2. Vet aquí una vegada…
Un dia una llebre es burlava del lent caminar d’una
tortuga.
La tortuga, sense sentir-se gens ofesa, li va replicar:
- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en
una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que allò era
impossible, va acceptar el repte. La tortuga, tant
convençuda estava de guanyar, que va deixar a la llebre
triar el recorregut i on seria la meta. I la llebre va triar un
camí ben fàcil per a ella, però ple d'obstacles per a que la
pobra tortuga, amb les cames tant curtes que tenia,
s'entrebanqués tota l’estona.
3. En arribar el dia de la cursa, van començar les dues
alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent
però constant, i avançava tranquil·la cap a la meta.
En canvi la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com
deixava enrere la tortuga, va aturar-se a descansar i es va
quedar adormida sota un arbre.
4. En canvi la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure
Com deixava enrere la tortuga, va aturar-se a
descansar i es va quedar adormida sota un arbre.
5. Quan va despertar, va mirar darrera seu per veure on
era la tortuga, però no la va veure. Espantada, va mirar
endavant i va veure com la tortuga estava apunt
d'arribar a la meta. Va córrer i córrer tant com va poder,
però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així
fou com la tortuga es proclamà vencedora.
7. Anàlisi del conte
Realitzarem l’anàlisi del conte d’acord amb el model
actancial que ens permet descriure la organització
sintàctica de qualsevol text narratiu, sempre que aquest
estigui construït sobre la base d’una relació construïda
entre el subjecte i l’objecte.
9. SUBJECTE
L’actant subjecte es aquell agent principal de les funcions de la
història. Es aquell que fa avançar amb les seves accions el
desenvolupament narratiu.
En aquesta història que he triat jo, considero que n’hi ha més
d’un, que els actants subjectes són tant la llebre com la tortuga.
Si algú dels dos hagués de prevaler seria la llebre, però
considero que són els dos subjectes.
10. OBJECTE
L’actant objecte és allò que el subjecte desitja. Existeixen dos
tipus d’estructures bàsiques:
Una basada en la lluita, la competició de dos subjectes al
voltant d’un objecte.
Estructura contractual basada en el intercanvi d’objectes
entre subjectes.
En aquesta història veig que l’objecte es basa en la lluita, en la
competició per comprovar qui arriba primer a la meta.
11. DESTINADOR
El destinador es aquell que li correspon la modalitat del saber,
és per tant la instància que comunica al subjecte un
coneixement de l’acte a complir.
En aquest cas no he pogut distingir un destinador en el conte,
ja que la llebre i la tortuga realitzen la cursa ells tots sols, no es
troben a cap animal més per el camí.
12. DESTINATARI
El destinatari és allò o aquell que rep les accions del subjecte.
En aquesta història penso que el destinatari podria ser els valors
que li han mostrat a la tortuga que amb l’esforç tot
s’aconsegueix. No es veu present en el conte aquesta afirmació,
però veient quina es la reflexió final del conte, puc extreure’n
això. I, es clar, que amb aquests valors, el qui es beneficia de les
accions és la tortuga.
13. AJUDANT
L’actant ajudant es aquell paper actancial ocupat per tots els
actors que ajuden al subjecte a realitzar el seu programa
narratiu. No fa falta que ho personifiquem.
En aquesta breu història puc extreure que l’actant ajudant seria
l' intel·ligència de la tortuga. Tot i que ella sigui molt lenta pot
aconseguir tot allò que es proposa, amb una actitud de
constància i esforç.
14. OPONENT
L’actant oponent seria aquell que dificulta l’acció del subjecte,
tant pot ser un, com varis.
També pot concretar-se en simples negacions del subjecte (falta
de iniciativa o intel·ligència, etc.)
En aquest cas, l’actant oponent seria la llebre, ja que tria el
camí on hi ha més obstacles perquè la tortuga no ho pugui
completar., tot i que la llebre també exerceix l’actant subjecte,
però es poden intercanviar les tasques.
