Sant Cugat aposta per la transferència de coneixement com a element clau de promoció turística
L’Ajuntament dóna un nou impuls al sector del turisme educatiu, empresarial i tecnològic com a element de reactivació i dinamització econòmica
El Pla Estratègic de Turisme, elaborat amb la Diputació de Barcelona, detecta altres recursos clau per atraure visitants com l’important clúster cultural de la ciutat i el Monestir
Documentació sobre els programes de recerca que desenvolulpa el PCT de Turisme i Oci a Vila-seca, lliurada en la jornada 'Experiències d'innovació en l'entorn del coneixement aplicades al sector turístic' i organitzades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Dossier amb els principals projectes desenvolupats al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci a octubre de 2013 en els àmbits dels sistemes d'informació, la intel·ligència de mercats, el desenvolupament de producte turístic, la tecnologia, la formació, i els plans estratègics i de competitivitat.
Producte de cap de setmana o d'activitats individualitzades, on es puguin disposar de diferents serveis i visites que ajudin a entendre millor la raó de ser de la Boqueria, la seva història i la identitat assolida en l’actualitat, mitjançant el fet cultural i en concret des del gastronòmic, veient els paisatges culturals locals que l’abasteixen de productes i la capacitat de concentrar d’altres d’arreu del món alhora, aprenen i ensenyant a cuinar, a cuidar-se, fer una trobada entre professionals, simposis, implicant a diferents sectors, etc., oferim un producte que pot ajudar a canalitzar el fet turístic existent en aquest espai cap a un enriquiment cultural a dues bandes.
Mesura de govern presentada el 19 de febrer de 2014 a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació en relació al manteniment, continuitat i suport als denominats establiments comercials emblemàtics de la ciutat.
Documentació sobre els programes de recerca que desenvolulpa el PCT de Turisme i Oci a Vila-seca, lliurada en la jornada 'Experiències d'innovació en l'entorn del coneixement aplicades al sector turístic' i organitzades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
Dossier amb els principals projectes desenvolupats al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci a octubre de 2013 en els àmbits dels sistemes d'informació, la intel·ligència de mercats, el desenvolupament de producte turístic, la tecnologia, la formació, i els plans estratègics i de competitivitat.
Producte de cap de setmana o d'activitats individualitzades, on es puguin disposar de diferents serveis i visites que ajudin a entendre millor la raó de ser de la Boqueria, la seva història i la identitat assolida en l’actualitat, mitjançant el fet cultural i en concret des del gastronòmic, veient els paisatges culturals locals que l’abasteixen de productes i la capacitat de concentrar d’altres d’arreu del món alhora, aprenen i ensenyant a cuinar, a cuidar-se, fer una trobada entre professionals, simposis, implicant a diferents sectors, etc., oferim un producte que pot ajudar a canalitzar el fet turístic existent en aquest espai cap a un enriquiment cultural a dues bandes.
Mesura de govern presentada el 19 de febrer de 2014 a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació en relació al manteniment, continuitat i suport als denominats establiments comercials emblemàtics de la ciutat.
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
140903 eco + habitat informe model turístic19840416
Informe sobre la gestió municipal del turisme a Barcelona presentat pel govern municipal en la Comissió Extraordinària d'Economia, Empresa i Ocupació i Habitat Urbà i Medi Ambient celebrada el passat 3 de setembre de 2014.
SlideShare de la ponència a càrrec de Josep Capellà, consultor de l'empresa Decaba i expert en projectes de dinamització del territori, al I Congrés #CHEF (Congrés Hostaleria d'Empresa Familiar) organitzat per l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà a Figueres, el dilluns 17 d'octubre 2011.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
L’objectiu d’aquest pla és donar pautes d’actuació tant al sector públic com privat per tal de definir les actuacions necessàries per posar en valor el contingut de les diferents realitats turístiques de la comarca.
Barcelona rep 28 milions de visitants a l'any i 154.000 es desplacen cada dia per la ciutat, principalment a peu (45%) o en metro (33%), i en menys quantitat en taxi, bus o bus turístic (15%).
L'Ajuntament ha analitzat aquests moviments i el seu impacte, que provoca una saturació dels espais de gran afluència de la ciutat i desvirtua l'actual sistema de tarifes subvencionades del transport públic perquè els usuaris habituals paguin un preu just, i ha establert diverses línies estratègiques per avançar cap a una mobilitat turística més sostenible i compatible amb la dels ciutadans.
Entre d'altres, pretén integrar la gestió de la mobilitat dels turistes a la planificació global de la mobilitat urbana, dissenyar solucions als problemes de congestió de la xarxa de transport públic, repensar el servei de bus turístic, regular la mobilitat d'autocars turístics a la ciutat i revisar la política de tarifes perquè els visitants abonin el preu real dels seus desplaçaments.
Aquesta setmana ha finalitzat la col·locació de les plaques identificatives de diverses vies urbanes. Tal i com va decidir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament, els noms proposats per a aquestes ubicacions tenen a veure amb el passat agrícola de la ciutat.
Els principals criteris d’assignació que la Comissió ha seguit han estat, d’una banda, i principalment, el de recuperar noms que rememoressin el passat agrícola de la ciutat, ja que la principal activitat d’aquesta havia estat fins fa poques dècades la vinculada al món agrari; d’altra banda, el de fixar en la mesura d’allò possible denominacions ja popularitzades; i, finalment, el d’assignar denominacions en termes de facilitació de la ubicació segons criteris lògics. Els noms adjudicats són els següents:
• A les 6 rotondes que hi ha en aquests moments a la Via Augusta, amb noms d’oficis tradicionals passen a dir-se: Plaça dels Carreters, Plaça dels Traginers, Plaça dels Boters, Plaça dels Basters, Plaça dels Pagesos, Plaça dels Cistellers.
• A les 6 rotondes que hi ha a l’eix viari format per l’Avinguda de la Clota, carrer de Cerdanya i Carretera de Vallvidrera, els noms tenen relació amb la producció del vi i oficis o eines: Plaça de les Aixades, Plaça dels Arreus, Plaça del Xic, Plaça de la Verema, Plaça de les Portadores i Plaça del Vi.
• Al barri de Can Sant Joan, en l’encreuament entre l’Avinguda Europa i carrers del Danubi i del Sena, és la Plaça de Can Sant Joan
• Al Sector Oest de Mira-sol, Plaça de la Molta, Plaça de la Batuda, Plaça de la Collita, Plaça de la Llaurada, Plaça de la Sembra, Plaça de la Sega, Plaça del Blat, Plaça de l’Era, Plaça dels Abats.
• A la Ronda Nord a Coll Favà, la que ara es coneix popularment amb el nom de Pirulí, serà la Plaça de Coll Favà.
• La rotonda que toca amb l’Avinguda de Roquetes serà Plaça de l’Oli; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola a l’entrada del municipi Plaça de Cerdanyola; la rotonda prevista a la carretera de Rubí, a l’entrada del municipi, Plaça de Rubí; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola al davant del Parc de la Pollancreda serà la Plaça de la Pelleria, en referència a l’antiga pelleria que hi havia abans allà; la rotonda de la Rambla del Celler amb Cèsar Martinell és a partir d’ara la Plaça del Celler; i la rotonda del carrer Pau VI, Plaça de Joan Pau II.
Memòria 2015 brigada municipal de Sant Cugat del VallèsPremsa Sant Cugat
Al llarg el 2015 la Brigada ha realitzat 4.768 intervencions, que significa una mitjana de 13 accions diàries. D’aquestes, el 41 % són dedicades al manteniment de les dependències municipals, el 55% restant són actuacions a la via pública i el 4 % corresponen a serveis de guàrdia i altres. Aquest 55%, desglossat, es divideix en manteniment ferm i paviment vials públics (12%), senyalització viària horitzontal i vertical (22%) i logística i infraestructures (22%).
El Pla estratègic de turisme 2020 defineix el full de ruta de les polítiques turístiques de Barcelona per als propers anys, construït sobre la base d’una diagnosi participativa. El seu propòsit és vetllar per la sostenibilitat de la destinació, conciliant al màxim tots els elements en joc i promovent el màxim retorn social possible de les activitats turístiques, satisfent el gaudi dels visitants sense posar en risc la pervivència dels qui habiten la ciutat.
Per a més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/pla-estrategic
La Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona presenten la dotzena edició de l’Informe territorial de la província de Barcelona, una publicació que fa balanç anual de l’evolució econòmica de la província i de les 11 comarques que la componen, i que completa l’anàlisi amb dues monografies; 12 articles d’autor que permeten aprofundir en el coneixement d’aspectes més concrets d’aquestes economies locals; i un recull dels projectes estratègics més destacats de cada comarca.
140903 eco + habitat informe model turístic19840416
Informe sobre la gestió municipal del turisme a Barcelona presentat pel govern municipal en la Comissió Extraordinària d'Economia, Empresa i Ocupació i Habitat Urbà i Medi Ambient celebrada el passat 3 de setembre de 2014.
SlideShare de la ponència a càrrec de Josep Capellà, consultor de l'empresa Decaba i expert en projectes de dinamització del territori, al I Congrés #CHEF (Congrés Hostaleria d'Empresa Familiar) organitzat per l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà a Figueres, el dilluns 17 d'octubre 2011.
Informe sobre els Plans de promoció turística del Consorci de Turisme turísticaAjuntament de Barcelona
La finalitat del projecte "Barcelona safe city", és que totes les activitats, establiments i serveis que s’emmarquen en el conjunt de la cadena de valor vinculada a l’economia de la persona visitant puguin analitzar el nivell de preparació enfront a les dificultats derivades de la crisi sanitària, establint un canal d’informació, transmetent confiança i seguretat a qui ens visita i afavorint un clima de transparència.
El consumidor del segle XXI vol quelcom més que ser seduït, espera connectar els seus valors amb els de la destinació per decidir la seva compra, experimentar-la i compartir-la, i per aconseguir aquesta connexió cal una nova mirada més enllà de les necessitats del turista, orientada als seus valors culturals, percepcions, significats i emocions.
El departament LAB-IIT (Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística) del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb la col·laboració de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, han organitzat un seminari per treballar noves formes de llegir el turista a partir dels paràmetres motivacionals actuals.
Dirigit a actors del sector turístic oberts al canvi, amb vocació de millora permanent i amb sensibilitat per a la innovació, ‘Desxifrant l’ADN del turista: el màrqueting del significat’ se celebrarà els dies 10 i 11 de novembre de 16 a 20 hores a l’Aula Magna de la Facultat de Turisme i Geografia al Campus Vila-seca de la URV.
L’objectiu d’aquest pla és donar pautes d’actuació tant al sector públic com privat per tal de definir les actuacions necessàries per posar en valor el contingut de les diferents realitats turístiques de la comarca.
Barcelona rep 28 milions de visitants a l'any i 154.000 es desplacen cada dia per la ciutat, principalment a peu (45%) o en metro (33%), i en menys quantitat en taxi, bus o bus turístic (15%).
L'Ajuntament ha analitzat aquests moviments i el seu impacte, que provoca una saturació dels espais de gran afluència de la ciutat i desvirtua l'actual sistema de tarifes subvencionades del transport públic perquè els usuaris habituals paguin un preu just, i ha establert diverses línies estratègiques per avançar cap a una mobilitat turística més sostenible i compatible amb la dels ciutadans.
Entre d'altres, pretén integrar la gestió de la mobilitat dels turistes a la planificació global de la mobilitat urbana, dissenyar solucions als problemes de congestió de la xarxa de transport públic, repensar el servei de bus turístic, regular la mobilitat d'autocars turístics a la ciutat i revisar la política de tarifes perquè els visitants abonin el preu real dels seus desplaçaments.
Aquesta setmana ha finalitzat la col·locació de les plaques identificatives de diverses vies urbanes. Tal i com va decidir la Comissió de Nomenclàtor de l’Ajuntament, els noms proposats per a aquestes ubicacions tenen a veure amb el passat agrícola de la ciutat.
Els principals criteris d’assignació que la Comissió ha seguit han estat, d’una banda, i principalment, el de recuperar noms que rememoressin el passat agrícola de la ciutat, ja que la principal activitat d’aquesta havia estat fins fa poques dècades la vinculada al món agrari; d’altra banda, el de fixar en la mesura d’allò possible denominacions ja popularitzades; i, finalment, el d’assignar denominacions en termes de facilitació de la ubicació segons criteris lògics. Els noms adjudicats són els següents:
• A les 6 rotondes que hi ha en aquests moments a la Via Augusta, amb noms d’oficis tradicionals passen a dir-se: Plaça dels Carreters, Plaça dels Traginers, Plaça dels Boters, Plaça dels Basters, Plaça dels Pagesos, Plaça dels Cistellers.
• A les 6 rotondes que hi ha a l’eix viari format per l’Avinguda de la Clota, carrer de Cerdanya i Carretera de Vallvidrera, els noms tenen relació amb la producció del vi i oficis o eines: Plaça de les Aixades, Plaça dels Arreus, Plaça del Xic, Plaça de la Verema, Plaça de les Portadores i Plaça del Vi.
• Al barri de Can Sant Joan, en l’encreuament entre l’Avinguda Europa i carrers del Danubi i del Sena, és la Plaça de Can Sant Joan
• Al Sector Oest de Mira-sol, Plaça de la Molta, Plaça de la Batuda, Plaça de la Collita, Plaça de la Llaurada, Plaça de la Sembra, Plaça de la Sega, Plaça del Blat, Plaça de l’Era, Plaça dels Abats.
• A la Ronda Nord a Coll Favà, la que ara es coneix popularment amb el nom de Pirulí, serà la Plaça de Coll Favà.
• La rotonda que toca amb l’Avinguda de Roquetes serà Plaça de l’Oli; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola a l’entrada del municipi Plaça de Cerdanyola; la rotonda prevista a la carretera de Rubí, a l’entrada del municipi, Plaça de Rubí; la rotonda de l’Avinguda de Cerdanyola al davant del Parc de la Pollancreda serà la Plaça de la Pelleria, en referència a l’antiga pelleria que hi havia abans allà; la rotonda de la Rambla del Celler amb Cèsar Martinell és a partir d’ara la Plaça del Celler; i la rotonda del carrer Pau VI, Plaça de Joan Pau II.
Memòria 2015 brigada municipal de Sant Cugat del VallèsPremsa Sant Cugat
Al llarg el 2015 la Brigada ha realitzat 4.768 intervencions, que significa una mitjana de 13 accions diàries. D’aquestes, el 41 % són dedicades al manteniment de les dependències municipals, el 55% restant són actuacions a la via pública i el 4 % corresponen a serveis de guàrdia i altres. Aquest 55%, desglossat, es divideix en manteniment ferm i paviment vials públics (12%), senyalització viària horitzontal i vertical (22%) i logística i infraestructures (22%).
Balanç OMIC 2015: es manté el servei d’atenció al consumidor i el grau de resposta de les empreses a través de la mediació municipal
Telefonia i elèctriques tornen a ser els serveis més reclamats
Amb la implantació de l’eadministració, l’OMIC deixarà començarà a funcionar sense documentació en paper aquest 2016
Pla Estratègic de Comerç (PEC), impulsat per l’Ajuntament amb l’objectiu d’analitzar la situació actual del comerç de Sant Cugat i plantejar estratègies de futur en aquest àmbit. El Pla, a càrrec de l’empresa Uste, és per al període 2016-19 i s’ha elaborat tenint en compte principalment les 6 grans centralitats comercials que hi ha a Sant Cugat: nucli urbà, av. Cerdanyola, Mira-sol, Torreblanca, Coll Favà i Volpelleres.
Dossier de premsa de la visita a les obres fetes durant els mesos d'estiu 2015: clavegueram, manteniment de la via pública, equipaments municipals i escoles publiques. La despesa ha estat de 800.000. També inclou les actuacions fetes al sector de la Capella de Sant Joan de Mira-sol, l'accessibilitat al complex Volpelleres Centre, la millora de la mobilitat al barri de Vollpelleres i el Pla de Millora Urbana de La Floresta.
Programa del Festival Nacional de Poesía 2015 a Sant Cugat, que se celebra del 18 al 25 d'octubre en diferents espais de la ciutat. Amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes.
Cursos i tallers de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat -...Premsa Sant Cugat
Cursos i tallers de la Xarxa de Centres Culturals Polivalents de Sant Cugat de l'octubre al desembre del 2015. Els centres de la Xarxa són: Casa de Cultura, Casal Torre Blanca, Centre d'Art Maristany, Casal de Mira-sol, Casino de la Floresta i Casal de les Planes.
Horaris d'estiu del servei de transport urbà de Sant Cugat del Vallès entre l'1 i el 30 d'agost. Les úniques línies que deixen de funcionar són la L10 i L11. Les línies L5, L7 i L9 no circularan els diumenges i els dies festius. El servei habitual es reprendrà el dilluns 31 d'agost.
Avantprojecte de rehabilitació del teatre de La UnióPremsa Sant Cugat
Avantprojecte de rehabilitació del teatre de La Unió elaborat pel despatx d'arquitectes Dilmé Fabré Torras i Associats, guanyador del concurs convocat per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Lectures a la frecsa 2015: William Shakespeare a Sant CugatPremsa Sant Cugat
La inauguració de l’exposició “10 anys llegint a la Fresca”, el proper dijous, 25 de juny, a les 19:30, a la Casa de Cultura, marcarà el tret de sortida de les activitats de les Lectures a la Fresca aquest 2015.
Enguany se celebra l’11a edició d’aquest cicle, que té l’objectiu d’acostar la literatura, sobretot la dramatúrgia, a la ciutadania, d’una manera didàctica, lúdica i gratuïta. Amb la coordinació de la santcugatenca Dolors Vilarasau, les Levures d’enguany seguiran el següent programa:
Dijous, 2 de juliol, 22 h- Parc de Ramon Barnils
MOLT SOROLL PER RES, de William Shakespeare
Parking Shakespeare (companyia convidada)
Amics de Pedra i Sang + Israel Solà, versió i direcció
Dijous, 9 de juliol, 22 h - Celler Modernista
JULIETA , a partir del Romeu i Julieta, de W Shakespeare
Amics de Pedra i Sang + Txell Roda, dramaturgia i direcció
Dijous, 16 de juliol, 22 h
Plaça de l’alcalde Magí Bartralot
XÈCSPIR, cabaret literari a partir de textos de W Shakespeare
Amics de Pedra i Sang + Dolors Vilarasau, dramatúrgia i direcció
Dijous, 23 de juliol, 22 h
Jardins del Monestir- Espai dels castanyers
MAC BETH, de William Shakespeare
Dolors Vilarasau, direcció
Cada any el cicle de Lectures a la Fresca s’acompanya d’un vano per refrescar les nits de les lectures i el disseny, en aquesta ocasió, és de l’artista santcugatenc Pep Codó.
La tercera edició de Nits a Sant Cugat us proposa més d’una trentena d’activitats culturals amb marcat accent santcugatenc, que ompliran de música, teatre, cinema i història els vespres dels mesos d’estiu (juny-setembre) i que de ben segur situaran la cultura en el centre de la vida dels santcugatencs. A l’estiu, quan el sol es pon i la calor minva, és l’hora del dia (de la nit, en aquest cas) ideal per gaudir d’aquestes propostes, totes programades a l’aire lliure, a la fresca de la nit.
L’agenda Nits a Sant Cugat va néixer amb la idea d’aglutinar totes les propostes culturals i diferents programacions que es duien a terme a Sant Cugat als vespres durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, amb l’objectiu de donar-los un impuls promocional i que arribessin conjuntament i d’una manera més clara a tots els ciutadans.
D’altra banda, les Nits a Sant Cugat remarquen l’esperit inquiet i cultural de la ciutat, ja que any darrera any, inclou nombroses propostes culturals de diferents estils i per a tots els gustos, organitzades tan pel propi Ajuntament, com per diferents entitats de la ciutat.
1. Pla Estratègic del Turisme de
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat, és una destinació turística urbana, on el
visitant “creix” vivint experiències úniques, a prop de
Barcelona
2. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
Índex 2
①Arena competitiva:
a) Recursos 3
b) Línies de productes 5
c) Públics objectius 6
d) DAFO resum 7
②Estratègia per el turisme de Sant Cugat
a) Missió i visió 8
b) Estratègia Competitiva 9
c) Posicionament 10
d) U.S.P 11
③Full de ruta 2013 / 2017 12
3. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
①①①① Arena competitiva / Oferta 3
a) Recursos:
L’oferta turística de Sant Cugat del Vallès es basa sobre 7 recursos clau, suma d’un
nombre de recursos, valors, característiques que fan del municipi un lloc atractiu
per viure o desenvolupar una activitat empresarial.
Una part d’aquests recursos són atípics. La posada en valor d’aquests recursos no
convencionals recolza una aposta decidida per un model de desenvolupament
turístic diferent, en sintonia amb l’estil del municipi.
Exemples il·lustratius
Clúster “cultural” Monestir
• Agenda cultural amb 260
activitats
• Mercantic
• 53 empreses d’activitats
artístiques, recreatives i
d'entreteniment
• 6 galeries d’art
• Mix de cultura
• Nivell de formació
• Etc.
• És part del
posicionament actual de
Sant Cugat
• És un legat patrimonial
històric de gran valor
• Té vocació d‘icona
Sant Cugat +
Barcelona
Collserola
• Proximitat i excel·lent
comunicació
• Complementarietat de
l’oferta
• Possibilitat de generar
oferta combinada
• Sinergies i palanques
comercial, etc.
• És el punt d’unió amb
Barcelona i a la vegada
és la garantia d’un
ambient diferent a Sant
Cugat.
• A més és un espai de
11.000 ha on
desenvolupar activitats
multi segments
4. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
①①①① Arena competitiva / Oferta 4
Ecosistema (*)
empresarial
tecnològic i científic.
Creapolis - Esade
• 4 Centres Universitaris
• 269 empreses del sector
científic i tecnològic
• Empreses icona: Roche
Diagnòstic, HP, Esteve,
Creapolis, etc.
• És part del conjunt
universitari però té un
caràcter únic que el
converteix en un recurs
icònic
CAR
• És també un equipament
únic, que comparteix els
valors de competitivitat-
performance,
excel·lència, etc. propis
del “ecosistema”
(*) Ecosistema empresarial: entorn favorable a l’activitat empresarial amb vocació d’emprenedoria i d’innovació que propicia oportunitats
de negoci per el turisme, aprofitant l’activitat de les pròpies empreses (Ex: MICE Clàssic) i/o també generant noves formes de turisme amb
valor afegit (Turisme de transferència de coneixement).
Els recursos claus es combinen amb altres recursos importants - tot i que amb menor
capacitat de diferenciació - per dissenyar productes enfocats als públics objectius de
la destinació (ver. Pag.6)
Golf de Sant
Cugat
Comerç de
qualitat en un
entorn de qualitat
Esdeveniments
Restauració de
qualitat a preu
raonable
Hípiques (*)
5. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
5
b) Línies de productes
Els 7 recursos claus defineixen 5 grans línies de productes
Ecosistema
empresarial
tecnològic i científic.
Creapolis - Esade CAR
Sant Cugat +
Barcelona
Collserola Clúster cultural Monestir
• Turisme MICE
• Turisme de industria viva o de descoberta tecnològica
• Turisme “corporate”
• Turisme educatiu
• Turisme
esportiu
• Turisme Familiar
• Turisme
de
natura
• Turisme Cultural
“Turisme de transferència de
coneixement”
La transferència de coneixement és a la vegada un concepte transversal que s’aplica a cada línia de
producte per crear una oferta que participi del creixement del visitant turístic .
①①①① Arena competitiva / Oferta
6. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
①①①① Arena competitiva / Demanda 6
c) Públics objectius:
Entenem per públics objectius perfils de consumidors que poden tenir més afinitat
amb la destinació i per als quals definirem el posicionament i desenvoluparem el
conjunt del mix de màrqueting.
Els públics objectius hauran de ser degudament segmentats (per exemple a través
de variables geogràfiques, sociodemogràfiques, hàbits de consum d’oci, etc.) per
poder desenvolupar accions de màrqueting molt enfocades.
Les famílies amb nens
petits
Persones vinculades al mon
dels estudiants
Empreses innovadores i
emprenedors
Investigadors, científics Turistes atrets per
Barcelona
7. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
7
Debilitats,
•La planificació conjunta
•La coordinació entre els agents
•La gestió de la informació interna i
externa
•L’oferta de productes estructurats
•La promoció
•La comercialització
Amenaces,
•Desenvolupar un model aliè al
posicionament de la ciutat de Sant
Cugat
•No tenir en compte la capacitat de
carrega de la destinació
•No atendre les prioritats a curt termini
de sectors econòmics vinculats
directament o indirectament al turisme
(Ex. Comerç, sector cultural, etc.)
•Apostar per un model no diferenciat
Fortaleses,
•Recursos culturals (Ex. Monestir,
agenda cultural, etc.)
•Recursos atípics i diferenciadors (Ex.
CAR, empreses líders, Creapolis,
Mercantic, etc.)
•Valors intrínsecs del municipi (Ex.qualitat
de vida, innovació, emprenedoria, etc.)
Oportunitats,
•Assolir un lideratge en noves
temàtiques de turisme basades en
recursos no convencionals
•Convertir-sese en un “partner”
privilegiat de la destinació
Barcelona
①①①① Arena competitiva / DAFO
d) DAFO
8. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
8
a) Missió i Visió,
②②②② Estratègia turística de Sant Cugat del Vallès
“El turisme participa de la projecció de Sant Cugat del Vallès com a ciutat atractiva
per viure i on es desenvolupa una important activitat econòmica, complementa
el model econòmic del municipi generant riquesa i permet la posada en valor de la
cultura i del patrimoni. El turisme a Sant Cugat del Vallès s'inscriu en un model de
ciutat sostenible; subscriu i contribueix a assolir els reptes de la innovació i
l’excel·lència, afegint un nou marc de relació entre els actors implicats de forma
directa o indirecta en aquesta nova activitat que ha de permetre seguir millorant en
la vocació de servei del municipi”
“Sant Cugat del Vallès esdevé a mig-llarg termini una destinació que complementa
el mapa turístic de la província de Barcelona; proposa un model de turisme
urbà innovador tant pel contingut de l’oferta com per el sistema de gestió, la
tipologia o perfil dels actors que integren la cadena de valor i l’òptim aprofitament de
les sinergies que potencia la proximitat i connexió directa amb Barcelona. ”
9. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
9
Vector rellevants de la
diferenciació
Atributs associats als vectors
estratègics
Excel·lència, emprenedoria, dinamisme, son elements de l’ADN de
Sant Cugat que han de proveir un avantatge competitiu al model
turístic de la ciutat
Innovació en línies de productes complementàries on Sant Cugat
disposa de barreres d’entrada fortes (*)
El teixit empreses líders / universitats de prestigi (ecosistema) i
les sinergies potencials i reals que suposa són elements claus de la
diferenciació i a més són difícilment reproduïbles
L’estil i el marc de vida han d’inspirar el disseny de l’oferta turística
La connexió a Barcelona com a marca turística global ha de proveir
un altre avantatge competitiu
Estratègia
ClàssicaDisruptiva
Diferenciació Lideratge en
costos
EnfocamentBlue Ocean
Innovació
Ecosistema
Empreses /
universitats
Barcelona
Life style St
Cugat
9
Valors de
Sant Cugat
②②②② Estratègia turística de Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat competeix amb una
estratègia de diferenciació
b) Estratègia competitiva
(*) Els productes turístics basats en les empreses de Sant
Cugat o en instal·lacions com Creapolis o el CAR són
difícilment reproduïbles en altres destinacions. En aquest
sentit aquests productes són “barreres d’entrada” per nous
competidors en aquests segments.
10. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
10
“Entorn per a la
innovació i l’excel·lència
turística a prop de
Barcelona”
“Entorn per a la
innovació i l’excel·lència
turística a prop de
Barcelona”
Sant Cugat s’obre (ara) al
visitant oferint tot el que ja
sedueix empreses líders i
famílies d’arreu del món
Sant Cugat s’obre (ara) al
visitant oferint tot el que ja
sedueix empreses líders i
famílies d’arreu del món
Pròxima a
Barcelona
Amb un
entorn
atractiu
Que es
caracteritza pel
seu dinamisme
empresarial
Allunyada
dels
paradigmes
del turisme
Jove, amiga
dels infants
On es percep
sensibilitat i
exigència
Un espai de
convivència de
cultures
On la societat
civil vol
protagonisme
Amb sòlides
arrels culturals
Una ciutat del
coneixement
Amb patrimoni
històric, cultural
i natural
②②②② Estratègia turística de Sant Cugat del Vallès
c) Posicionament
“La promesa vinculada al
posicionament és que cada visitant
que opta per la destinació “Sant
Cugat” té la certesa de gaudir d’una
experiència excel·lent i innovadora, en
un espai de qualitat dissenyat per
persones que valoren un marc de vida
únic, tocant a Barcelona”
Aquesta promesa es fa palès:
•En el disseny dels productes
•En les pautes de servucció
•En el to i contingut de la comunicació
•En les eines i suports de la promoció
•...En definitiva en tot el màrqueting mix i
en tota la cadena de valor de la
destinació
11. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
11
Sant Cugat, és una destinació turística urbana, on el
visitant “creix” vivint experiències úniques, a prop de
Barcelona.
El Missatge a transmetre com a destinació turística és que Sant Cugat,
•És una ciutat acollidora,
•que pot sorprendre els visitants,
•una ciutat on neixen iniciatives i propostes,
•que poden enriquir i fer créixer,
•una ciutat on la cultura, la natura, l’esport formen part d’un estil de vida únic i de
qualitat,
•que atrau famílies, empreses i universitaris d’arreu del món,
•En definitiva, entitats i persones que participen d’un model de ciutat basat en la
innovació i l'excel·lència
•on es poden desenvolupar noves formes d’oci de valor afegit
•tu també ets benvingut en una destinació tan diferent,
•I tan a prop
②②②② Estratègia turística de Sant Cugat del Vallès
d) USP (Unique Selling proposition)
12. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
Estructurar l’oferta de producte/ impulsar el turisme cultural: elaborar noves
experiències turístiques, p. Ex les visites de nit amb notes musicals, la visita
nocturna les llegendes del Monestir o la vista el dia a dia dels monjos
Estructurar l’oferta de producte/potenciar l’eix comercial del centre-> dissenyar
accions per incrementar el benefici del turisme pel comerç: p. Ex Ruta de la
tapa, l’acció comercial de productes de la terra, el ral·li de cotxes Sant
Cugat-Tibidabo, La Fira vintage que es fa cada primer diumenge de mes a
l’Av Graells....
Desenvolupar la comercialització/establir relacions amb partners estratègics->
Definir un marc de col·laboració amb FGC en l’àmbit turístic on, entre
d’altres, es crearà un paquet turístic que inclourà el transport i la visita al
Monestir.
Construir i assentar el posicionament/desenvolupar Eines de promoció-> la
creació d’una nova estructura per la plana web de turisme.
Full de ruta 2013-2017
Pla d’acció
13. Pla estratègic de turisme de Sant Cugat del Vallès
Implementar sistemes de treball i eines que facilitin la planificació turística en
sintonia amb altres sectors econòmics del municipi/ creació d’una taula de
turisme amb el sector hoteler del municipi
Desenvolupaments comercial/crear el wellcome pack o App-> S’ha
desenvolupat un apartat dins de l’App de l’associació de comerciants, amb
rutes, que potencia l’oci i el turisme de la ciutat
Desenvolupaments comercial/crear el wellcome pack o App-> S’ha creat un
seguit de material turístic de la ciutat en diferents idiomes
Establir relacions amb els partners estratègics/apropar-se a l’Agència Catalana
de Turisme, Diputació de Barcelona i Turisme Barcelona, oferint famtrips
pels agents amb l’objectiu d’ensenyar els nostres atractius