Aquest document recull les propostes principals del document "Aportacions" elaborat per un equip d'experts i professionals de l'àmbit de la Formació Professional al Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de llei de formació i qua...Fundació Jaume Bofill
Aquest document pretén recollir les aportacions realitzades per un grup d'experts i professionals de l'àmbit de la Formació Professional al Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya. El document s'estructura en dos aparats diferenciats.
En primer lloc, alguns comentaris generals en relació a l'enfocament del projecte de llei, així com dels principals reptes de futur de la Formació Professional al nostre país. En segon lloc, s'han recollit les propostes de millora formulades pel grup d'experts agrupades a partir dels títols i capítols del projecte de llei.
48 programes de la Garantia Juvenil a la ciutat de Barcelona. La Garantia Juvenil és una iniciativa europea d'ocupació per reduir l'atur juvenil, implementada a Catalunya pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a través del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de llei de formació i qua...Fundació Jaume Bofill
Aquest document pretén recollir les aportacions realitzades per un grup d'experts i professionals de l'àmbit de la Formació Professional al Projecte de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya. El document s'estructura en dos aparats diferenciats.
En primer lloc, alguns comentaris generals en relació a l'enfocament del projecte de llei, així com dels principals reptes de futur de la Formació Professional al nostre país. En segon lloc, s'han recollit les propostes de millora formulades pel grup d'experts agrupades a partir dels títols i capítols del projecte de llei.
48 programes de la Garantia Juvenil a la ciutat de Barcelona. La Garantia Juvenil és una iniciativa europea d'ocupació per reduir l'atur juvenil, implementada a Catalunya pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya a través del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Usuarios de internet movil en Ecuador - Celulares y Tablets. Metrovia Guayaqu...Erick Fuentes
La presente recopilación de información fue realizada con datos que vienen desde el 2012 para comparar un poco el crecimiento del uso del internet móvil.
Las estadísticas y referencias son solo del Gobierno y aunque es la única referencia registrada y con bases, en el último año se ha visto una gran creciente de demanda por parte de usuarios.
Como comentario personal y bajo sustento de compañeros profesionales existen muchos datos que no son equitativos al análisis de estudios de visualización y encuestas concentradas por profesionales independientes para tener una referencia.
Es por esto que puedo indicar que los datos proporcionados a continuación pueden variar a un creciente del 20 al 30%.
Se esta entregando un análisis de posibles y usuarios de internet móvil y el uso de aplicaciones en la metrovia de Guayaquil (Metrovision)
Taller Vivencial para Empresas | Servicio Internacional | Facilitador Carlos de la Rosa Vidal, Lima y Perú, Cel (51) 992 389 446 http://www.carlosdelarosavidal.tk Email: carlosdelarosavidal@gmail.com Facilitador Experiencial | Oudoor Trainer
Siempre hay una razón para decir una mentira. En ocasiones aquello que nos parece mentira con el tiempo se convierte en verdad. Con la niña Olivia hay que saber esperar, porque en la mayoría de las ocasiones mienten para proteger a alguien o porque está tratando de solucionar una crisis política.
Casos como Olivia se repite en la actualidad, el evitar ser tratada y curada por la "Nueva Medicina". A pesar de que los padres rechazaban la quimioterapia, les obligaron a seguir con ello y convertir el hecho en una conspiración contra los padres y el Dr. Hamer.
Informe de govern que fa balanç del pla estratègic de la Formació Professional corresponent al període 2012-2015 presentat al plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el 31 d'octubre de 2014.
Usuarios de internet movil en Ecuador - Celulares y Tablets. Metrovia Guayaqu...Erick Fuentes
La presente recopilación de información fue realizada con datos que vienen desde el 2012 para comparar un poco el crecimiento del uso del internet móvil.
Las estadísticas y referencias son solo del Gobierno y aunque es la única referencia registrada y con bases, en el último año se ha visto una gran creciente de demanda por parte de usuarios.
Como comentario personal y bajo sustento de compañeros profesionales existen muchos datos que no son equitativos al análisis de estudios de visualización y encuestas concentradas por profesionales independientes para tener una referencia.
Es por esto que puedo indicar que los datos proporcionados a continuación pueden variar a un creciente del 20 al 30%.
Se esta entregando un análisis de posibles y usuarios de internet móvil y el uso de aplicaciones en la metrovia de Guayaquil (Metrovision)
Taller Vivencial para Empresas | Servicio Internacional | Facilitador Carlos de la Rosa Vidal, Lima y Perú, Cel (51) 992 389 446 http://www.carlosdelarosavidal.tk Email: carlosdelarosavidal@gmail.com Facilitador Experiencial | Oudoor Trainer
Siempre hay una razón para decir una mentira. En ocasiones aquello que nos parece mentira con el tiempo se convierte en verdad. Con la niña Olivia hay que saber esperar, porque en la mayoría de las ocasiones mienten para proteger a alguien o porque está tratando de solucionar una crisis política.
Casos como Olivia se repite en la actualidad, el evitar ser tratada y curada por la "Nueva Medicina". A pesar de que los padres rechazaban la quimioterapia, les obligaron a seguir con ello y convertir el hecho en una conspiración contra los padres y el Dr. Hamer.
Informe de govern que fa balanç del pla estratègic de la Formació Professional corresponent al període 2012-2015 presentat al plenari del Consell Municipal de l'Ajuntament de Barcelona el 31 d'octubre de 2014.
Acreditació de coneixements i competències en tecnologies stsiweb
Model de l'acreditació estàndard que certificarà determinades capacitats i habilitats per sobre de productes concrets i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura i digital i les bones pràctiques en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya
L’estudi per a la professionalització del sector de l’educació ambiental a Catalunya es va encarregar a principis de 2020 amb l’objectiu de disposar d’una diagnosi sobre l’estat de les persones treballadores en aquest àmbit, atès que per poder regular la professió de l’educador ambiental, prèviament cal conèixer els perfils, les funcions i les competències que han de tenir els professionals d’aquesta disciplina.
Els diversos mètodes d’investigació emprats per elaborar la diagnosi del sector van posar en relleu els diferents perfils professionals que pot tenir l’educador ambiental, així com la importància de les seves competències actitudinals. L’estudi de diagnosi també fa propostes de millora de la situació de la professió, en àmbits com el formatiu o laboral. Podeu consultar tots els documents que conformen l’estudi i el document final de diagnosi i proposta.
En coherència amb la diagnosi realitzada, durant el 2021 l’estudi ha continuat, definint perfils professionals dins del sector de l’educació ambiental, i explorant els possibles itineraris formatius vinculats i la seva ubicació en els convenis laborals associats al sector de l’educació ambiental.
El “Pla de formació i certificació del programa TIC.cat” és el conjunt d’iniciatives que s’estan duent a terme des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) amb l’objectiu de millorar la qualificació i competències dels professionals TIC i, en conjunt, la qualitat i competitivitat de les empreses TIC catalanes.
La presentació mostra les a.ctuacions previstes per 2009
Es tracta de crear una acreditació estàndard que certificarà determinades capacitats i habilitats per sobre de productes concrets i el coneixement de conceptes bàsics sobre la societat de la informació, la cultura i digital i les bones pràctiques en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
OFERTA DE TREBALL:
iesMed busca un/a coordinador/a pel seu projecte FICOOP, primera plataforma catalana de finançament participatiu per a cooperatives.
Pla de formació de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat pel període 2013-2015.
Aquí es pot consultar on line:
http://asp-es.secure-zone.net/v2/index.jsp?id=6268/9873/20013
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
Similar to Recull de propostes. Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de Llei de formació i qualificació professional de Catalunya (20)
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalitzac...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 3. Millorar la personalització de l'ensenyament, l'acompanyament a l'escolaritat i les competències docents.
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a ...Fundació Jaume Bofill
Les 5 prioritats per al sistema educatiu català. 1. Universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió
Dossier de premsa. L’escola no és per tu El rol dels centres educatius en l’a...Fundació Jaume Bofill
L'escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l'abandonament escolar d'Aina Tarabini és el resultat d'una anàlisi qualitativa de les dinàmiques en els centres educatius de la ESO; com s’organitzen i es relacionen equips directius, professorat i alumnat de centres d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) de Catalunya. Concretament, l’anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).
Si bé és cert que el mercat de treball és un factor clau en l’abandonament prematur, perquè atreu joves sense gaire qualificacions a una ocupació mal remunerada i precària (efecte pull o atracció), l’estudi evidencia que bona part de l’abandonament te a veure amb el sistema educatiu que no aconsegueix retenir els joves o directament els expulsa (efecte push). El fracàs i l’abandonament escolar prematur (AEP) s’expliquen, també, pel disseny del sistema educatiu, les característiques dels centres i les dinàmiques escolars. Per primera vegada es posa el focus en el rol dels centres educatius per emmarcar, entendre i actuar davant l’AEP.
En concret, s’identifiquen i analitzen tres grans factors explicatius dels processos d’èxit, fracàs i abandonament que operen a l’interior dels centres educatius: la segregació escolar, els mecanismes d’atenció a la diversitat: agrupaments de l’alumnat per nivells, programes de diversificació curricular; i les creences i pràctiques dels professionals.
En conjunt, l’estudi ofereix un canvi de mirada per entendre els processos d’èxit, fracàs i abandonament on els centres educatius i els seus agents principals, docents i alumnat, en són els protagonistes.
Escoles Magnet: 10 idees per la jornada de portes obertes 10 amb famíliesFundació Jaume Bofill
La comunicació als centres Magnet és un element clau per compartir amb l'entorn el projecte d'innovació, i fer que les famílies i el veïnat sàpiguen com treballa el centre i vulguin portar-hi els fills.
La jornada de portes obertes és una gran oportunitat perquè les famílies coneguin el centre en totes les seves dimensions: les instal·lacions i els espais, l'equip docent, el funcionament i la metodologia de treball amb els alumnes.
Per això és important dedicar un temps a pensar bé com volem que sigui aquesta jornada de portes obertes...
En quin horari la farem? Com podem facilitar que les famílies hi puguin assistir?
Què oferirem aquest dia?
Quin paper pot tenir-hi la institució partner?
En aquesta infografia us donem 10 idees per la jornada de portes obertes amb famílies. Esperem que us siguin útils!
Are social and emotional learning programs effective tools to improve student...Fundació Jaume Bofill
In the education sector, there is now the conviction that, alongside the “classic” cognitive skills related to curriculum areas such as mathematics and language, there are other vital skills which are of great importance for the personal development and social opportunities of children and youth in the 21st century: namely, on the one hand, the so-called social and emotional skills, and on the other, metacognitive and regulation skills.
Several definitions have been given for both these skills. For example, aspects of awareness and self-management, social awareness and interpersonal skills, or the ability to make responsible decisions would come under the category of social and emotional skills. Regarding metacognitive skills and self-regulation, it is customary to refer to learning to learn strategies and motivational elements, autonomy, planning and critical thinking.
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta par...Fundació Jaume Bofill
¿Son efectivos los programas de educación socioemocional como herramienta para mejorar las competencias del alumnado? / Cómo trabajar la autorregulación y la metacognición en el aula: ¿qué funciona y en qué condiciones?
L’Anuari 2015 de la Fundació Jaume Bofill analitza un seguit de reptes clau de l’educació a Catalunya i planteja algunes de les qüestions prioritàries en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
Estructurat en sis grans blocs i dotze capítols, l’Anuari aprofundeix en temes claus com, entre d’altres, el de la cultura de la innovació educativa, la personalització de l’educació, el multilingüisme i la internacionalització de les aules, l’abandonament escolar prematur, l’equitat i l’eficiència del sistema, les polítiques de professorat, el finançament de l’educació a Catalunya i els efectes de l’austeritat i la crisi actual, els reptes de l’educació secundària obligatòria i de l’ensenyament superior. L’Anuari inclou un seguit de propostes d’acció en els diversos reptes estudiats que configuren una agenda per a la transformació educativa del nostre país. Reptes de l’educació a Catalunya està dirigit per Josep M. Vilalta, i compta amb la col·laboració de vint experts en les distintes matèries i àmbits del sistema educatiu.
Una agenda per transformar educació a Catalunya. Propostes de l'Anuari 2015Fundació Jaume Bofill
Quins són alguns dels principals reptes de
l’educació a Catalunya? Quin rol té el professorat
en la transformació educativa actual? Quins
efectes ha tingut la reducció dels pressupostos
públics en l’educació? Com caldria aprofundir en
la personalització de l’educació i en la innovació
educativa?
El present Informe Breu resumeix les principals
idees i propostes contingudes a Reptes de l’educació
a Catalunya. Anuari 2015. Així mateix, es presenten
trenta-tres objectius per al sistema educatiu català,
a tall d’agenda transformadora, que haurien de
permetre bastir un sistema educatiu de major
qualitat, més integrador i equitatiu i adaptat
a les necessitats i demandes d’una societat
en canvi constant.
Recull de propostes. Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de Llei de formació i qualificació professional de Catalunya
1.
RECULL DE PROPOSTES
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al projecte de
Llei de formació i qualificació professional de Catalunya
GENER 2015
Document de treball FUNDACIÓ JAUME BOFILL
2.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
2
Document de treball FJB
Aquest document recull les aportacions realitzades
per un grup d’experts i professionals de l’àmbit
de la Formació Professional al Projecte
de Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
Grup d’experts: Mercè Chacón, Màrius Martínez,
Eduard Requena, Francesc Roca, Òscar Valiente i Adrián Zancajo.
Coordinació i redacció final: Òscar Valiente i Adrián Zancajo
Les publicacions de la Fundació Jaume Bofill
estan disponibles per a descàrrega al web
www.fbofill.cat.
Edició a cura de:
Fundació Jaume Bofill, 2015
Provença, 324
08037 Barcelona
fbofill@fbofill.cat
http://www.fbofill.cat
Gener 2015
Fotografia de la coberta: Lluís Salvadó
3.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
3
Document de treball FJB
Aquest document recull les propostes principals del document “Aportacions” elaborat
per un equip d’experts1
i professionals de l’àmbit de la Formació Professional al
Projecte de Llei de Formació2
i Qualificació Professional de Catalunya.
PROPOSTES CLAU
1. Governança
Per tal de garantir l’autonomia de l’Institut de Formació i Qualificació
Professional de Catalunya aquest dependrà orgànicament del Departament
de Presidència de la Generalitat.
2. Xarxa de centres
Els centres de formació professional es dotaran per la seva gestió de consells
socials amb la participació dels agents socials representatius.
3. Orientació
S’establirà un perfil clar de la les competències i les funcions dels
orientadors, un pla de formació i de professionalització.
4. Equitat
De manera regular i pública l’ l’Institut de Formació i Qualificació Professional
de Catalunya elaborarà un informe de diagnòstic de la situació de l’equitat
en els estudis d’FP i elaborarà un pla d’actuació que inclogui mesures
específiques per millorar-la
5. Formació Dual
L’Institut establirà els criteris de qualitat de les places de formació en centres
de treball, avaluarà regularment la qualitat d’aquestes places i serà
responsable per la formació dels mentors en els centres de treball.
6. Acreditació i reconeixement de competències
L’acreditació i el reconeixement de competències són un dret de les persones
així com ho és el dret a l’educació. El govern es compromet a garantir una
servei permanent i universal d’acreditació i reconeixement de
competències.
7. Competències clau
Per tal de garantir la qualitat i informar la pressa de decisions polítiques, una
prova d’àmbit nacional avaluarà el nivell en competències clau de les
persones participants en els estudis d’FP.
1
Han format part del grup d’experts: Mercè Chacón, Màrius Martínez, Eduard Requena,
Francesc Roca, Òscar Valiente i Adrián Zancajo.
2
Document actualitzat a partir del projecte de llei lliurat al Parlament de Catalunya (DOGC,
2014/ 391)
4.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
4
Document de treball FJB
8. Observatori de l’FP
L’Institut assumirà funcions d’Observatori de l’FP a nivell nacional i es
coordinarà amb el ja existent Observatori del Treball i amb els observatoris
locals de l’FP. La seva contribució serà millorar la recollida i gestió de
dades per part de les administracions competents, la creació d’un
sistema públic i nacional d’indicadors de l’FP, la realització d’informes
periòdics que analitzin aquestes dades i l’impuls d’estudis propis en
matèries de rellevància pel futur de l’FP.
5.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
5
Document de treball FJB
PROPOSTES DE MILLORA
Títol II. Capítol I. Comissió rectora del sistema.
Governança de l’Institut de la Formació i Qualificació Professional a Catalunya
Reconèixer l’existència dels consells de FP de les ciutats, la taula del Consell i
les plataformes territorials que treballen per la planificació de la FP (art. 9).
Organisme únic que gestioni la totalitat de la FP i la formació contínua per
l’ocupació; ja sigui depenent del Departament de la Presidència, d’un altre
departament o bé creant una agència (art. 8.3).
Inclusió de 3 representant de les entitats locals amb dret a vot a la Comissió
Rectora. D’aquesta manera es busca equiparar la participació amb les entitats
empresarials i sindicals (art. 12.2).
Eliminar el veto dels representants de la Generalitat segons l’article 12.4.
D’aquesta maneta s’assegura una governança tripartida entre govern,
organitzacions sindicals i de facto (art. 12.4).
Títol II. Capítol II. Governança i participació.
Participació dels ens locals
Incorporar una taula territorial amb els agents més representatius del món local
i de l’economia social, entre d’altres (Art. 16.7)
Títol III. Xarxa del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya.
Participació social als centres de Formació Professional .
Cada centre de FP disposarà d’un “Consell Industrial” o “Consell Socias” per tal
de facilitar la participació de les empreses en la seva governança (art. 20).
Centres de Formació Professional Integrada
Els centres integrats haurien d’establir noves formes d’actuació amb empreses
del seu entorn i amb la societat en general.
L’administració, amb la col·laboració dels centres, dels agents socials i del teixit
productiu, hauria de realitzar la planificació anual de l’oferta formativa i de la
resta de serveis d’aquests centres amb criteris d’optimització de recursos i
equilibri sectorial i territorial.
6.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
6
Document de treball FJB
Cada centre hauria de constituir-se com unitat de gestió, d'organització i de
desenvolupament autònom (organitzatiu, pedagògic, de gestió econòmica i de
personal).
Els centres integrats tindran autonomia suficient per establir acords i convenis
amb empreses, institucions, organismes i entitats.
Cada centre haurà d’elaborar un projecte funcional en el qual s'estableixi el
sistema organitzatiu, els procediments de gestió, els itineraris de formació, els
serveis a prestar, els recursos humans i econòmics i la resta d’elements
necessaris per a dur a terme les funcions establertes.
Per al seu finançament, els centres integrats podrien comptar amb diferents
fórmules, segons la seva naturalesa.
o Per als centres públics, es podran formalitzar contractes programes o
convenis interdepartamentals.
o Per als centres privats, es podran utilitzar altres fórmules com convenis,
contractació administrativa o concurrència competitiva.
Els centres hauran de comptar amb les instal·lacions adequades per a poder
impartir les accions de FP integrada. L’administració establirà els requisits
d’homologació per a poder impartir les diferents tipologies de FP, tenint de
referència la normativa reguladora corresponent.
Els centres hauran de comptar amb els professors, formadors i experts que
estableixen les normatives reguladores per a títols i certificats de
professionalitat.
L’organització serà entorn a objectius constantment redefinits i amb relacions
permanentment reconstruïdes en funció de les demandes i necessitats socials
Promoció de plans de millora contínua dels centres amb la implantació de la
formació a distància, mitjançant materials adaptats a les tecnologies de la
informació i de la comunicació, de sistemes de gestió de qualitat i de models
d’excel•lència.
Podrà haver-hi centres que assoleixin una oferta formativa de caire integrat i
alguna de les altres funcions bàsiques. Aquests centres podran crear sinèrgies
amb altres centres de les mateixes característiques, formalitzades en diverses
tipologies de coordinació, per tal de poder complementar els seus serveis i
funcions.
7.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
7
Document de treball FJB
Títol IV. Capítol II. Informació, orientació acadèmica i professional, i
assessorament.
Definir un model d’orientació
Separar la informació de l’orientació com a dos processos relacionats però
diferents. Cal disposar d’informació, però l’orientació configura una opció / presa de
decisions i una trajectòria més o menys determinada a partir de projectes formatius
i de desenvolupament professional (art. 2)
Incloure l’orientació al llarg de la vida. D’aquesta manera és pren en compte
l’orientació en contextos no formatius, en la vida quotidiana i també s’inclou la
participació dels agents locals, etc. (art. 3).
Explicitar les funcions de l’Institut en relació a la creació del model d’orientació i
els protocols, plans i estratègies que el concretin (art. 9).
Definir de una manera clara “orientació acadèmica” i “orientació formativa” (art.
24.1 i 24.3).
Posar èmfasi en l’assessorament per tal de millorar els processos d’informació i
d’orientació que des de les empreses poden fer-se. L’objectiu és millorar la
motivació per a l’ocupació (col•laborant en programes de nova oportunitat, per
exemple), la formació per a l’ocupació, el desenvolupament de les pràctiques
formatives i el paper del tutor de l’empresa (especialment rellevant en el model
dual), l’accés a l’ocupació o el desenvolupament de la carrera dels treballadors
(art. 25).
Formació dels orientadors i els tutors d’empresa i Participació de Departaments
Incorporar la participació dels Departament d’Economia i Coneixement i del
Departament d’Empresa i Ocupació a l’assessorament a empreses (art.25)
Títol IV. Capítol III. Formació Professional.
Garantir la participació
L’Institut de Formació i Qualificació Professional ha comprometre-se’n a fer una
anàlisi de la demanda de places de Formació Professional inicial i contínua (art.
26 i 28).
8.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
8
Document de treball FJB
Cal explicitar la necessitat de crear els mecanismes necessaris per garantir una
participació sota criteris d’equitat (art. 26 i 28).
Formació dual
Definició d’un model de FP dual que estableixi un marc regulador sòlid i estable
sempre amb contracte laboral adaptat a la formació, amb diàleg social, relació
entre centre educatiu/formatiu i centre de treball o la proporció entre
treballadors i aprenents.
Compromís de desenvolupament estricte i urgent.
Adaptar el sistema dual a l’estructura empresarial catalana i fixar un
desenvolupament raonable a llarg termini que fomenti els contractes laborals
adaptats a la formació rebuda.
Els convenis entre centre formatiu/educatiu i entre centre de treball s’han
d’elaborar de forma transparent i amb diàleg social.
Bonificacions compartides entre les empreses, els alumnes, i formadors o
tutors d’empresa.
Establir compromisos de contractació o d’assoliment d’un títol o certificat de
professionalitat, finalitzats i assolits uns objectius d’aprenentatge.
Els tutors d’empresa han de tenir un perfil i una formació propera als
estàndards europeus.
Els centres educatius o formatius han de tenir un rol i un perfil definit dels seus
professors i/o avaluadors, lligat a una formació, a un mèrits o compensacions i
a una dedicació horària suficient.
El nombre d’aprenents en un centre de treball ha de ser proporcional al nombre
de treballadors.
Els centres educatius o formatius han de tenir un rol i un perfil definit dels seus
professors i/o avaluadors, lligat a una formació, a un mèrits o compensacions i
a una dedicació horària suficient.
L’empresa ha de valorar el treball efectiu de l’aprenent/treballador per tal de
quantificar la seva remuneració, que pot ser creixent segons la durada del
programa.
Hi ha d’haver un control de qualitat estricte amb indicadors clars.
9.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
9
Document de treball FJB
Títol IV. Capítol V. Acreditació i correspondències
Garantir un sistema homogeni i senzill d’acreditació
Les prestacions del sistema integrat han de garantir un procediment homogeni i
harmonitzat, tant si s’accedeix des de l’àmbit laboral com educatiu, que faciliti
l’orientació i l’assessorament, que accedeixi a un registre d’unitats de
competència únic i que tinguin, si és el cas, una convalidació o exempció
directa i immediata (art. 35).
Títol V. Qualitat del sistema
Avaluació de competències clau
Crear una prova d’avaluació de competències clau pels estudiants de FP inicial
i contínua (art.45).
L’avaluació hauria de ser administrada i analitzada per una entitat que gaudeixi
de autonomia orgànica de l’Institut de Formació i Qualificació Professional de
Catalunya (art. 45).
Els resultats de l’avaluació han de permetre elaborar un informe de diagnosi i
recomanacions (art. 45).
Creació de l’Observatori Català de la Formació Professional
Creació d’un Observatori Català de la Formació Professional que assumeixi
funcions que coordini la producció, sistematització i mobilització d’evidència
empírica sobre FP per al conjunt del país i que informi la presa de decisions
polítiques mitjançant la seva vinculació al Institut de Formació i Qualificació
Professional de Catalunya.
Establir un sistema d’indicadors per a poder fer un correcte seguiment de la llei
definint els objectius que es busquen amb visió de país i definir-ne els
indicadors que mostrin l’assoliment d’aquests objectius. Com a exemple i
precedent que pot ser útil com a model cal destacar “Avaluació de la formació
professional reglada a Catalunya 2001-2008” elaborada pel Consell Superior
d’Avaluació del Sistema Educatiu l’any 2010.
10.
Aportacions de la Fundació Jaume Bofill al Projecte de Llei de
Formació i Qualificació Professional de Catalunya
10
Document de treball FJB
La formació professional i l'ocupació a
Catalunya
+ informació
Quin és el futur de la FP a Catalunya?
@FundacioBofill #aulabofill
També t’interessarà…