The "consiglio del popolo" established in Malta in 1429

1. Manel Capdevila – Novembre, 2019

2. "Whoever writes the present, writes the past,
and… whoever writes the past, writes the
future.” (George Orwell, pseud. d’Eric Blair)
(“Qui escriu el present, escriu el pasat i...
qui escriu el pasat, escriurà el futur.")
"La història l’escriu el que guanya, d’aquí
l’aforisme de George Santayana:
“El poble que no coneix la seva historia.., es
veurà obligat a repetirla…”

3. INTRODUCCIÓ (RESUM)
 La història ha donat poca importància a l’autonomia de
govern del poble Maltès
 1378: Johan el caçador dona drets al poble/universitat
 1427: “Revolta” dels maltesos contra Monroy
 Antoni d’Inguanez aconsegueix d’Alfons el Magnànim la
creació del Consell Popular.creació del Consell Popular.
 A la porta de Mdina hi ha una làpida en record d’Inguanez
amb motiu de la seva mort el 1447.
 1798: “Revolta” dels maltesos contra Hospitalers-Napoleó
 Cal deixar de buscar “Hospitalers Catalans Borbònics” que
l'únic que han fet.. fou: deixar tombes en català..
 Català - maltès més important: el corsari Antoni Inguanez

4. Èpoques europees principals
en feu als hospitalers: 1 falcò/any (1530-1798)
Normands: 1043 - 1194
Hohenstaufen: 1194 - 1266
Domini angeví: 1266 - 1282Domini angeví: 1266 - 1282
Domini català: 1282 - 1714
Imperi austríac: 1714 - 1798
Breu ocupació francesa: 1798 - 1800
Control britànic: 1800 - 1964

5. 1373 - Johan el Caçador
 1282: Inici dominació catalana amb Roger de Flor
 1373: A partir de Joan el Caçador, Malta disposà d'una
assemblea pròpia (Universitat) que dictava les seves
normes i guardava, almenys aparentment, la seva
independència respecte als senyors, si bé estavaindependència respecte als senyors, si bé estava
composta per lletrats, clergues i terratinents.
 Regulava el comerç i impartia justícia, i formà també
un grup de soldats encarregats de la defensa de les
ciutats. En realitat el model no distava molt del
feudalisme europeu.
 Tot va canviar amb l’arribada dels Trastàmara

6. 1420: Venda a Antoni Cardona
 Alfons el magnànim tenia problemes. L’elevada
mortalitat per la pesta al Regne d’Aragó en aquella
dècada, el fracàs dels bancs catalans i l’esgotament de
les reserves d’or i plata van contribuir a una crisiles reserves d’or i plata van contribuir a una crisi
econòmica.
 Amb urgència de diners, Alfons va trencar l'acord de
Martí l'Humà i el 1420 va empenyorà Malta al virrei de
Sicília, Antoni de Cardona, per 30.000 florins d'or. Que
al seu torn va cedir les illes a Gonsalvo de Monroy per
la mateixa suma el 1425.

7. 1427: Rebelió contra Monroy
 El govern de Gonsalvo de Monroy, extorsionà l’illa,
fent-se molt impopular, i provocà la revolta dels
maltesos contra el seu govern el 1427 . Ambaixadors
maltesos van ser enviats al virrei a Sicília per resoldre el
problema. Les promeses del Magnànim van portar a laproblema. Les promeses del Magnànim van portar a la
reincorporació de les dues illes als dominis
reials,mitjançant una nova carta, el 20 de juny de 1428.
El mateix decret també va afirmar que les illes mai no
serien concedides com a feu i que el cinc per cent dels
diners adquirits pel saqueig corsari s’havien de guardar
en un compte que s’utilitzaria per a la reparació del
castell de Mdina

8. 1429: Consell popular
 L’any 1429, Alfons el Magnànim va concedir a Melita ser
autònoma, sense dependre directament del rei, els va
crear el Consell Popular , un sistema d’autogovern
semblant a la “Generalitat”, amb tres braços: militar,
religiós i plebeu, que reportava únicament al virrei de
Sicília.
 En Xavier Llobet va trobar una làpida que ho recorda
commemorant la mort de l’Antoni Inguanez el 1447.
 Una errada en la traducció (27/7/19 10:24) pensant que
“Militis et Dinastae Catalauni” volia dir “Militar i de
Dinastia Catalana” em va fer trobar l’Inguanez català.
 En Bilbeny en va fer un gran article de chapeau(9/9/19)
(https://www.histo.cat/premsa/Els-inguanez-catalans)

9. La construcció de vaixells

10. 1429: Consell Popular-1
 El 1428, el rei Alfons va posar el govern de l’illa en mans
dels habitants. Havia quedat impressionat per les accions
malteses. El 1429 va reconfirmar els drets de la
Universitat i els decrets de Martí l’Humà, augmentant el
poder del Consell Popular.poder del Consell Popular.
 Va donar als maltesos el poder de defensar els seus drets
"fins i tot per la força de les armes". Va decretar que tots
els funcionaris del govern fossin elegits exclusivament
entre els maltesos. Les illes es dividien en casals i cada
casal havia de triar un representant al consell.

11. 1429: Consell Popular-2
 Els drets del Consell Popular eren:
 elegir els jurats, que componien la Universitat i altres
funcionaris del govern,
 sotmetre al rei totes les necessitats de la gent,
denunciar els abusos dels representants del rei,denunciar els abusos dels representants del rei,
 proporcionar a les illes suficient blat de moro? (el
1428?) i aliments, i amb l’autoritat del rei, per cobrar
impostos i fer préstecs si calia.

12. 1429: Consell Popular-3
 El poble estava representat pel Consell Popular que es
reunia anualment.
 Es dividia en tres branques: nobles, clergues i plebeus.
 El consell presentava al governador llistes de candidats
per a diversos càrrecs, i el virrei de Sicília nomenava elsper a diversos càrrecs, i el virrei de Sicília nomenava els
càrrecs a partir d'aquesta llista.
 El govern local estava encapçalat per un governador,
un consell de quatre membres per a assumptes
financers, un consell de dos membres en matèria
alimentària, una persona per tenir cura dels drets
d'importació i una altra per supervisar el port.

13. “Port franc” - 17 d’abril 1431

14. Placa: porta de Mdina - 1447
 ALPHONSVS
ARAGONIAE ET SICILIAE REX
IUBEBAT
UT ARMA ANTONII DE INGUANEZ
MILITIS ET DINASTAE CATALAUNI
DVCIS ARMORVM AD BELLUMDVCIS ARMORVM AD BELLUM
HEIC COLLOCARENTVR
QVOD
CIVITATEM MELITAMQVE INSVLAM
AD REGIAM OBEDÏENTIAM
REVOCAVERAT
A. D. MCCCCXLVII

15. Porta de Mdina: traducció bona
 ALFONS
REI D'ARAGONIA I SICÍLIA
ORDENÀ
QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ
MILITAR I DEL DINASTA CATALÀ
LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRALÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA
ACÍ FOS COLOCADA
PERQUÈ
LA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA
A LA OBEDIENCIA REIAL
VA FER TORNAR
A. D. MCCCCXLVII
Però.. Confirmant que “no hi ha mal que algun bé no ens porti.”..

16. Porta de Mdina: traducció Manel
 ALFONS
REI D'ARAGONIA I SICÍLIA
ORDENÀ
QUE L’ARMA D’ANTONI D'INGUANEZ
MILITAR I DE DINASTIA CATALANA
LÍDER DE LES ARMADES DE GUERRALÍDER DE LES ARMADES DE GUERRA
ACÍ FOS COLOCADA
PERQUÈ
LA CIUTAT I L'ILLA DE MALTA
A LA OBEDIENCIA REIAL
VA FER TORNAR
A. D. MCCCCXLVII
L’Error em va permetre identificar els Desguanesch com catalans!

17. Arxius de Malta (Desguanechs)
 Els noms d'Ingarao (Arnau) i Antoni Desguanesch
apareixen en molts documents relacionats com a
propietaris de vaixells corsaris. Un dels vaixells dels
Desguanesch (una fusta) fou presa com hostatge per
corsaris venecians a la Mediterrània oriental el 1443corsaris venecians a la Mediterrània oriental el 1443
 Sembla que, tret d'aquesta pèrdua els Desguanesch
van ser corsaris de gran èxit, ja que està documentat
que un total quatre fustes (tres galiotes i una bireme)
propietat d’Antoni Ingarao (Arnau) Desguanesch, van
capturar vaixells sicilians o ragusans i carraques nord-
africanes (morisques), entre els anys 1443 i 1444.

18. Arxius de Malta (Desguanes)
Sicily and the Mediterranean: Migration, Exchange, Reinvention
Edited by Claudia Karagoz, Giovanna Summerfield - 2015

19. Antoni Inguanez (Desguanechs)
 Desguanechs: Corsari català assentat a Malta
 Birthdate:circa 1395 Birthplace: Penedès -Catalonia,
Spain Death:circa 1457 (54-70) Immediate Family: Son
of Don Angeraldo (Arnau) Desguanechs and Donna
Geratina d'Alagona Husband of Imperia Gatto, BaronGeratina d'Alagona Husband of Imperia Gatto, Baron
of Ghariexem e Tabia, Signor di Saccaja; 1st Lord of
Mugia Father of Angeraldo (Arnau) Inguanez; Agnese
Inguanez; Francesco Gatt' Inguanez; 2nd Baron of
Hemsija; Don Lanza Inguanez, Vicaire Général de
Malte; Chiara Inguanez and 2 others Half brother of
Isabella Calimera

20. Carmel Inguanez
 Carmel Inguanez és un
diplomàtic maltès i és l'actual
ambaixador de Malta a Rússia,
després d'haver presentat les
seves credencials al presidentseves credencials al president
rus Dmitry Medvedev el 12
d'octubre de 2009.[1]
 Referències
 «The ambassadors of ten countries
presented their letters of credence to Dmitry
Medvedev». Presidential Press and
Information Office [The Kremlin, Moscow],
12-10-2009

21. Simone Inguanez
 Simone Inguanez ( Cospicua, 3 de
desembre de 1971 ) és una
escriptora i poetesa de Malta
 He descobert que en maltès “Mara"
vol dir "dona" - “Ftit" => "petit ovol dir "dona" - “Ftit" => "petit o
poc" - “Tard" => "tard" - “Tifforma
parti" => "forma part" – “Poetessa”
=> poetesa!!!
 Obres
 Aigua, Terra, Foc i jo, 2005
 Ftit Mara, Ftit Tifla = Donetes, Nena,
2005

22. Malta fou una potència naval a
partir del Magnànim.
 Gran part de la riquesa venia del mar
 Dels homes de mar depenien els sous de moltes
famílies, la defensa de les costes i el comerç i la majorfamílies, la defensa de les costes i el comerç i la major
part de les exportacions i importacions.
 De fet tot funcionava prou bé fins que van arribar les
influències forasteres, amb els cavallers de l’Hospital.

23. Antoni Iguanez, Capità General
de l’armada de Malta
 El 1429 el Magnànim va designar Antoni
d’Iguanez, Capità General de la flota de Malta
 Era imprescindible per a protegir els als vaixells
mercants.mercants.
 Permetia operacions militars conjuntes donant
suport a les forces terrestres.
 Les seves Galeres, calaveres i fustes s’aprofitaven
com a vaixells corsaris i pirates.

24. TARTANA CATALANA i MALTESA

25. GALERA MALTESA - 1429

26. Feu de Carles V als hospitalers-1530

27. 1798: Ocupació pels francesos
 L'ocupació de Malta per part de les hosts
napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798,
encara que la Valleta, la ciutat més gran i important de
l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un
parell de dies.
 L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en
compte que va ser inútil com a base militar, ja que l'1
d'agost de 1798, Nelson amb la Royal Navy ja va iniciar
un bloqueig sobre l'illa que va durar fins a la seva
capitulació el 4 setembre de 1800.
 Per pagar l'expedició a Egipte. Les esglésies foren
saquejades, joies, objectes valuosos i el tresor de l'Orde
(un mil·lió de lliures); la plata es va fondre en barres.

28. Rebelió contra els francesos-1
 Hi va haver problemes econòmics i el govern francès ja
no va pagar salaris ni pensions i va començar a treure
or i plata dels bancs i palaus de l'Orde.
 El 2 de setembre, aquesta ràbia va esclatar en una
revolta popular, milers de irregulars maltesos havien
conduït la guarnició francesa cap a la ciutat de Vallettaconduït la guarnició francesa cap a la ciutat de Valletta
i el port. La Valletta estava envoltada per
aproximadament 10.000 soldats maltesos irregulars
dirigits per Emmanuele Vitale i el canonge Francesco
Saverio Caruana, però la fortalesa era massa forta
perquè els irregulars l’assaltessin. Els maltesos van
construir fortificacions de setge al voltant de la zona
del port per bombardejar les posicions franceses

29. Rebelió contra els francesos-2
 El 28 d'octubre de 1798, Alexander Ball va finalitzar
amb èxit les negociacions amb la guarnició francesa a
la petita illa de Gozo, els 217 soldats francesos que hi
havia van rendir-se sense lluita i traslladant l'illa a
poder dels britànics que la van cedir als habitants.
 L’ajuda de Gran Bretanya va arribar més tard. El 1799, L’ajuda de Gran Bretanya va arribar més tard. El 1799,
el capità Alexander Ball va ser nomenat comissari civil
de Malta. La guarnició francesa de La Valletta
finalment es va rendir als britànics el 5 de setembre de
1800 i va ser portada a Toulon a bord de vaixells
britànics, passant Malta a ser un protectorat britànic.

30. Rebelió contra els francesos-3
 Així van acabar els 268 anys de govern de l'Orde de
Sant Joan a Malta. Ferdinand von Hompsech va deixar
l'illa pacíficament amb molts altres cavallers. De Malta
es va dirigir a Sant Petersburg, per anar després a
Trieste i Ljubljana, acabant finalment, a Roma, la seu
actual, al dimitir, va passar el poder al tzar Pau Iactual, al dimitir, va passar el poder al tzar Pau I
 Napoleó va reconèixer que no hauria pres la capital
sense l'ajuda de l'interior (200 dels cavallers de Malta
eren francesos), a causa de la seva magnífica
fortificació, i s'instal·là en el Palau Parisio, nomenant
al general Varbois governador de la plaça

31. Termes mariners en Maltès
 mestre d’aixa = mastrudaxa
 jorn/jornada in-har/jurnata
 estel polar stilla polari
 proa = prua proa = prua
 popa = poppa
 babord =ta bastiment

32. Abraham Cresques.. Magister
mapamundorum et buxolarum

33. Noms dels vents

34. Noms dels vents en Maltès

35. Situació dels vents a Malta

36. Situació dels vents a Malta

37. VAIXELLS CATALANS I MALTESOS
 Galeres catalanes
 Galiotes bizantines
 Coques i naus
 Calaveres catalanes
 Tartanes rosselloneses
 Xprunara
 Gozo


38. Alfons el magnànim -1433
(1433) L’estol d’Alfons el magnànim que salpà cap a Sicília i
Malta, va carregar a Barcelona moltes “granades de mà”
primitives (200.000 unitats!!).
«“...Encara portava .CC. mília magranes de coure plenes
pólvora, e com hi metien foch fien gran remor , e, com se
trenquaven los troços, fien tant de mal que metien per terra
Campanya Nàpols/Malta - magranes
trenquaven los troços, fien tant de mal que metien per terra
a quants toquaven...” .»— Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà
d'Alfons el Magnànim .
Joan Esteve: LIBER ELEGANTIARUM
Aparellen fochs artificiosos, ço es fochs grechs en diverses
magranes amagats
Ignes que artificiosos paravant variis modis reconditos

39. Magranes de Pòlvora

40. Campanya Nàpols/Malta-cavalls
Alfons el magnànim -1433
(1433). L'estol d'Alfons el Magnànim que salpà cap a Sicília
va carregar a Barcelona mil cavalls en tretze vaixells de
càrrega
“M cavalls carregats en XIII tafures ... anava amb ell el
comte Johan de Ventimiglia ab CC homens d'armes ”comte Johan de Ventimiglia ab CC homens d'armes ”
.»— Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d'Alfons el Magnànim .
(Ventimiglia..videt, Villefranche sur mer, l'Ayguella)