Organització i legislació sanitària:
1. Sistema Sanitari i Models
2. Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3. Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4. Altres CCAA
5. O.M.S i altres organismes internacionals
Atenció Sanitària:
1. Atenció de salut
2. Modalitats d'atenció sanitària
3.Salut Pública i Salut comunitària: conceptes i evolució
4. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments
5. Promoció i Educació de la salut
6. Participació Comunitària
7.Prevenció de la malaltia: nivells, cribratges i vacunacions.
Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut:
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació 2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics 3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics 9. Vigilància epidemiològica.
El pasado 14 de julio se presentó el documento “Priorizaciones de actuaciones 2014-2016 del Plan Integral de atención a las personas con trastorno mental y adicciones”. Un documento que centra sus esfuerzos en las actuaciones más relevantes para la mejora de la atención y la calidad de vida de las personas con problemas de Salud Mental y de sus familias. En el mismo se plantea la vivienda como prioridad.
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Atenció Sanitària:
1. Atenció de salut
2. Modalitats d'atenció sanitària
3.Salut Pública i Salut comunitària: conceptes i evolució
4. Atenció Primària de Salut: filosofia i fonaments
5. Promoció i Educació de la salut
6. Participació Comunitària
7.Prevenció de la malaltia: nivells, cribratges i vacunacions.
Estudi de les poblacions i els seus problemes de salut:
1. Mesures en Salut Pública i fonts d'informació 2. Demografia: Conceptes demogràfics bàsics 3. Estructura de la població
4. Dinàmica de la població
5. Tendències demogràfiques
6. Epidemiologia: Conceptes i usos de l'epidemiologia
7. Mesures de freqüència de la malaltia: prevalença i incidència
8. Dissenys d'estudis epidemiològics 9. Vigilància epidemiològica.
El pasado 14 de julio se presentó el documento “Priorizaciones de actuaciones 2014-2016 del Plan Integral de atención a las personas con trastorno mental y adicciones”. Un documento que centra sus esfuerzos en las actuaciones más relevantes para la mejora de la atención y la calidad de vida de las personas con problemas de Salud Mental y de sus familias. En el mismo se plantea la vivienda como prioridad.
Els indicadors generals de salut de la població catalana se situen entre els més ben posicionats dels països del nostre entorn. No obstant, la irrupció de la pandèmia de la COVID-19 ha impactat de manera profunda en la societat i en la salut. La crisi que ha generat ha fet palesa la necessitat de canvis i transformacions profundes del sistema sanitari.
En aquest context, l’elaboració del Pla de salut 2021-2025 de Catalunya ve marcada per tres elements: l’informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l’OMS, el Pla de Govern de la Generalitat i la situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. És per aquests motius, que el pla recupera la seva visió més estratègica i es compromet amb el marc estratègic dels objectius per al desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU, objectius alineats amb el Pla nacional per a l’Agenda 2030 i Programa Horitzó Europa 2021-2027.
La Salut i els seus determinants
1. Salut i malaltia. Concepte i definicions
2. Evolució i enfocaments
3. Procés salut-malaltia
4. Origen, evolució i transmissió de la malaltia 5. Determinants del procés salut-malaltia
Webinar SumaSalut - El Beveu Menys, un programa clau en la postpandèmia. 10...PonenciesASPCAT
Presentació de Joan Colom, sub-director General de Drogodependències, que repassa l'impacte de la Covid-19 en la salut mental i en el consum d'alcohol i altres substàncies. Reptes i oportunitats dels programes preventius i de promoció de la salut, en especial del Beveu menys, en el context de postpandèmia.
Webinar SumaSalut - Els nous límits de baix risc. 10 de Juny de 2021. Lídia S...PonenciesASPCAT
Presentació de Lídia Bruguera, Sub-direcció General de Drogodependències. Fa un repàs sobre els nous límits de baix risc establerts pel Ministerio de Sanidad i posa èmfasi en la importància de fer arribar el missatge clau a la ciutadania sense generar més confusió.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
El 15 de març, la Unió Catalana d’Hospitals va presentar aquesta sessió tècnica als professionals de la informació, en el marc d'una iniciativa, promoguda pel Departament de Salut, per posar al dia conceptes que se situen al centre del debat sanitari.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
Ponència del delegat d'ASISA a Barcelona, Àngel Gómez, en el marc de la sessió sonbre Reptes i oportunitats del sector privat organitzat el 7 de novembre de 2017 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Webinar SumaSalut - Els nous límits de baix risc. 10 de Juny de 2021. Lídia S...PonenciesASPCAT
Presentació de Lídia Bruguera, Sub-direcció General de Drogodependències. Fa un repàs sobre els nous límits de baix risc establerts pel Ministerio de Sanidad i posa èmfasi en la importància de fer arribar el missatge clau a la ciutadania sense generar més confusió.
El de les persones amb discapacitat és un dels col·lectius més vulnerables i amb més risc a l'hora de fer front a una malaltia com la covid-19. Per això, l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha dut a terme un seguit d'actuacions per tal de garantir els drets de les persones amb diversitat funcional en la gestió de la situació d'emergència sanitària.
Trobades de Salut Pública: Desigualtats en salut (I): Anàlisi de la situació - 4 de maig del 2017
Presentació a càrrec de Carme Borrell, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona
El 15 de març, la Unió Catalana d’Hospitals va presentar aquesta sessió tècnica als professionals de la informació, en el marc d'una iniciativa, promoguda pel Departament de Salut, per posar al dia conceptes que se situen al centre del debat sanitari.
Principis i polítiques de salut
Elements d'entorn
Les xifres dels pressupostos
La millor política de salut és la lluita contra les desigualtats
i la construcció d’un estat del benestar socialment avançat
Ponència del delegat d'ASISA a Barcelona, Àngel Gómez, en el marc de la sessió sonbre Reptes i oportunitats del sector privat organitzat el 7 de novembre de 2017 per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
El Programa de Protecció Social vol promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i llurs famílies especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.
Més informació al web del COMB
Albert Alonso, president de la International Foundation for Integrated Care. Presentat en el marc de la Jornada "Com fer efectiva la continuïtat assistencial millorant l'experiència del pacient" organitzada per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Sedisa i Abbvie el 21 de setembre de 2018.
Sessions tècniques del CSC - 21 de gener de 2016
Presentació a càrrec de Ramon Canal, investigador de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (IGOP).
Creation of a Laboratory for Statistics and Analysis of Dependence and Chroni...Josep Vidal-Alaball
The document outlines plans to create a laboratory for statistical analysis of chronic conditions and dependence in the Bages region of Catalonia. The laboratory will identify the specific needs of individuals with chronic illnesses or disabilities and propose relevant services. It will integrate data from partner organizations, such as those supporting people with disabilities or mental illness. The next steps include formalizing data sharing agreements, creating an integrated database, analyzing the data to suggest new service and product proposals, and disseminating the results.
El equipo del futuro: Papel de las tecnologías de la información y comunicaciónJosep Vidal-Alaball
Este documento discute el papel de las tecnologías de la información y la comunicación en los equipos de atención primaria del futuro. Presenta evidencia del uso exitoso de la telemedicina para reducir las listas de espera y costos, y mejorar el acceso y la sostenibilidad ambiental. También explora el potencial de la inteligencia artificial para mejorar el diagnóstico de lesiones de piel y la predicción de resultados de salud mental, aunque advierte sobre los riesgos éticos si los datos y sistemas no se validan adecuadamente.
Detección de la retinopatía diabética mediante IA en atención primaria Josep Vidal-Alaball
El documento describe un proyecto de detección de retinopatía diabética mediante inteligencia artificial en atención primaria. Se desarrolló un algoritmo de IA para analizar fotografías del fondo de ojo y se validó comparando sus diagnósticos con los de médicos de familia y especialistas. Los resultados mostraron que el algoritmo tuvo una sensibilidad y especificidad similares a los médicos para detectar la retinopatía diabética.
This document discusses various telemedicine programs in Central Catalonia including teledermatology, teleaudiometries, and teleoftalmology. It notes that teledermatology reduced wait times from 30 to 16 days on average. Telemedicine allows specialists to review images and patient information electronically and propose treatment plans without requiring in-person visits. The programs have been successful and a telemedicine culture has been created in the region to complement and improve access to in-person care.
This document discusses 15 years of telemedicine in Central Catalonia. It summarizes several studies on the costs savings of using telemedicine/teledermatology compared to face-to-face consultations. One study found savings of €51,164 per year using teledermatology in the Bages region. Another study found savings of €14.95 per telemedicine visit in Catalonia. A third study estimated that a telemedicine program saved 192,682 km of travel, 3779 hours of travel time, and reduced fuel consumption by 11,754 liters, representing a reduction in carbon emissions.
Supporting the workforce to deliver effective hybrid care. Lessons from eCons...Josep Vidal-Alaball
This presentation discusses lessons learned from implementing eConsultation and video consultation services in Catalonia. eConsultation, an asynchronous teleconsultation service, was introduced in 2015 and became widely used. During the COVID-19 pandemic, its use increased hugely. A 2020 survey of 1,189 professionals found most agreed to continuing its use post-pandemic. Video consultations were also introduced but had initial challenges around technical integration, usability for older patients, and lack of managerial support. Key factors in adoption of digital solutions include perceived usefulness, ease of use with experience, and environmental pressures from colleagues, patients, and institutions. Training and developing staff competencies is important for sustainable adoption. Telemedicine should not replace face-to-
New model of information systems and Electronic Health Records in CataloniaJosep Vidal-Alaball
The document summarizes Catalonia's plans to develop a new model for its information systems and electronic health records. It discusses the current state which includes a heterogeneous mix of over 16,000 applications and data silos across the health system. The strategy aims to create a unified electronic health record, establish strong data governance, and leverage new technologies like artificial intelligence, telehealth and the internet of things. The goals are to improve data sharing, clinical decision making, innovation and provide a longitudinal health record for all citizens in Catalonia.
The document summarizes an asynchronous teleconsultation service called eConsulta that was introduced in Catalonia in 2015. It allows citizens to consult primary care professionals remotely through a secure online portal. eConsulta has seen significantly increased usage during the COVID-19 pandemic, with over 13 million consultations to date. Studies have evaluated eConsulta's impact and found it helps provide remote assistance to citizens, reduces unnecessary in-person visits, and its typical users have expanded during the pandemic.
Dr. Josep Vidal Alaball discusses changes in primary care during the COVID-19 pandemic in Catalonia. Primary care adapted well by quickly shifting to telemedicine, eConsultation, mobile apps, and remote work. However, centers closed too quickly, there was too much focus on hospitals over nursing homes, and protocols changed too frequently. Moving forward, primary care must improve video consultations, reduce delays in returning to in-person visits, and address increased bureaucracy and potential missed diagnoses.
10 years of telemedicine services in Catalonia: from desperation to successJosep Vidal-Alaball
Over the past 10 years, three counties in Catalonia have successfully implemented several telemedicine programs that have reduced waiting lists and been widely accepted. The most successful program has been teledermatology, introduced in 2010, which allows primary care physicians to take photos of skin lesions and send them to specialists via electronic medical records. This program has evolved and consolidated. More recently, teleulcers and teleaudiology services have been introduced to improve care for patients with chronic wounds or hearing loss. Evaluations found telemedicine reduced dermatology wait times from 30 to 16 days on average and saved over €780,000 from 2011-2019. Both urban and rural areas saw increased use of teledermatology, though rural centers
Este documento describe el uso de la telemedicina, en particular la eConsulta y videoconsulta, en la atención primaria en Cataluña durante la pandemia de Covid-19. Se observó un aumento significativo en el uso de consultas no presenciales como la eConsulta y una disminución en las visitas en persona. Sin embargo, la videoconsulta no ofreció muchas ventajas sobre las consultas telefónicas debido a problemas técnicos y falta de integración en los registros médicos electrónicos. La telemedicina ha demostrado ser ú
All party parliamentary inquiry into rural health and care. TELEMEDICINEJosep Vidal-Alaball
This document discusses the experience with telemedicine programs in rural Catalonia. It summarizes that since 2010, several successful telemedicine programs have been implemented, including teledermatology and teleaudiometries. These programs allow primary care physicians to take photos of lesions or injuries and send them via electronic medical records to specialists, who provide treatment plans. This has reduced dermatology waiting times from 30 to 16 days on average. A cost analysis found telemedicine saved over €780,000 from 2011-2019, providing an average €15 savings per visit primarily benefiting patients. Telemedicine referral rates were higher for rural versus urban centers. During the COVID-19 pandemic, non-face-to-face visits increased greatly,
Programa de aplicación de la telemedicina en la Cataluña CentralJosep Vidal-Alaball
El documento describe los diferentes tipos de telemedicina utilizados en la región de Cataluña Central durante los últimos 10 años, incluyendo teledermatología, teleúlceras, teleaudiometrías y teleoftalmología. Estos programas utilizan principalmente la telemedicina asincrónica al almacenar y reenviar imágenes médicas y datos para su interpretación posterior por especialistas. Los estudios muestran que estos programas han reducido las listas de espera y mejorado el acceso a la atención médica especializada de forma eficiente y a menor
Programa de aplicación de la telemedicina en la Cataluña Central
Salut Pública Fisioteràpia UVIC Mòdul 5
1. www.uvic.cat
Josep Vidal i Alaball
josep.vidal@uvic.cat
Mòdul 5: Organització
i legislació sanitària
Curs 2018-2019
Salut Pública
2. Organització i legislació sanitària
22/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
1.Sistema Sanitari i Models
2.Sistema sanitari espanyol i Llei General de Sanitat
3.Sistema sanitari català i Llei d’Ordenació Sanitària
4.Altres CCAA
5.O.M.S i altres organismes internacionals
FISIOTERÀPIA
3. Sistema Sanitari
32/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Què és un sistema sanitari?
• Conjunt d’elements interrelacionats que
contribueixen a la salut de les llars, els llocs de
treball, els llocs públics i les comunitats, així com
en el medi ambient físic i psicosocial, en el sector
de la salut i altres sectors afins (OMS)
• Conjunt d’estructures organitzatives, centres,
serveis i activitats del sector públic i privat d’un
país dirigides a donar respostes a les necessitats
de la població en matèria de salut (Vives).
FISIOTERÀPIA
4. Sistema Sanitari
42/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Factors que intervenen en la creació i el
desenvolupament dels diferents models sanitaris
1. La ideologia dominant. S’expressa en decisions
polítiques que, a l’hora, conformen la política sanitària,
estableixen les prioritats i assignen els recursos al sector
salut
2. L’evolució del concepte de salut i malaltia. Això té
conseqüències en la promoció de la salut, la prevenció i
el tractament de la malaltia, la rehabilitació física i mental
i la reinserció social.
FISIOTERÀPIA
5. Sistema Sanitari
52/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
3. El dret a la salut. A partir de la Declaració dels Drets
Humans l’any 1948, la major part de les constitucions i
normes dels països democràtics moderns el recullen i els
estats es solen comprometre així a garantir-lo. A l’Estat
Espanyol i dins de la Constitució del 1978 és l’article 43
4. Els avenços científico-tècnics que, aplicats al camp del
diagnòstic i tractament de la malaltia, han portat a una
especialització i superespecialització dels serveis i
professionals, encarint el sistema.
6. Sistema Sanitari
62/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
5. L’ eficiència dels serveis sanitaris. L’augment de la
despesa sanitària en els països desenvolupats no s’ha
traduït en una millora satisfactòria dels indicadors de
salut de la població i això ha portat a polítiques de
contenció de la despesa en els sistemes sanitaris, així
com a fer reformes per aconseguir millorar la salut de la
població a un cost raonable
6. La opinió dels usuaris sobre els serveis sanitaris que
reben, s’ha manifestat sovint com poc satisfactoris
(llargues llistes d’espera, massificació, deshumanització
dels serveis, complexitat burocràtica, etc.).
FISIOTERÀPIA
7. Models Sanitaris
72/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Model Beveridge
Servei Nacional de Salut
• Model Bismarck
Assegurança obligatòria
• Lliure mercat (lliberal)
Assegurança voluntària
• Assistència Pública i beneficència
FISIOTERÀPIA
8. Models Sanitaris
82/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Salut com un bé públic (1941: 2ona Guerra Mundial)
• Finançament: Públic – IMPOSTOS
• Accés Universal i normalment gratuït (copagament)
• Provisió de serveis: majoritàriament pública
• Gestió i control governamental
• + : Facilita la cohesió social
• - : Ingerències polítiques / competència amb altres
serveis públics
• Model Shemasko (era soviètica)
FISIOTERÀPIA
Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut
9. Models Sanitaris
92/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Es basa en el principi de que tota persona té dret a la
salut, amb independència de la seva situació econòmica i
laboral
• L’Estat es responsabilitza plenament de garantir aquest
dret gestionant i finançant, a través dels pressupostos
generals, un servei sanitari que integra, ordena i
normalitza totes les funcions sanitàries, el que ha de
permetre el pas d’una concepció presidida per la malaltia
a una practica sanitària basada en la salut igual per tots.
FISIOTERÀPIA
Model Beveridge – Sistema Nacional de Salut
10. Models Sanitaris
102/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
1. Universalització de l’atenció. Cobreix el 100% de la població, amb
independència de la seva situació econòmica i de la seva afiliació a la
Seguretat Social
2. Accessibilitat i desconcentració. Per a garantir l’equitat en el accés als
serveis, s’ha instrumentalitzat la regionalització sanitària, basada en situar els
diferents serveis sanitaris el més a prop possible d’on viu i treballa la
població. Es tracta així de reduir la concentració de centres sanitaris en els
nuclis urbans.
La regió sanitària es compon d’àrees menors, com una única xarxa de
centres coordinats que asseguren la complementarietat i la continuïtat de
l’assistència en tots els nivells, des de l’assistència primària fins a l’hospital
més tecnificat. En general, aquestes àrees corresponen a àmbits naturals,
amb una presència demogràfica i socioeconòmica reconegudes
3. Descentralització. En l’actualitat, es tendeix a descentralitzar la gestió dels
recursos sanitaris. Es tendeix a implicar a la comunitat en la presa de
decisions sobre la gestió de la despesa i en la manera d’utilitzar els serveis.
FISIOTERÀPIA
Característiques del Sistema Nacional de Salut
11. Models Sanitaris
112/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
4. Atenció primària. La base de l’atenció sanitària és l’atenció
primària de salut (APS)
5. Participació de la comunitat. Els ciutadans participen en la
orientació i el control del funcionament del SNS, a través els
òrgans de gestió locals i regionals
6. El SNS s’ha implantat en països amb règims socialistes i en
països capitalistes amb governs socialdemòcrates. El 1923,
es va instaurar en aleshores Unió Soviètica, i, després de la
Segona Guerra Mundial, fou estenent-se a la resta de països
d’Europa de l’Est, Anglaterra (1948), Dinamarca, Suècia (1970),
Noruega, Cuba, Finlàndia (1972) i Espanya (1986).
FISIOTERÀPIA
Característiques del Sistema Nacional de Salut
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/valor-afegit/estat-del-benestar-suecia/video/5647652/
12. Models Sanitaris
122/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Salut com un bé preferent
• Cobertura per l’assegurança obligatòria al lloc de treball
(cobertura a treballadors i família)
• Finançament: contribucions al sistema de seguretat social
(retenció de part del sou dels treballadors)
• Provisió de serveis: mixta pública-privada
• Gestió per organisme para-governamentals (seguretat social)
• + : Elecció de proveïdor sanitari (competència)
• - : No universal / Costos de gestió més elevats
Poden limitar la competitivitat d’empreses
FISIOTERÀPIA
Model Bismarck – Seguretat Social
13. Models Sanitaris
132/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Les assegurances socials van néixer a finals del segle XIX a
Alemanya (Llei de Bismark, 1883), com a resposta a les creixents
necessitats de salut dels treballadors i per fer front a l’auge de les
idees socialistes més radicals. Oferien cobertura als treballadors
davant dels riscs de malaltia, accidents de treball i invalidesa,
mitjançant una restitució econòmica per les pèrdues salarials, i es
feien càrrec també de les despeses per atenció mèdica
• Assegurances mèdiques Públiques formen part de les prestacions
que cobreix la Seguretat Social (SS). Inclouen un conjunt de mesures
que, amb caràcter obligatori, instrumenta l’Estat amb la finalitat de
cobrir una sèrie de riscs sanitaris i que, en una proporció determinada,
tenen com a font de finançament cotitzacions individuals diferents dels
impostos.
FISIOTERÀPIA
Model Bismarck – Seguretat Social
14. Models Sanitaris
142/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Assegurances mèdiques Privades
• Les mutualitats o associacions sense ànim de lucre estan
constituïdes per un conjunt d’individus que, afectats per un mateix risc,
protegeixen de forma comú els seus interessos, compartint de manera
proporcional el cost mitjançant el pagament d’unes quotes fixes o
variables. El seu origen es remunta al món greco-romà. Aquest model
ha tingut un arrelament especial a Catalunya i a les Balears
• Les companyies d’assegurances mèdiques privades estan
fonamentades en els principis del mutualisme, però amb intenció
d’obtenir benefici econòmic o amb ànim lucratiu. Basant-se en les
estadístiques i en la llei de probabilitats, cobreixen els riscs de la
malaltia, en menor o major mesura, en funció d’una prima estipulada a
càrrec de l’assegurat. Com més cares son les primes o les
cotitzacions mensuals, més prestacions es reben a canvi. EUA és un
país exemplar d’aquest model. Són organitzacions amb vocació
empresarial.
FISIOTERÀPIA
15. Models Sanitaris
152/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Salut com un bé privat
• Finançament: PRIVAT
• Provisió de serveis: Privada
• Recau només en la voluntat individual de les persones:
1. Assegurança voluntària
2. Pagament directe dels serveis
• + : Alta capacitat d’elecció
• - : Relació amb la capacitat de pagament
Costos elevats / Poc equitatiu / Poc accessible
FISIOTERÀPIA
Model de lliure mercat o lliberal
16. Models Sanitaris
162/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Es basa en la llei de la oferta i la demanda. Els professionals sanitaris
exerceixen lliurement la professió. La relació professional-pacient no
és contractual, i es caracteritza per la lliure elecció del professional per
part del pacient i la lliure prescripció terapèutica per part del proveïdor
de serveis. Els honoraris son rebuts directament del pacient pel
professional, el qual pot instal·lar la seva consulta a on vulgui
• Principal crítica: la falta d’equitat, ja que l’atenció sanitària només és
accessible a uns pocs, tant des del punt de vista econòmic com
geogràfic, ja que la majoria dels serveis i dels professionals estan
concentrats en els grans nuclis urbans
• Assistència: curativa i individual
• La pràctica lliure de la professió es dona, en major o menor mesura,
en tots els països occidentals i coexisteix amb les demés formes de
provisió d’atenció.
FISIOTERÀPIA
Model de lliure mercat o lliberal
17. Models Sanitaris
172/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Existeix principalment en països en vies de desenvolupament
• La beneficència és l’acció d’ajuda directa, permanent o esporàdica, a
les persones que no disposen de mitjans suficients per cobrir les
seves necessitats bàsiques
• Tant la beneficència pública (estatal, provincial o municipal) com la
privada (confessions religioses, com la Església Catòlica o la
Musulmana; fundacions filantròpiques, com la Rockefeller, i
organitzacions humanitàries, com la Creu Roja o altres ONGs),
històricament han tingut un paper important en la creació i el
manteniment d’hospitals, leproseries, manicomis, asils i orfanats.
FISIOTERÀPIA
Model d’assistència pública i beneficència
19. Models Sanitaris
192/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Liberal Pagament per
acte
Proveïdors Mercat Factor
econòmic i
necessitat
percebuda
Assegurança
voluntària
Prima segons
risc
Companyia
asseguradora
Mercat Pòlissa
subscrita
Assegurança
obligatòria
Percentatge
del salari
Govern Burós Accessibilitat
SNS Impostos Govern Burós Disponibilitat i
accessibilitat
20. Models Sanitaris en 8 països de la OCDE
202/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Liberal Seguros
Voluntaris
Seguros
Obligatoris
Servei
Nacional de
Salut (SNS)
Alemanya + ++ ++++ -
Bèlgica + +++ +++++ -
Espanya + ++ + +++++
França + +++ +++++ -
Itàlia + ++ - +++++
Països Baixos + +++ ++++ -
Regne Unit + + - +++++
Estats Units +++ ++++ ++ +
22. Sistema Sanitari espanyol
222/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• El sistema sanitari espanyol ha anat evolucionant de
manera similar al procés de desenvolupament i
industrialització dels país
• La Constitució Espanyola de 1978 estableix les
competències assumibles per les comunitats autònomes
(sanitat, educació...) i les exclusives de l'Estat
• Les competències exclusives de l'Estat en l'àmbit sanitari
són les següents:
– Sanitat Exterior
– Bases i coordinació general de la sanitat
– Legislació sobre productes farmacèutics.
FISIOTERÀPIA
23. Sistema Sanitari espanyol
232/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Fets legislatius i històrics
• 1812 Constitución La Pepa
• 1855. Aprovació de la Ley Orgánica de Sanidad
• 1899. Es va crear l’Instituto de Sueroterapia, Vacunación i
Bacteriología de Alfonso XIII
• 1900. S’aprova la primera Ley de Accidentes de Trabajo
• 1904. Es va aprovar la Instrucción General de Sanidad
• 1908. Es va crear l’Instituto Nacional de Previsión (INP)
• 1942. Durant el franquisme, neix el Seguro Obligatorio de
Enfermedad (SOE)
• 1944. Aprovació de la Ley de Bases de la Sanidad Nacional
• 1963. S’aprova la Ley de bases de la Seguridad Social.
FISIOTERÀPIA
24. Sistema Sanitari espanyol
242/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• 1978. Aprovació de l’encara vigent Constitución Española
• 1986. Aprovació de la Ley General de Sanidad (LGS)
• 2003. S’aprova la Ley de Cohesión y Calidad del Sistema
Nacional de Salud (LCCSNS)
• 2003. Ley 44/2003, de 21 de noviembre, de ordenación de las
profesiones sanitarias (LOPS). Última modificació: 28 de març
de 2014
• 2004. RD 183/2004, de 30 de enero, por el que se regula la
Tarjeta Sanitaria Individual (TSI) para todo el Sistema Nacional
de Salud
• 2006. RD por el cual se establece la cartera de servicios
comunes del SNS.
FISIOTERÀPIA
25. Sistema Sanitari espanyol
252/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• 2006. Ley 29/2006, de 26 de julio, de garantías y uso racional
de los medicamentos y productos sanitarios. Última modificació:
25 de juliol de 2015
• 2011. Ley 33/2011, de 4 de octubre, General de Salud Pública.
• 2012. RD ley 16/2012, de 20 de abril, de medidas urgentes para
garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y
mejorar la calidad y la seguridad de sus prestaciones.
FISIOTERÀPIA
28. Ley General de Sanidad (LGS)
282/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Llei promulgada el 25 d'abril de 1986 per les Corts Espanyoles
• S'estableix la regulació de les accions encaminades a la
protecció de la salut que estableix l'article 43 de la Constitució
espanyola
• En el seu Títol III defineix a les prestacions públiques i les seves
estructures com un Sistema Nacional de Salut, amb una
organització dels seus serveis establerta per les diferents
comunitats autònomes
• L’estructura assistencial va quedar establerta en dos nivells
d’atenció inter-connectats entre sí:
– Atenció Primària
– Atenció Especialitzada.
FISIOTERÀPIA
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1986-10499
29. Ley General de Sanidad (LGS)
292/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• En referència a la organització de les estructures bàsiques
del SNS, la LGS va:
– definir les Zones Bàsiques i els Centres de Salut
– dissenyar el model descentralitzat i la integració dels serveis
– reconèixer la integralitat de l’atenció i els drets dels pacients
• Segons la Comunitat Autònoma (CA), es denominen àrees de
salut, àrees sanitàries o regions sanitàries les estructures
fonamentals del sistema sanitari delimitades per factors
epidemiològics, demogràfics, geogràfics, climatològics,
socioeconòmics, laborals, culturals, vies de comunicació i
dotacions sanitàries; estenent el seu radi d’acció a una població
entre 200.000 i 250.000 habitants (excepte Balears, Canàries,
Ceuta i Melilla).
FISIOTERÀPIA
30. Ley General de Sanidad (LGS)
302/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Per aconseguir la màxima operativitat, aquestes demarcacions
territorials es divideixen en zones bàsiques de salut o àrees
bàsiques de salut o zones de salut o zones sanitàries d’atenció
integrada o zones de salut d’atenció primària, segons les CCAA
• Es defineixen com el marc territorial o demarcació geogràfica
que dona cobertura a una població entre 5.000 i 25.000
habitants (de manera excepcional, en el medi urbà s’estableix
un límit màxim fins a 40.000 habitants, com conseqüència de la
densitat demogràfica)
• En la delimitació de l’àmbit territorial es procurarà respectar les
isòcrones (el temps invertit en recórrer una distància, tenint en
compte la via i el medi de transport), que no superin 30 minuts
de desplaçament en transport habitual.
FISIOTERÀPIA
31. Sistema Sanitari espanyol
312/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Catàleg resumit de prestacions bàsiques i comuns a tot
el SNS derivat de la Llei de Cohesió i Qualitat de 2003:
• Salut Pública
• Atenció Primària
• Atenció odontològica (parcial)
• Atenció Especialitzada
• Atenció Sociosanitària
• Atenció d'Urgència
• Atenció Farmacèutica
• Atenció Ortoprotèsica
• Productes Dietètics
• Transport Sanitari.
FISIOTERÀPIA
http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/isns_01.htm
32. Sistema Sanitari català
322/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
El sistema sanitari català és un sistema amb
finançament públic i amb cobertura universal, al
qual tota la ciutadania de Catalunya hi té accés
Es tracta d'un model sanitari mixt, que integra en una
sola xarxa d'utilització pública tots els recursos sanitaris,
siguin o no de titularitat pública, i que recull una tradició
d'entitats (mútues, fundacions, consorcis, centres de
l'Església) històricament dedicades a l'atenció de la
salut.
FISIOTERÀPIA
34. Sistema Sanitari català
342/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• El 1990 es promulga la Llei d’Ordenació Sanitària de
Catalunya (LOSC), que es modifica parcialment amb la
Llei 11/1995 de 29 de setembre
• Objectiu: ordenar el sistema sanitari públic de Catalunya,
d’acord amb els principis establerts a la LGS (1986) i a
l’article 43 de la Constitució Espanyola.
FISIOTERÀPIA
35. Sistema Sanitari català
352/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Les novetats del model català establertes a la LOSC son
la separació de la finançament i compra de serveis
sanitaris de la provisió de serveis, duta a terme per una
àmplia diversitat de centres de titularitat pública o privada
• El Servei Català de la Salut (CatSalut) és el garant de les
prestacions sanitàries de cobertura pública i el
Departament de Salut té la funció de planificació i
avaluació
• El CatSalut compra i avalua els serveis sanitaris en funció
de les necessitats de la població.
FISIOTERÀPIA
39. Sistema Sanitari català
392/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• El Pla de Salut de Catalunya es defineix com l’instrument
de planificació estratègica que a partir de la salut i de la
malaltia de la població i dels factors que la condicionen,
explicita en forma d’objectius quines han de ser les
activitats d’atenció sanitària prioritàries, quines mesures
s’han de prendre en altres sectors socials i quins han de
ser i com s’han de distribuir els recursos sanitaris
• Es caracteritza per estar emmarcat dintre d’un procés
d’elaboració dinàmic i participatiu, per professionals de la
salut, sectors i institucions sanitàries i no sanitàries.
FISIOTERÀPIA
http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/Pla_salut/pla-de-salut-2016-2020/
43. Sistema Sanitari català
432/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Les regions
sanitàries compten
amb una dotació
adequada de
recursos sanitaris
d'atenció primària i
d'atenció
hospitalària per
atendre les
necessitats de la
població. Cada
regió s'ordena, al
seu torn, en
sectors sanitaris
52. 52
Doble cobertura sanitària
L’any 2012, a Catalunya, una de cada quatre persones (25,6%) tenia doble
cobertura sanitària, el 26,2% dels homes i el 25,1% de les dones.
57. Sistema Sanitari en altres CCAA
572/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
17 serveis de salut diferents
FISIOTERÀPIA
58. Sistema Sanitari en altres CCAA
582/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
59. Sistema Sanitari en altres CCAA
592/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
60. Sistema Sanitari en altres CCAA
602/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
61. Sistema Sanitari en altres CCAA
612/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
FONT: ESTADÍSTICA DE GASTO SANITARIO PÚBLICO,2014. Ministerio de sanidad, servicios sociales e igualdad.
62. Sistema Sanitari en altres CCAA
622/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
FONT: Ministerio de sanidad, servicios sociales e igualdad. Indicadores clave. Sistema nacional de salud.
http://inclasns.msssi.es/?show=true
63. OMS i altres organismes internacionals
632/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Organització Mundial de la Salut (OMS)
• És l’agència intergovernamental de la Organització de les
Nacions Unides (ONU) que treballa pel reconeixement del
dret a la salut com un dret fonamental de la humanitat
• La creació de la OMS, l’any 1946, a Nova York, tenia com
objectiu la coordinació de la lluita contra la malaltia i la
Promoció de la Salut Pública a escala mundial. Fou
ratificada a Ginebra el 7 d’abril de 1948 pels 26 Estats
membres de la ONU. En aquesta data es commemora
cada any el Dia Mundial de la Salut
• Actualment té 150 oficines en diversos països, 6 oficines
regionals i la seu central a Ginebra
FISIOTERÀPIA
64. Organització Mundial de la Salut
642/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• És l'autoritat directiva i coordinadora en assumptes de
sanitat internacional en el sistema de les Nacions Unides
• El seu finançament prové de les contribucions obligatòries
i voluntàries dels estats membres
• Els seus àmbits d'activitat principals són els següents:
– Malalties no transmissibles
– Malalties transmissibles
– Preparació, vigilància i resposta a les crisis sanitàries
– Promoció de la salut al llarg del cicle de vida
– Estudi dels sistemes de salut
– Serveis institucionals ...
FISIOTERÀPIA
http://www.who.int/about
65. Organització Mundial de la Salut
652/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
La història de la OMS arrenca al s. XIX
• 3 circumstàncies van evidenciar la necessitat d’establir
organismes internacionals per eradicar malalties transmissibles
i adoptar mesures preventives:
1. Les epidèmies de còlera, febre groga i grip, a Europa, on
van morir milers de persones
2. El desenvolupament industrial, sobretot dels mitjans de
transport (era del ferrocarril i dels vaixells de vapor), que va
incrementar el tràfic de mercaderies entre països i
continents, augmentant la transmissió de malalties
3. Les migracions cap a les colònies americanes, etc.,
afavorint intercanvis comercials, de ma d’obra, de cultures,
d’hàbits i de malalties.
FISIOTERÀPIA
66. Organització Mundial de la Salut
662/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Sintèticament, al s. XX, es creen:
• 1902: Oficina Sanitària Panamericana
• 1908: Oficina Internacional d’Higiene Pública (París)
• Més tard: Organització d’Higiene de la Societat de Nacions
(Ginebra)
• 1933: Convenció sanitària internacional per a la Navegació
Aèria
• 1946: Creació de la OMS.
FISIOTERÀPIA
67. Organització Mundial de la Salut
672/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• La Constitució de la OMS comença amb una definició del concepte de
salut que marca un abans i un després en la comprensió d’aquest
concepte (“un estat de complert benestar físic, mental i social...”)
• Durant les tres primeres dècades de la seva existència, la OMS
accepta el model mèdic occidental existent, basat en l’assistència
curativa i individualitzada. Dit model suposava grans despeses
sanitàries, alhora que es medicalitzava massa la salut
• A partir de 1978 (Conferència d’Alma-Ata), es potencia un model
d’intervenció més social, basat en la prevenció de la malaltia i en la
promoció de la salut. Es practica una desmedicalització de la salut,
donant protagonisme a l’equip multidisciplinari en matèria de salut, i
restant-se-li al professional mèdic individual. La promoció de l’APS
passa a primer pla com resposta a les necessitats de salut de la
població.
FISIOTERÀPIA
68. Organització Mundial de la Salut
682/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Principals activitats que desenvolupa la OMS:
• Control sanitari de les malalties endèmiques, malalties presents en una
comunitat de forma constant.
• Control de les epidèmies, per evitar la seva difusió.
• Unificació de criteris epidemiològics.
• Unificació de criteris sobre tècniques diagnòstiques.
• Potenciació dels estudis sobre alimentació/nutrició de les zones més
desfavorides.
• Coneixement de les condicions higiènico-sanitàries a les llars, treball, oci, etc.
• Protecció materno-infantil.
• Protecció d’accidents.
• Coordinació de l’ajuda internacional.
• Coordinació de la recerca científica.
• Coordinació dels serveis estadístics sanitaris.
• Altres.
69. Organització Mundial de la Salut
692/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Organismes directius de l’OMS:
• Assemblea Mundial de la Salut. És l’autoritat suprema; en ella hi
participen representants de tots els Estats membres. L’Assemblea es
reuneix un cop a l’any. És l’Assemblea la que determina les prioritats
sanitàries i la que nomena al Director General, per un mandat de 5
anys
• Consell Executiu. Està format per 30 delegats dels Estats membres,
elegits per l’Assemblea. La seva funció és la de portar a efecte les
decisions de l’Assemblea, i el seu nomenament és per 3 anys
• Secretaria Permanent. Està formada pel Director General i el
personal tècnic i administratiu. D’aquesta Secretaria depenen cinc
subdireccions generals.
FISIOTERÀPIA
70. Organització Mundial de la Salut
702/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
Acords amb altres organitzacions:
a) Intergovernamentals
• UNICEF (Fons Internacional de les Nacions Unides d’Ajuda a la
Infància).
• PNUD (Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament).
• PNUMA (Programa de les Nacions Unides per a la Protecció del Medi
Ambient).
• ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats).
• OIT (Organització Internacional del Treball).
• FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura).
• Etc.
b) No Governamentals (ONG: oficioses i/o oficials)
• Creu Roja, Acción contra el Hambre, Metges sense Fronteres, etc.
71. Organització Mundial de la Salut
712/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Les decisions de la OMS no són vinculants. En els darrers anys
l’activitat s’ha vist obstaculitzada per les retallades econòmiques en
les despeses socials, propiciats per les polítiques neoliberals
imperants en els països del primer món. Això coincideix amb l’aparició
de noves malalties emergents i amb la reaparició de les ja eradicades
• Espanya entra a formar part de la OMS com a Estat membre el 28 de
maig de l’any 1951, en la 4ª Assemblea, juntament amb Alemanya,
Japó i Panamà. Ho va intentar l’any 1946, però es va rebutjar per ser
una dictadura
• L’any 2016, Espanya va pagar a la OMS una contribució de
6.905.260$ (França: 14.081.535$ , USA: 56.756.580$)
• Des de setembre de 1999, l’OMS té a Barcelona l’única oficina a
Europa encarregada d’estudiar els serveis de salut i sanitat dels
països europeus que pertanyen a aquesta organització.
FISIOTERÀPIA
73. Organització Mundial de la Salut
732/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Els experts de la OMS son col·laboradors que participen en l’estudi
decisió de qualsevol assumpte d’interès. La composició i funcions de
cada grup d’experts és la següent:
• Quadre d’Experts. Assessoren tècnicament a la OMS sobre una
matèria determinada. L’assessorament pot ser per correspondència,
assistint a reunions com convidats o a iniciativa pròpia
• Comitè d’Experts. Està format per un grup de membres dels quadres
d’experts, convocat pel Director General per examinar un tema
d’interès per a la OMS i formular recomanacions tècniques oportunes.
FISIOTERÀPIA
74. Altres organismes internacionals
742/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
• Ha actuat en tots els conflictes importants que s’han produït al món
• Està sostinguda per uns 91 Estats, i compta amb més de 150 milions
de col·laboradors
• Participa en projectes de cooperació al desenvolupament humanitari
(creació d’hospitals, medicina preventiva i social) i assistència
sanitària en catàstrofes
• Està fonamentada en quatre principis fonamentals: humanitat,
neutralitat, imparcialitat, independència
• A Espanya, la Creu Roja comença a actuar el 1884, no limitant-se,
com altres països, als ferits de guerra
• Compta també amb hospitals, ambulatoris, llocs de primers auxilis, a
més d’organitzar campanyes de prevenció i promoció de la salut i
cursos de capacitació per a socorristes.
FISIOTERÀPIA
75. Altres ONGs
752/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
- Medicus Mundi
- Metges sense fronteres,
- Càrites
- Farmaceutics Mundi
- Médicos del Mundo
- Veterinaris sense fronteres
- Intermon-Oxfam
- Fisios Mundi
- Fisioterapeutes sense fronteres
- Educació sense fronteres
- Mans Unides
- Moviment 0,7 %
- Arquitectes sense fronteres
- Agermanament sense fronteres
- Insolafrica
- Nutrició sense fronteres
- Acción contra el Hambre
- Nuestros Pequeños Hermanos
- Terapeutas ocupacionales sin
fronteras
76. Exercici sobre organització sanitària
762/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
Treball en grup de 6-8 alumnes. Presentar el 21 de maig
Pregunta: quin seria per vosaltres el model sanitari “ideal”?
Buscar les dades següents:
1. Despesa en Sanitat. Països OCDE
2. Despesa en Sanitat. Països UE
3. Legislació sanitària rellevant a partir de 2012 a Catalunya i Espanya
4. Agents i fonts de poder en el Sistema Sanitari Espanyol
5. Evolució de la Despesa sanitària a Catalunya i a Espanya
6. Evolució de la Despesa en farmàcia (aportació del/la beneficiari/a)
7. Classificació de la despesa pública en sanitat a Catalunya i a Espanya
8. Escenaris futurs de la despesa pressupostària. Total i en sanitat
9. Pressupost de Salut. Generalitat de Catalunya
10.Resultats de programes de promoció i educació de la salut
11.Dades sobre salut laboral
12.Dades sobre residències de gent gran
FISIOTERÀPIA
77. Bibliografia
772/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• Acción contra el Hambre (2002). Geopolítica del hambre, Informe 2001.
(Madrid: Acción contra el Hambre).
• ACES (2003, juny), “L’ACES debat el conflicte de competències en el món
sanitari”. Aces informatiu. Reportatge (pàgs. 10-11).
• Alvarez, C. (1994). Administración sanitaria y sistemas de salud. (Madrid:
Síntesis).
• Aranda, J.M. (ed.) (1994). Nuevas perspectivas en atención primaria de salud.
(Madrid: Díaz de Santos).
• Arocha, J.L.; Macías, B.E. (1996). Salud pública y educación para la salud.
(Las Palmas: ICEPSS).
• Ashton, J.; Seymour, H. (1988). La nueva salud pública. (Barcelona:
SG/Masson).
• Foz, M.; Llauradó, E.; Ramis, J. (coords.) (2000). Diccionari Enciclopèdic de
Medicina. (2a ed.). (Barcelona: Enciclopèdia Catalana).
• Frías, A. (2000). Salud pública y educación para la salud. (Madrid: Masson).
78. Bibliografia
782/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• García, L.; Salas, K.; Caja, C. (2002). Enfermería comunitaria I. Salud Pública.
Cap. 24. “Sistemas de salud en el mundo”. (Barcelona: Masson).
• Generalitat de Catalunya (2003). DSSS. COMUNICACIÓ. “Segona enquesta
de salut de Catalunya. Avaluació dels objectius del Pla de Salut de Catalunya.
Pla de Salut per a l’any 2005”. (Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat
Social. Oficina de Premsa i Comunicació).
• Generalitat de Catalunya (2003). Pla de salut de Catalunya 2002-2005.
Document provisional. (Barcelona: Departament de Sanitat i Seguretat Social).
• Gernez-Rieux, Ch.; Gervois, M. (1983). Medicina preventiva, salud pública e
higiene. (Mexico: Limusa).
• Girbau, M.R.; Pulpón, A.M. (2002). Enfermería comunitaria I. Salud Pública.
Cap. 25. “Sistema sanitario español: desarrollo histórico”. (Barcelona: Masson).
• Hawe, P.; Degeling, D.; Hall, J. (1993). Evaluación en promoción de la salud.
Guía para trabajadores de la salud. (Barcelona: SG/Masson).
• Martínez, H.; Madrigal, H. (2001). Alimentación y salud pública. (2ª ed.). Cap.
12. “Políticas nutricionales”. (Madrid: McGraw-Hill. Interamericana).
79. Bibliografia
792/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• Martínez, F. (1997). Salud pública. (Madrid: McGraw-Hill. Interamericana).
• Ministerio de Sanidad y Consumo (2000). Presupuesto INSALUD 2000.
Datos y cifras. Capítulo I. “Escenario macroeconómico del presupuesto del
INSALUD para el año 2000”. (Madrid: Secretaría General Técnica. Centro de
publicaciones.).
• Piedrola, G. (2000). Medicina preventiva y salud pública. (Barcelona: Ediciones
Científicas y Técnicas).
• Pineault, R.; Daveluy, C. (1987). La planificación sanitaria. Conceptos-
Métodos-Estrategias. (Barcelona: SG/Masson).
• Ramírez, P. (2002, Diciembre). “La aportación de España a la Cooperación
Internacional”. Acción contra el Hambre (pag. 4-5). (Madrid: Acción contra el
Hambre).
• Rius, E. (1999). Els reptes de la sanitat catalana en el segle XXI. (Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social).
• Roca, R. (2002). Enfermería comunitaria I. Salud Pública. Cap 1. “Organismos
internacionales sanitarios y de desarrollo. (Barcelona: Masson).
80. Bibliografia
802/8/20GRAU FCSB
Curs 2018 - 2019
FISIOTERÀPIA
• San Martín, H. et al. (1986). Epidemiología: Teoría, Investigación y Práctica.
“Glosario de términos importantes usados en epidemiologia”. (Madrid: Díaz de
Santos).
• Sonis, A. y Co. (1982). Medicina sanitaria y administración de salud. Tomos I y
II. (Barcelona: El Ateneo).
• Turabián, J.L. (1995). Cuadernos de medicina de familia y comunitaria.
(Madrid: Díaz de Santos).
• Vaquero, J.L. (1992). Manual de medicina preventiva y salud pública. (Madrid:
Pirámide).