Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programes culturals presentat a la Comissió de drets Socials, Cultura i Esports del 16 de febrer de 2016.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Presentació de Josep Planas, sub-director general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat a la Jornada tècnica Ciència ciutadana i natura. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural organitza la Jornada tècnica Ciència Ciutadana i Natura, emmarcada en el projecte Ciència ciutadana i natura. A la jornada es presentaran els objectius generals del projecte, el seu portal web i la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA). També es presentarà una primera proposta de Pla acció 2021.
Seguidament es farà la taula rodona “Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?” on es reflexionarà sobre aspectes com els buits de coneixement on actualment pot intervenir i s’identificaran els principals objectius que permeten assolir els projectes de ciència ciutadana tant per generar nova informació, com per crear xarxes de coneixement. S’exposaran també exemples d’utilització de la informació generada en projectes de ciència ciutadana
El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)Xavier Lasauca i Cisa
Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Va tenir lloc el dia 4 d’abril de 2013.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
Estratègia i principals fites del mandat 2011 -‐ 2015 de l’Ajuntament de Barcelona en matèria de Relacions Internacionals i Cooperació. Informe presentat a la Comissió de Presidència i Règim Interior del 18 de juny de 2014.
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programe...Ajuntament de Barcelona
Informe sobre la nova etapa en la direcció de diversos equipaments i programes culturals presentat a la Comissió de drets Socials, Cultura i Esports del 16 de febrer de 2016.
Mesura de govern "L’ambició global d’una ciutat d’escala humana. L’estratègia internacional de l’agenda Barcelona Green Deal", presentada al plenari del consell municipal del mes de març de 2022.
Presentació de Josep Planas, sub-director general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat a la Jornada tècnica Ciència ciutadana i natura. La Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural organitza la Jornada tècnica Ciència Ciutadana i Natura, emmarcada en el projecte Ciència ciutadana i natura. A la jornada es presentaran els objectius generals del projecte, el seu portal web i la Comissió per a l’impuls de la ciència ciutadana i natura (CICCNA). També es presentarà una primera proposta de Pla acció 2021.
Seguidament es farà la taula rodona “Quina contribució pot tenir la ciència ciutadana en la conservació de la natura?” on es reflexionarà sobre aspectes com els buits de coneixement on actualment pot intervenir i s’identificaran els principals objectius que permeten assolir els projectes de ciència ciutadana tant per generar nova informació, com per crear xarxes de coneixement. S’exposaran també exemples d’utilització de la informació generada en projectes de ciència ciutadana
El full de ruta del Govern català en matèria de recerca (2013-2016)Xavier Lasauca i Cisa
Principals aspectes -en matèria de recerca- de la compareixença del conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, davant la Comissió d’Ensenyament i Universitats del Parlament de Catalunya, per tal d’explicar els objectius i les actuacions del Departament en l’àmbit d’universitats i recerca. Va tenir lloc el dia 4 d’abril de 2013.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
1. SANT PAU BARCELONA
Recinte Modernista
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona
2. INFORME PER A LA COMISSIÓ DE
PRESIDÈNCIA I RÈGIM INTERIOR
SITUACIÓ DEL PROJECTE DEL RECINTE
MODERNISTA DE SANT PAU
BARCELONA, MARÇ 2013
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 2
3. 1. ANTECEDENTS
2. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (2012)
2.1 CONTINGUTS
2.2 PROJECTE CULTURAL I TURISTIC
2.3 OBRES
2.4 FINANÇAMENT
3. PLA DE TREBALL 2013-2014
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 3
4. 1. ANTECEDENTS
Sant Pau és el conjunt modernista més important d’Europa, declarat Monument
Històric-Artístic des de 1978 i Patrimoni Mundial per la UNESCO des de 1997.
Construït entre 1905 i 1930 per Lluís Domènech i Montaner, és propietat de la
Fundació Patrimonial Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creada el 1401 com a Molt
Il·lustre Administració (MIA).
Durant gairebé un segle (1930-2009), els pavellons modernistes van estar destinats a
l’activitat sanitària i hospitalària. Amb el pas dels anys, però, van perdre la seva
funcionalitat per a la pràctica de la medicina moderna. L’any 2001 va ser col·locada la
primera pedra del nou hospital, que fou inaugurat el juliol de 2009. A la tardor d’aquest
mateix any, els pavellons modernistes queden buits d’activitat hospitalària i comencen
les obres de rehabilitació.
Durant l’any 2008 s’inicia el projecte de redefinició del Recinte Modernista basat en el
Pla Director, elaborat per un conjunt d’arquitectes, enginyers i restauradors, dirigit per
l’arquitecte Xavier Guitart Tarrés i coordinat per Francisco Javier Asarta Ferraz. Aquest
Pla Director situava el pressupost de restauració dels dotze pavellons que conformen
l’eix central del Recinte –excloses les instal·lacions- en 128 M€. Avui, el pressupost
total per a aquesta fase se situa en uns 105 M.
La MIA, òrgan de govern del Recinte de Sant Pau integrat per l’Ajuntament de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Capítol Catedralici va definir el juny de 2008
els criteris generals i estratègics nou projecte. Els nous usos s’inspiren en els objectius
i la missió de la Fundació, i el projecte manté un caràcter social, fent-se ressò dels
reptes i de les necessitats de la societat, impulsant un nou centre de referència en la
promoció del coneixement, de la investigació i del desenvolupament del talent.
En la definició del nou projecte pel Recinte, la concentració d’organismes
internacionals o amb una important vocació per a la projecció internacional esdevé una
prioritat estratègica. Es tracta d’una aposta decidida per a dotar la ciutat i el país
d’organismes que treballen en el nou paradigma de les relacions internacionals al
segle XXI, amb un accent sobre la cooperació de caràcter tècnic i un protagonisme
particular de la societat civil i el món acadèmic i de la recerca.
Així mateix, amb la posada en valor del seu patrimoni arquitectònic a partir de la
rehabilitació dels pavellons, es promou el Recinte com un nou espai per a la divulgació
cultural i com un nou punt d’interès turístic de qualitat.
Els usos definits, tenen en compte el caràcter patrimonial del recinte com un
condicionant bàsic, motiu pel qual les activitats que en un futur se’n
desprenguin han de ser respectuoses amb les característiques dels pavellons
modernistes del Recinte i la seva qualificació com a part de la llista de Patrimoni
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 4
5. Mundial de la UNESCO, fet que implica una complexitat afegida a la tramitació i
obtenció de llicències i permisos.
El nou projecte, tant els nous usos com el Pla cultural i turístic, ha de ser capaç de
mobilitzar la inversió necessària per rehabilitar el Recinte, tot tenint en compte els
condicionants que cada tipus de finançament pot comportar. Per aquesta raó, es
parteix de la base que les institucions i/o organismes i empreses que hi participin han
d’assumir les despeses de l’activitat que desenvolupin i el manteniment dels espais
que ocupin, i que el projecte cultural i turístic ha de contribuir a finançar el
manteniment de l’espai exterior. S’estudien diverses fórmules de finançament en base
a les especificitats de cada institució.
La necessitat de finançament que requereix una rehabilitació d’aquesta dimensió
reclama de la complicitat d’institucions i d’altres agents. La MIA té el lideratge
institucional, del model de projecte i de gestió.
En aquest temps la MIA ha promogut contactes amb diferents organismes i institucions
per tal de cercar la seva possible implicació en el projecte i, paral·lelament, es cerquen
vies de finançament.
El desembre de 2008 l’Institut Internacional de la Universitat de Nacions Unides
decideix ubicar la seva seu del sud d’Europa al Recinte Modernista. Posteriorment, a
finals de març de 2011, es guanya la candidatura per ubicar la seu de dos programes
estratègics de l’European Forest Institute (EFI) i la seu de l’EFI-Med. Un any més tard,
a finals de juny de 2012, es va guanyar la candidatura de GWOPA. Finalment aquest
any 2013, Casa Àsia ha decidit traslladar també la seva seu al recinte de Sant Pau i hi
ha converses molt avançades perquè Casa Amèrica també hi instal·li la seva seu.
Sense la implicació i suport de diferents departaments del Govern català, de
l’Ajuntament de Barcelona i del Govern espanyol aquestes actuacions no haurien
tingut èxit.
Paral·lelament, van avançant les converses amb Biocat i UN-HABITAT per tal d’ubicar
al Recinte diferents programes d’aquests organismes, i es treballa en la redefinició
institucional i en la ubicació de l’oficina de l’OMS a Barcelona.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 5
6. 2. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE (2012)
El projecte s’identifica com a “Sant Pau Barcelona Recinte Modernista”, una
denominació que defineix i recull la situació i ubicació del projecte, la seva singularitat i
la seva relació directa amb la ciutat.
Durant el 2012, la direcció de la Fundació Patrimonial se centra en dos objectius: d’una
banda, en consolidar la transformació del Recinte Modernista com a centre neuràlgic
de coneixement, recerca i innovació; i, d’altra banda, en avançar, en les obres de
rehabilitació, que continuen a bon ritme malgrat les dificultats econòmiques i la
interrupció de les subvencions per part de diferents administracions públiques.
Els acords adoptats amb diferents institucions –UNU i EFI- per a la seva ubicació a
Sant Pau van haver de ser revisats per tal d’adaptar-los a la nova situació econòmica.
D’altra banda, cal recordar que aquestes institucions estan finançades,
majoritàriament, pels països on s’ubiquen. La reducció del finançament d’algunes
d’aquestes institucions implica, també, redimensionar els espais previstos. Més
endavant es detalla el cas de cada institució.
Així doncs, les noves circumstàncies condueixen a la direcció de la Fundació a
plantejar noves estratègies, cercant i detectant altres organismes i/o institucions i
empreses que puguin estar interessades en desenvolupar la seva activitat al Recinte
Modernista, ampliant el focus més enllà dels organismes vinculats a programes de
Nacions Unides o a l’àrea de la Mediterrània.
En aquest sentit, la direcció situa com a premisses bàsiques del projecte la
sostenibilitat econòmica, la generació de valor afegit i la implicació en el territori.
Les finalitats del projecte són clares:
• Dotar la ciutat d’un entorn únic, amb la participació i interactuació dels sectors
econòmics, acadèmics i socials.
• Promoure un pol d’organismes per a la ciutat i el país que treballen el nou
paradigma de les relacions internacionals i diplomàtiques.
• Oferir a Barcelona un actor visible i proactiu per al desenvolupament de l’espai
euromediterrani.
• Contribuir a reforçar el lideratge de Barcelona en l’àmbit del coneixement i la
innovació.
• Generar un nou pol d’atracció turística que potenciï l’eix Gaudí i diversifiqui
l’oferta de la ciutat.
• Ampliar l’oferta d’espais per a reunions i congressos.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 6
7. Des de la perspectiva del finançament, a més d’optimitzar els recursos existents,
s’enceten noves vies de recerca de finançament del projecte, tenint en compte la
sostenibilitat econòmica del mateix.
Sense disminuir l’activitat, s’aplica una política d’optimització dels recursos i de
contenció de la despesa.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 7
8. 2.1 CONTINGUTS
Complex Internacional de Coneixement, Innovació i Diplomàcia
ORGANISMES
UNIVERSITAT NACIONS UNIDES
GUNI
EUROPEAN FOREST
SOSTENIBILITAT CONEIXEMENT INSTITUTE
GWOPA
RELACIONS FAO*
INTERNACIONALS UN-HABITAT*
BIOCAT
OMS
CULTURA SALUT
WORLD HEART FEDERATION*
CASA ÀSIA
CASA AMÈRICA*
(*) En converses exploratòries
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 8
9. Universitat Nacions Unides - Barcelona (UNU – Barcelona)
Es tracta de l’onzè institut de l’UNU al món i el primer al sud d’Europa i a la riba del
Mediterrani. Aquesta institució impulsa la investigació i la formació de postgrau al
voltant dels grans àmbits d’actuació de les Nacions Unides. S’ubicarà al Pavelló de
Sant Manuel.
Entre altres activitats, l’UNU forma futurs tècnics, especialistes i càrrecs directius per a
l’equip professional de les Nacions Unides i altres institucions i organismes que
incideixen en països en vies de desenvolupament.
Tot i que al novembre de 2010 es donaven per tancats els acords jurídics necessaris
per establir-se a Sant Pau –acord de seu diplomàtica-, la nova situació econòmica i
política ha fet que els esforços de 2012 s’hagin concentrat en reorientar el projecte per
tal d’evitar la possibilitat que es paralitzi o es replantegi la seu de Barcelona.
A partir de les negociacions portades a terme, sota la premissa que l’Institut és una
eina de coneixement i prestigi important per al país, es redimensiona el centre (que
ocuparà inicialment una planta de l’edifici, enlloc del pavelló sencer). Les línies de
treball de UNU – Barcelona se centraran en la globalitat, la cultura i la mobilitat.
La seva directora, la Dra. Parvati Nair, va ser nomenada el juliol de 2012 i està
instal·lada a Barcelona des de setembre.
http://unu.edu/about/unu-system/unu-barcelona
Global University Network for Innovation (GUNI)
Aquesta xarxa d’universitats té com a objectiu principal el foment de la cooperació i
l’intercanvi de coneixement entre les diferents universitats, instituts de recerca i
Càtedres UNESCO d’Educació Superior de les diferents regions del món amb una
preeminència de la Universitat Politècnica de Catalunya. També contribueix a la
recerca de recursos i a estimular els factors de progrés per als països o universitats
ubicades en regions que tenen dificultats per desenvolupar les seves capacitats en
educació superior. Actualment, s’està acordant la cessió d’ús per ubicar la seva
secretaria al recinte.
www.guninetwork.org
European Forest Institute (EFI)
Més d’una trentena d’investigadors d’aquest organisme, que coordina programes
sobre conservació i governança de boscos i assessora la Comissió Europea i els
governs en política forestal, ja treballen al pavelló de Santa Victòria, emplaçament
provisional fins que s’acabin les obres del pavelló de Sant Leopold, seu definitiva de la
institució.
www.efi.int
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 9
10. Global Water Operators’ Partnerships Alliance (GWOPA)
El Recinte Modernista també serà la seu permanent de l’Aliança Global d’Associacions
d’Operadors d’Aigua i Sanejament (GWOPA), una xarxa global impulsada per les
Nacions Unides que treballa en la recerca, debat i transferència de tecnologia i
metodologia entre operadors públics i/o privats del cicle de l’aigua.
La candidatura presentada per Barcelona i Sant Pau va guanyar a la de les altres dues
ciutats finalistes: Istanbul i Delft.
La candidatura compta amb una inversió per a coneixement de 1,1 M€ anuals durant
cinc anys, aportats per AECID, i un grup d’empreses privades format per FCC,
AGBAR, Comsa Emte i Fòrum Ambiental, que fan una contribució inicial de 400.000€.
La ubicació de GWOPA a Sant Pau obre una nova línia de treball en el centre de
coneixement i recerca vinculada a les polítiques de l’aigua, un dels principals Objectius
del Mil·lenni de les Nacions Unides.
La presència d’aquest organisme al Recinte Modernista posiciona Barcelona en un
àmbit estratègic a nivell mundial.
www.gwopa.org
BIOCAT
Es preveu que aquest organisme desenvolupi inicialment al Recinte dos dels seus
programes de treball. Al mateix temps es preveu presentar la candidatura (2014) per
coordinar una futura Comunitat d’Innovació i Coneixement (KIT) en salut.
www.biocat.cat
Organització Mundial de la Salut (OMS)
L’OMS vol traslladar l’oficina dedicada a l’enfortiment del sistemes sanitaris al Recinte.
S’estan concretant els detalls de la seva ubicació.
Es treballa conjuntament amb el Departament de Salut i el Ministeri d’Afers Exteriors
per tancar la seva situació jurídica i definir el seu finançament.
www.euro.who.int/en/who-we-are/who-barcelona-office-for-health-systems-
strengthening,-spain
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 10
11. UN-HABITAT
Es mantenen els contactes amb aquest organisme de Nacions Unides, amb seu a
Nairobi, per desenvolupar des del recinte activitats de capacitació i innovació en la
regulació de polítiques urbanes.
La Conselleria de Territori i Sostenibilitat, la Tinència d’Alcaldia d’Hàbitat Urbà i el
Ministeri d’Afers Exteriors són els interlocutors per a aquest projecte.
www.unhabitat.org
CASA ÀSIA
El Consorci de Casa Àsia, que té com a missió la projecció internacional, cultural i
econòmica vers el continent asiàtic, així com la promoció de nous vincles amb els
actors emergents de tot el continent, ha decidit el gener de 2013 el seu trasllat al
Pavelló de Sant Manuel del recinte.
En la seva seu actual al Palau del Baró de Quadras, el Consorci organitza un
programa cultural, de seminaris i conferències així com intercanvis universitaris i
acadèmics, amb una notable atracció de públics.
www.casaasia.cat
CASA AMÈRICA (en converses)
Aquest Consorci amb més de 100 anys d’història i que té per objecte la projecció de
Catalunya al conjunt de l’àmbit llatino-americà està considerant també el seu trasllat al
recinte de Sant Pau.
L’actual seu de Casa Amèrica a l’Eixample no permet el desenvolupament del
programa cultural i d’intercanvis que ha anat creixent durant els darrers anys. El seu
trasllat al Recinte, a més de reforçar el pol internacional de Sant Pau, permetria un
creixement del programa d’activitats del propi Consorci.
www.casaamerica.cat
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 11
12. PROPOSTES QUE S’IMPULSEN DES DE SANT PAU
Àmbit de la sostenibilitat
HUB forestal
S’impulsa, conjuntament amb les conselleries d’Agricultura i de Territori i Sostenibilitat,
i amb altres agents i el mateix EFI la creació d’un HUB Forestal. L’objectiu és oferir
assessorament, dades, propostes i projectes compartits en matèria forestal.
Àmbit sanitari
World Heart Federation
La Fundació ha presentat candidatura per ubicar al Recinte la seu de la seva
Secretaria, situada actualment a Ginebra. La decisió no s’adoptarà fins a mitjans de
2013.
www.world-heart-federation.org
Centre de Coneixement en Hàbits Saludables
La Fundació impulsa, conjuntament amb altres agents, la creació d’un centre capaç
d’aprofitar el potencial de la indústria agroalimentària de Catalunya, així com el seu
lideratge gastronòmic, l’afició de la ciutadania a l’esport, el talent i el prestigi de
l’Hospital de Sant Pau i el treball de moltes fundacions en matèria d’alimentació i salut.
En el decurs d’aquest 2013 s’acabarà de concretar aquesta proposta, que impulsarà la
col·laboració del sector públic i privat.
Àmbit econòmic
Es treballa en la creació d’un espai d’orientació i acompanyament sobre les
oportunitats de desenvolupament econòmic que propiciï la concertació entre els
sectors públics i privats del conjunt de la mediterrània.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 12
13. 2.2 PROJECTE CULTURAL I TURÍSTIC
El conjunt arquitectònic del Recinte de Sant Pau és un referent molt important del
patrimoni i la cultura de la ciutat de Barcelona. El seu valor arquitectònic i patrimonial
va més enllà de la seva localització urbana i adquireix una dimensió de ressonància
internacional.
La recuperació del recinte per a la ciutat implicarà posar en valor el seu patrimoni i
convertir-lo en un referent cultural i turístic. Aquest ús turístic ha de ser compatible
amb la resta d’activitats del recinte i ha de permetre fer-lo sostenible des d’un punt de
vista econòmic.
Els objectius del programa són disposar d’una oferta cultural/turística i de serveis
totalment consolidada a finals de 2015. La primera fase s’iniciarà entre desembre de
2013 i gener de 2014 sota les premisses de:
• Posada en valor del Recinte des del punt de vista patrimonial, institucional i la
seva aportació a la medicina.
• Creació d’un nou pol d’atracció turística i revitalització de l’eix Gaudí.
• Obertura de nous serveis vinculats als nous usos del Recinte: botiga, cafeteria,
restaurant i sales de reunions.
• Posicionar el Recinte en l’àmbit turístic internacional, nacional i local.
• Oferta dirigida a un turisme de qualitat, no massiu.
La Fundació Patrimonial lidera, impulsa i gestiona la proposta cultural i turística,
externalitzant tots els serveis que consideri necessari.
També s’ha constituït una Comissió Tècnica Museogràfica, formada per un expert en
representació de cada una de les institucions que conformen la MIA, encarregada de
revisar la proposta cultural que, utilitzant diferents recursos, incidirà sobre:
• La importància patrimonial de Sant Pau i la seva rehabilitació.
• Sant Pau en totes les seves dimensions de centre hospitalari de referència.
• La trajectòria històrica de Sant Pau en el temps i en l’espai (evolució de la
ciutat).
• Lluís Domènech i Montaner i el Modernisme.
Enguany s’ha impulsat el programa de visites “Sant Pau en obres”, coordinat per
l’Institut del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona i integrat en la Ruta del
Modernisme. El 2012 han visitat el Recinte quasi 19.000 persones, 8.000 més que el
2011.
El finançament del projecte cultural i turístic és propi a través d’un crèdit de 15 M € del
Banc del Consell d’Europa.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 13
14. 2.3 OBRES
La rehabilitació del Recinte Modernista es caracteritza per la complexitat i multiplicitat
de tipologies de finançament, la qual cosa comporta:
• Fragmentar els projectes i les obres segons els imports i els terminis fixats per
les aportacions.
• Adequar els criteris de disseny de les infraestructures generals per adaptar-los
als calendari de posada en funcionament dels diferents pavellons del Recinte.
• Multiplicitat d’interlocutors, tramitacions, processos, seguiments de
pressupostos, justificacions de subvencions, etc.
La qualificació de Patrimoni Mundial implica una complexitat afegida a la tramitació i
obtenció de llicències i permisos, que s’agreuja pel gran número de tècnics redactors
de projectes.
La tipologia i procedència dels futurs usuaris del Recinte, que requereixen unes
mesures de seguretat específiques i que en molts casos hauran de compartir espais
dins d’un mateix pavelló, afegeix un major grau de complexitat al procés de
rehabilitació.
La Fundació ha fet una decidida aposta per una restauració de qualitat, integral i
respectuosa amb el patrimoni. El Recinte incorpora diferents mesures d’estalvi i
eficiència energètica, esdevenint un referent de sostenibilitat.
Es crea un òrgan consultiu de la MIA: la Mesa de Patrimoni, integrada per
representants de la gestió patrimonial de les diferents administracions que participen
en el projecte. La missió de la Mesa és assessorar i assegurar la coordinació
institucional en tot el procés de rehabilitació. En són membres nats la Generalitat,
l’Ajuntament, la Diputació i la Fundació. L’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi
també en forma part com a convidat.
Així mateix, s’ha creat una Comissió Tècnica, en la qual també tenen representació
totes les institucions, amb l’objectiu de fer un seguiment continuat de les obres.
Pel que fa a l’avenç dels treballs, el 2012 s’ha completat la restauració integral del
pavelló de Sant Manuel i han continuat les obres en els edificis que tenen previst obrir
portes durant el 2013: Administració, Sant Leopold i la Mercè.
En el capítol d’instal·lacions, l’any 2012 s’ha centrat en el desenvolupament dels
treballs previs que permetran executar durant el 2013 la urbanització exterior de bona
part de l’eix central d’edificis.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 14
15. Pavellons
Sant Manuel
El 2012 s’ha rehabilitat íntegrament i s’han adequat els interiors.
Pressupost: 7,7 M€, amb una previsió de tancament de 7,5 M€
Finançament: Generalitat de Catalunya, mitjançant el Programa Operatiu FEDER
2007-2013 i fons propis.
Administració
Un cop acabada la restauració de façanes i cobertes (2011), des del segon semestre
de 2012 es treballa en l’execució de l’adequació interior de la pràctica totalitat de
l’edifici i les seves instal·lacions. Les obres acabaran al juliol de 2013.
El pressupost total de les actuacions a l’interior és de més de 10 M €.
Actualment es troba en licitació (1,5 M €), pendent d’aconseguir finançament, que
aniria a càrrec del Pla d’explotació turística, el projecte dels espais annexos del
pavelló.
Queda pendent de licitació i de trobar finançament la part est de la tercera i quarta
planta.
Finançament: Fons Estatal d’Inversió Local (Plan E), FEDER, 1% Cultural, Ministeri de
Cultura, Disposició Addicional Tercera, Fons Propis, Mesa Patrimoni, Institut del
Paisatge Urbà.
Central
El 2012 s’ha adjudicat la rehabilitació i consolidació de façanes.
Pressupost: 507.802 €.
Finançament: Els treballs s’han d’executar durant el 2013, un cop es trobi el
finançament.
Sant Leopold
Des de mitjans de 2012 es treballa en la restauració i adequació dels interiors, una
actuació que finalitzarà al juliol del 2013.
Pressupost: 6,4 M€.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 15
16. Finançament: FEDER, Disposició Addicional Tercera, 1% Cultural, Ministeri de Cultura,
Mesa de Patrimoni, Plans Extraordinaris d’Ocupació Local 2010 i fons propis.
Ntra. Sra. de la Mercè
El 2012 ha començat la restauració de façanes, cúpules i cobertes i la restauració i
adequació dels interiors. Les obres acabaran al juliol de 2013.
Pressupost: 4.936.468,62 €
Finançament: 1% Cultural, Disposició Addicional Tercera, una part de la qual es
destina a Biocat, fons propis.
Geotèrmia
Durant el 2012 s’ha executat la instal·lació dels equips de geotèrmia del pavelló de
Sant Manuel, amb un pressupost de 496.919 €.
S’ha licitat el projecte per a la instal·lació dels equips dels pavellons que han de donar
servei a l’Administració, la Mercè, Sant Leopold i el pavelló Central.
Pressupost: 2.750.000 €.
Finançament: Crèdit de l’IDAE, avalat per la MIA.
Instal·lacions
S’han licitat diversos equipaments:
Anella Complementària de Telecomunicacions
Anella de Seguretat (càmeres i detectors)
Xarxa de Mitja Tensió (Centre de Transformació 3)1
Pressupost: 1.101.327 €
Finançament: FEDER i fons propis.
Pla de cales
S’han realitzat o iniciat les següents actuacions:
Reparació d’absidiols de l’església
Reforçament i impermeabilització de túnels. Fase 1
Reparació de la cúpula del Convent
Actuacions diverses als pilars de les antigues cuines
Enderroc de l’ala est del soterrani del Convent
1
El Recinte Modernista tindrà un total de 4 Centres de Transformació (CT)
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 16
17. Pressupost: 821.968,37 €
Finançament: fons propis.
Urbanització
Licitat l’entorn del pavelló de Sant Manuel.
Projectes dels exteriors de Sant Leopold, la Mercè i Santa Apol·lònia.
Pressupost: 2,5 M €
Finançament: FEDER i fons propis.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 17
18. 2.4 FINANÇAMENT
Davant de la perspectiva econòmica i la paralització de les subvencions, en el decurs
de 2012 s’ha elaborat un Pla de viabilitat i s’ha reordenat i redimensionat el projecte.
També s’ha abordat un Pla de contenció econòmica i s’han encetat noves vies de
recerca de finançament.
En aquest sentit, s’ha negociat l’ampliació dels terminis d’execució dels projectes i s’ha
aconseguit una ampliació dels fons FEDER en 1,4 M€.
També s’ha negociat i tancat l’ampliació del termini d’execució de les obres finançades
a través de la Disposició Addicional 3ª de l’Estatut, (7,5M€).
En aquests moments, s’està negociant amb diferents entitats financeres la concessió
d’un crèdit en base al Pla d’explotació del projecte cultural i turístic.
Subvencions
El 2012 no s’ha convocat cap nova Comissió de l’1% Cultural. Queda pendent la
sol·licitud presentada per a la consolidació del pavelló de Ntra. Sra. del Carme, que es
preveu que pugui ser valorada durant la propera Comissió prevista per al primer
trimestre del 2013.
Es preveu poder tancar el nou conveni amb les institucions de la Mesa de Patrimoni
durant el primer trimestre del 2013.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 18
19. 3. PLA DE TREBALL 2013-2014
2013
Objectius:
En funció de les obres, la previsió és posar en funcionament el Recinte Modernista al
desembre de 2013 o gener de 2014.
Obres
• Finalització dels pavellons de l’Administració, Leopold i la Mercè.
• Adequació dels espais de les sales d’actes i reunions.
• Adequació dels espais per al programa de visites, botiga i cafeteria.
• Restauració de façanes i adequació interior del pavelló de Sant Salvador.
• Finalitzaran els treballs d’enjardinament parcial i urbanització.
• S’acaba l’extensió de la xarxa de geotèrmia, per a la climatització dels edificis.
• En funció del finançament, s’encarregaran els projectes executius dels
pavellons en els que no s’ha intervingut.
• Consolidació del “Pla Especial Urbanístic per a la concreció dels usos dels
nous equipaments (7a), la ordenació de les edificacions i volumetries, a l’àmbit
del Recinte de la Fundació Patrimonial de l’Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau”.
Continguts
• Cerca de noves institucions i impuls de projectes, vinculats a les línies de
treball expressades en aquest document.
Projecte cultural i turístic
• Posar en marxa la primera fase: espais expositius, botiga, restauració i oferta
d’espais singulars.
• Ubicació de l’arxiu de Sant Pau al pavelló de l’Administració.
• Establir acords amb l’àmbit universitari per generar línies de col·laboració en
qüestions relacionades amb el Recinte, com el que s’està acabant d’ultimar
amb l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de
Barcelona. (Aquest acord es basa en el suport a la xarxa de ciutats amb
hospitals medievals i al proper Simposi Internacional "ELS ABRILS DE
L'HOSPITAL 2013", del 17al 19 d'abril a Barcelona i l'Hospitalet de l'Infant; en
la col·laboració en per l'estudi històric-artístic de la nostra institució, i en la
definició i edició d'una línia de publicacions que han de servir per donar a
conèixer la importància de l'antic hospital de la Santa Creu a nivell local i també
en el context europeu).
Finançament
• Cercar finançament per poder intervenir en la consolidació i enjardinament dels
pavellons en els que encara no s’ha intervingut: Mercè, Puríssima, Montserrat i
Sant Rafael
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 19
20. 2014
• S’acaba Sant Salvador.
• Es posa en marxa la segona fase del programa de visites.
En els anys següents el pla de treball s’ha de centrar en acabar les obres de
rehabilitació i en consolidar el Recinte Modernista com a centre de coneixement,
cercant nous projectes i finançament, i com a nou espai cultural de la ciutat.
Informe per a la Comissió de Presidència i Règim Interior. Ajuntament de Barcelona 20