Revista Roda l'IES, feta pels alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter

1. Núm: 39 Gener 2019 Roda de Ter INS Miquel Martí i Pol
NOU CURS, NOUS REPTES

2. Edita:
Adreça:
Telèfon:
Correu electrònic:
Pàgina web:
Direcció:
Redacció:
Fotografia portada:
Fotografia:
Dibuixos contraportada:
Maquetació i impressió:
Col·laboració:
INS Miquel Martí i Pol
Avinguda Miquel Martí i Pol, 1
93 850 02 44
a8053042@xtec.cat
www.xtec.cat/iesmartipol
Judit Juvanteny i Carme Rossinyol
Alumnes de 4t d’ESO
Judit Juvanteny
Alumnes de 4t ESO i professorat del centre
Alumnes de 1r d’ESO
Gràfiques Bassols
AMPA INS Miquel Martí i Pol
Editorial ............................................................................................................................................................... 3
Notícies Homenatge a Miquel Martí i Pol ............................................................................................................. 4
Aina Gutiérrez i Marc Lara, dos alumnes excel·lents................................................................................ 4
Artista frustat .......................................................................................................................................... 5
El transport escolar a l’institut ................................................................................................................ 5
LIL Change, treballem diferent ............................................................................................................... 5
El consell de delegats ............................................................................................................................. 6
La vaga contra el masclisme................................................................................................................... 6
Maus, l’horror nazi en format còmic........................................................................................................ 6
Xerrades a l’institut ................................................................................................................................ 7
Renovació dels membres del Consell Escolar......................................................................................... 8
Game Over amb Jordi Molas .................................................................................................................. 8
Tornei de pàdel entre professors ............................................................................................................ 8
Especial Nadal a l’institut ....................................................................................................................... 9
Sortides Castle school musical ............................................................................................................................ 11
A la recerca de fòssils............................................................................................................................. 11
Calaix de sastre Sabíeu qui és l’alumne més jove i més gran del centre............................................................................ 12
Entrevista a la professora més jove del centre......................................................................................... 13
Entrevista a la professora més veterana del centre.................................................................................. 14
Les millors motos de 49cc i 125cc ......................................................................................................... 15
Llegendes urbanes ................................................................................................................................. 16
Apps per a l’estudiant............................................................................................................................. 17
Entrevistes Entrevista amb Pol Ballús ...................................................................................................................... 18
Entrevista amb Emi Yebra ...................................................................................................................... 21
Entrevista amb Manel Ballart .................................................................................................................. 22
Entrevista amb les humanístiques .......................................................................................................... 23
Opinió Jugar a videojocs crea assassins? ......................................................................................................... 24
Les coses bones dels videojocs ............................................................................................................ 25
La venda d’armes a Aràbia Saudita ....................................................................................................... 25
Reportatges Assetjament escolar o bullying ............................................................................................................... 25
Com veuen l’institut els alumnes de 1r d’ESO ........................................................................................ 28
Recomanem ............................................................................................................................................................... 30
Entreteniments ............................................................................................................................................................... 33
L’E SPAI El poble som tots ................................................................................................................................... 35
Escola verda Què és escola verda? ............................................................................................................................ 36
AMPA ............................................................................................................................................................... 36
Col·laboradors ............................................................................................................................................................... 37
Índex2

3. Editorial 3
NOVA MIRADA A L’EDUCACIÓ
El currículum escolar per competències a l’educació secundària obligatòria ha comportat una nova forma
d’avaluar. Hem passat d’un excel·lent (9 o 10) a l’Assoliment Excel·lent, d’un notable (7 o 8) a l’Assoliment
Notable, d’un suficient (5) a l’Assoliment Satisfactori i d’un insuficient (menys d’un 5) a un No Assoliment.
L’informe de notes també presenta més novetats, mostra l’avaluació de competències transversals, concre-
tament la competència digital i la personal i social. Una nova forma d’avaluació qualitativa acompanyada de
comentaris matèria a matèria que permeten identificar els punts a millorar de cada alumne.
Avaluar serveix per mesurar, per aprendre, per millorar, per reflexionar, per motivar... i és evident que el com
avaluem importa. És difícil explicar que pel camí d’aquesta transformació hem perdut el 6, hem perdut preci-
sió, hem perdut l’excel·lència i dubtem si aquell AE és un 9 o bé és un 10, si el NA és un 4 i escaig o bé un
2. En definitiva, ens caldrà trobar la forma amb la qual els alumnes continuïn amb ganes d’esgarrapar aquells
decimals que els permetin arribar al repte proposat.
Una avaluació diversa requereix temps i esforç, som escola inclusiva, treballem amb adaptacions curriculars,
estratègies, plans individualitzats cadascun amb criteris d’avaluació diferents. És del tot necessari poder
disposar de recursos per tal que els docents fem la feina ben feta, poder disposar de vetlladors per atendre
els alumnes amb més necessitats, de professorat especialitzat per atendre els alumnes nouvinguts, de
tècnics d’integració social per atendre l’alumnat amb més risc d’exclusió social...
Continuarem sumant i buscant reforços per a una escola inclusiva que treballa amb adaptacions curriculars
i estratègies. En definitiva, sempre anar endavant per millorar coneixements. Però, sens dubte, és difícil
avaluar 150 o 200 alumnes de forma qualitativa per trimestre atenent cadascuna de les seves necessitats
individuals sense els recursos i els suports necessaris. Treballarem, doncs, perquè els canvis no només es
produeixin en l’avaluació, sinó també en tots aquells contextos que ens permetin avançar, prenent com a
referent tots i cadascun dels nostres alumnes.
Mercè Palau
Directora

4. Notícies4
Homenatge a Miquel Martí i Pol
Aina Gutiérrez i Marc Lara, dos alumnes excel·lents
Enguany es commemora el quinzè aniver-
sari de la mort del poeta rodenc Miquel
Martí i Pol i per celebrar-ho, el divendres 9
de novembre es va fer un acte al Teatre
Eliseu en el qual van intervenir alumnes del
centre de 1r, 2n i 3r d’ESO i 2n de Batxille-
rat. L’acte va consistir en una lectura de
poemes en la qual també van participar
alumnes de 5è i 6è de les escoles Mare de
Déu del Sòl del Pont i de l'Escola Emili
Teixidor, amb altres representants de diver-
ses entitats socials i culturals de Roda i del
seu entorn.
La festa va començar a les 8 del vespre i,
com cada any, la va obrir Clara Marsó; per
aquesta edició va triar el poema “Pa amb
tomàquet”. A continuació, les persones de
les entitats i els alumnes de les escoles van
recitar els seus poemes. Els alumnes de
l’institut van tancar l’activitat, començant
per les representants de 1r d’ESO, Laia
Canadell i Maria Puigneró, seguides de
l’Arnau Baulenas, de 2n d’ESO; a conti-
nuació va ser el torn dels alumnes de 3r, la
Irene Prat, l’Oriol Codina, l’Ariadna Roma i
En Marc Lara i l’Aina Gutiérrez són dos estudiants que van
cursar el segon de batxillerat al nostre centre durant el curs
2017-2018. La seva trajectòria acadèmica a l’institut va ser
brillant: van acabar el batxillerat amb un excel·lent de nota
global, una fita molt difícil d’aconseguir. A aquest bon
resultat, cal afegir-hi l’excel·lent paper que van fer a la
prova de la selectivitat. En Marc Lara va treure un 9,3 de
mitjana, mentre que l’Aina Gutiérrez va aconseguir un 9,2.
Aquestes notes tan brillants justifiquen el reconeixement i
l’atenció que van rebre per part de la premsa comarcal.
Van ser portada del diari El 9 nou i també van merèixer una
entrevista a la revista Roda de Ter.
El premi més important va ser la menció especial que van
rebre, el divendres dia 20 de juliol, a l’Auditori de Barcelo-
na. Acompanyats de la coordinadora de batxillerat, Lídia
Carrera, i de les seves respectives famílies van rebre “la
distinció als alumnes amb una nota més alta de 9 a la fase
general de la selectivitat 2018”.
L’Ajuntament de Masies de Roda va voler reconèixer el
treball i l’esforç de l’alumna Aina Gutiérrez i l’Ajuntament de
Roda va fer el mateix amb l’alumne Marc Lara.
Després de dos anys intensos de feina i dedicació i d’una
brillant selectivitat, Marc Lara s’ha decantat pel cantó de la
filosofia i l’Aina Gutiérrez pel de la medicina. Esperem que
tinguin molt èxit en les seves carreres professionals. Des
de l’institut els desitgem el millor!
la Jana Poblet i en Carles Girbau de 2n de Batxillerat. Tots ells van fer un
bon paper dalt de l’escenari. Felicitats a tots!
Núria Valls - Mila Vizcaino
4t ESO C
Jaume Blancafort - Laia Guzmán
4t ESO C

5. Notícies 5
LIL Change, treballem diferent
El LIL Change és un programa educatiu que pretén
donar resposta a un grup molt reduït d’alumnes del
centre, que pel seu comportament i per les seves inquie-
tuds necessiten estratègies d’aprenentatge diferents.
L’objectiu del projecte és aconseguir l’èxit acadèmic
dels alumnes menys integrats i amb conductes disrup-
tives del centre. Es tracta de nois que distorsionen el
desenvolupament normal de les classes, amb el
greuge que això comporta per a la resta dels
estudiants. Per aquest motiu cal donar una resposta a
aquesta problemàtica.
El projecte està dirigit per dos educadors: en José
González i la Mireia Villanueva, amb una dedicació de
mitja jornada cadascun. En José fa dilluns, dimarts i fins
el primer pati de dimecres i la Mireia, la resta de dime-
cres, dijous i divendres. Aquest programa pot funcionar
gràcies al suport i l’aposta que fa l’Ajuntament de Roda
de Ter, que sense subvenció externa cobreix quatre
hores i mitja diàries. Els alumnes que participen en
aquest programa comencen a les vuit del matí fent la
mitja hora de lectura, com tot l’institut; seguidament fan
dues classes teòriques de cinquanta-cinc minuts
cadascuna de les assignatures instrumentals (català,
castellà i matemàtiques); per últim, després del pati,
fan dues classes més de la mateixa durada amb una
dinàmica més pràctica com: anar a fer tallers de
sessions de fotos a LE’ SPAI, tallers culinaris, ensenyar
diferents coses als avis de la residència…
Artista frustat El transport escolar a l’institut
Des de fa un temps, al pàrquing del
centre, un home d'edat avançada es
dedica a pintar els cotxes dels profes-
sors. Les seves víctimes preferides són
els cotxes clars, els blancs i platejats.
Actua amb retoladors permanents de
diferents colors i, segons les imatges
gravades per les càmeres de vigilància
del centre, pinta de manera aleatòria els
cotxes que es troba al llarg del seu
recorregut pel pàrquing del centre. Se
suposa que es tracta d’un veí de Roda.
Actua, preferentment, al matí, quan fa el
seu recorregut cap a Manlleu. Va sempre
sol i, malgrat les càmeres de vigilància de
l’institut no se l’ha pogut identificar. Els
fets han estat denunciats a l’Ajuntament
en diverses ocasions. Esperem que algú
el pugui enxampar i identificar. Cal posar
fre al seu art frustrat!
Gerard Garcia - Mohammed Kouhli
4t ESO B
El nostre institut, situat al municipi de Roda de Ter, engloba alumnes de
diferents poblacions: Rupit, Cantonigròs, l'Esquirol i les Masies de Roda.
Els nois i noies d’aquesta zona estan escolaritzats en aquest centre, ja
que és el que els pertoca i com que viuen a una distància bastant llarga
han de venir amb autobús. El nostre centre ha tingut la sort de disposar
de transport públic d'ençà que es va crear. En total són 91 els alumnes
que aquest any l'utilitzen, repartits en tres línies: 2 autobusos i un taxi.
La companyia de busos que s’encarrega del transport és Sagalés i a
cada autobús hi ha un monitor, que és el responsable de controlar els
alumnes i d'anotar les absències i incidències. El Consell Comarcal
d’Osona és qui ho gestiona i un membre de l'AMPA s'encarrega de
vetllar pel seu bon funcionament. Per exemple, ha de tenir en compte
que les places siguin les adequades a les necessitats de cada moment,
donat que la matrícula de l’institut pot variar al llarg del curs. Aquest
transport és gratuït fins a batxillerat. Els alumnes de batxillerat, alumnes
de postobligatori, han de pagar una quota subvencionada, i en el supo-
sat cas que no hi hagués prou places en l’autobús que cobreix la línia
dels alumnes d’ESO, serien ells els responsables de buscar una alterna-
tiva personal al seu transport.
Eudald Illamola - Àlex López
4t ESO B
Les diferències d’aquest programa respecte dels alumnes de l’aula
oberta són en l’horari, que és incomplet i en la no participació dels
alumnes en empreses externes. No es contemplen pràctiques en
empreses col·laboradores i els tallers pràctics es fan en horari lectiu.
LIL Change el formen tres alumnes. Després de parlar amb ells,
opinen que se senten molt inclosos, ja que el programa està adaptat
a les seves necessitats. I donat que es tracta d’un grup tan reduït,
poden entendre millor els continguts que treballen, amb una atenció
totalment individualitzada. Per aquest motiu, no els agradaria tornar
a l’aula ordinària. Estan encantats de l’oportunitat que tenen i creuen
que el programa és molt complet i no hi canviarien res.
Aya El Abassi - 4t ESO C

6. Notícies6
El consell de delegats
La vaga
contra el
masclisme
Maus, l’horror nazi en format còmic
Aquest any el consell de Delegats de l'institut es reuneix
el divendres de cada setmana, a les 8 del matí a la biblio-
teca del centre, on es parla de temes per millorar l'insti-
tut.
A la primera reunió que vam poder assistir, la directora i
l'equip directiu ens van exposar quina era la nostra
funció i la relació que tindríem amb el professorat.
A la segona, ens van comentar què era el consell escolar
i quins temes s’hi tracten. D’altra banda, ens van explicar
que una part de l'alumnat del consell escolar havia deixat
el càrrec perquè ara ja no forma part de l’institut. Per
aquest motiu es necessitaven nous alumnes que en
formessin part.
Seguidament ens van exposar la idea de triar una cançó
pels moments en què sona el timbre d’entrada i sortida.
La cançó escollida pels delegats va ser la de Volcans, del
grup BUHOS.
A la tercera reunió, alguns delegats del centre van reclamar
l’organització d'algunes xerrades sobre el tema de la
violència de gènere. També es va parlar dels tallers de
Nadal, i del fet que alguns s’havien d’eliminar per falta d’au-
les. Es va plantejar, per altra banda, la idea de tornar a fer
els gags. No obstant això, la proposta va ser denegada a
causa de la manca d'organització i de temps que compor-
tava aquesta activitat. Finalment, es va comentar la supres-
sió de les proves de recuperació de setembre, les quals
s’han traslladat al juny.
Guillem Mellinas
4t ESO C
El passat 14 de novembre del
2018, el sindicat d’estudiants
va convocar una vaga per
lluitar en contra del masclisme i
de l’opressió sexista. El que es
volia aconseguir amb aquesta
vaga era posar en marxa, de
manera immediata, una assig-
natura d’educació sexual,
inclusiva, avaluable i obligatòria
i un decret llei que elimini de
manera immediata dels regla-
ments interns dels centres
qualsevol referència masclista i
repressiva.També pretenien la
derogació de la LOMCE.
Durant la jornada es van
convocar diverses manifesta-
cions a Barcelona, Tarragona,
LLeida, Girona i a Palma de
Mallorca. All nostre centre, una
bona part dels alumnes de
segon cicle d’ESO i de batxille-
rat van fer vaga. A més, des
d’algunes àrees curriculars,
s’ha fet un treball de reflexió i
d’educació en aquests temes
tan importants.
Mohamed Kouli
Gerard Garcia
4t ESO B
A mitjans de novem-
bre, el departament
de ciències socials
va organitzar una
exposició sobre el
còmic Maus, al vestí-
bul de l’institut.
Durant 15 dies, els
alumnes del centre
van poder veure
l’horror nazi a través
de les imatges del
còmic.
Maus és una novel·la
gràfica escrita el
1991 per l'autor Art
Spiegelman. Aques-
ta novel·la, d’aproximadament 300 pàgines, està ambientada a la segona guerra
mundial, i reprodueix la persecució dels jueus per part del règim de Hitler. Una gran
part de la història és una entrevista que fa Spiegelman al seu pare jueu, per saber com
era la vida en aquells temps. Spiegelman va escriure i dibuixar aquesta novel·la gràfica
perquè volia deixar constància, en la memòria de la gent, de l'atrocitat que va significar
el nazisme i les seves conseqüències.
Els alumnes que van visitar l’exposició van poder veure com el testimoni en primera
persona és més colpidor i com un dibuix pot arribar a impressionar igual que les
paraules. Els protagonistes de les vinyetes són ratolins que exemplifiquen tot el
patiment que els jueus van viure durant l’holocaust nazi. Això ens va ajudar a posar-
nos a la seva pell i a aprendre sobre el que això va suposar perquè mai més torni a
passar.
Ahlam Ettaamarti
Oumaima El Bouinany
Xavier Sánchez
4t ESO B

7. Notícies 7
Camins infinits per als
alumnes de Biologia
El 5 d’octubre del 2018, l’investigador Marc López Cano
(pertanyent al Grup de Neurofarmacologia i Dolor de la facul-
tat de medicina de la Universitat de Barcelona) va fer una
conferència als alumnes que fan l’optativa de biologia de 4t
d’ESO, 1r i 2n de batxillerat. La xerrada s’emmarcava en un
programa proposat per la UB per a promoure les habilitats
divulgatives dels investigadors en formació i acostar la seva
tasca de recerca als instituts i a les escoles. Aquest progra-
ma de col·laboració amb els centres de primària i secundària
es diu Camins infinits. És el tercer any que el nostre centre hi
participa.
Generalment, aquests investigadors primer expliquen una
mica la seva trajectòria personal (què han estudiat, on, a
quins països han fet un Erasmus...) i després parlen sobre la
investigació que duen a terme. En aquest cas, es tractava
d’un fàrmac (per a tractar el dolor), que es sotmetia durant
un temps a una intensitat lumínica de 405 nanòmetres, per
a escindir-lo en dues meitats, una de les quals es més eficaç
i menys nociva (es minimitzen els efectes secundaris)
respecte de la partícula originària sense tractament lumínic.
L’objectiu de la xerrada era introduir i familiaritzar els alumnes
amb els conceptes bàsics de les neurociències, des de les
bases del mètode científic i la comunitat científica fins al
descobriment de les tècniques d’estudi del cervell més
modernes i innovadores.
Cal dir que aquests investigadors no cobren res per aquesta
activitat; la fan de forma altruista.
L’explicació va ser tan amena que la van poder seguir tant
els alumnes de 4t d’ESO com els de batxillerat.
Els enzims i la seva
importància
A l'octubre del 2018, un investigador de la UVic, Jordi
Villà-Freixa, va visitar els alumnes de 1r i 2n de batxillerat
científic i tecnològic que fan física. Jordi Villà és Doctor en
Química i investigador de la Universitat de Vic.
Va explicar una mica com treballen en el seu departament,
quina recerca fan i ens va exposar com evolucionen la quími-
ca i la bioquímica actuals. Ara la recerca està basada primer
en les prediccions computacionals i per això disposen, unes
hores, del superordinador “Mare Nostrum” que està ubicat a
la UPC de Barcelona.
Ell va fer una xerrada sobre com actuen els enzims, que són
unes molècules proteiques que actuen com a catalitzadors i
modifiquen les velocitats de les reaccions químiques.
Aquests compostos químics són unes molècules biològi-
ques molt versàtils i cada vegada s’estan utilitzant en més
camps de la indústria. En concret, ens va parlar d’uns enzims
que degraden els plàstics. Els plàstics, degut a la seva
Xerrades a l’institut
acumulació, com que no es degraden, representen un
problema mediambiental molt greu.
Uns investigadors japonesos es van adonar que hi ha uns
bacteris que poden degradar el plàstic (els van aïllar en un
abocador de plàstics) i a partir d’aquest fet van buscar els
enzims dels bacteris que poden catalitzar aquestes
reaccions.
El repte dels investigadors a partir d’ara és, amb l’ajut de
l’enginyeria genètica i de la química computacional, optimit-
zar aquest procés, un repte titànic, que ens beneficiarà a tots
de ben segur.
Els perills d'internet
També a l’octubre, els Mossos d'Esquadra van fer una xerra-
da sobre el perill que té internet als alumnes de 3r, els quals
no donen gaire importància a un tema que en té molta. Els
policies els van conscienciar que en aquesta edat no són
conscients de qui realment està a l'altra banda de la pantalla.
Un dels consells que els van donar és que abans de passar
alguna foto, donar les dades personals o parlar amb algú
que no coneixen, s'assegurin bé que la persona amb qui es
comuniquen és de confiança.
La importància del gos en
la vida d'un invident
El 19 d'octubre els alumnes de 2n d’ESO van tenir, a la
biblioteca del centre, una xerrada sobre com és d’important,
en la vida d'una persona cega, l'ajuda d'un gos. La va fer la
Maria, una dona de 45 que és cega arran d'una malaltia. Els
va explicar com aquest animal els ajuda en la vida quotidiana.
Control de l’estrès a 2n de
batxillerat
A mitjans d’octubre passat els alumnes de 2n de batxillerat
van fer una activitat per aprendre a tranquil·litzar-se i a
controlar l’estrès. Les noies encarregades del taller els van
explicar que cada dia passen per la nostra ment milers de
pensaments i que en època d’exàmens el nombre augmen-
ta, de manera que és fàcil trobar-se bloquejat. Per aquest
motiu, van mostrar-los tres maneres diferents de relaxar-se:
la primera, mitjançant la respiració; la segona, mitjançant la
contracció i relaxació dels músculs del cos, i la tercera,
mitjançant la imaginació.
L’alumnat considera que va ser una activitat molt interessant,
que va servir a tots per poder administrar els sentiments i
pensaments en un curs tan important com el 2n de batxille-
rat, en el qual es juguen el futur.
Magí Nardi - Gabriela Olmo
4t ESO A

8. Torneig de pàdel entre professors
Renovació dels membres del Consell Escolar
Notícies8
El dia 20 de desembre, un grup de professors
del centre van anar al Club Tennis Manlleu,
per disputar una competició americana de
pàdel.
Es van fer diferents partits de 15 minuts
cadascun, i passat aquest temps, les pare-
lles canviaven, fent una rotació sense repetir
amb els companys de jugada.
Van participar en aquesta competició: l’Emi
Yebra, la Marta Tió, la Judit Juvanteny, la
Irene tàpia, en Jordi Tantinyà, l’Albert Ballabri-
ga i en Gerard Lazo.
Cal destacar el bon joc de l’Albert Ballabriga i
d’en Gerard Lazo. Esperem tornar a veure
una nova edició amb més professors engres-
cats.
Aya el Abbassi
Jaume Blancafort
4t ESO C
El Consell Escolar és l'òrgan de participació dels diferents
sectors de la comunitat educativa en el govern dels
centres. La seva funció és controlar la gestió i contribuir a
la milllora dels centres educatius.
Els representants d’aquest consell s’escullen a partir
d’unes eleccions. Cada dos anys es renova la meitat dels
representants de cada sector: directora, cap d’estudis,
secretaria (té paraula però no vot), pares (3), alumnes (3),
professors (6) i personal d’administració i serveis (1) i un
representant de l’Ajuntament. El passat mes de novembre
es van fer les eleccions per elegir els nous representants
d’aquest òrgan. El dia 17 de desembre es va constituir el
nou consell escolar format per les següents persones:
- Directora: Mercè Palau
- Cap d’estudis: Carmina Cabanes
- Secretària: Laura Vilar
- Representants de professors: Montse Cañellas, Basili
Martinez, Carme Rossinyol, Lídia Carrera, Núria
Llorenç i Judit Juvanteny.
- Representants de pares: M Rosa Hidalgo, Montserrat
Pladelasala i Elisabet Serra
- Representants de personal PAS: Dolors Ahís
- Representant de l’ajuntament: Yolanda Tristancho
- Representants d’alumnes: Aleix Forcada, Pau Tort i
Raul Caizer.
Eudald Illamola - Àlex López
4t ESO B
El mes de novembre va venir, a les classes de 4t d’ESO,
en Jordi Moles, a fer-nos una xerrada. Ja fa uns quants
anys que el nostre institut rep la seva visita per fer cons-
cienciar a l’alumnat de 4t de com pot canviar la vida
després de tenir un accident.
Primer ens va explicar com va tenir l’accident ell: jugant
a rugbi, quan era molt jove; va caure malament i es va
trencar la medul·la. Però la xerrada anava sobre els
accidents de trànsit. Ens va passar un vídeo on es veien
les conseqüències d’aquests tipus d’accidents: com
era la vida de les persones que havien acabat amb
cadira de rodes abans de l’accident i com era després.
La xerrada va ser molt interessant i ens va fer adonar
que a l’hora d’estar davant el volant no ens podem
distreure i si no conduïm nosaltres hem d’avisar el
conductor que estigui al cas.
Anàs El Mimouni
Guiu Aguilar
4t ESO A
Game Over amb Jordi Molas

9. Notícies 9
El passat divendres 21 de desembre, vàrem celebrar la
festa de Nadal a l’institut. L’horari va ser de 9:00h a
13.00h.
A primera hora vàrem fer l’amic invisible, que consisteix
en el fet que cada alumne, anònimament, fa un regal a
un altre; el que el rep ha d’endevinar qui és el seu amic
invisible. Tot seguit, més o menys a les 10, vàrem anar
al vestíbul, on alguns alumnes repartien xocolata desfe-
ta per a tots els que tinguessin el tiquet. Després d’ha-
ver esmorzat, vam anar al gimnàs, a gaudir d’actua-
cions musicals d’alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO de l’insti-
tut. Com que el temps es va allargar, vam haver de
suspendre el primer taller. Després d’haver sortit del
gimnàs, els alumnes van anar als seus respectius
tallers. Els que van tenir més participació van ser els de
veure una pel·lícula, els relacionats amb el menjar (fer
crêpes i fruita amb fondant) i, sobretot, els inflables (n’hi
havia dos). També es van fer altres tallers, com el de
manicura, el de fer targetes de Nadal, el de ball
(Hip-Hop/Reggaeton), etc… A les 13:00h tothom va
marxar cap a casa.
Especial Nadal a l’institut

10. Notícies10
Youssef Ochan
Anna Maria Gómez
4t ESO A

11. Sortides 11
El dia 28 de novembre, els alumnes de 1r d’ESO del
nostre institut van anar a Barcelona al teatre Victòria a
veure el musical Castle School Musical. L’Assumpta
Roca, l’Emi Yebra, la Dolors Puigbò, la Marta Tió, la
Mariona Deniel i la Judit Juvanteny els van acompanyar.
El musical tractava d’un noi que arribava nou al Castle
School, un internat de Londres, i allà era assetjat pels
seus companys. El noi es deia Albert i es va enamorar de
la Maria, una noia tímida a la qual feia poc se li havia mort
la mare. A mesura que l’obra anava avançant, ell anava
coneixent els seus companys que l’acompanyarien
El dimecres 7 de novembre el alumnes de biologia de 4t
d’ESO, 1r i 2n de batxillerat van fer un itinerari geològic
per veure alguns dels fòssils que hi ha a la comarca
d’Osona. L’objectiu principal era saber què hi havia i
com ha canviat la comarca des de l’Eocè (fa 50 milions
d’anys) fins a l’actualitat. L’itinerari s’inicià al mas de
Serratosa i es va acabar a l’ermita de Sant Martí Xic.
En Jordi Vilà, el guia, feia parades per explicar els tipus
de fòssils que anaven trobant i per comentar episodis
relacionats directament amb la història geològica de la
zona. Entre altres, va explicar que estem situats en una
zona que abans estava coberta per un mar calent, com
ens indiquen molts dels fòssils que s’hi han anat trobant
(esponges, coralls, equinoderms, nummulites, bival-
ves...). D’alguns d’aquests organismes se n’ha pogut
A la recerca de fòssils
Castle school musical
durant tot l’any i amb qui experimentaria sensacions de
tota mena. Una idea en comú va engrescar a tota la colla
a participar en un concurs internacional de musicals.
L’obra va durar dues hores aproximadament i va estar
formada de dues parts. En general, als alumnes, els va
agradar molt i, al final de l’espectacle, es van poder
fotografiar amb els actors.
Laia Guzmán
Mila Vizcaino
4t ESO C
reconèixer el modus de vida, gràcies a
la interpretació de rastres que també
han quedat registrats a la roca.
El recorregut va permetre veure litolo-
gies diverses. La roca característica
de la comarca és la marga, però les
zones que van patir regressió marina
presenten gresos d’ambient deltaic
intercalats. Els voltants de l’ermita de
Sant Martí Xic són platges fossilitza-
des, on es poden observar els carac-
terístics ripple-marks, estructures
sedimentàries que es formen per un
corrent d’aigua o de vent sobre un
substrat de sorra solta.
La sortida va ser complementada el
dia 28 de novembre amb una visita
guiada i uns tallers a l’exposició de
fòssils Osona 50 anys enrere, al
Museu de la Pell de Vic. Aquesta
exposició ensenya fòssils espectacu-
lars recollits al llarg de 60 anys per
l’enginyer geòleg Francesc Farrés
Malian. Aquest home, que es dedica-
va a construir pous, tenia la passió de
recollir fòssils, cosa que va fer al llarg
de molts anys. El que ell volia aconse-
guir és conscienciar la gent de l’enor-
me patrimoni paleontològic que tenim
a la Plana de Vic.
Roc Coromina - Martí Oriol
4t ESO A
i
Laia Guzmán - Mila Vizcaino
4t ESO C

12. Al nostre centre hi ha molts alumnes d’edats diverses, des
dels 11 fins als 18 anys. Hem volgut saber qui era l’alumne
més jove i el més gran del nostre institut. Així que vàrem
posar fil a l’agulla.
L’Albert Miarons és l’alumne més gran de l’institut.
Actualment està cursant algunes assignatures soltes de 2n
de batxillerat. Molt amablement ens va respondre les
preguntes que segueixen.
Quan vas néixer? On?
El 6 de febrer de l'any 2000 a l'Hospital General de Vic.
Quant medeixes?
1'65 m.
Tens germans? Quants?
Sí una germana que es diu Carla Miarons i té 24 anys.
Quines aficions tens? Practiques algun esport?
Futbol i castells.
Quina és la teva assignatura preferida?
Filosofia i història.
Què vols estudiar? I on?
Ciències Polítiques, a la Universitat de Girona.
Com ha estat la teva experiència al centre?
Depèn del professor, amb alguns he tingut millor connexió
que amb altres.
Recordes alguna anècdota d'aquests anys a
l'institut?
Sí, alguna de la cantina fent el xou i renyant-nos els
professors.
En Mont Castanyer és l’alumne més petit de l’institut. Viu a
l’Esquirol i està fent 1r d’ESO. És un noi que sembla tranquil
i amb ganes d’aprendre.
Quan vas néixer? On?
El dia 26 de desembre del 2006 a la Clínica de Vic.
Quant medeixes?
1'47 m.
Tens germans? Quants?
Sí, una germana que es diu Grete.
Quines aficions tens? Practiques algun esport?
La meva afició és dibuixar i anar amb bici.
A quina escola anaves abans?
A l'escola del Cabrerès, a l'Esquirol.
Quina és la teva assignatura preferida a l'institut?
Socials i plàstica.
Com ha estat la teva adaptació al centre?
Bé... al principi una mica nerviós però després ja bé.
Què vols ser quan siguis gran?
No ho sé.
Esperem que després de sis anys d’institut en Mont tingui
les idees tan clares com l’Albert.
Calaix de sastre12
Sabíeu qui és l’alumne més jove i més gran del centre?
David Omella
Jordi Prat
4t ESO B

13. La Mireia Tomàs és la professora més jove del nostre
institut i aquest curs s’ha incorporat al nostre centre,
concretament al departament de llengües estrangeres.
Ens interessa saber com viu la seva experiència laboral.
Quina carrera vas estudiar?
Vaig estudiar llengües aplicades, per als que no ho
coneixeu és una carrera on fas llengües: català, castellà,
anglès… I una de les sortides que hi havia era l’ensenya-
ment.
Per quin motiu et vas decidir a fer aquests estudis?
Perquè em permetia poder veure una mica tots els aspec-
tes de la llengua.
És el teu primer any treballant com a professora?
Si. Vaig estar a França treballant en uns instituts però era
com una beca i jo ajudava el professor de castellà.
Et podem demanar l’edat? Quants anys tens?
Sí, en tinc 24.
Des de sempre havies volgut ser professora?
A mi m’agrada escriure però com és evident és més difícil
dedicar-t’hi; llavors els meus pares són professors i jo de
petita sempre els deia que no volia ser professora com ells,
però després vaig anar descobrint que sí que m’agradava.
T’agrada la teva feina? Què és el que t’agrada més?
Sí. M’agrada preparar les classes i fer coses divertides i
veure què funciona i què no.
Ens pots dir que és el que t’agrada menys?
És la part de controlar: a mi m’agrada ensenyar, no haver
d’anar controlant i renyant.
T’ha costat adaptar-te al nostre insitut?
No, la veritat és que no. M’adapto bastant ràpid als llocs i
m’ho han posat fàcil.
Si no fossis professora, que hauries volgut fer?
Escriure.
Calaix de sastre 13
Entrevista a la professora més jove del centre
Claudia Caruso
Nerea Ureña
4t ESO C

14. Entrevista a la professora més veterana del centre
Calaix de sastre14
La Dolors Aymerich és la professora d’educació física del
nostre institut des del moment en què aquest va començar
a funcionar. Per aquest motiu, ho sap tot de l’institut.
Quina carrera vas estudiar?
INEF a Barcelona.
Per quin motiu et vas decidir a fer aquests estudis?
Perquè des que era petita m’havia agradat i, quan em
demanaven què volia ser de gran sempre deia “professora
d’educacio física”.
Amb quants anys vas començar a treballar com a
professora?
Amb 23 anys.
Quants anys fa que treballes al nostre centre?
Fa 24 anys que treballo al centre, vam començar l’institut
amb 5 professors.
T’agrada la teva feina?
Sí, molt.
Què és el que t’agrada més?
Hi ha moltes coses que m’agraden...
Ens pots dir que és el que t’agrada menys?
Doncs que a vegades, a aquesta assignatura, no se li dona
tanta importància com a d’altres i no es valora com s’hauria
de valorar.
Si no haguessis estat professora què hauries volgut
fer?
Si no hagués decidit estudiar per a professora d’educació
física, segurament hauria estat infermera o metge.
Tens alguna anècdota que ens puguis explicar?
El primer any, quan vam començar l’institut, vam fer uns
horaris a la carta i la veritat és que va ser un bon embolic!
Claudia Caruso
Nerea Ureña
4t ESO C

15. Calaix de sastre 15
Les millors motos de 49cc i 125cc
Aquestes motos es poden conduir amb el carnet AM,
amb 15 anys. Legalment no poden passar els 45Km/h
però és molt habitual que sobrepassin aquesta velocitat.
Han de tenir un màxim de 10cv. Als joves els agraden
perquè poden tenir la moto als 15 anys i els permet
desplaçar-se i tenir llibertat de moviment.
Beta rr 50 motard (Preu 3.133€)
Pes: 83 kg
Alimentació: carburador Dell Orto PHBN 16 HS
Refrigeració: líquida
Rodes: 17''
Valoració: és un bona moto en relació preu i qualitat. És
força lleugera pel seu pes i això afavoreix un bon maneig
i estabilitat.
Sherco 50 SM Factory R (Preu 2.800€)
Pes: 83 kg
Alimentació: carburador Dell Orto
Refrigeració: líquida
Rodes: 21''
Valoració: és una bona moto, amb bon preu en relació
al seu motor potent.
Llista de motos 125cc
Aquestes motos es poden conduir amb el carnet A1. Els
nois i noies se’l poden treure als 16 anys. Solen arribar a
120Km/h. Legalment no poden sobrepassar els 15cv tot
i que la majoria, sobretot si són dos temps, arriben als
35cv. Als joves també els agraden perquè poden tenir la
moto als 16 anys però amb més potència que les del
carnet AM.
KTM Duke 125 cc 4 Temps (Preu 4.500€)
Pes: 137kg
Alimentació: injecció electrònica 33mm
Refrigeració: líquida
Rodes: 17''
Valoració: és una bona moto perquè té molta estabilitat,
potència i rendiment .
Yamaha wr 125 4 Temps ( 4.450€)
Pes: 133kg
Alimentació: injecció Electrònica
Refrigeració: aigua
Rodes: 17''
Valoració: és un bona moto perquè té molta potència i
bona estabilitat.
KTM EXC 125 2 Temps (7.295€)
Pes: 94kg
Alimentació: carburador Mikuni 38mm
Refrigeració: aigua
Rodes: davantera 21'' Trasera 18''
Valoració: Bon rendiment i potència. El que no agrada
és el preu.

16. Les Llegendes Urbanes són una sèrie d’històries o contes
estranys i mig fantàstics però que d’entrada poden resul-
tar creïbles. Circulen de boca a orella com si es tractessin
de fets reals de més o menys actualitat. Com els contes
més tradicionals amaguen una certa moralitat que ens
hauria de protegir i alertar sobre possibles perills que
podem trobar a la nostra vida diària.
Aquestes històries estan mancades de testimonis direc-
tes de la narració, però n’hi ha algunes que estan basa-
des en un fet real i per això s'expliquen com si fos verita-
ble.
Les xarxes socials són una bona font d’inspiració per
trobar aquestes històries sorprenents.
Els alumnes de 3r d’ESO han treballat les llegendes urba-
nes a la classe de llengua catalana, i aquí us en deixem
una mostra. La llegenda en qüestió és fruit de la imagina-
ció de l’alumna Aina Salés de 3r d’ESO D.
A l’esquerda hi viu gent
Tothom sap que a l’Esquerda hi havia viscut gent des del
temps dels ibers i que després de molts segles i lluites es
va despoblar. Ara ja no hi viu ningú o això és el que pensa
la gent però...és així realment?
Diuen que al temps de la castanyada, pels volts del dia de
Tots Sants, hi reviu un home important que hi havia viscut
anys enrere. Resulta que quan arriba aquesta època de
l’any, un home anomenant Fra. Ramon d’Empúries que
havia estat una de les persones més importants de l’èpo-
ca dels comtes catalans de fa mil anys, torna a trepitjar el
poblat de l’Esquerda.
Diuen que si s’escolta bé, se sent una veueta que diu:” Ei,
salut tingueu i per mi pregueu”. Si la persona a qui li diu li
respon, la cosa acaba aquí. Però si la persona no li
respon, llavors s’enfada i hi ha gent que diu que li ha
caigut alguna cosa al cap o s’ha entrebancat.
Per això, molta gent quan arriba a l’Esquerda diu: “Déu
vos guard Fra. Ramon d’Empúries, que tingueu un bon
dia”. I quan marxen si no els ha passat res, diuen: “Adéu
siuau, Fra. Ramon d’Empúries”.
Així, aquest Fra. Ramon d’Empúries acaba sent com un
més de la família!
Andrea Enguix
Carla Ruiz
4t ESO C
Llegendes urbanes
Calaix de sastre16
Al nostre centre els alumnes que porten motos tenen les
que apareixen a continuació:
Beta RR-T 50 SM Track
Beta RR-T 50
Yamaha YS 125
Marçal Andreu
Iker Avila
4t ESO C

17. Calaix de sastre 17
En aquesta pàgina us explicarem detalladament
aplicacions gratuïtes que podeu utilitzar a l’hora d’es-
tudiar, per fer deures o ajudar-vos per aprendre més a
les diferents matèries.
Photomath: és una aplicació mòbil que inclou una
calculadora amb càmera. Aquesta càmera reconeix els
problemes matemàtics i mostra la solució directament
a la pantalla; a més, també ensenya els passos deta-
llats que s’han fet per arribar a la resposta final. Té una
altra part que es pot fer servir com a calculadora.
L’aplicació està disponible a l’Android i l’iOS.
Khan Academy: aquesta aplicació ofereix exercicis
de pràctica, vídeos instructius i un panell d'aprenentat-
ge personalitzat que permet als alumnes aprendre al
seu propi ritme, dins i fora de les classes. Hi ha vídeos
tutorials de ciències, matemàtiques, programació,
història, història de les arts, economia i molts més.
L’aplicació està disponible a l’Android i l’iOS.
My Study Life: és una aplicació que serveix per orga-
nitzar, anotar i planificar totes les tasques de forma
ràpida i senzilla. L’aplicació està disponible a l’Android
i l’iOS.
Forest: aquesta aplicació serveix per controlar les
hores que passem enganxats al mòbil. L'app permet
bloquejar el telèfon per evitar distraccions mentre veus
com va creixent una planta virtual. Quan l’usuari s’acti-
va de nou a internet, la planta es mor. L’aplicació està
disponible a l’Android i l’iOS, però a l’iOS val 1,99€.
Babbel: és una app d’aprenentatge d’idiomes en línia.
Actualment disposa de 14 llengües: anglès, alemany,
danès, espanyol, francès, indonesi, italià, neerlandès,
noruec, polonès, portuguès, rus, suec i turc. L’aplica-
ció està disponible a l’Android i l’iOS.
Apps per a l’estudiant
DIEC2: aquesta app és el diccionari de l’Institut d’Es-
tudis Catalans en línia. És un diccionari al qual pots
accedir des de qualsevol lloc mentre hi hagi accés a
l’internet. L’aplicació està disponible a l’Android i l’iOS.
DRAE: com en el cas de DIEC2, és el diccionari
castellà en línia. L’aplicació està disponible a l’Android
i l’iOS.
Diccionario Inglés - Offline: és el diccionari anglès.
Després de descarregar-lo, es pot utilitzar encara
sense l’internet activat. L’aplicació està disponible a
l’Android i l’iOS.
TED: és una aplicació que està plena de vídeos i
conferències educatives. Inclou vídeos de tota mena:
d'història, física, química, biologia, natura, etc. L'apli-
cació està disponible a l'Android i l'iOS.
GoConqr: és una aplicació entorn d'estudi personalit-
zat en línia i gratuït que t'ajuda a millorar l’aprenentat-
ge. GoConqr inclou eines que permeten crear, com-
partir i descobrir: mapes mentals, fitxes d'estudi,
apunts en línia i tests. Amb GoConqr també es pot
planificar l’estudi. També permet la connexió amb els
teus amics i companys i compartir recursos i coneixe-
ment. L'aplicació està disponible a l'Android i l'iOS.
Carles Fradera
Mario Munteanu
Joel Prat
4t ESO C

18. 18
“Va passar-me el tren per davant i hi vaig pujar”
En Pol Ballús és un exalumne de l’institut que després
d’estudiar la carrera de periodisme a la Universitat Autò-
noma de Barcelona ha estat notícia perquè és el coautor
del llibre sobre la vida de Josep Guardiola “Quadern de
Manchester”. Periodista esportiu que treballa al Diari
Sport, i segons diuen, ho sap tot del futbol anglès.
Va començar la seva carrera professional a Ràdio Manlleu
com a periodista esportiu, després va ser becari a Cata-
lunya Ràdio, a continuació va decidir provar sort a Liver-
pool, on va treballar de cambrer. Actualment, fa de
corresponsal al Diari Sport i col·labora a les emissores
BBC i RAC1.
Què et va impulsar a estudiar periodisme?
Per començar jo crec que tota persona que faci batxillerat
i que es plantegi quina carrera vol fer, s’ha de preguntar
quines inquietuds té. A mi m’agradava molt llegir i escriu-
re: des de 3r o 4t d'ESO em llegia els diaris sempre, per
tant, tenia molta proximitat al món del periodisme, i des
de 1r o 2n de batxillerat em vaig plantejar el que volia i
vaig veure que m’ agradava molt aquest món i al final vaig
acabar fent la carrera de periodisme.
Per quin motiu vas triar el periodisme esportiu?
Bàsicament perquè m’agrada molt el futbol però fixa’t, en
la carrera, tinc la menció com a especialitzat en periodis-
me polític i econòmic. Però des de sempre m’ha agradat
molt el futbol, a tu Pol, vaig entrenar-te quan tenia 15
anys. Jo soc molt del Barça, em llegia sempre els quatre
diaris esportius del país. Tenia certa passió per l’esport i,
arriba un punt, que acabo la carrera i no tinc feina.
Aleshores em plantejo què és el que vull ser i dic que res
m’agradaria més que escriure sobre futbol anglès i que
em paguessin. Com que no tenia feina ni res, vaig decidir
anar-me’n a Anglaterra i buscar-me la vida allà. Per sort
va coincidir que van venir Guardiola, Mourinho i molt
interès es va centrar on jo era i molts mitjans d’aquí es
van interessar. En aquell moment va passar-me el tren per
davant i hi vaig pujar.
Entrevista amb Pol Ballús
Entrevistes
Com van ser els teus principis professionals?
Tot comença quan la Mercè, des de l’institut, em gestio-
na unes pràctiques a la revista de Roda de Ter i a Ràdio
Roda, això és el primer que faig. Allà ja començo a veure
que m’agrada anar a parlar amb algú perquè m’expliqui
una notícia. Llavors durant la carrera, a la universitat, des
de 1r vaig a Ràdio Manlleu, i em poso a treballar-hi fent
un programa setmanal i de mica en mica faig els partits
per la ràdio. Durant quatre anys vaig estar fent els partits
del Manlleu de futbol per Ràdio Manlleu. Llavors vaig fer
les pràctiques com a becari a Catalunya Ràdio i al mateix
temps vaig començar a fer cròniques del Roda. En
aquest temps d’estudiant vaig escriure en diferents
mitjans. A l’acabar no tenia bàsicament res i me'n vaig al
TecnoNit i allà començo a fer col·laboracions a l’estil
revista Panenca, una revista de futbol, i escrits pel
setmanari El 9 Nou. Fins que a l’estiu del 2016, quan
Guardiola i Mourinho arriben a la Premier League, em
truquen del diari Sport perquè buscaven un corresponsal
allà; és quan començo a treballar per aquest diari. També
vaig començar a treballar per Rac1 com a corresponsal,
fins avui que he fet el llibre.
Què et va portar a anar a Anglaterra?
Una mica la passió pel futbol anglès. M’agrada molt la
cultura anglesa, no només el futbol: la música, sempre
l’escoltava en anglès, de grups britànics... M’agradava
molt la cultura d’allà, em va empènyer això. Vaig pensar
que era un bon moment per intentar-ho, perquè em
venia de gust i em sentia amb forces per viure allà i si
podia anar-hi agafat de la mà del futbol, doncs millor i així
ha anat.
Com va ser la teva adaptació a la rutina anglesa? Et
va costar gaire fer-te un espai?
Bé, em va costar perquè quan arribo a Anglaterra, no
tenia feina, ni tampoc suficients ingressos per tenir una
vida. Llavors vaig estar durant set mesos treballant de
cambrer a mitja jornada per fer diners i, durant el temps
lliure que tenia, me n’anava a un camp de futbol o a un
concert per fer-ne una crònica. Després les venia a
alguna revista per guanyar diners i això és el que em
compensava les trenta hores a la setmana posant cafès.
Amb això més o menys vivia. I sí que em va costar fer-me
un lloc en el món del periodisme, perquè és complicat
que et donin feina o et comprin cròniques estant en un
país de l’estranger, però l’arribada de Guardiola i Mourin-
ho em va ajudar molt, perquè va augmentar l'interès de
la gent pel que passava allà.
A la rutina anglesa no m’hi he adaptat molt perquè
treballo per empreses d’aquí, amb els horaris d’aquí, i
em demanen moltes coses en aquests horaris.
Segur que el teu equip és el Barça, però la teva
relació amb Guardiola, d’on ve?
El meu equip és el Barça sí, des de petit que soc del

19. Entrevistes 19
Barça i la meva relació amb Guardiola, al final és profes-
sional, perquè soc un periodista que cobreix la Premier
League, que és la lliga anglesa, sobretot els equips de
Manchester, i sobretot el Manchester City. Els mitjans
pels quals treballo estan molt interessats en ell i això fa
que sigui una relació molt professional. Jo li faig pregun-
tes i ell em respon a les rodes de premsa, però el cert és
que a través del llibre s’estableix una relació més
diferent. L’he pogut entrevistar i l’he pogut conèixer de
més a prop. Em demanen sovint si soc el seu amic, i el
cert és que els diumenges no vaig a casa seva a fer el
pollastre a l’ast, però és evident que el llibre m’ha donat
una proximitat que no tenia abans d’anar a Manchester.
I la idea de fer-ne un llibre?
Bàsicament és degut a l’altre noi que el va escriure amb
mi, en Lu. És un periodista bastant famós a Catalunya,
és un home que és molt més gran que jo, té uns
cinquanta anys. En Lu té una relació bastant especial
amb el Pep, des dels divuit anys fa de periodista i ha
treballat cobrint el Barça des que en Pep és jugador, des
que surt del juvenil. Tenen una relació molt propera i des
del moment que Guardiola va a Manchester, en Lu
també hi va, perquè ell havia treballat pel diari El País i el
van enviar allà i té la idea que vol fer un llibre sobre Pep
Guardiola.
Passa un any i en Pep no guanya cap títol i és clar, costa
molt trobar material literari sobre una persona que no
guanya. El següent any, quan les coses van millor, doncs
va trobar el camí, però veu que sol no ho podrà fer i amb
els periodistes que érem allà (perquè som més periodis-
tes catalans o espanyols que podíem haver fet això), em
va triar a mi: va arribar un dia que em va convidar a dinar
i em va plantejar el seu projecte i jo, encantat, el vaig
acceptar.
Quadern de Manchester repassa fets i anècdotes
de la vida de Guardiola. Com es fa un llibre
d’aquestes característiques? Quant temps vau
tardar a escriure’l?
El llibre, al final el fem dos periodistes acostumats a fer
reportatges i articles periodístics… I el que volíem era
que el llibre fos això, perquè és el que som i al final per fer
una novel·la tindríem més dificultat amb un fil narratiu. El
llibre són 40 capítols, tots reportatges, amb un principi i
un final i en aquest sentit és molt més fàcil escriure que
fer una història amb un fil que seria molt més complicat a
nivell estructural.
La manera com ho vam fer va ser molt senzilla, ens vam
repartir els capítols que vam fer, molts sobre la marxa.
Els escrivíem i ens els passàvem mútuament i ens els
corregíem i ens retocàvem coses i ha estat un llibre molt
a quatre mans i una mica amb el toc dels dos ha sortit
així. Estem molt contents de com ha quedat…
El temps en escriure’l és molt relatiu ja que des del dia
que m’ho proposa fins que es publica passen deu
mesos. Era el mes de novembre i el City de Guardiola
jugava bé però no sabíem que guanyaria títols. Quan en
Lu m’ho va proposar, va dir-me que potser ens tiràvem a
una piscina buida perquè si no guanyaven res, no podíem
publicar el llibre. Llavors vam tenir la sort que van guanyar
la lliga i van fer la millor lliga de la història. Però és clar,
moltes coses, no les vam poder escriure fins que va
passar, fins que van guanyar, fins que un partit es va
jugar… Llavors el temps es va reduir molt i el temps d’es-
criptura va anar de l’abril fins a l’agost-setembre, això són
uns 5 o 6 mesos.
Podríem dir que es tracta d’un llibre escrit a quatre
mans, com va ser treballar al costat de Luís Martín?
El Lu per a mi és com un professor, és el millor professor
que he tingut a la meva vida, és una persona que estant
a la universitat, quan m’agradava molt comprar el diari i
llegir un article del Barça, quan veia un article del Lu el
comprava. En Lu és molt bo, possiblement el millor perio-
dista de carrer que hi ha en aquest país. Té un instint per
ensumar la notícia, per portar-se bé amb tothom, per
tenir accés a les fonts del carrer, el millor entrevistador
que m’he trobat a la vida. Va a les entrevistes sense res
preparat, només amb el mòbil per gravar, abans hi parles
una mica sobre el que voleu comentar i quan acabes
penses: quines respostes que li has tret.
I res, a mi m’ha ensenyat molt a fer les coses, un guia per
aprendre com es fa periodisme. El seu és un periodisme
reposat, més analític i no tan immediat com el de les
xarxes socials. Estic molt content d’haver treballat amb ell
i ha estat una gran sort d’haver-lo conegut.
Hi ha alguna cosa que t’hagi sorprès de la vida de
l’entrenador català?
De Guardiola el que m’ha sorprès és una mica tòpic: és
una persona molt propera en el tracte. Valora molt els
moments que no el graven les càmeres, que no està en
una roda de premsa, podria estar aquí fent quatre
bromes mentre es pren una cervesa. Jo no em puc
queixar, a mi sempre m’ha tractat molt bé, sempre m’ha
semblat un tio molt senzill amb la seva posició… Un
home proper, de poble, molt expressiu i que dona molta
importància als moments tranquils de prendre un cafè o
beure amb els seus amics.
El teu coneixement del futbol anglès, d’on et ve?
D’inquietud bàsicament, les inquietuds que tenia quan
era més jove i que segueixo tenint de llegir, de veure les
històries del futbol que tenien relació amb la vida. El
futbol, al final, és un esport però tal i com està arrelat en
la societat té molts vincles amb el poble, amb gent
normal, i a mi aquestes històries m’encantaven. A Angla-
terra, per cultura, hi ha més proximitat entre la gent del
poble i el futbol, de fet és on es va crear el futbol i té una

20. 20 Entrevistes
proximitat que és diferent a la d’aquí. I tota la mística
d’allà, els camps de fang, amb el fred, la boira, la pluja,
les pilotes amunt i endavant, això té molta literatura.
Quin és el teu jugador preferit del Manchester City?
N’hi ha molts de bons allà, jugant a futbol m’agrada molt
De Bruyne; l’any passat va jugar molt bé, probablement
va ser el millor de l’equip. És un tio molt eficient que no hi
ha res que no pugui fer i que qualsevol cosa que vulguis
te la fa bé. Com a persona, em cau molt bé Bernardo
Silva: és un noi portuguès, un tio que parla cinc idiomes,
parla castellà molt bé. És molt proper i és un noi molt
senzill.
Com és el teu dia a dia de feina? Què és el que més
t’agrada?
Allà sóc un corresponsal i cada dia em canvia una mica la
meva activitat i no tinc un horari de feina, no em llevo a les
nou del matí per fer vuit hores. Quan tinc menys feina
potser és al matí, perquè durant el matí el que fas és
veure què ha passat el dia abans i què s’explica. Quan
s’acosta el migdia valores el que està passant i a partir
d’aquí fas el treball, que és escriure l’article de torn o a la
nit entrar a la ràdio, però treballo més de tarda per com
funcionen els mitjans. Llavors a l’Sport gairebé cada dia
faig un escrit; A la ràdio, a Rac 1 parlo cada dilluns: tinc
una secció, el “Tu diràs” que la fan a la nit; entre setmana
si el Manchester City fa un partit em truquen, o com si és
el cas com el que fan fora en Mourinho, doncs em
truquen. Va molt en funció de l’actualitat.
El que més m’agrada de la meva feina és poder estar al
carrer, m’agrada molt anar al carrer, poder sortit, tenir la
llibertat de fer les coses i la proximitat que tinc amb la
feina que faig, perquè al final vaig a tots els partits, puc
anar a totes les rodes de premsa. Si estigués aquí, a
Barcelona, a l‘haver-hi molta gent segurament no tindria
aquesta proximitat, en canvi allà, estic sol o som molt
pocs, estic molt bé a la ciutat, hi tinc un grup d’amics,
estic molt ben adaptat.
Fa anys, quan vivies i estudiaves a Roda, havies
estat entrenador de futbol? Quin record en tens
d’aquella època?
Sí que havia estat entrenador de futbol, i m’ho vaig
passar molt bé aquell any. Jo hagués seguit encantat de
la vida però no vaig seguir perquè vaig anar a estudiar a
Barcelona. Llavors, entre setmana, estava allà i els caps
de setmana tornava però no tots, però bé, sempre que
vinc al poble per mi és agafar aire, hi tinc els amics,
sempre que puc vaig al camp de futbol. Els meus amics
molts juguen al primer equip del Roda i els vaig a veure.
La meva família, la tinc aquí i per mi és agafar aire.
Als joves que volen estudiar periodisme, què els
aconselleries?
Els aconselleria primer que pensin dos cops si el que
volen és això, perquè probablement és la feina que té
menys sortides de totes les que hi ha, que s’ho pensin bé
i que els costarà molt. Si saben això són capaços d’inver-
tir-ho tot perquè la seva inquietud és això, feu-ho, perquè
jo sabia això i encara ho sé, però si teniu clar que el que
us mou i el que us fa que no us faci mandra llevar-vos els
dilluns al matí és ser periodistes, aneu-hi.
Quins són els teus projectes de futur? Tens pensat
tornar a treballar a Catalunya?
Jo soc molt dolent fent previsions, no ho sé; ara per ara
estic molt bé a Manchester, no veig malament que-
dar-m’hi, mentre hi hagi el Pep. Tot i que si durant aquest
període em surt alguna cosa interessant aquí i em ve de
gust tornar... A la llarga tinc clar que vull tornar. No tinc
pressa ara, estic molt bé i ja veurem com va tot.
Quin record tens de l’institut? Ens pots explicar
alguna anècdota del teu pas pel centre?
Tinc un record molt bo, perquè és l’època en la qual noto
que començo a despertar interès en tot, a interessar-me
pel que passa al voltant, per què passen les coses. A
més, hi tinc el meu grup d’amics i quan ens trobem
encara recordem algunes anècdotes.
D’anècdotes us en puc explicar alguna. L’últim any, el de
2n de batxillerat, a les últimes classes que vam fer, amb
un company meu, a la Mercè, que era una de les profes-
sores amb qui teníem més proximitat, a l’acabar li vam fer
una cançó. Li vam escriure una cançó sense que ella ho
sabés, i li vam cantar a l’aula de música, amb el projector
i tot.
Pol López
Gerard Morató
4t ESO C

21. Entrevistes 21
Entrevista amb Emi Yebra
“Trobaré a faltar el despertador de bon matí… ”
Hem entrevistat l’Emi Yebra, que aquest any es jubila. Fa
22 anys que treballa en aquest institut com a professora
de matemàtiques. Ha conegut molts professors i ha
viscut moltes experiències durant tots aquests anys.
Per quina raó vas decidir ser professora?
Jo volia ser psiquiatra, però a Vic van començar a fer la
carrera de magisteri i vaig pensar que potser seria una
bona manera començar per magisteri i em va agradar i
m’hi vaig quedar.
A quina edat ho vas decidir?
Ho vaig decidir als 16 anys, perquè abans ho havies de
decidir bastant jove; per tant, no ho tenia gaire clar el que
volia, però a aquesta edat ho vaig decidir.
Què vas estudiar per arribar fins aquí? On vas estudiar?
Vaig estudiar a Vic a l’escola de magisteri i després te
n’adones que quan acabes d’estudiar i comences a
treballar veus que saps molt poques coses; per aquest
motiu mentre he estat treballant he fet molts cursos: dos
o tres postgraus… Molts cursos durant tota la meva vida
professional.
Durant quants anys has treballat en aquest ofici?
38 anys, em falta un mes.
A quin centre vas començar a fer classes? En
quants has treballat?
Vaig començar a treballar en un centre de Santa Perpètua
de la Mogoda, de mestra de català, un dia que va haver-hi
un intent de cop d’estat a l’Estat Espanyol, va ser el 23-F
del 1981. Després vaig passar a una escola rural que
només tenia 7 alumnes, nens i nenes de 5 fins a 10 anys
i vaig aprendre moltíssim d’ells. Vaig passar també per
Sant Vicenç de Torelló i llavors cap aquí a Roda. He
passat per quatre centres.
Quants anys fa que treballes en aquest institut?
Fa 22 anys.
Com ha canviat l’ensenyament en tots els teus anys
de docència?
Tampoc no ha canviat tant, el que ha canviat és que quan
vam començar no hi havia tanta tecnologia.
En la teva professió, has ensenyat alguna assigna-
tura més a banda de matemàtiques?
Totes: català, castellà, matemàtiques, socials... Quan vaig
estar a l’escola rural ho havia de fer pràcticament tot, fins
i tot educació física i música.
De la teva feina de tots aquests anys, què és el que
t’ha agradat més i el que menys?
El que més és tot, trobar un bon equip de professors, que
t’hi entenguis i facis projectes i el que m’agrada menys és
haver-me d’enfadar per controlar una mica la classe, això
no m’agrada gaire.
Durant aquests anys treballant, tens alguna anèc-
dota que es pugui explicar?
Moltes, per exemple vaig anar de viatge de final de curs
amb els alumnes de Sant Vicenç a Jaca i eren cinc dies
de caminar i aquells alumnes es van passar els cinc dies
queixant-se. Aquests mateixos alumnes me’ls trobo ara
que tenen fills i em diuen que se n’han anat a caminar
amb els seus fills cinc dies al mateix lloc on van estar
rabiant tota una setmana al viatge de fi de curs. Però com
aquestes, moltes.
Com et consideres fent de professora?
Intento que es treballi, que s’aprengui. La meva intenció
és que s’aprengui i que s’aconsegueixi. No m’agrada que
l’alumne no faci res, hi estic a sobre i el que vull, en defini-
tiva és que tothom aprovi l’assignatura. No sabeu com ho
celebro!
Com valores la teva estada a l’INS Miquel Martí i Pol?
Molt bé, ha estat un canvi perquè jo sempre havia estat a
primària. Llavors passar a secundària amb alumnes més
grans... Tot i que a mi sempre m’ha agradat treballar amb
alumnes més grans. Un dia em van fer anar a P3 i ho vaig
passar molt malament.
Trobaràs a faltar l’ensenyament?
Home… segur. Trobaré a faltar el despertador de bon
matí… Són molts anys treballant.
Quins plans tens per aquesta nova etapa de jubilació?
Vull continuar estudiant, m’agradaria estudiar anglès
perquè a vegades faig algun viatge i entenc molt poques
coses i m’agradaria poder parlar i entendre’m amb la
gent. Potser estudiaré coses de psicologia. Trobar-me
amb les meves amigues que també estan jubilades, anar
a caminar, visitar algun museu… D’activitat, en tindré!
Acaba aquesta frase: ‘’L’ensenyament ha estat per
mi… una part molt importantíssima de la meva vida.
Nerea Tomás Fernandez - Alba Pascuet
4rt ESO B

22. 22 Entrevistes
Entrevista amb Manel Ballart
El passat 12 de desembre, a l’institut va venir en Manel
Ballart, autor de Cada gra de raïm, el llibre que els alum-
nes de 2n d’ESO han llegit durant el primer trimestre
d’aquest curs.
Des de petit ja volies ser escriptor o a quina edat
vas començar?
No volia ser escriptor, de fet, no sabia què volia ser. Però
sí que escrivia coses. I a l’institut també guanyava algun
premi de Sant Jordi. Però vaig començar quan els meus
fills ja eren grans, quan vaig tenir més temps lliure i per no
avorrir-me vaig dir, calla, puc començar a escriure.
Què vas estudiar? I a quina universitat?
Vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barce-
lona.
Com t’inspires per escriure els llibres?
Caminant et venen idees i després les passes a net; ja
dic, hi ha moltes maneres. El problema és després
passar-ho al paper, això sí que costa.
Els llibres que escrius són basats en fets reals de la
teva vida o t’agrada més inventar-te les coses?
Tot és inventat.
Amb quin llibre vas guanyar el premi Lazarillo?
Amb aquest, Cada gra de raïm.
Com et vas sentir en guanyar-lo?
Molt content. Vaig haver d’anar a Madrid a buscar el
premi, vaig haver de fer un discurs en castellà, tothom
mirant. Era entre Nadal i Reis i vaig acabar dient “Que
pasen ustedes unas felices fiestas y que os traigan
muchas cosas los reyes”.
A part del premi Lazarillo, has guanyat algun altre
premi?
Sí. El premi Pere Calders de literatura catalana, les Tel·lú-
ries de prosa de Lleida, el premi Cavall Fort, el premi Fart
de Cullera, etc.
A part de ser escriptor, tenies alguna altra feina?
Sí, jo era professor.
Hi ha algun escriptor que ha influït en la teva carrera
literària?
Sí sí sí. Els bons escriptors, sí. Perquè he tingut la sort de
fer classe de literatura i he hagut d’aprendre coses i llegir
coses molt bones afortunadament i, és clar, m’han influït.
Diria Sheakpeare però és molt típic, però és que és el
número 1, però bé, José Salvado, Jorge Amado i també
Mercè Rodoreda, s’ha de reconèixer que és única.
Quina obra que has escrit t’agrada més? Per què?
La que estic escrivint ara. Sempre t’agrada més l’última
que fas perquè tens més experiència, la fas amb més
il·lusió.
Tens pensat escriure més llibres en el futur?
Sí sí, ara n’escric un i ja estic pensant en el següent.
Quins gèneres sols escriure?
Narrativa breu, he escrit contes breus. He fet novel·la i
també tinc un llibre de poesia.
Els teus llibres, a quina edat, més o menys, és habi-
tual llegir-los?
En tinc dos per a joves: Cada gra de raïm i un altre que es
diu Un riu d’espigues i els altres són per a adults.
Quins són els teus hobbies?
M’agrada molt anar a la muntanya, la natació, m’agrada-
ria viatjar més.
També hem preguntat què els ha semblat als alum-
nes de 2n d'ESO.
1. Us ha agradat el llibre i la xerrada? Per què?
Sí sí, l’hem trobat molt interesant, tant el llibre com la
xerrada.
Llegiríeu més llibres d’aquest autor?
Sí, aquest llibre ens ha agradat molt, és divertit i entretin-
gut, i per això en llegiria algun més.
Anna Bagaria
Núria Sanglas
4t ESO A
“Caminant et venen idees i després les passes
a net”

23. Entrevistes 23
Entrevista amb les humanístiques
“El nostre cau és la biblioteca, i l’anomenem
Cau Humanístic”
Des del RODALILES ens hem entrevistat amb les dotze
noies de 2n de Batxillerat que estudien la branca huma-
nística. Són la Gemma Bueno, l’Alejandra Cortés, la Sara
Moruno, la Melina Piza, l’Ada Sánchez, la Nicole Resina,
la Júlia Briones, l’Anna Serrat, la Sílvia Palau, la Carla
Acevedo, la Irene Pastrana i la Jade Fonseca. Totes són
molt rialleres i es prenen la vida amb humor i alegria. De
conflictes entre elles, ben pocs, i és que s’avenen molt.
Fins i tot, a fora de l'horari escolar fan activitats juntes,
com anar a sopar, anar al cinema, sortir de festa...
Totes dotze coincideixen a dir que de 4t d’ESO a 1r batxi-
llerat no van trobar gaire canvi, però sí i molt de 1r a 2n de
batxillerat. Ens han explicat que com que van triar el
batxillerat humanístic, aquest curs fan llatí, història de
l’art, literatura castellana i grec o geografia. I a 1r feien
també llatí, literatura catalana i grec o literatura universal,
a més a més de les comunes.
Heu fet algun projecte, al batxillerat?
Sí, les de literatura universal vam llegir un llibre de Voltaire
que es diu Càndid o l’optimisme, i quan el vam acabar
vam resumir tots els capítols i vam fer un power-point per
explicar les aventures de Càndid als alumnes de 1r
d’ESO. Després vam anar a les tres classes de 1r a expli-
car-los el llibre. Guiats per la Rosa Tarradellas, ells van fer
un dibuix de cada capítol del llibre i el mapamundi, perquè
Càndid viatja per tot el món, gairebé. I finalment va
quedar aquest gran mural.
Ens podeu especificar quines activitats fora/dintre
del centre feu entre vosaltres?
Sí. Per exemple, un dia vam anar al cine a veure una pel·lí-
cula que la Carme ens havia recomanat i que era sobre la
vida de Mary Shelley (l’autora de Frankenstein); ens va
agradar molt. També vam anar, un vespre, al Teatre
Nacional de Barcelona a veure l’obra de Frankenstein
juntament amb els de 4t de l’any passat. Al desembre
fem com un ‘’dinar nadalenc’’ que es diu Saturnàlia, que
feien els romans: cadascuna ha de portar menjar (xocola-
tines de tot tipus, galetes...). També, el curs passat vam
llegir Solitud, de Víctor Català (Caterina Albert). Aquesta
novel·la explica la història de la protagonista, la Mila, que
després de casar-se se’n va a viure, amb el marit, a una
ermita perduda per la muntanya. Per crear-la, l’autora es
va inspirar en l’ermita de Santa Caterina, a la muntanya
del Montgrí. Quan nosaltres vam haver acabat el llibre
vam fer una excursió a aquesta ermita. Vam haver de
caminar una mica, i pel camí, la guia ens llegia fragments
de Solitud que tenien relació amb allà on érem. Vam com-
provar que les descripcions de la novel·la concordaven
molt amb el lloc.
Teniu un compte d’Instagram, oi?
Sí, de fet allà hi pengem totes les fotos que ens fem juntes
o que ens fem al “Cau Humanístic” (que és la biblioteca
del centre). Ens podeu seguir i posar like a les fotos:
@exercithumanistic__
Per què anomeneu la biblioteca com el Cau Huma-
nístic?
El nostre cau és la biblioteca, ja que moltes vegades som
allà, i l’anomenem Cau Humanístic perquè una vegada
érem allà fent classe i ens van fer fora per poder fer una
xerrada, i quan ens van fer fora una de les humanístiques
va dir:
-Ens han tret el nostre cau.
I així va quedar com ‘’El Cau Humanístic’’.
És típic que de vegades hi hagi picabaralles amb els
altres itineraris. N’heu tingut vosaltres?
Res important: amb els del social vam tenir una petita

24. Entrevistes24
Opinió
discussió de poca cosa. Ens posaven missatges a la
pissarra i nosaltres no sabíem qui eren; al final vam deduir
que eren ells, els vam tornar els missatges fins que un dia
els vam demanar la pau; encara no ens han respost, però
hem fet les paus. Ens avenim amb tothom.
Jugar a videojocs crea assassins?
És veritat que jugar a videojocs incita a l’homicidi? Els
videojocs creen psicòpates? Hi ha estudis que ho demos-
trin? Ara us exposarem les nostres opinions en contra
d'aquesta idea.
Abans, a la dècada dels anys 80-90, hi havia molta desin-
formació i el videojoc era un món nou encara desconegut
del qual es feien córrer molts rumors falsos: si jugaves a
videojocs et vindrien atacs d’epilèpsia, no tindries futur i
acabaries tornant-te un assassí. Actualment, a l'era de
l’internet, encara els adults que van viure aquells anys
continuen creient moltes d'aquestes coses, tot i que
potser no tan exageradament. Però amb el pas del temps
cada vegada són més els que defensen els videojocs. I és
que avui en dia tenim molts estudis que en parlen a base
d'haver fet experiments amb jugadors i no jugadors;
abans només hi havia estudis en contra.
Pel que fa als estudis que creuen que jugar-hi ens conver-
teix en delinqüents, no solen ser seriosos, simplement són
fets per gent carregada d'odi que l'únic que fa és discrimi-
nar la nostra comunitat des de casa seva sense haver-se
informat. Una minoria són estudis de debò que utilitzen
arguments com que ens tornem més violents i perdem
empatia a l’hora de jugar durant anys. En part poden tenir
raó en això que ens generen una conducta més agressiva,
Recomanaríeu aquest batxillerat? Per què?
Sí, a nosaltres ens encanta aquest batxillerat i a tu també
t’encantarà si et captiven els llibres i la història. De totes
maneres, si el que t’agrada són les matemàtiques i la
física val més que no el facis, ja que segurament no et
captivarà com ens captiva a nosaltres.
I aquí acabem l’entrevista amb aquestes grans humanísti-
ques, i esperem i desitgem que el pròxim any us vagi molt
bé fora l’institut. I sobretot que us prengueu sempre la
vida amb humor i alegria.
Moltes gràcies.
Youssef Ochan
Clàudia Carmona
4t ESO A
però només per petits instants (quan ens maten, quan no
aconseguim completar una missió, quan el joc està mal
programat). Però, un moment, no és veritat que estem
més exposats a pel·lícules violentes que a videojocs
violents i que preferim culpar els jocs i no el cinema? I
sobre l'empatia, crec que tot jugador pot estar d'acord
amb nosaltres quan diem que tots hem empatitzat amb
algun personatge en moltes ocasions.
Per altra banda, els estudis que asseguren que els
videojocs no creen assassins solen donar arguments com
que és la gent agressiva la que decideix jugar a videojocs
violents. Nosaltres pensem que tenen raó: un psicòpata és
psicòpata des que neix; els videojocs, el cinema i, fins i tot,
els llibres violents són només un estímul que acaben
impulsant aquesta gent a cometre crims.
En conclusió, nosaltres estem en contra de la idea que els
videojocs fan assassins. Els que s’ho pensen és perquè no
estan ben informats, o per la postveritat, o per la toxicitat
de la gent. És fàcil contradir els seus arguments: el fet que
estem més exposats a la violència del cinema que no a la
dels videojocs i la psicopatia predeterminada de la gent.
Joel Delgado, Albert Oliva
4t ESO A

25. Reportatges
Opinió 25
Sempre s’ha dit que els videojocs són dolents, però no és
cert del tot, perquè també tenen unes parts bones, com
per exemple, que milloren els reflexos, cosa que pot servir
per a la vida quotidiana. No sempre es diuen les coses
bones que poden aportar aquests jocs i sí que se’n diuen
mentides.
Els reflexos i l’atenció visual
S’han fet estudis sobre aquest aspecte. Un d’aquests es
va fer en persones d’entre 18 i 25 anys i eren proves
senzilles d’analitzar una situació; les persones que
jugaven a videojocs (acció) contestaven un 25% més
ràpid que les altres.
El que no s’explica
Una addicció a qualsevol cosa sempre és dolenta, i
aquest és l’argument que se sol utilitzar per dir que els
videojocs no són bons, però hi ha addiccions molt pitjors.
Els videojocs són una manera d’apartar-se de la vida real,
sí i, de fet, moltíssimes vegades la gent els utilitza per no
pensar en els problemes, per passar una bona estona
jugant amb els amics. Fins i tot són beneficiosos per a
gent que pateix bullying, o que té problemes familiars, o a
l’escola o que se sent sola... Jugar-hi és un bon remei
contra tot això.
En conclusió, nosaltres no creiem que els jocs d’acció
siguin dolents: mai no hem canviat la nostra forma de
pensar o el nostre caràcter per jugar a un joc de tirar trets,
és més, tenen coses bones com que ajuda a augmentar
més els reflexos i l’atenció visual.
Martí Sala
Dan Rodríguez
4t ESO A
L'escola ha de ser un espai en el qual els alumnes s’han de
sentir segurs i còmodes. Però, per a molts nens, l'escola no
és un espai que reuneixi aquestes característiques. Cada
dia veiem casos d’alumnes que pateixen assetjament esco-
lar i que són víctimes de les burles i menyspreu dels seus
companys. D'això se'n diu bullying o assetjament escolar.
Hi ha nens que, per diferents raons, sofreixen maltractament
físic o psicològic per part d'altres nens, els seus companys,
a través d'actituds com ara la repressió, l'homofòbia, la
discriminació, la violència sexual o el rebuig per l'estat físic
d'una persona, com per exemple si és massa grassa o
prima.
Les coses bones dels
videojocs
La venda d’armes a Aràbia
Saudita
La justificació de Sánchez
El govern de Sánchez manté la venda d’armes a Aràbia
Saudita, i segons ell la vol mantenir “pels interessos d’Es-
panya”. El president justifica la venda de les 400 bombes i
les 5 corbetes (vaixells de guerra) per 1.800 milions d’eu-
ros dient que si no es fa es perdrien 6.000 llocs de treball.
Una justificació que nosaltres no entenem, ja que
d’aquests 1.800 milions d’euros tan sols una mínima part
seran per als treballadors.
Drets humans
Des del nostre punt de vista, estem totalment en contra de
mantenir aquesta venda. Nosaltres pensem que no es
respecten els drets humans, ja que vendre armes està en
contra del dret a la vida: aquestes armes s’utilitzaran per
matar innocents. La seva excusa a nosaltres no ens
serveix: tot i que hi hauria persones que perdrien la feina,
respectant aquest contracte moltes altres perdran la vida.
Per altra banda, la venda d’armes i corbetes servirà per
mantenir les guerres a l’Orient Mitjà, on ja fa molts anys
que aquestes guerres maten moltíssima gent i això l'únic
que farà serà allargar-les. Unes guerres on participen més
de 40 països, on tots han matat innocents. Aquestes
guerres continuaran si vendes com l’espanyola no s’evi-
ten.
Martí Sala
Dan Rodríguez
4t ESO A
Assetjament escolar o bullying
Com es desenvolupa el bullying?
L'assetjador sol començar per triar les seves víctimes del
grup en funció dels punts febles dels seus companys. Es
posiciona i, aviat, passa a fer petites intimidacions que la
víctima suporta amb resignació, mentre que els especta-
dors o bé li donen suport o bé s’aparten de les primeres
agressions. Després comencen les agressions físiques.
Les agressions van augmentant de mica en mica i l'asset-
jat té un sentiment de desesperació i esfondrament de
l'autoestima, mentre que els espectadors, sovint,
segueixen sense intervenir.

26. Reportatges26
L'assetjament escolar o bullying influeix molt negativa-
ment en la salut tant física com psicològica, en el benes-
tar emocional i en el rendiment acadèmic: una persona
assetjada perd molt l'autoestima i se sent diferent de les
altres i es pregunta: per què a mi? Què he fet?
L’assetjador és la persona que té desinterès i que
menysprea la víctima i que porta a terme tot el procés
de violència. L’assetjador sap que fa mal i segueix
fent-lo malgrat el sofriment que provoca i el mal visible
que ocasiona.
La majoria de vegades formen part d’un grup que, a
més, és sostingut i ovacionat per altres companys que,
sens dubte, reforcen el seu comportament agressiu.
Les víctimes
Les víctimes de bullying acostumen a ser els alumnes
més febles, poden tenir algun trastorn d'aprenentatge o
bé pertànyer a un grup ètnic, religiós, cultural o d'orienta-
ció sexual minoritari.
Un cop ha començat l’assetjament, tenir una personalitat
introvertida, reservada o una mala comunicació amb els
pares i els professors, fa que la víctima no ho denunciï i el
problema s’agreugi i sigui més difícil de solucionar.
Recomanacions per als
pares:
Romandre atents als
senyals d'alerta: els nens
es poden negar a anar a
l'escola o l'institut. Acos-
tumen a perdre les ganes
d’estudiar i sovint també
deixen de tenir cura del
seu material. Un altre dels
símptomes que poden
tenir és l’insomni,
Mantenir la calma: cal
parlar amb serenitat i
transmetre tranquil·litat,
així els nens s'atreveixen a
dir què els passa i llavors
poden saber com solucio-
nar els seus problemes.
Fomentar l'autoestima: el
nen s’ha de sentir estimat
i valorat.
Què fem al centre per educar en contra del bullying?
Al nostre centre treballem amb dos projectes de preven-
ció de bullying. L’Anna Segura, professora de filosofia i
d’ètica, és la responsable del projecte TEI.
El TEI és un projecte de convivència que fa que els alum-
nes es puguin orientar millor, que treballin en un entorn
que els influeixi de manera no violenta i que fomenti el
respecte. Es treballa l’empatia, el respecte i el compro-
mís.
Hem parlat amb l’Anna segura i ens ha explicat el
següent:
Com se us va acudir portar a terme aquest projecte?
A través de la coordinadora pedagògica i direcció, ens
van arribant propostes i altres projectes, però quan vam
veure aquest projecte, el vam plantejar al claustre i vam
decidir tirar-lo endavant. És un problema de la societat
actual.
És efectiu?
Potser no és tan efectiu com ens pensàvem al principi...
El problema és que els alumnes de 3r es troben poc amb
els alumnes de 1r per mandra, per timidesa o per passo-
tisme, per això un alumne de 1r quan té un problema no
té prou confiança amb l’alumne de 3r per explicar-l’hi.
Moltes vegades, s’acaba explicant no a l’alumne de 3r

27. Reportatges 27
sinó a la coordinadora TEI (Mariona, psicòloga del centre)
o al tutor de classe.
El que sí que hem ben vist és que el TEI ens fa estar més
pendents i conscients del que pot passar.
Per què els tutors són els de 3r d’ESO i no els de 4t?
D’entrada, pot semblar una contradicció perquè el alum-
nes de 4t són més madurs. Però els alumnes de 3r,
després fan 4t i com que coneixen el projecte poden estar
al cas de situacions estranyes que es puguin donar. Si el
projecte ha funcionat, encara que no es facin activitats de
cohesió, d’alguna manera, el projecte continuarà funcio-
nant perquè hauran establert un cert vincle i és una
manera d’allargar-ho una mica.
A vegades, el problema és que hi ha alumnes de 1r que
són més madurs que els de 3r.
En què us baseu per fer les parelles de tutors i tuto-
ritzats?
Les parelles, ens van dir que les féssim una mica a
sorteig, en principi es fa així. Hi ha alumnes que tenen
més competències, que serveixen més per ajudar els
altres i d’altres que tenen moltes necessitats i aquesta és
la parella ideal. En altres casos, han arribat alumnes nous
que no parlen català i els hem posat amb una persona
que parla el seu idioma. Sobretot hem d’estar atents als
alumnes que estan sols al pati. A l’aula, quan fem grups,
també detectem situacions que no s’haurien de donar. Us
recomano que si en algun moment veieu que algú es
queda sol, li crideu l’atenció i li digueu que vingui amb
vosaltres.
La M. Àngels Vasco, La Maijo i la Carme Rossinyol, estan
implicades en un altre projecte de prevenció del bullying:
AquíprouBullying.
En què es basa el vostre projecte?
Primerament, el nostre projecte es basa en el fet de sensi-
bilitzar, detectar i prevenir situacions de risc d’assetja-
ment escolar entre l’alumnat.
Com es va iniciar?
El departament d’Ensenyament, l’any 2017, va proposar
un nou projecte d’innovació educativa per tractar l’asset-
jament escolar. Era obert a tots els centres que complis-
sin una colla de requisits, com el fet de disposar d’un
projecte de convivència i un protocol d’assetjamnet. El
nostre institut complia els requisits demanats i fou accep-
tat. Una colla de professores del centre vam participar a la
formació que es feia al Centre de Recursos d’Osona.
En què consisteix el projecte?
L’Aquiproubullying necesita, en primer lloc, un equip de
referència, que ha d’estar format per membres de tots els
estaments de la comunitat educativa (equip directiu,
professorat, personal no docent, famílies i alumnes).
En segon lloc, el projecte exigeix, abans de començar, fer
una diagnosi de les necessitats del centre respecte al
tema. Per això, entre finals del curs 2017-18 i principis del
18-19 es va fer una avaluació inicial a partir d’enquestes
passades a l’alumnat, a les famílies i al personal PAS.
Pels resultats de les enquestes vam deduir que al centre
hi ha pocs casos d’assetjament, però per altra banda,
que a l’alumnat li és difícil parlar del tema quan hi ha un
cas real. També vam saber que per als alumnes de 1r i 2n
d’ESO la forma més freqüent d’assetjament era insultar i
posar malnoms, mentre que per als de 3r i 4t era ame-
naçar, fer xantatge i també insultar.
En tercer lloc, el projecte demana que es faci formació a
l’alumnat, al professorat, al PAS i a les famílies. El profes-
sorat va rebre la formació de Jordi Collelll (psicòleg espe-
cialista en assetjament escolar i creador del test CESC), el
qual també farà una xerrada informativa als pares. Pel que
fa a la formació de l’alumnat, es fa a través de les tutories.
Els alumnes de 3r que fan el servei comunitari seran els
encarregats de treballar el tema amb els alumnes de 2n.
Quines són les causes més freqüents d’assetjament
escolar?
Una de les causes principals és la no acceptació de la
diferència: als alumnes, en general, els costa acceptar de
manera natural els que són diferents, sigui pel físic, per la
tendència sexual, per la manera de ser i fer... I sovint qui
rep són els més febles.
Com es relaciona el Projecte Aquíproubullying
amb el projecte TEI?
Tot i que el departament d’Ensenyament considera que
el TEI i l’Aquiproubullying són projectes independents,
el nostre centre va decidir acoblar-los perquè tots dos
treballen la mateixa problemàtica. S’han aprofitat
sessions de tutoria TEI i s’han complementat amb
diverses activitats de l’Aquiproubullyng. L’Anna Segura
ha estat qui s’ha encarregat de fer aquest encaixament,
per no trepitjar-se i, alhora, no deixar cap aspecte
important.
Conclusions
Un insult cada vegada quan has de sortir a la pissarra, un
«mote» desagradable, pegar o tirar empentes enmig del
passadís... Hi ha moltes maneres diferents de fer patir
algun alumne. Per això hi hem de posar fi, procurar que
no existeixi l'assetjament escolar, amb l'ajuda dels pares i
la comunitat educativa i els companys. Per sort, avui en
dia tots els centres educatius parlen sobre aquest tema,
un exemple és el nostre.
Això no pot seguir així, s’ha de posar fi al problema. Ningú
es mereix patir bullying!
Salma Ajdir
Hind El Founti
Daniella Owusu
4t ESO B

28. Reportatges28
Des de l'assignatura del
projecte Revista, vam passar
unes enquestes a primer
d'ESO relacionades amb el
canvi de l'escola a l'institut.
També vam entrevistar els
delegats de cada classe en
nom de tots els alumnes per
obtenir respostes més elabo-
rades sobre aquest canvi.
Tot seguit us presentem les
preguntes que els vam passar
amb les respostes majori-
tàries.
1. Heu trobat molt canvi de
primària a l'ESO?
La majoria dels alumnes han
respost afirmativament, això
vol dir que han trobat molt
canvi.
2. Ho trobeu més complicat
ara?
Molts han respost que sí, ja
que els posen més exàmens, deures i hi ha assignatures
noves.
3. Creieu que els professors d'aquí són més estric-
tes que els de l'escola?
La resposta de la majoria, gairebé absoluta, ha estat que
sí.
4. Què és el que més us ha sorprès de l'institut?
Tot i que hi ha moltes respostes diferents, les més
freqüents són: el timbre, les taquilles, el bar, l'augment de
deures i exàmens i el canvi d'horari.
5. La jornada partida us agradava més o preferiu la
sencera?
Ha estat un resultat molt igualat, però finalment, la majo-
ria ha decidit que preferia la jornada sencera, tal i com es
fa a l'institut.
6. Quina assignatura us és més fàcil? I quina us
sembla més difícil?
7. Què en penseu de tenir taquilles?
67 alumnes estan a favor de tenir taquilles i 1 alumne, en
contra.
Entrevista amb els delegats de 1r d’ESO
1. Quins canvis heu trobat entre l'escola i l'institut a
nivell d'assignatures?
Els delegats de cada classe van estar completament
Com veuen l’institut els alumnes de 1r d’ESO?
d'acord en el fet que hi havia més deures, més exàmens i
en resum, més nivell. També coincidien que els agradava
l'assignatura de tecnologia, que per a ells és nova.
2. A l'escola també fèieu mitja hora de lectura? Què
en penseu?
La majoria no feien lectura. Tot i així els agrada però els
cansa i proposen, durant aquesta mitja hora, fer activitats
més dinàmiques algun dia a la setmana.
3. Heu tingut problemes per adaptar-vos? Quins?
En general no han tingut problemes, excepte el fet d'ha-
ver-se de llevar més d'hora.
4. Què trobeu a faltar de l'escola?
Els sis alumnes coincidien que el que més troben a faltar
de l'escola són els professors. I també els agradaria
poder tenir més estona de pati seguida.
5. Què en penseu del tema portàtils?
Creuen que està molt bé i és bastant útil, però el proble-
ma és que el wifi no va gaire bé.
6. Què us sembla tenir una cafeteria a la vostra
disposició?
Els sembla molt bé i creuen que va bé per poder seure i
no tenir fred.
7. Què opineu sobre les incidències i les diverses
amonestacions?
Delegats de 1r d’ESO

29. Reportatges 29
Creuen que estan bé en alguns casos, però que alguns
professors són massa estrictes.
8. Creieu que és necessari l'ús de tantes llibretes?
Generalment pensen que són útils per poder-se organit-
zar però que pesen molt.
9. Us imaginàveu que l'institut seria així? En cas
contrari, com us l'imaginàveu?
Se l'imaginaven com els instituts de les típiques pel·lícules
americanes i també coincidien que les taquilles es
pensaven que serien més grans.
10. A sisè éreu els més grans de l'escola, aquí és el
contrari. Com us sentiu?
No hi donen importància, ja que no es relacionen massa
amb els més grans.
Magalí Noguera
Anna Maria Gómez
4t ESO A
Acudit
Magalí Acevedo
Fèlix Villalón

30. Recomanem30
Títol: Aquí és on tot comença
Any d'edició: 2016
Títol original: Holding up the Universe
Pàgines: 501
Autora: Jennifer Niven
Editorial: Fanbooks
País: EUA
Valoració crítica: 8/10
Traducció: Anna Puente Llucià
Sinopsi: La novel·la parla de dos adolescents: la
Libby Strout, una noia de setze anys, grassa i tímida
que somnia poder ballar i tenir una vida com la de tots
els altres adolescents, i la d'en Jack Masselin, un noi
popular, de disset anys, guapo i intel·ligent que amaga
un gran secret.
Quan la Libby tenia tretze anys la seva mare va morir i
per culpa de l'ansietat que això li va provocar va
començar a menjar molt, molt més del normal, per
això va acabar tenint obesitat i sent l'adolescent més
grassa dels Estats Units. Com que no tenia amics
perquè a la seva antiga escola havia patit bullying i va
haver d'estar hospitalitzada durant, aproximadament,
dos anys, el dia que va haver de començar l'institut no
tenia ningú amb qui anar i això li va provocar greus
atacs de pànic. Per part d'en Jack, el primer dia
d'institut va ser dur per culpa de la seva malaltia, però
tot i així va ser molt millor que el de la Libby.
Aparentment aquests dos adolescents no tenen res
en comú, però desafortunadament una broma de mal
gust els uneix i acaben descobrint que tenen molt més
en comú que no pas es pensaven.
Comentari crític: Per escriure aquesta novel·la,
Jennifer Niven es va inspirar en fets de la seva vida,
parlant de temes actuals i realistes com és ara el
bullying, el fet de ser diferent, els problemes familiars...
A través d'un narrador en primera persona, l'autora
ens parla de la vida d'una adolescent amb obesitat
mòrbida, com l'afecta, com se sent i com pateix. En
especial parla d'un dia quan tenia dotze anys que va
haver de ser rescatada de casa seva mateix perquè la
malaltia li impedia moure's, no podia sortir del llit de
tants quilos com pesava.
Després d'una definició de la prosopagnòsia, que és
la malaltia que pateix en Jack que li impedeix
reconèixer les cares de les persones conegudes, i una
carta escrita per ell, el segon protagonista, comencen
els capítols intercalant la història des de dos punts de
vista, segons la Libby i segons en Jack. La història no
segueix un fil cronològic, sinó que va fent retrospec-
cions en el temps. D'aquesta manera és més fàcil
conèixer el passat de cada personatge.
Aquí és on tot comença és un llibre que em va agradar
molt quan el vaig llegir l'any passat perquè tot i tenir
cinc-centes una pàgines, la lectura és fàcil i ràpida. Té
un vocabulari que s'entén molt bé i fa que la història
t'atrapi des de la primera pàgina. El que té d'especial
és que els personatges no són els típics «adolescents
perfectes» sinó que tenen imperfeccions que els fa ser
ells mateixos i això et fa veure que no tot són flors i
violes sinó que tots tenim obstacles per superar a la
vida.
Mila Vizcaino
4t ESO C
Títol: La noia Invisible
Autor: Blue Jeans (Francisco de Paula Fernández
González)
Gènere: Narrativa Juvenil
Editorial:Columna
Pàgines: 574
Argument: una noia de primer de batxillerat és
invisible per a la resta dels seus companys de classe.
Un dia quan la seva mare va tornar de la feina, l'Aurora
no era a casa. Això no era habitual d'ella. Quan feia un
temps que la seva mare era a casa i la noia no tornava,
es va començar a preocupar i va trucar a algunes de
les companyes de classe per saber si estaven amb
ella. No obstant això, cap d'elles en sabia res.
La mare preocupada de no poder contactar amb la
seva filla, va trucar a la policia. El dia següent la van
trobar morta a l'institut on estudiava.
La Julia, companya de classe de l'Aurora, vol trobar
sigui com sigui la resposta d'aquest misteri. La seva
mare, forense del cas, i el seu pare, sergent de Policia
Judicial de la Guàrdia Civil, la volen mantenir lluny del
cas, però la seva intel·ligència i la seva memòria
prodigiosa els serà de molta ajuda.
Recomanem aquest llibre especialment als fans de la
lectura dels gèneres de misteri. Això és perquè farà
que no puguis parar de llegir-lo; és un llibre de molta
intriga. El recomanem sobretot a lectors a partir de 2n
d'ESO, ja que tracta de temes delicats que podrien no
ser adequats per a un lector més jove.
Laila Ahariach
Marta Druguet
4t ESO B
Títol: Amb amor Simon
Director: Greg Berlanti
Any:2018
Gènere: comèdia dramàtica
Durada: 120 minuts
Actors: Nick Robinson, Keiynan Lonsdale,
Katherine Langford, Jennifer Garner, Josh Duhamel.
Argument: Simon és un adolescent homosexual que
s'enamora a través d'internet d'un company de classe
del qual desconeix la identitat. Esbrinar de qui es
tracta resultarà una experiència esgotadora, entretin-
guda i divertida. En un moment donat de la història, les
seves converses seran publicades a la xarxa. Això
provocarà una situació de tensió, perquè tothom
descobrirà la seva orientació sexual. Simon no vol que
aquest tema l’identifiqui com a persona, ja que la seva
identitat està per sobre de la seva orientació sexual.
Ser gai no ha de ser mai un estigma.
Recomanem aquesta pel·lícula a un públic
adolescent, ja que aquests s’hi poden identificar
especialment. Això és perquè en Simon, el protagonis-
ta, es troba en una situació en la qual intenta
constantment trobar-se a si mateix i fer-se un lloc a la
societat. Cal recalcar que és una de les poques
adaptacions cinematogràfiques en la qual els protago-
nistes en si són gais: normalment en les pel·lícules
solen ser personatges secundaris. D’altra banda, la
pel·lícula també aprofita l’oportunitat per tocar altres
temàtiques rellevants entre els adolescents, com per
exemple el bullying físic i cibernètic. Així doncs, Amb
amor Simon ens ofereix un relat d’acceptació sincera
d’un mateix.
Ahlam Ettaamarti
Oumaima El Bouinany
4t ESO B

31. La sèrie The 100 es va rodar als Estats
Units i va ser estrenada el 2014. Té 4
temporades, 48 episodis d’aproximada-
ment 40 min. Forma part dels gèneres de
ficció pos-postapocalíptica, drama juvenil i
ciència ficció. El seu director és Baharat
Nalluri i alguns dels guionistes són: Kass
Morgan, Jason Rothenberg, Lina Ptel i
Bruce Miller. Alguns dels personatges
principals són: Eliza Taylor, Paige Turco,
Thomas McDonell i Eli Goree.
The 100 tracta sobre que després de 97
anys d'una guerra nuclear a la Terra que va
fer que es tornés inhabitable, els pocs
supervivents que van viatjar cap a l'espai
amb una enorme nau per viure-hi, van
decidir enviar 100 delinqüents joves a la
Terra per comprovar si les qualitats de vida
allà eren correctes i per veure si podien
tornar-hi, ja que a la nau se'ls estava
acabant l'oxigen. Un cop allà els 100 joves
descobreixen que no estan sols però que
la terra s'ha tornat habitable. Els 100 i més
tard els habitants de la nau faran la guerra
però també l'amor amb els terrestres.
Durant tota la producció es produeixen
molts conflictes polítics per decidir el cap
de la civilització.
Personalment crec que és la millor sèrie
que he vist mai, ja que té molt suspens, és
de ciència-ficció i tracta el tema de la
supervivència. Té alguna cosa que fa que
t'hi enganxis literalment, que t'atrapa i no
pots parar de mirar-la.
L’ inici és poc interessant però a mesura
que va avançant es va "animant". Al
principi sembla que sigui una de les moltes
altres sèries de postapocalipsi, tot i que no
és per res del món així. El repartiment dels
actors està molt ben fet i aquests i els
escenaris també estan molt ben aconse-
Recomanem 31
guits. Per altra banda, té un bon guió, és
a dir, que té tots els ingredients per a una
bona sèrie.
Una curiositat que podria destacar en
aquesta crítica és l'idioma dels terrestres
perquè m'ha encantat i m'ha semblat molt
divertit. Alguns dels termes són: Trikru,
Skaikru (skycrew), Flaimkepa (flamekee-
per), Pramheda, Wanheda, etc.
Recomano aquesta sèrie a tots els amants
del gènere de la ciència-ficció i als joves,
tot i que també els dic que es vagin prepa-
rant per al nefast final, però que per sort
d'aquí poc en trauran una nova tempora-
da.
Eudald Illamola
4t ESO B
Títol: Teen Wolf
País: Estats Units
Estrena: 20 d'octubre de 2017
Durada: 42'
Gènere: drama, fantasia
Actors: Tyler Posey, Dylan O’Brien, Holland
Roden
Direcció: Jeff Davis
Aquesta sèrie explica la història de l’Scott
Mcall, un adolescent de 17 anys normal i
corrent i jugador de lacrosse en l’equip de
l’intitut on va. L’Scott és mossegat per un
home llop, i el noi s’hi acaba convertint, fet
que fa que la seva vida i la dels altres
habitants de Beacon Hills es converteixin
en vides plenes d’emocions, drames i
acció. Si a tots aquests problemes sobre-
naturals, hi afegim els problemes normals
de l’institut, amb les relacions amoroses
pel mig, ser un home llop no és gens fàcil.
A mesura que la sèrie va avançant, van
apareixent moltes criatures sobrenaturals i
molts problemes que l’Scott, juntament
amb els seus amics, haurà de superar.
Crítica: Per a nosaltres, és una de les
millors sèries per a adolescents que hem
vist fins ara, ja que t’endinsa de ple en les
vides dels adolescents d’avui en dia, si
traiem la part d’homes llop i criatures
sobrenaturals. També, trobem que la sèrie
és molt curta tot i tenir sis temporades, ja
que els capítols, encara que durin tres
quarts d’hora cada un, són ràpids de
veure. L’altra cosa que ajuda que la sèrie
no es faci pesada és que cada temporada
hi ha un dolent diferent que no és la
mateixa criatura i que també moren perso-
natges i n’apareixen de nous contínua-
ment.
Jeff Davis, el creador, ha volgut donar un
gir a totes les sèries d’adolescents que hi
havia fins ara ja que, vulguis o no, totes
tenen la mateixa finalitat. En canvi, Teen
Wolf no és així: encara que hi hagi coses
típiques com la història d’amor o les
baralles entre amics, és com una barreja
entre ciència-ficció i la realitat adolescent.
Aquesta sèrie és molt emocionant i instiga-
dora, però sense alguns dels personatges
que hi apareixen es tornaria molt monòto-
na i avorrida: gràcies als personatges, que
són molt diferents, això no passa. N’hi ha
que fan que la sèrie tingui un toc d’humor
(com per exemple, l’Stiles Stilinsky, el millor
amic de l’Scott Mcall) i n’hi ha d’altres que
hi donen més intriga i més drama, (com la
Lídia Martin o l’Alison Argent).
Recomanem molt aquesta sèrie a
tothom, ja que no només agrada als
adolescents sinó que, gràcies al punt
d’acció i intriga, fa que els adults s’hi
acabin enganxant des del primer capítol (El
Piloto) i els acabi agradant.
Laia Guzmán
Jaume Blancafort
4t ESO C