1. Els models atòmics (II)
INS Anton Busquets i Punset

2. El model atòmic de
Rutherford
Es va proposar el 1911 per explicar el
resultat de l’experiment de Geiger i
Marsden.
El 1932 James Chadwick va descobrir
els neutrons, completant-se la
descripció del model atòmic i la
descripció dels isòtops.

3. Les partícules de l’àtom

4. Els espectres atòmics
Espectres d’absorció: resultat de fer
passar la radiació electromagnètica per
un element gasós.
Espectres d’emissió: radiació emesa
per un element en estat excitat.

5. Espectres atòmics
Un element en estat gasós només
absorbeix o emet radiació en unes
freqüències determinades. Així
l’espectre permet identificar l’element.

6. La sèrie de Balmer
El 1885 Johann Balmer va establir una
equació per les línies de l’espectre
visible de l’ hidrogen.

7. L’espectre de l’hidrogen

8. Necessitat d’ un nou
model
El model de Rutherford no pot explicar
que cada element tingui un espectre
atòmic diferent i propi.
Tampoc pot explicar la regularitat que
recull l’equació de Balmer.
Queda palesa la necessitat d’un nou
model que estudiï l’estructura de
l’escorça.

9. El model atòmic de Bohr
El va establir Niels
Bohr el 1913, per
fer compatible
l’estructura dels
àtoms amb el
coneixement dels
espectres
atòmics.

10. El model atòmic de Bohr
Els electrons orbiten al voltant del nucli
únicament en unes òrbites
determinades.
Quan un electró canvia d’òrbita
absorbeix o emet una quantitat fixa
d’energia, que correspon a un fotó (per
tant, a una freqüència).

11. Model atòmic de Bohr

12. Model atòmic de Bohr
En el model de Bohr només poden
existir algunes òrbites al voltant del
nucli. Es diu que les òrbites estan
quantitzades.
Les diferents òrbites es representen
mitjançant la configuració electrònica.

13. Insuficiències del model
de Bohr
El model de Bohr explica molt bé
l’espectre de l’hidrogen, però no
funciona tant bé per als altres àtoms.
Suposa que quan un electró està en
una òrbita permesa no emet ni
absorveix energia.

14. El model de Sommerfeld
El 1916 Arnold Sommerfeld modifica el
model de Bohr, incloent-hi òrbites
elíptiques i subnivells d’energia.

15. El model de Sommerfeld

16. El model quàntic de
l’àtom
En el model actual de l’àtom es considera
que no és possible saber amb exactitud on es
troba un electró en cada moment. Per tant no
es poden definir les òrbites.
El que es defineixen són orbitals: regions al
voltant del nucli on la probabilitat de trobar un
electró és del 90%.

17. El model quàntic de
l’àtom
Els orbitals de cada nivell d’energia es
representem mitjançant la configuració
electrònica, o amb els nombres
quàntics.
En cada orbital es poden col·locar, com
a màxim, dos electrons.

18. El model quàntic de
l’àtom