Presentació de l'Associació per a la Defensa de la Sanitat Pública Illes Balears a Artà,

1. Haga clic para editar el estilo de subtítulo del
patrón
Privatitzacions i sostenibilitat
del Sistema de Salut Públic

2. Què ens hi esta
passant a la sanitat
publica d’aquest
país?

3. La política privatitzadora del Govern Rajoy
• Retallar de recursos del sistema públic
• Augmentar concerts, convenis, derivacions,
externalizaciones, etc.
• Utilitzar el model de Col·laboració Públic Privada
• Potenciar l'assegurament privat.
• Generalitzar el model MUFACE
• Desgravaments fiscals per contractar assegurances de
salut

4. RETALLADA
ACUMULADA
2011-2016 DE
27.400
MILIONS D'EUROS
DESPESA PÚBLICA PER HABITANT
DESPESA SANITÀRIA A ESPANYA

5. Retallada de la despesa sanitària
• 70.464 milions € en 2009 a 57.632 milions € en 2014 (18%)
• Després de Grècia el país OCDE que més ha reduït el
pressupost sanitari
Per equiparar-nos a mitja OCDE hauríem d'incrementar la despesa en
16.649 milions $
• Els diners que la sanitat pública destina a la privada ha crescut un 52%
en 10 anys
• Els concerts s'han incrementat en un 42%
• Han augmentat els centres de Gestió Privada (València, Madrid, Galícia,
Burgos): Enormes sobris-costos entre 5 i 7 vegades
• MUFACE segueix creixent (Subvenció pública destinada a mantenir les
empreses privades)

6. La falta de transparencia
informativa es uno de los grandes
déficit de nuestro sistema
sanitario, de manera que resulta
complicado obtener datos
concretos de las administraciones
sanitarias y mas aún si se pretende
que sean homogéneos para todas
las CCAA.
Las variables analizadas han sido las siguientes:
1)Porcentaje de población cubierta por
Mutualidades de Funcionarios
2)Gasto en seguros privados per capita (€/año)
3)Gasto sanitario de bolsillo per capita (€/año)
4)Porcentaje de camas hospitalarias privadas
sobre el total
5)Porcentaje del equipamiento de alta
tecnología en hospitales privados sobre el total
6)Porcentaje del gasto sanitario dedicado a
contratación con centros privados
7)Presencia de modelos de colaboración
2014 2015 2016 2017
Madrid 23
Cataluña 21
Galicia 19
Baleares 18
Canarias 18
Aragón 17
País Vasco 17
Castilla y León
16
Murcia 16
Valencia 16
Navarra 15
Cantabria 14
Andalucía 12
Asturias 12
La Rioja 12
Castilla la
Mancha 10
Extremadura 9
Madrid 23
Cataluña 22
Galicia 19
Baleares 18
Canarias 17
País Vasco 17
Aragón 16
Castilla y León 16
Valencia 15
Cantabria 14
Navarra 14
Rioja 14
Andalucía 13
Asturias 13
Castilla la Mancha 11
Extremadura 9
Madrid 23
Cataluña 22
Baleares 19
Galicia 18
País Vasco 17
Canarias 16
Navarra 16
Valencia 16
Castilla y León 15
Asturias 14
Rioja 14
Aragón 13
Murcia 13
Andalucía 12
Cantabria 12
Castilla la Mancha
11
Extremadura 10
Madrid 23
Cataluña 22
Baleares 20
Canarias 19
Galicia 18
País Vasco 17
Navarra 16
Valencia 16
Castilla y León 15
Aragón 14
Asturias 14
Andalucía 13
Murcia 13
Rioja 13
Castilla la Mancha
12
Cantabria 11
Extremadura 10
Se ha producido un aumento de la privatización, en la
provisión y en la financiación de nuestro sistema sanitario
en general, especialmente importante a partir de 2009 (se
ha pasado del 24,44% del gasto sanitario total en este
año al 30,09% en 2015, según los datos de la OCDE) y
también se han incrementado los conciertos, el
aseguramiento privado y el gasto de bolsillo

7. • Retallada de 25.500 treballadors sanitaris segons el Ministeri
d'Hisenda (55.000 segons CCOO)
• El sector sanitari privat ha creat més de 6.000 llocs de treball
• La reducció de la despesa acumulada de personal entre
2011-2016 ha estat de 6.180 milions d'euros.
• Falta personal
• Precarietat laboral i baixos salaris
• Frustració i mal clima laboral: Disminució qualitat atenció

8. Tancament de llits i augment de les llistes d'espera
• Entre 2010 i 2014 s'han eliminat 6.000 llits hospitalaris
• L'últim Informe del Consell Econòmic i Social recull un
espectacular increment en les llistes d'espera quirúrgica
Any 2009……. 372.468 pacients
Any 2015……. 549.424 pacients
• Increment de 47%

9. La despesa sanitària directa
a càrrec de la ciutadania va
créixer un 23%
• De 18.907 milions d'euros a
23.323 milions
• Dspesa en receptes i atenció
mèdica privada va créixer un
53% entre 2009 i 2014.
• La ciutadania s'ha gastat 4.281
milions d'euros més (costos RD
16/2012)
CONSEQÜÈNCIES
• Deterioro dela salut de la població
(Lancet, British Medical Journal, etc)
• Reconegut fins i tot pels qui fan les
retallades (OCDE, UE; FMI)
• Augment de la mortalitat per
malalties cardiovasculars després de
20 anys de descens (segons la
Societat Espanyola de Cardiologia que
ho atribueix a l'efecte de la crisi)

10. "El aumento del desempleo del 1% se asoció con el aumento de
la mortalidad para todos salvo uno de los seis subtipos de cáncer
estudiados“
Se extrajeron los datos de mortalidad para el cáncer de próstata,
el cáncer de mama en mujeres, el cáncer colorrectal en hombres
y mujeres y el cáncer pulmonar en hombres y mujeres
Maruthappu M, Watkins J, Noor AM www.thelancet.com Publicado en internet el 25 de mayo de 2016
La crisi frena la caiguda de
la mortalitat per malalties
cardiovasculars
En 2012 va augmentar després de
20 anys de descens, afirma el
president de la Societat de
Cardiologia
El cost d'aquestes dolències
gairebé es doblegarà fins als 8.800
milions en 2020, segons un estudi
La relació entre crisi
econòmica i mortalitat està
condicionada pels nivells
de protecció social

11. Dades de suïcidis internacionalment
comparables de la base de dades de
l'Organització Mundial de la Salut
(OMS) per a la Salut Europea, mostra
que després de la Gran Recessió
gairebé totes les societats europees
han experimentat taxes de suïcidi en
augment. abans del començament de
la recessió en 2007, les taxes de suïcidi
havien estat caient a Europa.
Posteriorment, aquesta tendència a la
baixa es va revertir, augmentant un
6,5% en 2009 i mantenint-se elevada
fins a 2011
Mortalitat i suicidis
En la cifra oficial, de casi 11 suicidios diarios, no se explican las
causas. Pero nosotros manejamos datos suficientes como para
decir, incluso aplicando un principio de prudencia, que más de la
mitad, es decir, más de cinco al día, tienen que ver con la
situación económica", manifestó Luis Chamarro, coordinador de
la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) en Madrid.
Economic suicides in the Great Recession in Europe and North America
Aaron Reeves, Martin McKee, David Stuckler
The British Journal of Psychiatry Sep 2014, 205 (3) 246-247; DOI:
10.1192/bjp.bp.114.144766

12. Mortalitat i esperança de
vida
Haro ha apuntat que a l'últim segle
l'esperança de vida a Espanya havia
augmentat de manera exponencial, fins a
situar-se com el tercer país en el ránking
mundial en 2010.
No obstant això, a partir d'aquí la situació
es va estancar i Espanya ha quedat
relegada fins a la posició número 13 en
2015, quan li van avançar altres països de
la zona euro

13. La despesa farmacèutica és absurd i creix
sense control
• La despesa en medicaments: 19.000
milions d'euros (9.000 farmàcia i
10.000 en hospitals)
• Som el 2º país del món en consum de
medicaments (Association of the
British Phar maceutical Industry).
• La despesa en receptes de farmàcies
augmento un 8%
• La despesa en medicaments
hospitalaris va créixer un 26%
Els grans riscos per a la
sostenibilitat del
sistema
• L'augment de la despesa
farmacèutica
• Ús intensiu de les
tecnologies
• Marginació AP i Salut
Pública (promoció,
prevenció)

14. La indústria farmacèutica comercialitza nous medicaments cada vegada més
costosos
• El preu medicaments Hepatitis C va incrementar en un 23% la despesa
farmacèutica hospitalària
• Els laboratoris pretenen comercialitzar 220 nous medicaments:
• Tractar el càncer (són el 12,3% de la despesa hospitalària, sense que hagin
incrementat significativament la supervivència dels malalts)
• Fàrmacs biològics (modifiquen els bacteris per fabricar proteïnes per tractar
càncers o artritis) suposen el 40-50% gasto farmàcia hospitalària quan fa 10
anys la seva despesa era nul·la.

15. Controlar la gestió estratègica del SNS
• Informació salut de la població i patrons d'utilització (BIG Data): Identificació
àrees de negoci i selecció de riscos
• Fortaleses i febleses del Sistema Sanitari Públic
• Compra i distribució de l'equipament mèdic (Soci Sanitari)
• Innovació i recerca sanitària (R+D) diners públics patents privades
• Formació dels professionals: Estimular medicalización i ús intensiu de
medicaments i proves tecnològiques
• Gestió d'hospitals i centres de salut (Col·laboració Públic Privada)
• Unitats de Gestió Clínica fragmentació centres en empreses i entrada sector
privat

16. I a la
nostra
Comunitat
què?

17. 1.- CONCESIONARIAS – HCM y HUSE
En estos últimos años se han construido los
hospitales de Son Espases y Can Misses por
empresas con criterios de ánimo de lucro;
explotan todas las actividades no clínicas
con concesiones por 31 años.
En el hospital Son Espases quedan 25 años
de pagar por el alquiler y/o la concesión de
estos servicios

18. 2.- CONCERTS DIÁLISIS
Propuesta
2015
HSE HSLL HIN Total
Pacientes 133 67 33 233
Sesiones 20.000 10.000 5.000 35.000
HSE HSLL HIN Total
2012-
Sesiones
17.271 6.974 2.853 27.138
2014-
Sesiones
18.147 7.427 3.915 29.489

19. 3.- CONCERT RADIOTERAPIA EIVISSA
• Edificio construido y gestionado por
Concesionaria, sin gastos en servicios no
clínicos ni energía.
• Profesionales clínicos: UTE Juaneda-
Policlínica
• Facturación actividad:
• Pacientes sistema publico: pago per
cápita
• Pacientes sistema privado

20. 4.- CONCERT AMBULÀNCIES
. Els incidents susceptibles de poder ser realitzats per recursos
externs són: Accidents de tràfic. Accidents laborals. Incidents en
los que existeix la certesa o sospita de disposició de cobertura
sanitària mitjançant segur privat, incloent en aquest apartat als
turistes estrangers i nacionals amb segur privat.

21. 5.- LLISTES D'ESPERA

22. 6 .- UNITATS DE GESTIÓ CLINICA
Finalitat:
•Posar la gestió dels serveis clínics amb criteris
d'ànim de lucre.
Com ho van a fer?:
•Descentralitzant la gestió dels recursos; Llits,
consultes,gabinets….
•Incentivant als gestors per l'estalvi

23. 7 .- EL NOU SON DURETA
El nou Son Dureta serà un centre sociosanitari per a malalts crònics i dependents
1. Recuperar l´espai de l´antic Son Dureta: bona iniciativa.
2. Manca conèixer quins indicadors justifiquen una inversió de 119
milions d´euros.
3. Manca d’una memòria econòmica sobre com es finançarà el projecte
arquitectònic i dels recursos humans i materials necessaris per mantenir
el funcionament.
4. Necessitat d´estructures assistencials properes a la població depenent.
5. Necessitat de dispositius sanitaris a l’Illa de Mallorca.
6. Necessitat d´explicitar el caràcter inequívocament públic del projecte
sense que existeixi participació del sector privat (concessionàries,
convenis...)
7. Projecte arquitectònic colossal: operació mediàtica i d´imatge ?
8. Participació d´afectats i desenvolupament del projecte
9. Participació dels usuaris i de la ciutadania als òrgans de participació:
Consells de Salut.

24. 8.- INDUSTRIALITZACIÓ DE LA RECERCA I LA DOCÈNCIA
•La recerca clínica està en mans gairebé exclusives de la indústria
farmacèutica, que és la que defineix la seva orientació en funció
d'interessos econòmics i financers.
•La indústria finança la major part de la docència als professionals de la
salut, el suport per a congressos, societats científiques, etc. Els biaixos
promocionals i conflicte d'interessos són evidents.
•Considerem que una cosa tan important com la docència ha de ser
organitzada i finançada pel sistema públic.
•És necessari potenciar plataformes públiques de recerca i de docència,
ben dotades i que orientin la recerca i la formació segons prioritats de
salut.

25. 9.- ÚS RACIONAL DEL MEDICAMENT
• La regulació actual del sistema de patents
permet que les companyies
farmacèutiques actuïn com a monopolis i
tinguin capacitat per imposar el preu
• Mentre la despesa sanitària públic ha
disminuït en els últims anys, la despesa en
medicaments no para de créixer.
• L'import en medicaments i productes
sanitaris va ascendir en Balears a 460
milions d'euros (31 % del pressupost de
sanitat de Balears)
• És necessari que des de les institucions de
Balears es participi de forma activa per la
canviar l'actual regulació , per un preu just

26. Ens juguem molt, els ciutadans i els
professionals, més enllà de l'augment
de la despesa i la incorrecta utilització
dels pressupostos públics, ens juguem
l'equitat en el dret més important dels
ciutadans "el dret a la salut", per això
defensem sense cap fissura una
sanitat:
•PUBLICA
•UNIVERSAL
•GRATUÏTA
MOLTES GRACIES