1. LECTURA PRÈVIA DEL SEGON CONTROL
DE LLENGUA CATALANA
CHAYMAA-ROSSA ABANDONA EL VAIXELL
Ella s’hauria estimat més de quedar-se llegint al seu camarot del vaixell pirata però, un cop completat
l’abordatge per la banda de babord, l’Aidaussa, encara amb la seva insignificant espasa de fusta a la mà i
pensant sempre en llibres, va decidir de saltar finalment al vaixell mercant per tal d’iniciar el seu saqueig
particular. Chaymaa-rossa, la seva mare, li havia fet desembeinar l’arma de joguina per tal que la pogués
brandar davant de l’enemic. L’objectiu de l’atac dels pirates era del tot clar: desfermar el pànic entre els
tripulants i aconseguir que es rendissin per tal de poder robar-los totes les espècies, joies i vestits de cares
sedes que tenien ben guardats a la bodega del buc.
La vella Carlauk, amiga inseparable d’Aidaussa, assenyalà amb el ganxo de la mà dreta el vaixell
mercant i li digué a la nena que no tingués por, que saltés al vaixell, perquè allà s’hi amagava un botí de
valor incalculable, molt més gran que qualsevol tresor que la seva mare, Chaymaa-rossa, hagués pogut
imaginar. La nena, fent cas del vell guaita i amic, hi va posar els peus.
Un cop a la coberta del mercant, Aidaussa veié molts tripulants vestits amb robes fines i caríssimes
ajaguts de bocaterrosa. Òbviament la seva mare, Chayma-rossa, amb l’ajut de la seva inseparable
guardaespatlles particular, la Júliatrok, una pirata enorme, de dos metres d’alçada i força, havia espantat
la tripulació del mercant i havia obligat tothom a rendir-se.
- Aidaussa, filla meva! –exclamà Chayma-rossa, exultant i victoriosa -. Benvinguda al vaixell que
hem capturat! No perdis temps i corre al camarot del capità. Els altres pirates aniran a la bodega i
s’enduran les joies, les espècies i els vestits, però tu vés corrents al camarot principal i posa al sac el gran
botí del capità. Corre!
- Però, mare... Jo... D’això... Quin gran botí? – preguntà la nena.
- No facis més preguntes! Ets la filla de la pirata més gran, més anomenada i més temuda dels mars
coneguts! Fes el que et dic i porta’m aquí el gran botí!
Amb l’espasa de fusta encara a la mà i el cor encongit, Aidaussa s’afanyà escales avall i corregué en
direcció al camarot del capità. La seva amiga, Carlauk, li havia confirmat que, efectivament, al vaixell s’hi
amagava un gran botí. Ara, la seva mare li manava que l’anés a buscar. No li quedava cap altra opció més
que obeir les odres...
La nena mirà per l’ull de bou de la porta i, efectivament, comprovà que al camarot s’hi apilaven
objectes preciosos, tot un botí: lingots d’or fos, diamants probablement extrets de mines africanes, capes
de seda brillant, tot un conjunt de telescopis i d’instruments de navegació, anells, collars, polseres i
braçalets d’or... Quin festival!

2. Aidaussa entrà al camarot, tanca la porta, i comença a complir les ordres de la seva mare.
Va triar els objectes que, sota el seu criteri, tenien més valor.
Al cap d’una estona, el botí era al sac.
Quan, finalment, Aidaussa retornà a coberta, la seva mare ja l’esperava amb els braços oberts.
- Filla meva! Ja ets aquí! La més gran de les promeses dins el món de la pirateria! La meva
successora! La nova Aida-rossa! A veure, a veure... Vejam què hi has entaforat, al sac, filla meva. Tresors
deliciosos, eh? Dóna’m la bossa perquè l’escrivent pugui anotar tot el que has robat...
- Té, mare – digué Aidaussa contenta de comprovar que el seu particular botí seria motiu d’alegria.
- Però, però... Què és això??? Com és possible!!! No pot ser!!! Un altre cop no!!!
Chayma-rossa, esverada, amb els ulls fora de les òrbites i la cara encesa com un pebrot, deixà el
sac a terra i corregué sense cap mena de sentit cap a la borda del vaixell mercant. Cridant com una boja,
es llançà al mar.
Ningú entenia res.
L’escrivent, no obstant, donà la primera pista del que havia passat quan, davant els ulls atònits de la
tripulació pirata, tragué del fons del sac els únics objectes que Aidaussa s’havia endut del camarot del
capità del vaixell mercant. Tothom pogué veure, amb estupefacció, que el que l’escrivent sostenia a la mà
era precisament el botí que Carluk havia dit a Aidaussa que hi havia al mercant: una col·lecció de llibres.

***********************************
