La compra pública innovadora dins les estratègies de contractació de la Generalitat de Catalunya / Sra. Neus Colet, cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Sra. Neus Colet,
cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Presentació a la taula rodona "Tecnologies mèdiques: compra pública i innovació". La compra pública de tecnologies mèdiques es perfila com una eina clau per impulsar la innovació en aquest àmbit, en paral·lel a la innovació que la pròpia atenció sanitària precisa per respondre d’una manera eficient als requeriments de la societat. El marc normatiu europeu i espanyol permet que l’Administració pugui concertar contractes de compra de tecnologies que encara no són al mercat mitjançant acords amb empreses capaces de dur a terme l’R+D necessària. Aquesta ha estat una estratègia d’èxit a diversos països europeus i en alguns sectors, com l’aeronàutic, però encara poc utilitzada a casa nostra en el sector tecmed, malgrat el seu potencial. Són claus en aquest àmbit qüestions com la gestió del risc o la de la propietat intel·lectual dels nous productes desenvolupats.
La UE, a través de programa Competitiveness and Innovation Framework (CIP), promou l’ús de la compra pública i els partenariats públic–privats com una eina per fomentar la innovació. I el 7è Programa Marc per a la Recerca i el Desenvolupament preveu que els fons europeus puguin adreçar-se als partenariats públic-privats per proporcionar serveis innovadors a la ciutadania. Les fórmules contractuals poden ser diverses i, entre les fórmules més recents, hi ha els anomenats acords de risc compartit (Shared Risk Agreement), que poden ser especialment adients quan hi ha factors variables, com el volum de la demanda a cobrir.
La taula vol proveir un panorama de la situació actual de la compra pública per impulsar la innovació en el sector tecmed a Europa, Espanya i Catalunya, repassar les especificitats dels diferents instruments tècnics per promoure-la i recollir les expectatives i inquietuds de les empreses a través dels representants del sector.
Que pot esperar Barcelona del pacte nacional per a les infraestructures
Similar to La compra pública innovadora dins les estratègies de contractació de la Generalitat de Catalunya / Sra. Neus Colet, cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
Similar to La compra pública innovadora dins les estratègies de contractació de la Generalitat de Catalunya / Sra. Neus Colet, cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública (20)
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
La compra pública innovadora dins les estratègies de contractació de la Generalitat de Catalunya / Sra. Neus Colet, cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Direcció General de Contractació Pública
2. El MERCAT PÚBLIC A EUROPA
1. La contractació pública total de la UE s’estima entorn al 16% del seu PIB
(entorn els 1,5 bilions d’euros segons dades de 2002)
2. El mercat de la contractació pública implica una part important de l’activitat
econòmica en tots els estats membres (estimada entre l’11% i el 20% del PIB)
3. A Espanya, amb dades oficials de l’RPC, la contractació pública se situava l’any
2006 entorn el 13% del PIB i, per tipus de comprador, les EELL executaven el
15,9%, les CCAA el 40,7%, l’AGE el 24,7% i els sectors especials el 18,7%
4. Europa demana l’augment d’inversions en R+D+I fins el 3% del PIB i defineix la
contractació pública com un element estratègic per assolir aquesta fita
5. Europa aconsella l’adopció del model de contractació precomercial per
tractoritzar la innovació mitjançant la CP i aconseguir serveis públics de més
qualitat i més accessibilitat
2
ncolet@gencat.cat
3. COMPRA PÚBLICA I EINES D’INNOVACIÓ
La compra pública de tecnologia innovadora es produeix “quan una entitat
pública aprova una comanda d’un producte o sistema que no existeix en aquell
moment, però que pot desenvolupar‐se probablement en un període de temps
raonable. Requereix el desenvolupament de tecnologia nova o millorada per
poder complir amb els requisits demanats per el comprador.” (Edquist i Hommen,
1999)
La contractació pública precomercial és una contractació de serveis de I+D en el
que el comprador públic no es reserva els resultats de la I+D per al seu propi us
exclusiu, sinó que comparteix amb les empreses els riscs i els beneficis de la I+D
necessària per a desenvolupar solucions innovadores que superen les que n’hi ha
disponibles en el mercat. (COM 2000/799 final)
En el marc de la legislació comunitària, ambdues figures poden ser aplicades si
s’interpreta degudament la normativa i s’apliquen els procediments i les eines
previstes (...diàleg competitiu, exclusions explícites de contractes de serveis
d’R+D+I...) 3
ncolet@gencat.cat
4. L’ESTRATÈGIA DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA (2007‐2010)
EL MANUAL PER A L’APLICACIÓ DE MESURES DE FOMENT D’R+D+I EN L’ÀMBIT DE LA
CONTRACTACIÓ PÚBLICA (ABRIL 2007)
L’ACORD ESTRATÈGIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ, LA QUALITAT DE L’OCUPACIÓ I
LA COMPETITIVITAT DE L’ECONOMIA CATALANA (2008‐2011)
EL PACTE NACIONAL PER A LA RECERCA I INNOVACIÓ (2008) I EL PLA DE RECERCA I
INNOVACIÓ DE CATALUNYA 2010‐2013
L’ACORD DEL GOVERN DE 9 DE DESEMBRE DE 2009, DE MESURES EN MATÈRIA DE
CONTRACTACIÓ PÚBLICA
4
ncolet@gencat.cat
5. MESURES VINCULADES ALS OBJECTIUS DE
R+D+I EN L’ÀMBIT DE LA CONTRACTACIÓ
PÚBLICA
1. MESURES DE FOMENT DE LA INFORMACIÓ, LA TRANSPARÈNCIA I LA INNOVACIÓ: LA
PLATAFORMA DE SERVEIS DE CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE LA GENERALITAT DE
CATALUNYA (“bústia d’innovació”, punt de trobada empresarial, alertes avançades
de futures contractacions...)
2. MESURES DE FOMENT DE L’R+D+I EN LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA (definició
d’objectes contractuals i de prestacions tècniques, foment d’ús de determinats
procediments i eines de contractació, imesures de seguiment, control i avaluació dels
resultats de les contractacions...)
3. AVENÇ COORDINAT EN L’ÚS DE LA CONTRACTACIÓ ELECTRÒNICA COM A MECANISME
DE COMPETITIVITAT I MILLORA DE LA QUALITAT DE LES PROPOSICIONS TÈCNIQUES
4. ESPECIALITZACIÓ DELS COMPRADORS PÚBLICS
5. IMPULSAR LA TRACTORITZACIÓ MITJANÇANT PROJECTES‐PILOT
5
ncolet@gencat.cat