Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Per què ha vingut en Salim?

276 views

Published on

Textos: Els avis de Vincles intergeneracionals
Coordinadores: Montserrat Esteve Palà i Marita Ramírez Roca
Pròleg: Federico Mayor Zaragoza

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Per què ha vingut en Salim?

  1. 1. PerquèhavingutenSalim? Textos: els avis de Vincles intergeneracionals Pròleg: Federico Mayor Zaragoza Dedicat a: Tots els xiquets i xiquetes del món, especialment als que estan patint situacions de guerra, fam, malaltia o por. I als nostres néts i nétes que són els que ens inspiren. Perquè tots gaudeixin del dret a ser feliços i a viure en pau i harmonia. Dels vostres iaios i iaies, amb tot el nostre amor i amb l'esperança d'un món millor. Tortosa, abril 2016
  2. 2. Amb el suport de Hi col· labora Primera edició abril de 2016 © Fotografies Projecte Vincles intergeneracionals © Text: Maribel Alqueza, Mari Carmen Andreu, Josep Maria Bertomeu, Jordi Bonilla, Pepita Canalda, Rosa Carles, Miquel Crespi, Marisin Chavarria, Victorina Itarte, Carmen Mauri, Maribel Monllau, Eloïsa Prieto, Neus Sanchís, Pilar Saporta, Ada Vallés. Coordinadores; Montserrat Esteve Palà i Marita Ramírez Roca © Dibuixos Antoni Térmens © D’aquesta edició Editorial Icaria Edita Editorial Icaria Arc de Sant Cristòfol, 11-23 08003 Barcelona · Tel. (+34) 93 301 17 26 www.icariaeditorial.com icaria@icariaeditorial.com Disseny Editorial Icaria ISBN: 978-84-9888-725-9 Dipòsit legal. B-7560-2016 Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright. Els beneficis de la venda d'aquest conte seran destinats a ampliar i promocionar el projecte «Vincles intergeneracionals» de l'Associació amigues i amics de la UNESCO de Tortosa i Biblioteca Marcel lí Domingo, amb activitats de sensibilització i educació sobre cultura de pau i respecte als drets humans, i a l'acollida de nens refugiats .
  3. 3. Índex: Pròleg 7 Per què ha vingut en Salim? 10 El projecte Vincles intergeneracionals 33 Activitats 38
  4. 4. TOTHOM IGUAL EN DIGNITAT “Maestra, ¡ayúdeme a mirar!” Eduardo Galeano, (referint-se a una nena que veia per primera vegada el mar). Que bé aquest conte dels contes!, en què la iaia d’en Nil li deia que “molts xiquets i xiquetes del món pateixen molta gana ...” Salim arriba a aquell poble perquè al seu país hi ha guerra... i les bombes han destruït la seua escola... Nora tradueix les paraules de Salim en àrab... i tots van començant a comportar-se pacíficament. El primer pas per al canvi és canviar un mateix. Escoltar, conversar, posar-se en el lloc de l’altre. 5
  5. 5. La iaia d’en Nil li va explicar que els seus pares, com Salim, van haver de marxar també del seu país, Espanya, durant la guerra civil. I així van fer entre tots un arbre de la pau!... d’abraçades.... i van jugar tots plegats! Aquest conte recorda també a Muna, una nena que es va quedar sense escola. L’any 1990 vaig escriure al Iemen (Tarim en el Wadi Hadramout) el poema següent: Su escuela se la llevó el agua. Por el Wadi lunar y fértil la lluvia se convirtió en turbio torrente y la escuelita de Muna se fue navegando por el ancho cauce. 6
  6. 6. 7 Tus ojos negros, niña sin libros ni lapiceros, viajarán conmigo a países ricos: les diré que la escuela de Muna se fue Wadi abajo! Ah!, los niños de aquellos países no saben que hay escuelas que se las lleva el agua. No saben que hay niños y niños y niños... sin escuela ni agua!
  7. 7. Quins contes més bonics, més emotius, més atractius! Els iaios conten contes, records o invencions, per a motivar els néts, per aconseguir que les arrels permetin a l'arbre fer front a grans vendavals! Com-partir, co-operar, con-viure, com-prometre’s! Solidaritat, especialment intergeneracional. Mans esteses i mai més alçades. Tots iguals en dignitat. Que bé que les iaies i els iaios conten al néts, a les xiquetes i als xiquets contes d’amor! Fa uns anys vaig escriure a la meua néta Marta un poema que acabava així: El sueño que me anima es que puedas estrenar sonrisas todos los días. Federico Mayor Zaragoza Madrid, abril de 2016 8
  8. 8. En un barri d'una ciutat no gaire lluny d'aquí, hi vivia en Nil amb el seu pare i la seva mare, els quals havien de treballar i aixecar-se molt d’hora per anar a la feina, i és per això que en Nil s’havia de quedar alguns dies a sopar i a dormir a casa de la seva iaia. En Nil tenia un aspecte molt graciós. Tenia el cabell roig i la cara amb moltes pigues, sempre anava amb pantalons curts i se li veien els genolls pelats. Tots els matins que es despertava a casa de la seva iaia, quan s’aixecava de dormir, ella li havia preparat una tassa de llet amb cereals per esmorzar i en Nil s'ho menjava quasi sense respirar... glup, glup, glup. Encara que tenia un mal costum, sempre es deixava un culet de llet a la tassa. La seva iaia el cridava i li deia: - Nil, aquest got s'ha de deixar ben net, ja saps que al món hi ha xiquets i xiquetes que pateixen molta gana i es menjarien tot l'esmorzar sense deixar res. En Nil deia: - Uf!, d’acord iaia, ara me l‘acabo. Que pesada! Ho deia en veu baixeta i entre dents, però s'acabava tota la llet i marxava cap a l’escola, content com tots els dies. 10
  9. 9. Un dia quan va arribar a l’escola, en Nil i tots els seus companys van tindre una sorpresa. En entrar a la seva classe tenien un nou company. La mestra el va presentar dient: - Aquest nen es diu Salim, ve d'un país molt llunyà. En Salim els va mirar tots amb una mirada profunda i plena de tristesa. Era un xiquet molt agraciat. Tenia els cabells negres, semblava molt tímid i bon xiquet. En Nil era el nen més entremaliat de la classe i quan va anar a seure al seu lloc comentà irònicament a la Fàtima: - Eh! L'has vist, je, je, je, fa cara de no saber res, sembla encantat! La mestra, que el va sentir, va anar al seu costat i li va dir: - Nil, pensa com et sentiries tu si et trobessis en la seva situació, en un país estrany, amb una llengua desconeguda i entressis per primera vegada en una classe on no coneguessis cap nen o nena. En Nil es va quedar sense paraules, i va abaixar el cap tot avergonyit. Acte seguit i sense que ningú li demanés, la Nora es va aixecar i va dir: 12
  10. 10. - Jo conec en Salim, viu molt a prop de casa meva, i el puc ajudar perquè ens puguem entendre tots plegats, ja que ell parla àrab i també una mica d'anglès, com jo.
  11. 11. De sobte, en Nil va preguntar: - I per què ha vingut a viure aquí? La Nora va repetir la pregunta a Salim en la seva llengua, i ell li va respondre: - Perquè al meu país hi ha guerra, està morint molta gent. Una bomba va destruir la nostra casa. El meus pares tenien molta por que no ens passés res a la nostra família i van decidir que el millor era marxar. Quan la Nora va traduir el que en Salim havia explicat en la seva llengua, tots els nens de la classe van començar a mirar-lo amb sorpresa i afecte. Ells l'ajudarien a estar content i a sentir-se bé a la seva nova escola! - I guerra, per què? -preguntà en Nil. La Nora continuava traduint allò que deia en Salim: - No ho sé jo... Però hem hagut de fugir perquè teníem molta por que ens poguessin matar. Ah! I l’escola també la varen destruir les bombes.
  12. 12. - Que bé, sense classe, jugant al carrer tot el dia! -va exclamar en Nil . I mitjançant la Nora, en Salim aclaria: -No, al carrer tampoc hi pots anar! Hi ha soldats, i sempre hi ha trets i soroll. Diuen que és molt perillós! Es van quedar tots una estona en silenci.
  13. 13. La Marta, que era una nena molt espavilada, de sobte va agafar la mà de Salim i es va acostar a la Nora i li va dir: - Explica-li que no hi ha de pensar més en tot això. Ara ja és aquí amb nosaltres, digues-li que volem que ens ensenyi un joc del seu país, i nosaltres li ensenyarem molts dels nostres, i jugarem junts! - Sí, sí! -respongueren tots, amb una gran cridòria, que la mestra va intentar controlar. - D’acord, us ensenyaré un joc que es diu “Ninot”-va afegir en Salim. - I com es juga? -va cridar en Martí. - És divertit? -va afegir la Sandra. - Segur que jo ja el conec -va dir en Nil, amb un posat tot saberut. - Hi podrem jugar tots? -va dir l’Omar. - Deixeu-lo que ho expliqui, no l’atabaleu tant! -va dir la mestra, intentant posar ordre. La Nora li va donar la raó, ella tampoc donava a l'abast. 16
  14. 14. Ja amb més calma, i veient que tots estaven atents al que ell anava a dir, en Salim va anar explicant: - Ens posem tots en rodona, tots els que som a classe. Al mig de la rotllana, es col·loquen un munt de boletes, palets, pedres, peces de construcció, el que tinguem. I un de nosaltres es posa a la gatzoneta a la vora del munt de coses que hi ha al mig. Els que són a la rotllana es posen a cantar una cançoneta curta, i el que és al mig comença a donar voltes al voltant del munt de coses. Cada volta agafa una cosa. Quan s’acaba la cançoneta, para. Quan cau, també para i entra un altre. El que agafa més coses, guanya. - Molt bé, a jugar, a jugar! -van cridar tots, menys en Nil que anava remugant. - Vaja, quina tonteria. I amb gran alegria i rialles es van posar a jugar al “Ninot”. La cridòria, el xiscles i les cares felices, van donar la benvinguda al Salim, que a partir d’aquell dia, va veure que ja tornava a tenir amics. 18
  15. 15. Al dia següent, la mestra va aprofitar per a parlar-los de la guerra i de les persones refugiades que havien de deixar els seus països. - En una guerra tots es barallen, perquè volen tenir la raó, no s'escolten ni dialoguen per a trobar una solució pacífica. El primer pas per aconseguir la pau neix dins del cor de cadascú -va reflexionar-. Què penseu que podríem fer cadascú de nosaltres per a que no hi haguessin conflictes ni més guerres? - Jo no em barallaré mai més amb cap xiquet -va dir la Karina. - Doncs jo no vull que es fabriquin més armes -va continuar en Pau. - Jo no demanaré més pistoles ni escopetes als Reis Mags -deia el Bernat. - El meu pare -va afegir Mohammed- diu que hauríem de fer la pau, com diu Al·là, i no la guerra. - És veritat -va aclarir la mestra-, cap Déu ni cap religió volen la guerra, però algunes persones utilitzen el nom de Déu o d'Al·là per a matar. En Marc afegeix pensatiu: - Doncs jo... Ui! Jo... a partir d'ara abans de barallar-me amb un amic primer l'escoltaré i parlarem! 20
  16. 16. De cop l’Isaac el més petitó de la classe, però molt entremeliat, va dir tímidament: - Jo... quan tinc ganes de pegar al meu germà, tanco els ulls, respiro fondo i compto fins a 5 i... llavors... em passa la ràbia i ja no li pego. Se’l van quedar mirant i el van aplaudir. Molt bona idea, van pensar alguns però sense dir res. Tots estaven entusiasmats, menys en Nil. Des que en Salim havia arribat no s'ho passava bé a l'escola, només parlaven de coses que a ell no li agradaven.
  17. 17. A l’endemà, en Nil esmorzava en companyia de la seva iaia, amb cara de pocs amics, ella li va preguntar: - Què et passa, Nil? Que t'has barallat amb algun amiguet de l'escola? - No, no, iaia ! Però és que aquests dies no tinc ganes d’anar a classe. - Que dius! Però si a l'escola sempre t'ho passes molt bé, què ha passat? - Res, iaia... És que ha arribat un nen nou, és d'un país molt llunyà, i no sap parlar com nosaltres. I ara tot és parlar d'ell, de la guerra i jo què sé... i a mi tot això no m'agrada. Se'n podria tornar cap allà que nosaltres estàvem ben tranquils sense ell! - No diguis això, Nil. Ara t’explicaré una cosa. Aquí fa molts anys també hi va haver una guerra i molta gent va haver de marxar a França i a altres llocs, com els meus pares, ja saps que jo vaig néixer a França. Quan va acabar la guerra i vam tornar aquí, jo no coneixia ningú ni sabia la llengua de l’escola, em va costar molt fer amics, però gràcies a que la gent ens va acollir i ens va ajudar, ara estem tots molt bé. 22
  18. 18. Nil, has d'ajudar aquest nen que ha arribat ara! - Iaia, iaia, humm, d’acord, però és que això ja ho fan prou els altres -va contestar el Nil, més confós que enfadat.
  19. 19. Allò que li va contar la seva iaia, a qui tant estimava, li havia tocat una mica el cor, i potser ja no veia tant el Salim com un rival a qui dedicaven massa temps.
  20. 20. Al dia següent a classe, la mestra els va fer una proposta: - Mireu, ahir quan parlàvem de la guerra, una cosa ens va quedar clara i és que la guerra és destrucció, odi i dolor i que ningú de nosaltres vol una guerra ni prop ni lluny seu, així és que avui aprofitarem l'hora del pati per a jugar, construir i fer sentir a Salim estimat, què us sembla? - Molt bé! -varen exclamar tots. - Però què construirem? -va preguntar la Jamila. - Ja ho sé! -va respondre l'Àlex- Podem construir un castell on capiguem tots! - Però amb què? -li va preguntar la Cinta- No tenim res per a poder-lo construir. - I si construïm un arbre de la pau? -va proposar la Laia. - Què? Un arbre de la pau? Com es fa això? -va comentar en Ferran. - A l'escola de la meva cosina van fer un arbre de la pau -va explicar la Laia-, es fan cartellets amb desitjos de pau, nosaltres els podríem penjar a la morera del pati! 26
  21. 21. La mestra, que portava tota l'estona escoltant els seus alumnes, va decidir intervenir. - Estic veient que teniu unes idees molt bones i boniques, mireu: el castell el farem un dia amb cartrons i l'arbre de la pau també el farem, però amb més temps per poder invitar a participar tota la gent del barri. Demanarem als pares, iaios, germans i veïns que portin els seus desitjos de pau per a penjar-los a la morera del pati. Què us sembla?
  22. 22. Sí, sí, van dir tots a la vegada. Llavors, al Martí se li va ocórrer una idea genial i va dir: - Podríem construir un arbre diferent, podria ser l'arbre de les abraçades. - Què, com es fa això? Amb abraçades? - D'acord! Sí, sí, que guai! -va dir entusiasmada la Sandra. - Vinga fem-lo! -El Pau ja s'hi trobava. - Però, com? -va preguntar l'Omar. - És molt bona idea, Martí -va intervenir la mestra-. És molt fàcil, i ho podem fer ara mateix, vinga va, som-hi! Un de vosaltres es posa al mig i els altres l’anem rodejant, abraçant-nos els uns als altres, com una gran pinya d’abraçades. La Nora, que havia estat tota l'estona explicant al Salim de què anava tot l'enrenou, sense pensar-s'ho dues vegades va fer que paressin i es va encaminar cap al Nil que no havia participat en la conversa i s’havia quedat sol, assegut sota la morera, enrabiat i tristot. El va estirar i el va portar cap al grup, i un cop tots abraçats i amb l'arbre construït, van començar a cantar una cançó que parlava de pau i es van posar a ballar tots agafats, contents i plens d'eufòria. 28
  23. 23. Al matí següent quan la Nora i en Salim anaven camí de l'escola es van trobar en Nil esperant-los. - Hola, què fas aquí? -va preguntar-li la Nora. - Us estava esperant, perquè he pensat que avui a l'hora del pati podríem jugar a futbol tots plegats, mireu quina pilota més xula que porto! I passant el braç pel damunt de les espatlles d’en Salim, van entrar tots tres junts a l'escola. Aquesta guerra l'havien guanyat tots! 30
  24. 24. L’any 2012 neix el projecte de contacontes Vincles intergeneracionals amb motiu de la commemoració de l'Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, propiciat per l'Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa i la Biblioteca Marcel lí Domingo. Pretén facilitar l’envelliment actiu i fomentar el gust per la lectura, a través de l’aprenentatge i la convivència entre grans i petits, fomentant el desenvolupament de valors i hàbits, així com la creativitat i la imaginació que facilita aquesta entranyable interrelació entre grans i petits. El fil conductor és contar contes als xiquets i xiquetes de 3 a 7 anys de les escoles de Tortosa i pedanies. Aquesta seria la presentació més formal del nostre projecte, però les iaies i els iaios que en formem part, uns 30, ho vivim com la màgia de poder entrar en contacte amb l'ànima de la nostra canalla i poder-los inculcar els valors que ens inculcaren a nosaltres i que encara són vigents i vàlids, malgrat que de vegades pugui semblar que ja no formen part de la nostra societat. · 33
  25. 25. Des que ens vàrem posar en marxa, cada temporada ens plantegem el repte de crear un segell personal nou, que ens doni personalitat i ens faci evolucionar: hem creat la Jota de Vincles, hem fet vídeos, tallers de risoteràpia, trobades, hem participat també en actes culturals de la ciutat i de la Biblioteca... Però aquest any ens hem proposat un repte més complex, després d’haver contat més de 500 contes per totes les nostres escoles, era l'hora que Vincles tingués un conte propi creat per les iaies i els iaios contacontes que fem possible aquesta màgia alhora que ens en nodrim i en gaudim. I la màgia ens ha tornat a funcionar, i hem creat un conte, per a poder treballar amb xiquets més grans (7-10 anys) valors com la pau, el respecte, saber escoltar l’altre, saber compartir. Per què ha vingut en Salim? tracta d’un nen refugiat que arriba a una escola d'un barri proper i a través d'ell i dels seus nous companys descobrim sentiments com la tristesa, el rebuig, l’exclusió, la por a la diferència, o als canvis, però també l'amistat, l'alegria, l'empatia i la capacitat creativa de buscar solucions als conflictes. 34
  26. 26. I tot això és tan veritat com que el conte ja hem acabat. I si aquest us ha agradat deu-lo per ben explicat. 35
  27. 27. Volem agrair als alumnes i mestres de totes les escoles de Tortosa, de Jesús, Vinallop i Camp-redó per haver-nos permès compartir amb ells la màgia dels contes; hem après molt i ens ho hem passat molt bé amb vosaltres! També volem donar el nostre agraïment a la Biblioteca Marcel lí Domingo, a la seva directora Irene Prades, i a tot el personal perquè sense elles el projecte Vincles intergeneracionals no hagués pogut arribar a tants xiquets i xiquetes, i també per donar-li visibilitat a nivell nacional amb el guardó rebut del Premi Maria Moliner. Agraïm també el suport dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament de les Terres de l'Ebre, a l'Ajuntament de Tortosa i al Consell Comarcal del Baix Ebre i, per descomptat, a l’equip de gent de l'Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa que van dissenyar i portar a terme el projecte, a Pilar Saporta, que hi va creure i l'ha viscut amb entusiasme des del seu inici fent l'acompanyament a les escoles; a la Fundació Jaume Bofill que ens va donar el suport que necessitàvem per a iniciar-lo. I al Dr. Federico Mayor Zaragoza per les seves paraules del pròleg i entusiasme vital en la lluita per aconseguir un món millor. · 36
  28. 28. Autors: Equip de iaies i iaios contacontes del Projecte Vincles intergeneracionals de l'Associació Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa i Biblioteca Marcel lí Domingo: Maribel Alqueza; Mari Carmen Andreu; Josep Maria Bertomeu; Jordi Bonilla; Pepita Canalda; Rosa Carles; Miquel Crespi; Marisin Chavarria; Victorina Itarte; Carmen Mauri; Maribel Monllau; Eloïsa Prieto; Neus Sanchís; Pilar Saporta; Ada Vallés. Coordinadores: Montserrat Esteve Palà i Marita Ramírez Roca Tortosa, abril de 2016 . 37
  29. 29. ACTIVITATS (per a xiquets i xiquetes a partir de 7 anys ). •Per què ha vingut en Salim? •Saps què és una guerra? Què passa a les guerres? Per què hi ha guerres? Pregunta-ho als teus familiars o professors. •Com es deu sentir Salim quan arriba a un poble on no coneix ningú? Deu tenir ganes d'anar a l'escola, deu tenir por? De què? •Què passa a la classe quan arriba un nen foraster? Com el podem ajudar? Ens agrada que vingui? Si no ens agrada, per què? Quines coses canvien quan ell arriba, sabem si li costa molt temps fer amics? •Com ens sentiríem nosaltres si ens trobéssim en la seva situació? Què ens agradaria que ens fessin per ajudar-nos? Què no ens agradaria que ens fessin? •Situa en el mapa del món països on hi ha conflictes bèl lics. •Quan ens trobem amb un conflicte a casa, a classe o amb els amics, què podem fer per solucionar-lo, pacíficament, sense enfadar-nos? •Quines coses podem canviar cadascú de nosaltres mateixos per a millorar la nostra convivència a casa, a classe o amb els amics? · 38
  30. 30. •Fer l'arbre de les abraçades, llegir abans un poema sobre la pau. •Fer l'arbre dels desitjos de Pau al pati de l'escola, amb aportacions de tots els xiquets, mestres, pares, avis i veïns del barri, fer una gran celebració sobre la Pau al món. •Celebrar la Diada de la pau i no violència (DENIP) el 30 de gener. •Preguntar com estan ajudant algunes ONGs a les persones que estan en guerra i si nosaltres podem col laborar d'alguna manera. •Aprendre poemes i cançons que parlin de la pau. •Fer jocs que ajudin a la resolució de conflictes: parlar, escoltar, dialogar, cooperar, compartir, col laborar... •Buscar informació de personatges que hagin estat referents de la Cultura de Pau: Gandhi, Federico Mayor Zaragoza, Rigoberta Menchú, Nelson Mandela... TEATRALITZACIÓ Es pot fer una representació del conte, ampliant amb més diàlegs i situacions que poden proposar els mateixos nens i nenes. · · 39

×