TEMA 6.  EL REGNE DE MALLORCA A L’EDAT MITJANA JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana INTRODUCCIÓ
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
1. LES ILLES ORIENTALS D'AL-ÀNDALUS
Ja des del segle VIII daten les primeres incursions dels musulmans a les Illes Balears. El 902 Isam al-Hawlani conquerí ràpidament les Illes, tot incorporant-les als dominis d'Al-Àndalus. El control d'aquesta província estaria exercit per un GOVERNADOR o VIRREI (com ara Abu Yah-ya) 1.1. La conquesta
La incorporació de les Illes a Al-Àndalus suposarà: - islamització de la població - dependència econòmica i comercial - immigració de musulmans cap a la Península - desenvolupament de l'agricultura - reorganització del comerç - col·laboració  contra Catalunya i França 1.2. L'època califal
Quan el califat de Còrdova va dividir-se en Regnes Taifes (1015), Mallorca depenia de la Taifa de Dénia. L'interés estratègic de les Illes rau en la seva posició com a base d'intercanvi en les expedicions cap al Mediterrani (comercials i també bèl.liques) Poc després, el 1086 el Regne Taifa de Dénia va entrar en decadència, permetent certa independència. 1.3. El Regne Taifa de Dènia-Balears
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
2. ECONOMIA I SOCIETAT A L'ÈPOCA MUSULMANA
2.1. Agricultura i Ramaderia
Fou el principal nucli urbà de les Illes (actual Palma) La seva època de major expansió fou el període almoràvit Fou de les ciutats més poblades de l’occident europeu La màxima autoritat (el governador o valí) tenia la seva residència al Palau de l’Almudaina, fortificat i enmurallat. Era el centre administratiu i econòmic més important Mallorca, i especialment Madina Mayurqa constituí el nexe d’enllaç entre Orient i Occident, Cristianisme i Islam. 2.3. Madina Mayurqa
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
3. CONQUESTA I REPOBLACIÓ DE LES BALEARS
 
La conquesta de les Balears fa que les Illes s’incorporen al conglomerat de territoris de la Corona d’Aragó Entre les  CAUSES  fonamentals podem assenyalar: Jaume I el Conqueridor  va interpretar correctament l’oportunitat que va suposar la retirada dels musulmans després de las Navas de Tolosa (1212) Els nobles catalans varen pagar les despeses de la conquesta per tal d’obtenir-ne més terres i un nou enclavament per al comerç de l’emergent burgesia El control de les Illes suposà la fi dels atacs pirates que els musulmans feien a les naus cristianes 3.1. La conquesta de les Balears
La seqüència dels atacs i fases de la conquesta foren: CONQUESTA DE L’ILLA DE MALLORCA Setembre 1229: 150 naus catalanes desembarquen a la zona de Santa Ponça (nord-est de Mallorca) 12 Setembre 1229: els musulmans són derrotats al Coll de Sa Batalla i inicien el repartiment del territori 31 de Desembre: cau la capital, Madina Mayurqa 1231: els cristians acaben de controlar els territoris insurgents d’Alaró, Santueri i Pollença. 3.1. La conquesta de les Balears
3.1. La conquesta de les Balears Les tropes aragoneses van desembarcar en Santa Ponsa i van vèncer als musulmans en la batalla de  Portopí  (13 de setembre de 1229).  Els musulmans es van refugiar després de les muralles de Palma ( Madina   Mayurqa ) i  crucificaren  a diversos soldats aragonesos a la vista de les tropes de Jaime.  Aquestes poc després van prendre i van passar a degolla a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de la illa en pocs mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va assolir mantenir-se en la serra de  Tramuntana  fins a 1232.
3.1. La conquesta de les Balears Després de passar a degolla la població de  Madina   Mayurqa , la quantitat de cadàvers va ser tal que es va produir una epidèmia que va delmar l'exèrcit de Jaime I.  Per afegiment, els nobles catalans van intentar quedar-se amb el botí, provocant una revolta que afebliria encara més el poder militar de Jaime I.  Mallorca es va constituir com un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom de  Regnum   Maioricarum   Et   Insulae , el qual va obtenir una carta de franquícia en 1230.  El 1249 es constituirà el municipi de Mallorca (actual Palma de Mallorca)
3.1. La conquesta de les Balears
MENORCA i EL TRACTAT DE CAPDEPERA: 1231 es signa el Tractat de Cap de Pera, pel qual els musulmans es converteixen en vassalls del Rei En Jaume i li pagaran tributs i impostos. No serà fins 1287 quan Alfons III, nét de Jaume I, acabarà controlant definitivament Menorca. EIVISSA: fou conquerida l’any 1235 3.1. La conquesta de les Balears
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
4. EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA (1276-1349) Jaume III (Rei de Mallorca)
 
4.1. Mallorca com a Regne Independent
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
5. ECONOMIA i SOCIETAT AL REGNE DE MALLORCA 5.1. Els Estaments Socials
5.2. i 5.3. Agricultura i Comerç
1. Illes Orientals d'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
6. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA
6.1. La Pesta Negra
La  Revolta Forana  és la rebel·lió esdivinguda a  Mallorca  entre 1450 i 1454 quan la  mà menor  dels  forans  i els menestrals de  Ciutat de Mallorca  s'aixecaren contra els cavallers i mercaders. Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne.  El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren  Simó Ballester   Tort  per part dels forans i  Pere Mascaró  pels menestrals. 6.4. La Revolta dels Forans
Una primera fase moderada de la revolta arriba fins al febrer de  1451 . Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d' Alfons el Magnànim . Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament. Finalment el rei envià els  saccomani  (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats (agost de  1452 ). La repressió posterior del lloctienent  Francí d'Erill  va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca. 6.4. La Revolta dels Forans
 
 
MAPA CONCEPTUAL
 

REGNE DE MALLORCA

  • 1.
    TEMA 6. EL REGNE DE MALLORCA A L’EDAT MITJANA JOAN ANTONI VALLS i PAULO – CURS 2010-2011
  • 2.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana INTRODUCCIÓ
  • 3.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 4.
    1. LES ILLESORIENTALS D'AL-ÀNDALUS
  • 5.
    Ja des delsegle VIII daten les primeres incursions dels musulmans a les Illes Balears. El 902 Isam al-Hawlani conquerí ràpidament les Illes, tot incorporant-les als dominis d'Al-Àndalus. El control d'aquesta província estaria exercit per un GOVERNADOR o VIRREI (com ara Abu Yah-ya) 1.1. La conquesta
  • 6.
    La incorporació deles Illes a Al-Àndalus suposarà: - islamització de la població - dependència econòmica i comercial - immigració de musulmans cap a la Península - desenvolupament de l'agricultura - reorganització del comerç - col·laboració contra Catalunya i França 1.2. L'època califal
  • 7.
    Quan el califatde Còrdova va dividir-se en Regnes Taifes (1015), Mallorca depenia de la Taifa de Dénia. L'interés estratègic de les Illes rau en la seva posició com a base d'intercanvi en les expedicions cap al Mediterrani (comercials i també bèl.liques) Poc després, el 1086 el Regne Taifa de Dénia va entrar en decadència, permetent certa independència. 1.3. El Regne Taifa de Dènia-Balears
  • 8.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 9.
    2. ECONOMIA ISOCIETAT A L'ÈPOCA MUSULMANA
  • 10.
  • 11.
    Fou el principalnucli urbà de les Illes (actual Palma) La seva època de major expansió fou el període almoràvit Fou de les ciutats més poblades de l’occident europeu La màxima autoritat (el governador o valí) tenia la seva residència al Palau de l’Almudaina, fortificat i enmurallat. Era el centre administratiu i econòmic més important Mallorca, i especialment Madina Mayurqa constituí el nexe d’enllaç entre Orient i Occident, Cristianisme i Islam. 2.3. Madina Mayurqa
  • 12.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 13.
    3. CONQUESTA IREPOBLACIÓ DE LES BALEARS
  • 14.
  • 15.
    La conquesta deles Balears fa que les Illes s’incorporen al conglomerat de territoris de la Corona d’Aragó Entre les CAUSES fonamentals podem assenyalar: Jaume I el Conqueridor va interpretar correctament l’oportunitat que va suposar la retirada dels musulmans després de las Navas de Tolosa (1212) Els nobles catalans varen pagar les despeses de la conquesta per tal d’obtenir-ne més terres i un nou enclavament per al comerç de l’emergent burgesia El control de les Illes suposà la fi dels atacs pirates que els musulmans feien a les naus cristianes 3.1. La conquesta de les Balears
  • 16.
    La seqüència delsatacs i fases de la conquesta foren: CONQUESTA DE L’ILLA DE MALLORCA Setembre 1229: 150 naus catalanes desembarquen a la zona de Santa Ponça (nord-est de Mallorca) 12 Setembre 1229: els musulmans són derrotats al Coll de Sa Batalla i inicien el repartiment del territori 31 de Desembre: cau la capital, Madina Mayurqa 1231: els cristians acaben de controlar els territoris insurgents d’Alaró, Santueri i Pollença. 3.1. La conquesta de les Balears
  • 17.
    3.1. La conquestade les Balears Les tropes aragoneses van desembarcar en Santa Ponsa i van vèncer als musulmans en la batalla de Portopí (13 de setembre de 1229). Els musulmans es van refugiar després de les muralles de Palma ( Madina Mayurqa ) i crucificaren a diversos soldats aragonesos a la vista de les tropes de Jaime. Aquestes poc després van prendre i van passar a degolla a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de la illa en pocs mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va assolir mantenir-se en la serra de Tramuntana fins a 1232.
  • 18.
    3.1. La conquestade les Balears Després de passar a degolla la població de Madina Mayurqa , la quantitat de cadàvers va ser tal que es va produir una epidèmia que va delmar l'exèrcit de Jaime I. Per afegiment, els nobles catalans van intentar quedar-se amb el botí, provocant una revolta que afebliria encara més el poder militar de Jaime I. Mallorca es va constituir com un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom de Regnum Maioricarum Et Insulae , el qual va obtenir una carta de franquícia en 1230. El 1249 es constituirà el municipi de Mallorca (actual Palma de Mallorca)
  • 19.
    3.1. La conquestade les Balears
  • 20.
    MENORCA i ELTRACTAT DE CAPDEPERA: 1231 es signa el Tractat de Cap de Pera, pel qual els musulmans es converteixen en vassalls del Rei En Jaume i li pagaran tributs i impostos. No serà fins 1287 quan Alfons III, nét de Jaume I, acabarà controlant definitivament Menorca. EIVISSA: fou conquerida l’any 1235 3.1. La conquesta de les Balears
  • 21.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 22.
    4. EL REGNEPRIVATIU DE MALLORCA (1276-1349) Jaume III (Rei de Mallorca)
  • 23.
  • 24.
    4.1. Mallorca coma Regne Independent
  • 25.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 26.
    5. ECONOMIA iSOCIETAT AL REGNE DE MALLORCA 5.1. Els Estaments Socials
  • 27.
    5.2. i 5.3.Agricultura i Comerç
  • 28.
    1. Illes Orientalsd'Al-Àndalus 2. Economia i societat a l'època andalusina 3. Conquesta i repoblació de les Balears 4. El Regne Privatiu de Mallorca (1276-1349) 5. Economia i societat al Regne de Mallorca 6. La crisi de la Baix Edat Mitjana
  • 29.
    6. LA CRISIDE LA BAIXA EDAT MITJANA
  • 30.
  • 31.
    La RevoltaForana és la rebel·lió esdivinguda a Mallorca entre 1450 i 1454 quan la mà menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca s'aixecaren contra els cavallers i mercaders. Les causes principals són el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupció per part dels administradors del regne. El règim fiscal de 1315 havia quedat obsolet ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblació provocada per l'èxode rural. Els principals dirigents foren Simó Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascaró pels menestrals. 6.4. La Revolta dels Forans
  • 32.
    Una primera fasemoderada de la revolta arriba fins al febrer de 1451 . Després d'assetjar la capital semblava que la solució arribaria enviant una ambaixada a la cort napolitana d' Alfons el Magnànim . Però el fracàs de la via conciliadora va radicalitzar l'aixecament. Finalment el rei envià els saccomani (mercenaris italians) que juntament amb algunes forces mallorquines derrotaren als revoltats (agost de 1452 ). La repressió posterior del lloctienent Francí d'Erill va suposar l'execució dels caps i l'obligació de pagar una multa als pobles de Mallorca. 6.4. La Revolta dels Forans
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36.