2. Els Estats Pontificis, també coneguts
com a Estats de l'Església, van ser
uns territoris de la Itàlia central, que
es van mantenir independents i sota
govern dels Papes de Roma entre el
752 i el 1870.
3. Pipí El Breu va ser escollit rei per la
noblesa franca, fundant la Dinastia
Carolíngia. El Papa el va coronar i el va
beneir, convertint-se en el primer
monarca europeu que va regnar per la
gràcia de Déu. A partir d'aquest
moment va començar una llarga
cooperació entre el regne franc i
l'Església.
4. A Itàlia, el poder bizantí
declinava des d'inicis del segle
VIII i les relacions entre els
emperadors bizantins i els
papes estaven molt
deteriorades.
5. Durant el pontificat d'Esteve II,
Astolf, rei dels llombards, va
ocupar els territoris bizantins de
l'Exarcat de Ravenna i després
va posar setge a la mateixa
Roma.
6. Davant la impossibilitat de rebre
ajuda bizantina, Esteve va
demanar-ne a Pipí el Breu, que va
respondre a la seva crida i va iniciar
diverses campanyes contra els
llombards, que finalment van haver
d'abandonar els territoris ocupats i
la regió de Roma.
7. Pipí va posar aquestes terres sota el
govern directe dels papes i així és
com van néixer els Estats Pontificis.
Però el perill llombard no havia
quedat totalment anorreat. El rei
Desideri va envair els Estats
Pontificis i la mateixa Roma.
8. Adrià I, papa el 774, va convocar
altre cop als francs i va ser
Carlemany el que va acudir en
defensa de la Santa Seu. El resultat
va ser la restitució dels bens de
l'Església. La major part d'Itàlia
central va quedar constituïda com
un estat independent sota govern
dels papes.
