teoria sobre els plàstics força extensa

1. ELS PLÀSTICS

2. HISTÒRIA DEFINICIÓ PROPIETATS CLASSIFICACIÓ PLÀTIC COM A RESIDU ACTIVITATS PROCEDIMENTS IDENTIFICACIÓ BIBLIOGRAFIA ÍNDEX CONSTITUCIÓ FABRICACIÓ

3. HISTÒRIA  1869 - el cel·luloide  1897 - la caseïna  1909 - la baquelita  1922 - els polímers  1927 - cautxú sintètic  1929 - acetat de cel lulosa  1930 - plexiglàs  1933 - polietilè  1.935 niló. La paraula mòmia deriva del terme "mummiya", que significa betum que és una resina natural.  El plàstic va ser el primer material sintètic creat per l'home.  1938 politetrafluoretilè (tefló)  1941 - Polièsters  1942 - Silicones  1943 - PVC  1953 - millora de la polimerització (Premi Nobel)  1953 - 1999 - període d'expansió

4. QUÈ SÓN? Els plàstics són compostos orgànics polimèrics a on els seus principals àtoms són els de C,O i H.

5. Químicament són macromolècules (compostos de cadena molt llarga, molècules gegants) anomenades polímers . S’obtenen principalment per síntesi química i en menor mesura es poden trobar directament a la natura.

6. Els plàstics s'obtenen mitjançant polimerització de compostos derivats del petroli i del gas natural.

7. La polimerització és una reacció química mitjançant la qual un conjunt de molècules de baix pes molecular monòmers s'uneixen químicament per formar una molècula de gran pes polímers després de l’aplicació de temperatura, pressió o catalitzadors. ETILÈ

8. La polimerització CH 4 (metà) Etilè MONÒMER Polietilè POLÍMER C H H H H

9. TIPUS DE POLIMERITZACIÓ POLIADDICIÓ: els monòmers es van unint consecutivament formant llargues cadenes. Homopolímers i copolímers. POLICONDENSACIÓ: s’uneixen els monòmers normalment polifuncionals i s’alliberen petites molècules ( aigua, ClH...). Exemple els plàstics termoestables.

10. CONSTITUCIÓ DELS PLÀSTICS POLÍMERS: Naturals

11. Artificials

12. Sintètics ADDITIUS

13. TIPUS DE POLÍMERS POLÍMERS NATURALS: Cautxú que s’obté d’arbres tropicals. POLÍMERS ARTIFICIALS: per transformació dels polímers naturals. Exemples: ebonita per vulcanització del cautxú, galatita de la caseïna.

14. POLÍMERS SINTÈTICS: es sintetitzen a partir de derivats del petroli i gas natural, són la majoria dels plàstics.

15. ADDITIUS Pigments

16. Estabilitzants : mantenen invariables les propietats dels plàstics devant per exemple de la radiació ultravioleta de la llum.

17. Lubrificants : faciliten la fabricació.

18. Plastificants : augmenten la plasticitat.

19. Extensors : augmenten el volum.

20. Antiestàtics : augmenten la conductivitat elèctrica evitant que es carreguin estàticament.

21. CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS Tenint en compte el procés de polimerització: Addició

22. Condensació

23. Enllaços d’entrecruament En funció de l’estructura: Amorfs: no tenen una ordenació intramolecular i són transparents.

24. Cristal·lins: ordre molecular, més densos i són opacs. En funció de la disposició de les molècules.

25. CLASSIFICACIÓ DELS PLÀSTICS Segons la disposició de les molècules que formen el polímers es distingeixen tres grups de plàstics: Termoestables Termoplàstics Elastòmers Les macromolècules estan disposades lliurement sense entrellaçar. Tenen la propietat d'estovar-se amb la calor, adquirint una forma que conserva al refredar-se. Les seves macromolècules s'entrecreuen formant una xarxa. A causa d'aquesta disposició només se'ls pot donar forma un cop. Un segon escalfament produiria la seva degradació. Les macromolècules estan ordenades formant una xarxa de pocs enllaços. Recuperen la seva forma i dimensions quan la força que actua sobre ells cedeix.

26. CLASSIFICACIÓ PLÀSTICS TERMOPLÀSTICS: Moldejables per calor sense modificació química.

27. Reciclables.

28. Cadenes moleculars lineals o molt poc ramificades. Ex: PVC, Polietilè, Poliestirè. TERMOESTABLES: Moldejables per calor amb modificació química irreversible.

29. NO reciclables Ex: Baquelita, resines fenòliques, silicones. ELASTÒMERS: Emmotllables amb tècniques de la indústria del cautxú.

30. Cadenes formen xarxes d'estructura àmplia i pocs enllaços transversals, bona elasticitat. Ex Polisoprè, cautxú nitrílic, cautxú fluorat, ...

31. Plàstics Termoestables Termoplàstics Elastòmers Resina de polièster Resina epoxi Baquelita Poliestirè PVC Niló Polietilè Polipropilè Cautxú Neoprè Silicona Melamina

32. TERMOESTABLES Estructura tridimensional: gran rigidesa, estabilitat física i mecànica. En escalfar-se no fonen i s'endureixen.

33. No es poden reciclar.

34. Cremen malament i són relativament fràgils.

35. Exemples: Resines fenòliques - PF (baquelita) Resines d'urea - UF Resines de melamina - MF Resines de polièster - UP Resines epoxi - EP Poliuretà - PUR

36. TERMOESTABLES Resina de polièster (UP): Es comercialitza en dos envasos separats, un per a la resina i un altre per el catalitzador, que es barregen en el moment d'emprar. Aplicant capes successives sobre un motlle es fan piscines, carrosseries per a cotxes, etc.

37. Resina epoxi (EP) : Té gran duresa tant com el polièster. S'utilitza com a adhesiu en construcció, com fonamentació per a les bancades de màquines i per a la fabricació de pintures que repel·leixen la pols.

38. Baquelita: És dur i molt resistent als àcids. Bon aïllant de la calor i de l'electricitat. Melamina: És més resistent als cops que la baquelita, es comercialitza en forma de xapes amb les que es fabriquen taulers per a taules i mobiliari de cuina. TERMOESTABLES

39. TERMOPLÀSTICS Els més utilitzats (4 de cada 5 plàstics). Gran varietat de propietats: Es poden reciclar.

40. Es sintetitzen principalment per poliaddició.

41. Inconvenient: poca resistència mecànica al ↑ T.

42. Exemples: Policlorur de vinil - PVC: rígid o flexible Polietilè - PE: baixa (tou) o alta densitat (dur) Poliestirè - PS: dur o expandit Polimetacrilat - PMMA Poliamides - PA Fluorats - PTFE /Polipropilè – PP/ Polièster-PET

43. TERMOPLÀSTICS Poliestirè (PS): La forma rígida s'utilitza per fabricar estris de la llar, joguines, regles cole, pilots d'automòbil ... És transparent, amorf, rígid i dur. La forma escumada s'empra per la fabricació d'aïllants tèrmics i com a element de protecció per a embalatges. És l'anomenat suro blanc o porexpan. És aillant tèrmic i acústic.

44. Polivinil (PVC): És molt resistent als agents atmosfèrics, de manera que s'utilitza per fabricar tubs i canalons de desguàs, portes, finestres, fils conductors,impermeables i paviments. És transparent, amorf, dur i rígid.

45. Poliamida (PA) o Niló: És un material molt dur, resistent a la torsio i tracció i gran resistència al trencament. S'utilitza per fabricar fil de pescar i com que ofereix molta resistència al desgast i poca al fregament s'utilitza per fabricar peces de màquines com lleves i engranatges. En la indústria tèxtil es fa servir per a la fabricació de tot tipus de teixits. Polipropilè (PP): És el termoplàstic que poseeix major resistència a l'impacte, és més dur que el polietilè però menys que el poliestirè. És el més lleuger i pot suportar temperatures de 175 º C. És un bon dielèctric. S'utilitza per fabricar para-xocs d'automòbils, joguines, tubs, ampolles ... TERMOPLÀSTICS

46. Polietilè: D’alta densitat (HDPE) és dur, fràgil, rígid i té més resistència al trencament i pot resistir temperatures properes als 100 º C. És un plàstic molt resistent a l'atac d'àcids pel que s'empra per a fabricar dipòsits, canonades i envasos de qualsevol tipus. També joguines. El de baixa densitat (LDPE) és més tou, flexible, menys rígid i admet temperatures properes als 70 º C. TERMOPLÀSTICS Es fabriquen bosses, cablejat elèctric, envasos i embalatge .

47. TERMOPLÀSTICS Politerftalat d’etilè o polièster (PET): molt rígid i resistent al trencament. Aplicacions: ampolles de begudes gasoses, fibres tèxtils, components electrònics, cinturons de seguretat...

48. TERMOPLÀSTICS Politetrafluoretilè o teflò (PTFE): resisteix T altes 300ºC i molt baixes -75ºC, repel·leix l’aigua, antiadherent, resistència al trencament petita, densitat molt elevada, no és rígid, molt elàstic i resisteix productes químics i dissolvents. Aplicació: protecció de peces, aillament de motors, coixinets, paelles.

49. TERMOPLÀSTICS Polimetacrilat de metil (PMMA): és el termoplàstic més rígid juntament al niló, és tenaç, transparent. Es fon a T molt baixa 60ºC i pot ser dur o semidur. Aplicacions: substitució al vidre, fars, rètols.

50. TERMOPLÀSTICS . Celofà: - Transparent (amb o sense color) -Flexible i resistent -Brillant i adherent - Aplicacions: embalatge, envasat, empaquetat.

51. ELASTÒMER O TERMOESTABLE . Poliuretà (PUR): . Segons la proporció dels seus components polièster + benzol. . Rígid i dur com el niló. . Tou, elàstic i flexible. Escuma per farcits, matalassos. . Escuma rígida com aïllant tèrmic i acústic: habitatges, vaixells… . Tous: pintures. . Antiadherent: aplicació en terres.

52. ELASTÒMERS Cautxú: El cautxú natural (latex) no es massa plàstic, s’oxida i es sensible als agents externs. El cautxú vulcanitzat és més voluminós, més rígid i més resistent a l’abrasió. El cautxú artificial s'utilitza per fabricar pneumàtics de cotxes, mitjançant un procés de vulcanització (3-20%S) . Si la quantitat de S és molt elevada s’obté l’ ebonita que es massa rígida.

53. El cautxú sintètic és més resistent a l'atac d'agents químics i és millor aïllant tèrmic i elèctric. S'empra per a fabricar soles de sabates, mànegues de reg, corretges de transmissió ...

54. ELASTÒMERS Neoprè: a causa de la seva impermeabilitat s'utilitza per fabricar vestits d'immersió. Absorbeix molt bé les vibracions per la qual cosa s'utilitza en fonamentacions d'edificis, suport per a grans bigues ...

55. Silicona (SI): És molt resistent a l'atac d'agents químics i atmosfèrics, resisteix fins a 600ºC, insoluble en dissolvents, té una gran elasticitat i repel·leix l’aigua. A causa de les seves múltiples propietats té usos tan diversos com el segellat de juntes, adhesius, aïllant elèctric o en pròtesis mamàries. ELASTÒMERS

56. PROPIETATS Les propietats dels plàstics varien segons: Grau de polimerització: a mesura que és més gran també ho és el pes molecular i es milloren les propietats mecàniques. Compostos químics (monòmers i additius): la propietat d’un mateix plàstic varia segons l’additiu que s’afegeix. Grau de cristal·lització: quan més alt més densitat i més gran és la resistència a l’atac a productes químics i a la calor i més resistència mecànica. Estructura molecular: la xarxa tridimensional dels termoestables ofereix molta rigidesa. L’estructura reticulada dels elàtomers dóna un gran elasticitat.

57. PROPIETATS Resistència mecànica elevada: Els permet suportar tensions i pressions sense trencar ni desgastar. Baixa densitat: El plàstic és un material molt lleuger.

58. Químicament inert: La majoria dels plàstics resisteixen l'atac dels àcids, àlcalis i pels agents atmosfèrics. A causa d'aquesta propietat es fan servir per les canonades que transporten l'aigua, per els dipòsits que contenen àcids ...

59. Conductivitat tèrmica: Són molt dolents conductors de la calor, per la qual cosa es fan servir com a aïllants tèrmics. Facilitat de coloració: Permeten variar el color l'acabat. Alguns plàstics són transparents pel que poden utilitzar com a substituts del vidre.

60. Elasticitat: Recuperen la seva forma original amb facilitat. Sobre tot el grup de elastòmers. A causa d'aquesta propietat es fan servir per soles de sabates, vestits de bus, gomes ...

61. Conductivitat elèctrica: No són conductors elèctrics. A causa d'això s'utilitzen per a recobrir els cables que transporten l'energia elèctrica, per fabricar endolls, interruptors ... Baixa temperatura de fusió: Els plàstics passen d'estat sòlid a líquid a una temperatura molt baixa, de manera que abarateixen els processos de fabricació. Però no poden usar-se per fabricar objectes que necessitin una alta resistència a la calor.

62. PROPIETATS Facilitat de transformació i conformació: productes més econòmics i es poden obtenir formes molt variades. Són combustibles: excepte el tefló. Coeficient de dilatació elevat .

63. PLÀSTIC COM A RESIDU No és biodegradable.

64. La majoria dels plàstics tenen una vida útil molt curta (d’un sol ús).