La construcció dels imaginaris socials al continent africà des de la perspectiva de la antropologia visual i les pràctiques artístiques. Jornada El Dia D: Àfrica com mai l'havies vista. 15 de octubre de 2015. Càtedra de Periodisme. Universitat de Lleida.

1. Realitats de l’Àfrica contemporània:
el poder de les imatges
Catedra de Periodisme – Universitat de Lleida - 15 Octubre 2015
Isidor Fernàndez | @isidor
Archivo Antropología Visual | www.antropologiavisual.net | @visualantro

2. L'antropologia visual a més d'una disciplina, és una forma de mirar l'altre
i la seva cultura, sota el rigor científic de l'estudi dels éssers humans.
Aiguaders de la plaça Jemaa el-Fnaa, Marrakech, 2005. Isidor Fernàndez

3. Aquesta mirada es dona en la observació detallada i continua
d'un espai social amb la finalitat d'entendre la cosmogonia d'un grup.
Lycée Chérif Samsidine Aïdara, Velingara, Senegal, 2000. Isidor Fernàndez

4. La observació i atenció ens permet obtenir informació sobre els hàbits,
costums i comportaments de les relacions entre persones...
Garage Ndiaga Ndiaye. Dakar, Senegal, 2014. Isidor Fernàndez

5. i conèixer la seva cultura per mitja de la llengua pròpia,
la religió, la economia, el parentiu, l'alimentació, el folklore, la historia.
El te de Sidi Ahmed. Oualata, Mauritania, 2004. Isidor Fernàndez

6. L'home de Ahansal, Marroc, 2010. Isidor Fernàndez
A partir de l'aproximació i l'observació es defineix la perspectiva
del punt de vista, com s'ha vist, pensat, interpretat i representat al ser humà.

7. Una imatge és una visió que ha estat recreada o reproduïda.
Tota imatge encarna un mode de veure.
BERGER, John. (2007). Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.
Escola Diakha Madina, Senegal, 2001. Isidor Fernàndez

8. Dakar Business, 2014. Isidor Fernàndez
Aquest mode de veure, d'entendre a l'altre, és transforma en un objecte
d'estudi on les imatges son (o semblen ser) un reflex de la realitat.

9. Japó Senegal, 2003. Bru Rovira
«La sensació d'alteritat neix quan ja no entenem el món que ens envolta. Si aquest sentiment
d'incomprensió desapareix, ja no hi ha alteritats sinó diferències, és a dir una distància
mínima que es pot satisfer amb un aprenentatge mutu»
BENSA, Alban. (2006). La fin de l’exotisme. Essais d’anthropologie critique, Toulouse: Anacharsis.

10. Invictus (2009) Clint Eastwood
Nelson Mandela va entendre perfectament la sensació d'alteritat a Sudàfrica,
fent una posada en escena de la diferencia durant la Copa Mundial de Rugby
de 1995 per reduir les tensions racials, on els actors eren els Springboks.

11. «La persona humana és, naturalment, un lloc de les imatges (...) l'ésser humà
és l'únic lloc on les imatges reben un sentit viu, així com un significat.»
BELTING, Hans. (2007). Antropología de la imagen. Buenos Aires: Katz.
El farmaceutic Sidi Othman, Nema, Mauritania, 2004. Isidor Fernàndez

12. Oshodi, Lagos, Nigeria. 2001. Jide Adeniyi-Jones
El cinema i la fotografia etnogràfica son eines artístiques de producció d'imatges
de la antropologia visual. Però també l'anàlisi de la imatge i les expressions
artístiques son fonamentals per conèixer l'imaginari de l'altre.

13. Cotxe humà, performance Julie Dijkey, Kinshasa, Congo. 2013. Pascal Maitre
Les pràctiques artístiques estructuren un univers iconic, una posada en escena
on es manifesten els imaginaris socials en relació a la identitat.

14. La antropologia s'enfronta a la quotidianitat i juntament amb la imatge amplia
la seva capacitat per visibilitzar pràctiques socioculturals concretes.
L'home de Azourki, Marroc, 2010. Isidor Fernàndez

15. “La etnografia és la representació del mode conceptual en que podem
relacionar-nos els uns amb els altres”.
NICHOLS, Bill. (1997). La representación de la realidad. Paidós: Barcelona.
Les Maîtres Fous - 1955 - Jean Rouch

16. Jean Rouch reivindica la imatge com element fonamental
de la investigació etnogràfica.
Cocorico Monsieur Poulet - 1974 - Jean Rouch

17. The Wooden Camera (2003) Ntshavheni wa Luruli. Sud-àfrica
A la fi, per primera vegada, mitjançant la màquina [cinematogràfica], a la seva
semblança, els nostres somnis són projectats i objectivats. Són fabricats
industrialment, compartits col·lectivament.
MORIN, Edgar. (1972). El cine o el hombre imaginario. Barcelona: Seix Barral.

18. On vas Moshé? (2007) Hassan Benjelloum. Marroc
El cinema com mirall del present i la historia. La «nouvelle vague» marroquina.
Hassan Benjelloun, Nabil Ayouch, Yasmine Kassari.

19. Touki Bouki (1973) Djibril Diop Mambety. Senegal
La representació del desig del benestar en l'imaginari col·lectiu
Ousmane Sembene (Senegal), Idrissa Ouedraogo (Burkina Faso),
Jean-Pierre Bekolo (Camerun), Ntshavheni wa Luruli (Sudàfrica),
Youssef Chahine (Egipte), Souleymane Cissé (Mali).

20. Transes (1981) Ahmed El Maanouni. Marroc
El mestissatge en les representacions culturals de la música.
Nass El Ghiwane (els Rolling Stones de l'Àfrica).

21. Iyore (2014) Frank Rajah Arase. Nigeria
Nollywood. La industria emergent del cinema africà i les series de televisió.
Chris Obi Rapu, Akin Adesokan, Chico Ejiro, Zeb Ejiro.

22. Instal·lacio “Distancia temporal (amb un proposit criminal) ens trobareu en els millors llocs”, 1997. Moshekwa Langa (Sudàfrica)
La combinacio dels coneixements importats amb la cultura tradicional.
Moshekwa Langa (Sudàfrica), Yacouba Konaté (Costa d'Ivori),
Zwelethu Mthethwa (Sud-àfrica), Samuel Fosso (Camerún).

23. Ville Fantôme, 1997. Bodys Isek Kingelez (Congo)
Utopia negra. Noves formes de representació de l'imaginari social.
Penny Siopis (Sud-àfrica), Bodys Isek Kingelez (Congo)
Akinbode Akinbiyi (Nigeria), Willie Bester (Sud-àfrica)

24. The Prophecy, 2014. Fabrice Monteiro (Senegal)
La denuncia de la relació post-colonialista amb occident.
Aristide Anapa (Costa d'Ivori), Fabrice Monteiro (Senegal), Julie Dijkey (Congo).

25. Tren esglesia. Trajecte Soweto/Johannesburg, 1986. Santu Mofokeng (Sudàfrica)
L'art contemporani i la literatura africana desvetllen la expressió de la negritud.
Ousmane Dago Ndiaye (Senegal), Santu Mofokeng (Sudàfrica).

26. Dones-terra, 1997-1998. Ousmane Dago Ndiaye (Senegal)
«La negritud és, senzillament, el conjunt de valors culturals de l'Àfrica negra»
Léopold Sédar Senghor, poeta senegales.

27. Carreteres de dues direccions, Dakar, Senegal, 2014. Isidor Fernàndez
La imatge es un viatje d'anada i tornada, navegant entre la realitat i la ficció.
Isidor Fernàndez
www.antropologiavisual.net