Els processos evolutius són molt lents i per tant no podem observar-los, la qual cosa comporta dificultats per poder entendre’ls. És per això que busquem simulacions i construccions d’arbres filogenètics que ens ajuden a pal·liar aquestes dificultats. Joseph H. Camin, biòleg evolucionista, mogut pel seu interès pels mètodes utilitzats pels taxonomistes per determinar les relacions evolutives entre les espècies, ideà unes criatures amb registre fòssil que s’anomenaren “Caminalculats” (en homenatge als “animàlculs” d’Anthony van Leeuvenhoek) començant amb un avantpassat remot primitiu i modificant gradualment les formes, d’acord a les regles acceptades del canvi evolutiu amb la fi de confeccionar una filogènia que podria ésser utilitzada per a avaluar críticament algunes tècniques taxonòmiques, com l’anàlisi cladística (basada en la genealogia) o fenètica (basada en el grau de similitud). Així pogué construir un arbre evolutiu que constava de 14 “organismes” vius (actuals) i diversos fòssils.
12. Proves anatòmiques
Analogia i homologia
Òrgans homòlegs: Òrgans anàlegs adaptats al salt
Mateixa estructura bàsica però que tenen diferent estructura
Adaptació de diferents funcions
13.
14.
15.
16.
17.
18. L’ala d’un insecte és un òrgan
anàleg a les ales d’un pardal
Òrgans homòlegs. Diferents extremitats de diferents vertebrats
21. Durant el desenvolupament embrionari, tots els vertebrats “passem” per
Un estadi “peix” on apareixen els vasos sanguinis que formàven les
Brànques dels nostres avantpassats
22. Proves bioquímiques:
estudi de proteïnes
Quan més semblants són les respectives proteïnes,
major és la seua relació de parentiu evolutiu
