatura ;Organització del Servei d'InformacióTurística
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
Documentació sobre els programes de recerca que desenvolulpa el PCT de Turisme i Oci a Vila-seca, lliurada en la jornada 'Experiències d'innovació en l'entorn del coneixement aplicades al sector turístic' i organitzades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Número 11 del butlletí 'Tendències' (editat a novembre de 2014), el newsletter sobre innovació en turisme del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya editat pel Laboratori d'Innovació i Intel·ligència Turística del PCT amb el suport del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona
Tendencia de la tecnología en la industria del turismo de reunionesOriol Miralbell
El documento describe las principales tendencias tecnológicas en la industria del turismo de reuniones. Identifica cinco nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) que están transformando la experiencia de los participantes, incluyendo el uso de datos masivos, presentaciones interactivas, acceso WiFi, extensiones virtuales de las salas y mayor énfasis en la seguridad de datos. Explica cómo estas TIC pueden usarse en las diferentes fases del proceso de organización y ejecución de eventos, y analiza las ventajas y des
Presentation in the Workshop: MOOCs. Development for Tourism and Hospitality Curriculum at ENTER 2014 Conference, 21 to 24 of January, Dublin, Ireland
Oriol Miralbell and the support of Julià Minguillón
Content Curation and Narrative Tourism MarketingOriol Miralbell
This document discusses content curation and narrative tourism marketing. It defines content curation as filtering and spreading information for specific audiences, adding value by organizing content. Content curation allows for knowledge exchange through social media and fostering narratives. A case study analyzes 15 content curation pages of tourist destinations, examining communication strategies, reader reactions, and best practices through qualitative and quantitative content analysis of curator actions and reader emotions and impact tracking. The goal is to understand how content curation can be used for tourism marketing.
Online social networks, an innovation path for social learning in tourismOriol Miralbell
Aims: This research wants to identify the key factors that make online social networks become good environments for knowledge exchange. We also want to understand how tourism professionals are using virtual networks for exchanging knowledge and how users perceive that social networking sites can help for long-life learning.
Key arguments were that even though in a complex industry such as Tourism with so many different activities and such an atomized enterprise structure, diversity and consequent diffidence makes communication difficult, the success of social networking sites among students and professionals has fostered the emergence of a huge amount of virtual communities of tourism professionals organized inside these sites and their dynamic activity.
Thus, in our study we have tried to study the level of trust, commitment and loyalty in these communities that are fundamental in knowledge exchange. At the same time we checked for the impact of key factors that make knowledge exchange in virtual environments more dynamic. Taken from the theory of connective knowledge we’ve studied how autonomy of users, diversity of members and ideas, openness of the networks and interactivity between members influence the perceived use of social networking sites for knowledge exchange.
Social Networking sites and knowledge exchange. The proposal of an acceptance...Oriol Miralbell
Presentation of July, 24, 2014 at the IADIS International Conference Web Based Communities and Social Media 2013 - 24 – 26 July, Prague, Czech Republic. This presentation was awarded as he Best Paper of the Conference.
Thesis defence done at the IN3 (Internet Interdisciplinary Institute) in Barcelona on November 22, 2012. PhD program: Information and Knowledge Society (Open University of Catalonia). Presented in Catalan.
Estudio de las TIC y el Turismo en España. Análisis de las ponencias del cong...Oriol Miralbell
In this paper we analyze the papers presented at the eight editions of TURITEC conference held between 1999 and 2010.We have sorted systematically the information on the entities that have made the presentations , the content covered and the subject area under study. The result of this analysis shows that the study of ICT applied to tourism has treated a wide thematic range. This work has been carried out mainly by the university, but also R & D institutes and other public and private tourism knowledge organizations have contributed with their papers to the TURITEC conference.
The analysis also shows a low level of collaboration between the universities and other sector bodies. The growing interest and application of ICT in theTourism calls for greater collaboration between the academia, the industry, both in ICT and in tourism, and the public administration. This would establish the foundation to stimulate innovation in this field with the ultimate aim of improving the competitiveness of Spain as a tourist destination and of the companies involved in the sector.
El documento describe las estrategias de sistemas de información (SI) en destinos turísticos. Explica los tipos de información turística y recursos de información disponibles, así como el cambio de paradigma hacia estrategias 2.0 como las redes sociales. También analiza soluciones tecnológicas como sistemas de gestión, reservas en línea, sistemas de distribución, gestión de la relación con clientes y business intelligence que pueden usarse para mejorar la competitividad de los destinos turísticos.
Seminario en la Facultat de Turisme de la UdGOriol Miralbell
El documento describe el estudio de comunidades virtuales de profesionales del turismo en redes sociales online para analizar su uso en el aprendizaje informal y el intercambio de conocimiento. Presenta un marco teórico sobre comunidades virtuales y de práctica y factores de éxito. Propone un modelo que integra factores de los sistemas de información, características de las comunidades virtuales y del aprendizaje informal para evaluar 112,858 miembros de 33 comunidades en LinkedIn, Facebook y Ning.
Este documento analiza el uso de las redes sociales online para el aprendizaje informal entre profesionales del turismo. Presenta un modelo para estudiar los factores críticos para el éxito de las comunidades virtuales en el intercambio de conocimiento, integrando factores de aprendizaje informal y conectivo. Finalmente, resume las conclusiones sobre la necesidad de superar barreras en el sector turístico mediante el uso de las TIC y el intercambio de conocimiento en redes sociales.
Presentación para el I Congreso Latinoamericano de Turismo y Convenciones 2.0 en Loja (Ecuador), organizado por la Universidad Técnica Particular de Loja - 25 de Mayo de 2010
2. +
Smart Tourism
Perquè el Smart Tourism?
La destinació intel·ligent
Big Data i Smart Tourism
La gestió intel·ligent / Business intelligent
Sostenibilitat i responsabilitat i Smart Tourism
Reptes del turisme intel·ligent
3. +
Smart Tourism
Cal prendre com a referència la lògica
del servei com a perspectiva alternativa
a l’orientació i les implicacions del
desenvolupament de l’smart tourism
5. +
Perquè el Smart Tourism?
El turisme té noves necessitats
Per part del turista
Per part de les empreses
Per part de les destinacion
Les tecnologies ens aporten bones solucions i permeten
pensar-les des de perspectives diferents
Cal millorar l’eficiència de la gestió i vetllar per la sostenibilitat i
la responsabilitat social
6. +
La destinació intel·ligent
A les destinacions intel·ligents la co-
creació de l’experiència del turista
comporta no només la personalització
de l’esperiència pel turista, si no que
encara resulta més importsant la
creixent implicació de les OGDs i dels
altres turistes a l’hora de “compartir
l’experiència” (Chen,
Drennan,&Andrews,2012).
7. +
La destinació intel·ligent
Els sistemes de l’IOT (internet de les coses) ajuda
a les destinacions en:
(1) informació i anàlisi, i
(2) automatització i control (Chui, Löffler & Roberts,2010).
Per exemple: usant els recursos RFID per les
entrades a ls museus o monuments visitables,
podent fer un seguiment del comportament del
turista i monitoritzar la seva visita (Lin, 2011).
8. +
La destinació intel·ligent
Les OGDs tradicionals fan servir
comunicació en un sol sentit tals com
fulletons o promoció en fires. En canvi,
les OGDs de les destinacions
intel·ligents donen més importància a
mantenir una conversa amb el turista a
través de les xarxes socials.
9. +
La destinació intel·ligent
Les destinacions avui
Noves exigències de les destinacions
Competència i sostenibilitat
Eficiència energètica i logística
Eficiència en la gestió de l’espai i del transport
Eficiència medi-ambiental
Les destinacion del demà
La ciutat com a paradigma / les aress metropolitanes
Ruralitat vs urbanitat
Les destinacions rurals queden fora de la smart destination?
11. +
Big Data i Smart Tourism
Big Data: quantitat vs. qualitat
Fonts i canals d’obtenció
Un oceà vermell o blau?
Usos del big data al turisme
Gestió intel·ligent de l’oferta
Gestió intel·ligent dels fluxos
Gestió intel·ligent de l’espai
Planificació i gestió de la qualitat
12. +
Recursos
INFORMACIÓ OPERATIVA I
INFORMACIÓ EXTERNA
1. Base de dades del PMS
2. Back office
3. Bd del CRM
4. Bd del punt de venda
5. Bd del Restaurant
6. Bd de les nòmines
7. Bd externes
CUBS D’INFORMACIÓ
1. Reserves directes
2. Reserves externes
3. Inventari d’habitacions
4. Altres departaments
13. +
Avantatges
Els hotels necessiten entendre qui és el seu client, per això,
han fet servir programes de gestió de dades que ajuda per identificar els
mercats, fruit de la integració de les dades dels clients.
La clau de l’èxit per a la integració de les dades del client és que es faci servir
una sola base de dades, el que permet que els programes de fidelització
siguin efectius.
Problema és que són molt cars , però si els hotels fan servir eficientment el BI, el
retorn en coneixement i informació resulta molt valuós.
15. +
La gestió intel·ligent / Business
intelligent
Millorar l’experiència del client
Optimitzar l’oferta i el rendiment
Recursos i solucions per al BI
Realitat avui i necessitats del futur
17. +
Sostenibilitat i responsabilitat i
Smart Tourism
Sostenibilitat?
L’OMT (2013:17) defineix el turisme sostenible
com “el turisme que pren plenament en
consideració els impactes econòmic,
ambiental i social presents i futurs, donant
resposta les necessitats dels visitants, el
sector, el medi-ambient I les comunitats
locals”.
18. +
Sostenibilitat i responsabilitat i
Smart Tourism
Sostenibilitat?
Les activitats turístiques s'han de centrar en la gestió dels
recursos. De manera què es compleixin totes les exigències
econòmiques, socials i de disseny, respectant al mateix temps
la integritat cultural, els processos ecològics essencials i la
diversitat biològica.
També, el turisme sostenible ha de comportar un alt nivell de
satisfacció dels turistes i garantir una experiència que valgui la
pena per als turistes, tot elevant la seva consciència sobre els
temes de sostenibilitat i la promoció de pràctiques de turisme
sostenible entre ells (OMC, 2013).
El turisme sostenible no és una forma diferent o especial de
turisme, sinó una condició del sector turístic en el seu conjunt,
que s'ha d'esforçar per ser més sostenible.
19. +
Sostenibilitat i responsabilitat i
Smart Tourism
El control en llocs protegits o sensibles a
la càrrega de persones es pot
monitritzar per un seguit de sensors
com, per exemple:
els de la qualitat de l’aire,
la concenració de públic i
el consum d’electricitat.
20. +
Reptes del turisme intel·ligent
Millorar l’experiència del turista
Facilitar la convivència entre quotidianitat de
ciutadans i visitants
Noves formes de participació en la presa de
decisions de la gestió turística
21. +
Reptes del turisme intel·ligent
Donar resposta a temps davant la contingència que
sorgeixi com a conseqüència de;
Canvi climàtic
Cnanvi de paradigma energètic
Fluxos poblacionals
Adaptar-se als canvis permanents de la demanda
(cicles de vida curts dels productes turístics)
Actualització permanent dels recursos d’informació