El documento describe las persecuciones cristianas en los primeros siglos por parte de judíos, romanos y otros. Los cristianos sufrieron arrestos, tortura, martirio y la confiscación de sus bienes. Las persecuciones más destacadas fueron las de Nerón, Decio, Diocleciano y otros emperadores romanos que consideraban el cristianismo como una amenaza política. Saulo de Tarso persiguió cristianos antes de su conversión. El documento detalla los grados y causas de las persecuciones en cada siglo.
El documento describe el imperialismo y la organización de los imperios coloniales europeos a finales del siglo XIX y principios del XX. Explica que el imperialismo implicaba el dominio político, económico y militar de un estado sobre otro, y que las potencias europeas expandieron agresivamente su control colonial en busca de recursos, mercados y prestigio. Los principales imperios fueron el Británico, que controlaba amplias zonas de África, Asia e India, y el Francés, centrado en Argelia y el norte de África.
El catarisme fou una religió cristiana fundada sobre una interpretació dualista de les Escriptures; és a dir, sostenia la tesi que l’Univers és el resultat de la confrontació entre dos principis antagònics: el Bé i el Mal.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
2. Una Dirce cristiana, per Henryk Siemiradzki.
Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró
3. Degollació de Sant Cugat procedent del retaule major del monestir
de Sant Cugat, avui al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
4.
5. Santa Agnès
La noia es va escapar de casa per anar a proclamar la seva fe
entre les autoritats, i va ser condemnada en principi a la foguera i
després a ser decapitada.
En l’antiga Roma, la palma
representava la victòria
militar. Després va ser
adoptat pel cristianisme per
simbolitzar la victòria sobre la
mort amb la resurrecció.
És un tribut als màrtirs
cristians
6. Diu la tradició que la santa es
va presentar davant
l’emperador Maximí i va
mantenir un llarg debat sobre el
creador del món i les lleis que
el regeixen.
Maximí va intentar persuadir-la
que havia d’adorar al Sol sota
el nom del déu Apol·lo.
Santa Caterina va convèncer
tots els que participaven en
aquell debat. L’emperador
Maximí, furiós, els va
condemnar tots a mort, i
després va sotmetre Caterina al
martiri en una roda de molí
plena de claus.
7. Sant Sebastià (Narbona, ca. 256 -
Roma, 287) fou un militar romà, convertit al
cristianisme. Va ser condemnat a morir
assagetejat. El van lligar despullat en un
arbre i va servir de blanc perquè els seus
propis soldats tiressin contra ell els seus
dards, fins que el donaren per mort. Tot i
això, Irene, vídua del cristià Càstul, anà a
recollir-ne el cos i s'adonà
que, miraculosament, encara era viu; el portà
a casa seva, li curà les ferides i el tingué
amagat a casa fins que es guarí.
Tanmateix, el van tornar agafar i van fer que
li aixafessin el cap amb un mall. Els cristians
recolliren el cos i l'enterraren a la Via Àpia, en
una catacumba que avui en dia porta el seu
nom.
El martiri de Sant Sebastià, El Greco
Catedral de Palència
8. Jove morta a Catània (Sicília) com a màrtir durant els primers temps
del cristianisme. Segons la llegenda, Àgata havia consagrat la seva
virginitat a Déu i va rebutjar les propostes amoroses d'un prefecte
romà, Quincià. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per
cristiana. La va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li les dues
mamelles.
Després de diversos interrogatoris i turments, va ser condemnada a morir:
va ser posada nua sobre un llit de carbó roent.
9. Segons la creença popular, Llúcia havia decidit
consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat
però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un
home pagà. Per convèncer la seva mare que
l'alliberés del compromís, Llúcia la va portar a resar
a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que
curés la disenteria que Eutíquia feia quatre anys
que patia. La malaltia es va curar i la seva mare va
accedir a cancel·lar el prometatge i repartir
el dot entre els pobres.
Però el seu pretendent va denunciar-la com a
cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un
judici en el que s'intentà que abandonés la fe
cristiana i adorés als déus pagans. Davant la
negativa de Llúcia a venerar l'emperador Dioclecià
com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures
incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la
llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment
va ser decapitada.
10. Mare i fill que fugiren a Tars durant la persecució decretada per
l'emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel
governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència del
seu fill. El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos
punxeguts pels costats i va ser decapitada.
Frontal de l’altar que representa
els martiris de l’ermita de Sant
Quirc, de Durro.
Avui dia es troba al Museu
Nacional d'Art de Catalunya.
11. La creu era un instrument de tortura
molt cruel sovint utilitzat en l’Imperi
romà.
Els ciutadans romans no podien
morir d’aquesta manera.
Martiri de Sant Pere de
Caravaggio.
Santa Maria del
Popolo, Roma
12. Martiri de sant Felip (1639) de Josep de Ribera.
Museu del Prado, Madrid.
14. Va començar-se cap a la
meitat del segle II i forma part
d'un complex que ocupa una
extensió de 15
hectàrees, amb una xarxa de
galeries de gairebé 20 km en
diferents pisos, i arriben a
una profunditat superior als
20 metres. S’hi va enterrar a
desenes de màrtirs, 16
pontífexs i moltíssims
cristians.
D'aquesta manera, les
catacumbes de Sant Calixt es
van convertir en el cementiri
oficial de l'Església de Roma
15. És el lloc més sagrat i
importante d’aquestes
catacumbes, i se
l’anomena el "petit
Vaticà", perquè s’hi van
enterrar 9 papes.
Sobre dues làpides es
llegeeix l’abreviatura
grega "MPT" (màrtir).
La cripta
dels papes
16. La cripta de Santa Cecília, la popular patrona de la música. Era de
família romana noble i va ser martiritzada al s. III. Va ser sepultada on
es troba ara la seva estàtua i va ser venerada allí durant cinc segles.
L’any 821 les seves relíquies van ser transportades a la basílica
dedicada a ella al Trastévere.