Recull de propostes. Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de L...Fundació Jaume Bofill
Aquest document recull les propostes principals del document "Aportacions" elaborat per un equip d'experts i professionals de l'àmbit de la Formació Professional al Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
L’estudi per a la professionalització del sector de l’educació ambiental a Catalunya es va encarregar a principis de 2020 amb l’objectiu de disposar d’una diagnosi sobre l’estat de les persones treballadores en aquest àmbit, atès que per poder regular la professió de l’educador ambiental, prèviament cal conèixer els perfils, les funcions i les competències que han de tenir els professionals d’aquesta disciplina.
Els diversos mètodes d’investigació emprats per elaborar la diagnosi del sector van posar en relleu els diferents perfils professionals que pot tenir l’educador ambiental, així com la importància de les seves competències actitudinals. L’estudi de diagnosi també fa propostes de millora de la situació de la professió, en àmbits com el formatiu o laboral. Podeu consultar tots els documents que conformen l’estudi i el document final de diagnosi i proposta.
En coherència amb la diagnosi realitzada, durant el 2021 l’estudi ha continuat, definint perfils professionals dins del sector de l’educació ambiental, i explorant els possibles itineraris formatius vinculats i la seva ubicació en els convenis laborals associats al sector de l’educació ambiental.
Recull de propostes. Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de L...Fundació Jaume Bofill
Aquest document recull les propostes principals del document "Aportacions" elaborat per un equip d'experts i professionals de l'àmbit de la Formació Professional al Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
L’estudi per a la professionalització del sector de l’educació ambiental a Catalunya es va encarregar a principis de 2020 amb l’objectiu de disposar d’una diagnosi sobre l’estat de les persones treballadores en aquest àmbit, atès que per poder regular la professió de l’educador ambiental, prèviament cal conèixer els perfils, les funcions i les competències que han de tenir els professionals d’aquesta disciplina.
Els diversos mètodes d’investigació emprats per elaborar la diagnosi del sector van posar en relleu els diferents perfils professionals que pot tenir l’educador ambiental, així com la importància de les seves competències actitudinals. L’estudi de diagnosi també fa propostes de millora de la situació de la professió, en àmbits com el formatiu o laboral. Podeu consultar tots els documents que conformen l’estudi i el document final de diagnosi i proposta.
En coherència amb la diagnosi realitzada, durant el 2021 l’estudi ha continuat, definint perfils professionals dins del sector de l’educació ambiental, i explorant els possibles itineraris formatius vinculats i la seva ubicació en els convenis laborals associats al sector de l’educació ambiental.
Conferència convidada en la inauguració del Seminari "MOOCs - Retos y oportunidades para las universidades", organitzat per l'Associació Catalana d'Universitat públiques (ACUP) el 26 de juny de 2013
Presentation "El valor del títol de la UOC i el perfil dels graduats". Author: María Parareda for the journey "Análisis del comportamiento de los estudiantes de la UOC"
Idees força de les presentacions i taules rodones sel seminari "MOOCs - reptes i oportunitats per a les universitats", organitzat per l'ACUP el 26 de juny 2013
Aplicació de les TIC com a suport d'un programa de recapacitació de professio...Societat Gestió Sanitària
Presentada per Rosa Maria Linio, cap d'infermeria del Banc de Sang de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
METIS D3.4: Paquets finals per tallers: tallers per als diferents nivells i ...METIS-project
Diverses dècades de recerca en tecnologia d'aprenentatge (TEL) han demostrat clarament el potencial de la tecnologia digital per transformar l'educació. No obstant això, l'impacte de la investigació TEL sobre pràctiques d'ensenyament-aprenentatge diari encara està lluny de complir amb aquest potencial. Es podria dir que es tracta d'una bretxa en la capacitat d'aprenentatge de disseny: els educadors necessiten les eines i competències que els permetin identificar els reptes educatius, descriure el context en què es produeixen, identificar les oportunitats que ofereix la tecnologia, els projectes els coneixements derivats de la investigació, i idear noves experiències d'aprenentatge. Per omplir aquest buit, els educadors necessiten eines i pràctiques. Eines que donarien suport a través del cicle de disseny d'aprenentatge - des de la concepció fins a la implementació i avaluació d'innovacions tecno-educativa. Les pràctiques professionals que utilitzen aquest tipus d'eines per garantir la solidesa i eficàcia de les seves innovacions i disseny fan que l'aprenentatge en un hàbit diari i part de la seva identitat professional. El projecte METIS (http://metis-project.org/) té com a finalitat contribuir a aquest objectiu, en proporcionar als educadors amb un entorn de disseny d'Aprenentatge Integrat (ILDE) (Hernández-Leo, Asensio-Pérez, Derntl, Prieto, i Chacón, 2014;Hernández-Leo et al., 2015) i un paquet de materials per tallers per a la formació d'educadors en l'ús de l’ILDE per donar suport al disseny eficaç d'aprenentatge.
WP3, dirigit per la OU (Regne Unit), s'ocupa del disseny i desenvolupament del paquet de materials pels tallers formatius.
Aquesta realització és la versió final del paquet taller METIS. Inclou
• un “meta-disseny” per a tallers METIS que proporciona una estructura reutilitzable I flexible perquè els tallers es poden personalitzar per satisfer les diferents necessitats,
• una descripció dels fonaments i metodologia pedagògica en què es basa el meta-disseny de tallers
• orientació per crear instàncies del meta-disseny en diferents contextos i
• paquets d'exemple del taller basat en el meta-disseny per a tres sectors educatius diferents.
Aquest document proporciona als educadors una base per al lliurament de tallers sobre l'ús del ILDE per donar suport al disseny eficaç d'aprenentatge. Per crear i executar un taller adequat per al seu propi context, procedeixi de la següent manera. En primer lloc, considerar el disseny de meta; a continuació, escolliu un dels paquets d'exemple dels tallers més propers al seu context; finalment, utilitzar les directrius per adaptar-lo a les seves necessitats.
Conferència convidada en la inauguració del Seminari "MOOCs - Retos y oportunidades para las universidades", organitzat per l'Associació Catalana d'Universitat públiques (ACUP) el 26 de juny de 2013
Presentation "El valor del títol de la UOC i el perfil dels graduats". Author: María Parareda for the journey "Análisis del comportamiento de los estudiantes de la UOC"
Idees força de les presentacions i taules rodones sel seminari "MOOCs - reptes i oportunitats per a les universitats", organitzat per l'ACUP el 26 de juny 2013
Aplicació de les TIC com a suport d'un programa de recapacitació de professio...Societat Gestió Sanitària
Presentada per Rosa Maria Linio, cap d'infermeria del Banc de Sang de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
METIS D3.4: Paquets finals per tallers: tallers per als diferents nivells i ...METIS-project
Diverses dècades de recerca en tecnologia d'aprenentatge (TEL) han demostrat clarament el potencial de la tecnologia digital per transformar l'educació. No obstant això, l'impacte de la investigació TEL sobre pràctiques d'ensenyament-aprenentatge diari encara està lluny de complir amb aquest potencial. Es podria dir que es tracta d'una bretxa en la capacitat d'aprenentatge de disseny: els educadors necessiten les eines i competències que els permetin identificar els reptes educatius, descriure el context en què es produeixen, identificar les oportunitats que ofereix la tecnologia, els projectes els coneixements derivats de la investigació, i idear noves experiències d'aprenentatge. Per omplir aquest buit, els educadors necessiten eines i pràctiques. Eines que donarien suport a través del cicle de disseny d'aprenentatge - des de la concepció fins a la implementació i avaluació d'innovacions tecno-educativa. Les pràctiques professionals que utilitzen aquest tipus d'eines per garantir la solidesa i eficàcia de les seves innovacions i disseny fan que l'aprenentatge en un hàbit diari i part de la seva identitat professional. El projecte METIS (http://metis-project.org/) té com a finalitat contribuir a aquest objectiu, en proporcionar als educadors amb un entorn de disseny d'Aprenentatge Integrat (ILDE) (Hernández-Leo, Asensio-Pérez, Derntl, Prieto, i Chacón, 2014;Hernández-Leo et al., 2015) i un paquet de materials per tallers per a la formació d'educadors en l'ús de l’ILDE per donar suport al disseny eficaç d'aprenentatge.
WP3, dirigit per la OU (Regne Unit), s'ocupa del disseny i desenvolupament del paquet de materials pels tallers formatius.
Aquesta realització és la versió final del paquet taller METIS. Inclou
• un “meta-disseny” per a tallers METIS que proporciona una estructura reutilitzable I flexible perquè els tallers es poden personalitzar per satisfer les diferents necessitats,
• una descripció dels fonaments i metodologia pedagògica en què es basa el meta-disseny de tallers
• orientació per crear instàncies del meta-disseny en diferents contextos i
• paquets d'exemple del taller basat en el meta-disseny per a tres sectors educatius diferents.
Aquest document proporciona als educadors una base per al lliurament de tallers sobre l'ús del ILDE per donar suport al disseny eficaç d'aprenentatge. Per crear i executar un taller adequat per al seu propi context, procedeixi de la següent manera. En primer lloc, considerar el disseny de meta; a continuació, escolliu un dels paquets d'exemple dels tallers més propers al seu context; finalment, utilitzar les directrius per adaptar-lo a les seves necessitats.
1. QÜESTIONARI ALS CANDIDATS A
RECTOR O RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
Carrera acadèmica
Elaborat pel Grup de Treball «Carrera Acadèmica», del
Comitè d’Empresa del PDI-L.
Ponents: Dr. Víctor Escudero (CGT-Plataforma de
Professors Associats), Dr. Eloi Grasset (CSI-F), Prof.
Bernat Padró Nieto (CGT-Plataforma de Professors
Associats).
EN CAS QUE SIGUI ESCOLLIT/DA RECTOR/A
1. Concursos
a) Pensa publicar un document en què la UB marqui un itinerari per a
desenvolupar la carrera acadèmica laboral?
b) Quins seran els criteris de convocatòria de concursos? Pensa publicar
aquests criteris?
c) Si a més de l’acreditació, les necessitats docents passen a ser un criteri,
com es definiran les necessitats docents dels diferents departaments?
d) Reconeix les àrees de coneixement com a marc referencial dels
concursos?
2. Figures contractuals i plantilla de la UB
a) Quina via oferirà als lectors i ajudants acreditats a qui la UB no pugui
oferir un concurs de plaça per a la qual estan acreditats?
b) Al personal que ha tingut vinculació contractual amb la UB (Ramón y
Cajal, Juan de la Cierva, Beatriu de Pinós, etcètera), se li proposarà
alguna via de continuïtat?
c) Fomentarà la convocatòria de beques postdoctorals “Júnior”? Quines
mesures prendrà per tal que aquestes beques no vagin en detriment
dels concursos per a places de Lector?
2. d) Fomentarà les beques d’Assistents Docents? Quines seran les seves
funcions? Se'ls assignarà docència estructural (assignatures
obligatòries) als seus respectius departaments?
e) Es compromet en aquest mandat a elaborar una Relació de Llocs de
Treball (RLT) del PDI de la UB?
f) Convocarà places de Catedràtic laboral?
3. Reconeixement del PDI-L a la UB
a) Com pensa fomentar la presència de PDI-L als tribunals de selecció de
les places de PDI-L convocades, en compliment de l'art. 17 del Conveni
Col·lectiu del PDI-L?
b) Quina és la seva postura en relació a l’accés del personal PDI-L a
càrrecs com els de director de departament o degà?
c) Considera adequat que la meitat de la plantilla del PDI, que es fa càrrec
de prop del 50% de la docència, tingui una ponderació de vot de tan sols
el 9%? Quines mesures pensa prendre per a canviar aquesta situació?
d) Com pensa pal·liar el greuge que suposen les quotes patronals que
s’apliquen únicament al PDI-L en el marc dels postgraus, màsters propis
i cursos d’extensió universitària?
e) Quants professors laborals formaran part del seu equip?
3. Recerca
Elaborat pel Grup de Treball «Implicacions de la Recerca
en la trajectòria professional», del Comitè d’Empresa del
PDI-L.
Ponents: Dr. Antoni Martí Monterde (CGT-Plataforma de
Professors Associats), Dra. Ana Inés Fernández Renna
(CSI-F), Prof. Bernat Padró Nieto (CGT-Plataforma de
Professors Associats).
EN CAS QUE SIGUI ESCOLLIT/DA RECTOR/A
1. Acreditacions i transformacions de contractes
a. Reconeixerà el caràcter vinculant de les acreditacions pel que fa a
la transformació contractual?
b. Prioritzarà les acreditacions d’una de les agències (AQU i
ANECA) per sobre de l’altra pel que fa a la transformació
contractual?
c. Proposarà un pla d’estabilització per al professorat acreditat, sigui
quina sigui la seva situació contractual de partida?
2. Plena carrera acadèmica en Recerca
a. Reconeixerà que estar en possessió del títol de doctor garanteix
la plena capacitat investigadora, tal i com marca el Decret
404/2006, de 24 d’octubre?
b. Fomentarà la presència del PDI-L en les direccions de tesis
doctorals, així com la participació d’aquest col·lectiu en els
tribunals de tesi, coordinació de Doctorats, escola de Doctorat i
altres posicions acadèmiques de recerca?
c. Reconeixerà les acreditacions de Recerca i de Recerca Avançada
com els màxims mèrits que es poden obtenir en el present marc
acadèmic?
4. 3. PDA
a. El seu equip mantindrà el sistema PDA de Docència i Recerca?
b. Considera adequats els barems de quantificació de la Recerca del
PDA? Està obert/a a la seva modificació en casos que es
justifiquin adequadament?
c. Farà públic el PDA de Docència i Recerca de tot el professorat i
tota la informació vinculada a la seva implementació?
d. Quines accions pensa implementar per evitar desequilibris en
l’aplicació del PDA: per una banda, entre funcionaris i laborals; i
per altra, entre laborals permanents i no permanents?
4. Equitat en Recerca
a. Aplicarà els complements salarials i acadèmics per tenir el grau
de Doctor previstos en l’actual marc legal, i que d’altres
Universitats sí que apliquen, a tot el professorat?
b. Farà públics els balanços de Recerca de la UB en relació a
l’aportació dels diversos col·lectius de PDI, funcionarial i laboral?
5. Precarietat laboral
Elaborat pel Grup de Treball «Precarietat Laboral», del
Comitè d’Empresa del PDI-L.
Ponents: Prof. Elena Fraj (CGT-Plataforma de Professors
Associats), Prof. Inés García (Plataforma de Professors
Associats), Prof. Max Hidalgo (CGT-Plataforma de
Professors Associats), Dra. Begonya Montmany (CGT-
Plataforma de Professors Associats), Prof. Bernat Padró
Nieto (CGT-Plataforma de Professors Associats).
EN CAS QUE SIGUI ESCOLLIT/DA RECTOR/A
1. Funció estructural del professorat associat
a) Reconeixerà que la Universitat de Barcelona ha fet, històricament i
fins avui en dia, un mal ús de la figura del professor associat per a
cobrir places estructurals?
b) És conscient que hi ha facultats senceres el funcionament de les
quals depèn de les funcions estructurals que ha assumit aquest
col·lectiu?
c) El seu equip continuarà fent un mal ús d’aquesta figura com a mà
d’obra barata per a cobrir baixes estructurals, o com a figura pont
entre contractes (per exemple, entre ajudant i lector)?
2. Precarietat
a) Aquest col·lectiu, el més nombrós de la Universitat de Barcelona, és
el pitjor pagat de Catalunya. Pensa revisar aquest sou?
b) La implantació de l’EEES ha suposat un augment de la dedicació
docent (noves tipologies de docència i avaluació continua) sense
disminució de les ràtios dels grups. En el cas dels associats aquest
augment no ha estat reconegut ni a efectes de còmput ni a efectes
retributius. Com pensa resoldre aquest greuge?
c) Al PDA dels associats se li aplica un factor multiplicador fix que no
varia, a diferència dels altres col·lectius, en funció del nombre
d’alumnes de les seves assignatures. Mantindrà aquest greuge?
d) Com pensa solucionar casos de precarietat laboral vinculada a
l’espai físic i als mitjans de desenvolupament de les tasques, com
ara situacions de saturació al laboratori o treballadors que no tenen
taula o ordinador?
6. 3. Carrera acadèmica
a) Reconeixerà que alguns d’aquests professors associats estan
desenvolupant una carrera acadèmica no reconeguda?
b) Què pensa fer per a identificar els “falsos associats” i proposar
polítiques diferencials? Quins criteris pensa establir per a identificar-
los?
4. Recerca
a) La recerca desenvolupada pel professorat associat és registrada a
través del GREC i computa a tots els efectes en els balanços de
Recerca de la UB. Pensa reconèixer aquesta tasca al col·lectiu?
b) Pensa modificar les bases de les beques de mobilitat per tal que
aquest col·lectiu s’hi pugui acollir?
5. Situació contractual
a) A efectes de cotització a la Seguretat Social i de l’atur, els contractes
no contemplen ni tan sols mitja jornada laboral, amb les
conseqüències que aquest fet comporta per a la vida laboral del
professor associat. Com pensa resoldre aquest greuge?
b) La baixa temporal d’un permanent, o d’un lector, és sistemàticament
coberta per una substitució amb contracte d’associat. És partidari/ia
d’aquesta pràctica?
c) El sou d’un professor associat és resultat d’un prorrateig mensual
d’una retribució anual per una dedicació docent concreta. Les
substitucions inferiors a un any, però, són retribuïdes mensualment
amb un sou equivalent als contractes anuals, de manera que el
substitut no cobra la quantitat total que li correspondria per la
dedicació docent realitzada. Pensa corregir aquesta pràctica?
d) Quin calendari pensa seguir per a l’aplicació de la regularització dels
associats en situació inadequada, prevista en la Disposició
Transitòria Segona del Conveni Col·lectiu del PDI-L?