1. LA REVOLUCIÓ RUSSA (1917)
• L’IMPERI RUS
• Antecedents:
• Poder absolut del tsar Nicolau II
• Economia bàsicament agrària.
• Poca indústria, localitzada a zones molt concretes i
amb capital estranger.
• Distribució desigual de la propietat de la terra (molta
terra en mans de pocs ) i basada en formes feudals
(drets senyorials) i no capitalistes (propietat privada).
•

2. LA REVOLUCIÓ DE 1905:
Revolució que exigeix reformes però que en realitat no
aconsegueix canviar res.
• Guerra entre Rússia i Japó a Manxuria i Corea. Derrota russa (1904)
• Descontentament popular
• Posa de manifest l’endarreriment del país
• “Diumenge sagnant” (gener 1905): revolta popular amb peticions
de caràcter laboral (jornada de vuit hores i millores salarials) i
polític (democratització del país).Dura repressió i centenars de
morts.
• El poble rus perd la confiança en el Tsar.
• Ocupació de terres i paralització de les fàbriques.
• El Tsar cedeix i es compromet a convocar eleccions per elegir una
DUMA (parlament).
• 1914 Rússia entra a la 1ª guerra mundial, en el bàndol dels aliats
(França, Gran Bretanya).
•

3. REVOLUCIÓ DE FEBRER (1917) : Burgesa
• Els soviets d’obrers, pagesos i soldats fan caure la
monarquia absoluta del tsar.
• Abdicació del Tsar Nicolau II
• Rússia es converteix en una república democràtica
• Formació d’un govern provisional.
• Reformes burgeses:
• Reconeix els drets i les llibertats individuals.
• No fa millores socials i no treu Rússia de la guerra.
• Continua la crisi econòmica, la misèria i l’atur.
• Soviets ( menxevics i bolxevics )
• Lenin, líder dels bolxevics, d’ideologia comunista, promou
la revolució comunista d’octubre.

4. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE (1917): comunista
• El partit bolxevic (comunista) pren el poder.
• Lenin es basa en les seves “Tesis d’abril” per
marcar les seves línies polítiques.

5. 1ª fase revolucionària (1917-1921) :
GUERRA CIVIL - Comunisme de guerra
Fets:
• Guerra civil: exèrcit roig (bolxevics) contra exèrcit blanc ( menxevics,
burgesos, noblesa terratinent, potències estrangeres ).
• Comunisme de guerra: nacionalització d’indústries, militarització del
treball supressió de la llibertat de comerç, control de preus.
Mesures del nou govern comunista :
• Expropiació de terres de la noblesa
• Nacionalització de la banca.
• Fàbriques sota el control dels obrers.
• 1918 El partit bolxevic passa a dir-se Partit Comunista ( més tard PCUS ).
• Rússia surt de la guerra mundial ( Tractat de Brest Litovsk.1918).
• 1919 3ª Internacional Creada per Lenin. Provoca la divisió del
moviment obrer entre comunistes i socialistes.

6. 2ª fase revolucionària ( 1921-1927) :
la NEP ( Nova política econòmica )
• 1922 El nou estat passa a denominar-se U.R.S.S.
( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ).
• NEP Política econòmica basada en una certa
liberalització, amb algunes formes capitalistes.
• 1924 Mort de Lenin
• Lluites internes pel poder dintre el partit
comunista entre Stalin i Trosky.
• Stalin és el successor de Lenin.
• Continua la crisi econòmica i no millora la situació
del país.

7. 3ª fase revolucionària ( 1929-1941):
ELS PLANS QUINQUENALS
• Economia planificada.
• Plans quinquennals aplicats per Stalin, basats en les
col·lectivitzacions al camp i a la indústria.
• Control total de l’estat sobre l’economia.
• Desenvolupament de la industria ( creixement
important de la producció).
• Stalin: política arbitrària, culte a la seva persona i
persecució dels opositors.
• Dura repressió (purgues stalinistes ), deportacions i
execucions.
• Milers de morts.

8. REVOLUCIÓ BURGESA:
• Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un
sistema parlamentari o constitucional ( monarquia o
república).
• Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, que
estableix les regles del funcionament de l’estat.
• Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets
i deures.
• A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen
en els seus representants polítics la tasca de fer
funcionar les institucions del país.
• Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la
instauració d’una economia capitalista ( propietat
privada, mercat lliure, oferta i demanda...).
• Els seus beneficiaris directes són els burgesos,
principals impulsors de la industrialització.

9. REVOLUCIÓ COMUNISTA:
• Canvi global d’organització de la societat,
basada en la dictadura del proletariat i la
col·lectivització de les propietats, amb
l’objectiu final d’una societat igualitària, amb
el proletariat com a protagonista.

10. DICTADURA DEL PROLETARIAT
• Fase revolucionària transitòria per la qual el
proletariat assoleix el poder polític i instaura una
societat sense classes i sense propietat privada.
• La fase següent seria la desaparició de l’estat, ja
que aquest és útil per mantenir els privilegis
d’una classe social determinada i el marxisme té
com a objectiu l’abolició de les classes socials i
per tan l’estat ja perd la seva raó d’existir.