La comissió per a la millora de la participació professional dels metges de l’ICS ha fet tot un seguit de propostes per donar resposta als objectius marcats en l’acord que van signar, el 5 de juny de 2015 el Departament de Salut, el CatSalut, l’Institut Català de la Salut i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Les propostes són l’inici d’un procés de millora de la participació, cercant una nova definició del model assistencial de futur.
Amb el convenciment que cal implementar la participació activa i efectiva dels professionals a les decisions assistencials i de gestió.
L’informe analitza de manera exhaustiva les condicions laborals dels metges, tant del sector sanitari públic com del privat, amb especial atenció al grup dels professionals més joves. Amb l’objectiu de conèixer el nivell de precarietat laboral que afecta el col·lectiu, s’hi recullen dades sobre inserció laboral, tipus i durada dels contractes, grau de pluriocupació, sobrecàrrega de treball, protecció legal i social i nivell d’ingressos. Les dades del treball provenen, principalment, de dues bases documentals: l’informe Necessitats socials i familiars dels col·legiats del CoMB (2014) i l’informe Inserció laboral sobre els MIR (2006-2015).
Més informació: http://bit.ly/2eJVlD7
Jaume Ballester, director de l'àrea sanitària Grup Mutuam-Barcelona. Ponència presentada en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
L’informe analitza de manera exhaustiva les condicions laborals dels metges, tant del sector sanitari públic com del privat, amb especial atenció al grup dels professionals més joves. Amb l’objectiu de conèixer el nivell de precarietat laboral que afecta el col·lectiu, s’hi recullen dades sobre inserció laboral, tipus i durada dels contractes, grau de pluriocupació, sobrecàrrega de treball, protecció legal i social i nivell d’ingressos. Les dades del treball provenen, principalment, de dues bases documentals: l’informe Necessitats socials i familiars dels col·legiats del CoMB (2014) i l’informe Inserció laboral sobre els MIR (2006-2015).
Més informació: http://bit.ly/2eJVlD7
Jaume Ballester, director de l'àrea sanitària Grup Mutuam-Barcelona. Ponència presentada en el marc de la jornada La gestió del compromís... I ara què, celebrada el 24 de novembre de 2017.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
Trobada de Salut Pública del CSC: "Salut en totes les polítiques" - 22 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Esteve Saltó, responsable del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) al territori de la Secretaria de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Jornada “La salut comunitària al territori” – 29 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Josep Lluís de Peray, consultor de salut pública i comunitària
Jornada “La salut comunitària al territori” – 29 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Maite Romera, referent de salut comunitària, EAP La Roca del Vallés
Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.
Tríptic informatiu: Curs sobre Bioètica sanitària - Nivell II.
Programa de Competències Transversals de FSE
Grup apendix.cat
Hospital Universitari Sagrat Cor.
Innovant en atenció primària a Catalunya_ Observatori La gestió importaRichard Canabate
La reforma de l’atenció primària iniciada el 1985 es va inspirar en la declaració d’Alma-Ata, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havia formulat uns anys abans. La necessitat del canvi era evident, ja que el model anterior es caracteritzava per les dificultats d’accés, el predomini de l’atenció curativa, l’orientació mèdica centrada en les malalties i la manca absoluta de treball en equip.
Trenta cinc anys després, l’atenció primària, tensionada conjunturalment per la pandèmia, està en crisi d’esgotament per múltiples factors, entre els quals destaquen la insuficient dotació pressupostària i la manca d’atractiu per als professionals i les professionals més joves, l’envelliment de la població i les burocràcies que han anat llastant el primer nivell assistencial. Tots els actors del sistema són conscients de la situació i ja fa temps que es publiquen informes de comitès d’experts i s’elaboren plans oficials de reforma condemnats a encastar-se una vegada i l’altra contra unes estructures que, si bé diuen voler abraçar els canvis, estan atrapades en les seves pròpies rigideses i corporativismes.
King’s Fund, en una situació de l’atenció primària britànica molt semblant a la nostra, lluny de debatre una reforma general, a “Innovative models of general practice” fa una revisió de quines són les innovacions que estan ajudant a reajustar i refermar els valors essencials de l’atenció primària. Seguint la terminologia de Víctor Lapuente, els investigadors d’aquesta institució londinenca fugen dels models i les proclames pròpies dels “xamans” i es posen, en canvi, la granota de les “exploradores”.
Què s’està innovant al territori?
Amb aquests antecedents, l’equip editorial de la secció d’Atenció sanitària basada en el valor de l’Observatori La gestió importa, s’ha arremangat per esbrinar què s’està innovant de debò al territori amb la finalitat de generar un benchmarking qualitatiu que sigui capaç d’empènyer la reforma de l’atenció primària des de baix. Per aquest motiu hem entrevistat 22 professionals dels quals sabíem que estan provant coses noves, hem revisat, a més, els 45 projectes innovadors de l’atenció primària que ara fa dos anys es van presentar al premi que havia convocat al respecte la Societat Catalana de Gestió Sanitària i també hem fet un cop d’ull al pla funcional per a la construcció del nou centre d’atenció primària Cirera-Molins, a Mataró, perquè sabem que s’ha elaborat tenint en compte les lliçons apreses durant la pandèmia.
Trobada de Salut Pública del CSC: "Salut en totes les polítiques" - 22 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Esteve Saltó, responsable del Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) al territori de la Secretaria de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya
Jornada “La salut comunitària al territori” – 29 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Josep Lluís de Peray, consultor de salut pública i comunitària
Jornada “La salut comunitària al territori” – 29 de juny de 2017
Presentació a càrrec de Maite Romera, referent de salut comunitària, EAP La Roca del Vallés
Document de Conclusions de la Jornada celebrada al COMB el 19 de gener de 2012 "Ser MIR en temps de crisi. Busquem Solucions".
Jornada emmarcada dins el Fòrum de la Professió Mèdica, àmbit de docència i formació.
Tríptic informatiu: Curs sobre Bioètica sanitària - Nivell II.
Programa de Competències Transversals de FSE
Grup apendix.cat
Hospital Universitari Sagrat Cor.
L’acte va tenir lloc el passat 26 de setembre a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. El periodista Jordi Basté va ser l’encarregat de la conferència magistral, que va centrar en el paper dels mitjans de comunicació, i especialment la ràdio, en una època tan canviant i decisiva per Catalunya com l’actual.
Es van lliurar els XXXII edició Premis Sanitat Osona, Beca d’Investigació d’Osona, Premis FORES Beca Consultori Bayés en Ciències de la Salut, i es va fer un reconeixement als metges jubilats de la comarca.
El present estudi ha estat impulsat pel grup d’innovació docent COMBELL, grup inserit en el Departament de Ciències Clíniques del Campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Pretén donar resposta a una clara mancança: la
falta de dades recents de la trajectòria professional que segueixen els alumnes de Medicina un cop finalitzats els estudis de llicenciatura (ara estudis de grau) i seguits durant els períodes subsegüents de la trajectòria professional.
Realitzat pel Gabinet d'Estudis Col·legials del COMB
La Fundació Galatea ha estudiat la situació personal i laboral dels pediatres a Espanya. L’estudi “La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Espanya” s’ha realitzat amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria i amb el patrocini de Laboratorios Ordesa.
Segons l'opció d'activitat que es triï, ja sigui per compte propi o per compte aliè, aquests aspectes poden variar, o matisar-se. Conscients de la complexitat que aquest fet suposa hem elaborat un recull de tot allò que us cal conèixer, i creiem que és d'utilitat tant pel que fa al marc legal, normativa, i obligacions que s'han d'observar segons el cas, com pel que fa als serveis de què el Col·legi disposa, i des dels quals et podem donar suport, i assessorar, entenent que estar ben informat us facilitarà un millor desenvolupament professional.
El COMB es posiciona davant esdeveniments i situacions que afecten la pràctica mèdica mitjançant la redacció d'aquests documents que són elaborat per la Junta de Govern - i en ocasions experts en les diferents matèries - i que serveixen, també, com a eina de reflexió sobre la professió mèdica.
La junta de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB ha impulsat un estudi de demografia mèdica a la comarca. Segons els resultats de l’enquesta realitzada als metges que hi treballen, en els propers 5-15 anys s’observarà un impacte pel gran nombre de jubilacions, degut a l’envelliment dels professionals. El recanvi generacional és una de les grans preocupacions.
L’estudi compara la demografia osonenca amb les dades de tota la població COMB. Dos dels trets característics a Osona són la poca feminització, degut al major envelliment dels professionals, i la menor presència de metges estrangers a la comarca. Aquestes dades fan pensar en la dificultat pel relleu generacional tenint en compte que hi haurà un gran nombre de jubilacions en la propera dècada no només a la comarca, també a Barcelona, la seva zona metropolitana i Madrid. Així doncs, Osona haurà de competir per captar els professionals més joves.
La junta de la Delegació Comarcal d’Osona del COMB ha impulsat un estudi de demografia mèdica a la comarca. Segons els resultats de l’enquesta realitzada als metges que hi treballen, en els propers 5-15 anys s’observarà un impacte pel gran nombre de jubilacions, degut a l’envelliment dels professionals. El recanvi generacional és una de les grans preocupacions.
L’estudi compara la demografia osonenca amb les dades de tota la població COMB. Dos dels trets característics a Osona són la poca feminització, degut al major envelliment dels professionals, i la menor presència de metges estrangers a la comarca. Aquestes dades fan pensar en la dificultat pel relleu generacional tenint en compte que hi haurà un gran nombre de jubilacions en la propera dècada no només a la comarca, també a Barcelona, la seva zona metropolitana i Madrid. Així doncs, Osona haurà de competir per captar els professionals més joves.
El teatre Romea va acollir el lliurament dels Premis a l'excel·lència professional 2013, uns guardons de reconeixement entre companys a aquells professionals de diferents àmbits assistencials que exerceixen amb professionalitat, honestedat, qualitat i humanisme.
A més, a la jornada es van recordar els 100 anys de Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana
Presentació de la Dra. Esperanza Gómez, autora del Quarden, psiquiatra i metgessa forense, i cap de la Unitat de Medicina Legal i Recerca (Servei de Responsabilitat Professional) , sobre el Quadern de Bona Praxi 32
Més informació i accés al document: http://bit.ly/combqbp
Presentació del Dr. Josep Arimany, cap del Servei de Responsabilitat Professional, sobre el Quadern de Bona Praxi 32
Més informació i accés al document: http://bit.ly/combqbp
More from Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (20)
4. • La comissió per a la millora de la participació
professional dels metges de l’ICS ha fet tot un
seguit de propostes per donar resposta als objectius
marcats en l’acord que van signar, el 5 de juny de
2015 el Departament de Salut, el CatSalut, l’Institut
Català de la Salut i el Consell de Col·legis de
Metges de Catalunya.
• Les propostes són l’inici d’un procés de millora de
la participació, cercant una nova definició del
model assistencial de futur.
• Amb el convenciment que cal implementar la
participació activa i efectiva dels professionals a les
decisions assistencials i de gestió.
ON PODEU TROBAR EL DOCUMENT?
COMB.CAT
• (octubre 2015) Document de conclusions sobre el
lideratge i la participació dels professionals
sanitaris de l’ICS
Document de
propostes de
participació