Arafa30anys catàleg digital_4-impactematerial

La línia ferroviària d'alta velocitat és
un dels projectes d'infraestructures
del transport més importants
que s'han engegat els darrers anys
a Catalunya. Actualment les obres
es concentren en el tram entre
Barcelona i la frontera francesa.
El tram entre Madrid, Lleida,
Tarragona, Barcelona ja està
operatiu.
L'entrada en servei de la línia d'alta
velocitat entre Barcelona i Madrid,
elfebrerdel2008,hapermèsreduir
a la meitat el temps del trajecte.
L'any 2009 han fet servir aquesta
línia 5,8 milions de viatgers, quasi
set vegades més que els que
utilitzavenelferrocarrilconvencional.
Pel que fa als trajectes dins de
Catalunya, els viatges entre
Barcelona i l'estació del Camp de
Tarragona, i entre aquesta i Lleida,
esfanenpocmésdetrentaminuts.
Les obres que ara s'estan executant
finsalafronterafrancesapermetran
enllaçar la línia amb la futura xarxa
transeuropea d'alta velocitat.
La longitud total de la línia prevista
en aquest projecte d'alta velocitat
és de 804 quilòmetres de doble via
adaptadaperaltransportdeviatgers
i també per a mercaderies.
Infraestructures del transport i xarxes de comunicacions
Línia d'alta velocitat
Madrid-Barcelona-Frontera francesa
Cost: 4.724,5 milions d’euros
Finançament de la UE: 72% Estat: en execució
Plafó original de l’exposició “Projecte Europa”, organitzada el 2010 per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Fotograﬁes, si no s’indica una altra cosa, de Marc Llibre Roig i disseny gràﬁc d'Oriol Frias.
Impacte material
EN EL TRANSPORT

Infraestructures del transport i xarxes de comunicacions
Ampliació del port de Barcelona
Cost: 523 milions d’euros
Finançament de la UE: 53% Estat: Executat
Construcció dels dics de recer
sud i est del port de Barcelona,
peces centrals del gran projecte
d'ampliació d'aquesta
infraestructura. Les obres han
permèsdoblarlasuperfícied'aigües
abrigades, que ha passat de 374
a 793 hectàrees, i ampliar la
superfície terrestre per acollir-hi
nous molls i terminals. L'extensió
guanyada al mar equival, per fer-ne
una comparació gràfica,
a la superfície que ocupen 380 illes
de cases de l'Eixample.
El dic sud fa 4,8km de longitud
i s'enfonsa fins a 22 metres sota
el mar, mentre que la prolongació
del dic est fa 2km i té un calat
de 25 metres. Aquestes obres
s'han completat amb un seguit
d'actuacions de millora al delta
delLlobregat,comaralanovaplatja
de la riba sud.
Ambaquestaampliació,elnouport
pot comptar amb 29.709 metres
lineals de molls, una capacitat
que li permet acollir noves línies
marítimes, oferir més serveis
i consolidar-se com a porta
d'entrada al sud d'Europa de les
mercaderies d'extrem Orient
i com a nucli de la plataforma
logística del delta del Llobregat,
undelsprincipalscentresneuràlgics
de la xarxa de comunicacions
europea.
© Totes les imatges:
Port de Barcelona/Òscar Ferrer
Impacte material
EN EL TRANSPORT

SUBVENCIÓ GLOBAL
Gestionada per ACC1Ó
Aquesta subvenció, que gestiona
l'agència de suport a la
competitivitat ACC1Ó (CIDEM),
permetdestinarmésde100milions
d'euros a projectes d'innovació
empresarialaCatalunyafinsel2013.
L'objectiu és la promoció de la
competitivitat i de la capacitat
innovadora de les empreses, tant a
través de projectes propis com
reforçant les xarxes d'institucions
dedicades a impulsar la recerca i la
transferència tecnològica entre els
centres d'investigació i les
empreses.
FINANÇAMENT
A LES EMPRESES
Iniciativa JEREMIE gestionada per
l'Institut Català de Finances
JEREMIE és un instrument
d'enginyeria financera creat per la
ComissióEuropeaielBancEuropeu
d'Inversions que pretén afavorir, via
crèdit,l'accésdelesmicroempreses
i pimes al finançament destinat a
innovació. Gràcies a aquest
instrument es pot millorar l'efecte
multiplicador i allargar la vida del
finançament. A Catalunya la
iniciativa JEREMIE té una dotació
de 50 milions d'euros i es vertebra
a través de cinc línies creditícies:
microcrèdits, co-inversió, garanties,
capital-risc i capital en societats
de garantia recíproca.
Innovació, recerca i desenvolupament
Impuls a l'activitat empresarial
Finançament de la UE: 50% Estat: En execució
Impacte material
EN EL CONEIXEMENT

L'Institut de Ciències Fotòniques
(ICFO) és un centre de recerca
de referència que treballa en el camp
de l'òptica i la tecnologia de la llum.
El projecte ha consistit en la
construcció i equipament de la seu
del centre, ubicada al Parc
Mediterrani de la Tecnologia,
a Castelldefels. És un edifici
de 9.000 m2 amb 45 laboratoris de
recerca específica i diversos
laboratoris generals. L'ICFO, creat
per la Generalitat i la UPC, estarà
a ple rendiment el 2013, amb 300
investigadors.
La fotònica és la disciplina científica
dedicadaalageneració,transmissió,
detecció, control i manipulació de
fotons, les partícules elementals
de la llum. Està considerada una
de les tecnologies clau del segle XXI
i és aplicable a gran varietat d`àrees,
des de la informació i les comunica-
cionsalesnanotecnologies,l'energia
i el medi ambient, la seguretat i la
biomedicina.
D'altres actuacions:
En el període 2000-2013 s'han aprovat
41 projectes per 206,8 M€, entre els
quals el Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona, l'Institut Català
d'Investigació Química de Tarragona,
el Parc Científic de la UB, el Centre
de Biomedicina de la UdL
i la plataforma aqüícola de l'IRTA
de Sant Carles de la Ràpita.
Institut de Ciències Fotòniques
ICFO
Cost: 15,8 milions d’euros
©ICFO/L.Montesdeoca
©ICFO/L.Montesdeoca
Impacte material
EN EL CONEIXEMENT

© Ferran Mateo (PRBB)
El Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona (PRBB) és una gran
infraestructura científica que aplega
sis centres públics de recerca que
es dediquen a diferents aspectes
delabiomedicinaiestanestretament
coordinats i en connexió física amb
l'Hospital del Mar de Barcelona.
Un dels seus principals objectius
és la generació de nou coneixement
en l'àmbit de les ciències de la salut
i de la vida, a més de la transferència
de tecnologia i coneixement
al món de l'empresa.
El projecte cofinançat pels fons
europeus ha consistit en l’adequació
d’espais i l’adquisició de part
de l’equipament, que li permetrà
competir amb els millors centres
europeus. Un dels serveis més
complexos que ofereix el PRBB
és l'animalari, un espai de
4.000 m2 en total que inclou
instal·lacions específiques i lliures
de gèrmens patògens per a la
investigació amb ratolins i d'altres
espècies d'animals.
Gràciesaaquestequipamentcientífic
punter i al seu personal investigador
d'alt nivell, el PRBB s'ha convertit
enuncampusdeproduccióintensiva
de coneixement en l'àmbit de la
biomedicina i de les ciències
de la salut i en un dels nuclis més
grans de recerca biomèdica
del sud d'Europa.
Equipament del Parc de Recerca Biomèdica
de Barcelona (PRBB)
© Ferran Mateo (PRBB)
© Raimon Solà (BioRegió/PRBB)© Ferran Mateo (PRBB)
© Ferran Mateo
(PRBB)
Impacte material
EN EL CONEIXEMENT

L'objectiu d'aquestes dues plantes
és retornar al medi ambient l'aigua
residual i pluvial en les millors
condicions possibles per tal de
garantir el subministrament de
l'àrea metropolitana de Barcelona.
Ubicada sota la plaça del Fòrum
de Barcelona, la planta del Besòs
és una de les depuradores cobertes
integrades al teixit urbà més grans
del món i la de més capacitat de
processament de Catalunya.
Aquesta planta saneja les aigües
residuals de Badalona, Santa
Coloma de Gramenet, Sant Adrià,
Montgat, Tiana i el 65% de les
generades a Barcelona.
D'altra banda, el projecte
d'ampliaciódelaplantadepuradora
del Baix Llobregat ha convertit
aquesta instal·lació en una de les
plantes de sanejament d'aigües
residuals més grans i modernes
d'Europa. Pot tractar 420 milions
de litres d'aigua al dia, equivalents
a l'ús d'aigua de dos milions de
persones i les activitats
econòmiques associades.
Medi ambient
Construcció de la planta depuradora del Besòs
i ampliació de la planta del Baix Llobregat
Impacte material
MILLOR MEDI AMBIENT

L'Ecoparc 3 del Besòs és una
planta de selecció i biotractament
de residus que tracta les deixalles
dels municipis de Badalona,
Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma
de Gramenet i Barcelona.
La planta tracta la secció de rebuig
de les deixalles (les que no s'han
recollit selectivament) i permet
recuperar-ne la part de matèria
orgànica (entre un 30% i un 40%),
que es fa servir per produir biogàs.
La meitat de l'energia resultant
es destina a l'autoconsum
ilarestas'exportaalaxarxaelèctrica.
Alhora, el procés de biotractament
també permet recuperar -i reciclar
posteriorment- altres productes
com ara paper, cartró, plàstics
i brics. L'Ecoparc té capacitat
per tractar 400.000 tones
de residus l'any.
Medi ambient
Planta de selecció i tractament de residus
Ecoparc 3 del Besòs
© Totes les imatges:
Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Impacte material
MILLOR MEDI AMBIENT

Impacte material
A BARCELONA
Del 2007 al 2013 en els ens locals de la
província de Barcelona han participat en
1.200 projectes amb un ﬁnançament de la
UE de 360 M€. Destaquen 248 projectes
d’infraestructures locals (Fons Europeu de
Desenvolupament Regional amb 101 M€. i
Fons de Cohesió amb 116 M€.) i 700
projectes de suport a l’ocupació i la
inclusió social (112 M€. del Fons Social
Europeu). La UE també ha donat suport a
l’establiment d’accions de cooperació amb
entitats d’altres països (146 projectes
transnacionals en àmbits com l’educació,
joventut, desenvolupament urbà, medi
ambient o turisme).

Castellfollit de la Roca, porta d'entrada
al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Girona
Nombre de projectes: 51 I Cost: 34,5 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%
Obres de rehabilitació i millora urbana en un dels principals punts d’entrada de visitants al Parc Natural.
El projecte, dins del programa 'Viure al poble', preveu la urbanització de la plaça de Sant Roc, la rehabilitació
de voreres i mobiliari urbà i el condicionament d'espais a l’Ajuntament i a l’Església Vella.
Museu del Suro de Palafrugell
Fase V
El Museu del Suro de Palafrugell enceta una nova etapa amb la rehabilitació de la fàbrica modernista
de Can Mario per convertir-la en la seva nova seu. El projecte inclou la urbanització de l'entorn, la finalització
de les instal·lacions i l'adequació de la sala d'exposicions temporals i de l'auditori.
Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries
Fase III
Tercera fase del projecte de museïtzació d'aquesta antiga fàbrica de farina que mostra el procés de producció
industrial del segle XIX. El projecte preveu obres de consolidació i reforma de la zona d'exposicions,
el pati de maniobres i l'aula taller, per dotar el museu d'espais pedagògics.
Museu Etnogràfic de Ripoll
Rehabilitació i adequació arquitectònica de l'edifici de Can Budallés per ubicar-hi el nou Museu Etnogràfic
de Ripoll, un centre per a la conservació, interpretació i difusió del patrimoni històric i cultural de la vila de Ripoll,
de la comarca del Ripollès i dels Pirineus gironins.
Impacte material
A GIRONA

Museu del Camp “Cal Trepat” de Tàrrega
fase I
Desenvolupament local i urbà I Demarcació de Lleida
Nombre de projectes: 50 I Cost: 30 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%
Transformació de l'antiga fàbrica de maquinària agrícola Cal Trepat de Tàrrega en un museu sobre la mecanització
del camp. La primera fase contempla la museïtzació de sis naus, que mostraran el procés de producció
que seguia la factoria quan estava en actiu.
Espai Ermengol
a la Seu d'Urgell
El projecte preveu la creació d'un centre de coneixement, difusió i informació de la Seu d'Urgell.
L'Espai Ermengol s'estructurarà entorn de tres exposicions permanents dedicades a la ciutat, la figura
del bisbe Ermengol i el món del formatge.
Rehabilitació del patrimoni
arquitectònic d'Albesa
Actuacions integrals al nucli antic d’Albesa per valoritzar-ne el patrimoni històric, cultural i natural,
dins el programa 'Viure al poble'. Rehabilitació de la vil·la romana de Romera i de la Torre Sula i condicionament
del turó del Castell dels Moros i del Tossal de cal Montblanc.
Castell i casc antic de l'Albi
Rehabilitació i adequació del Castell de l’Albi perquè esdevingui un equipament sociocultural i un centre
d’interpretació i divulgació arqueològica. El projecte, del programa 'Viure al poble', inclou també obres
de millora al nucli històric per tal de dinamitzar aquesta zona.
©Lluís Marí i Sala
Impacte material
A LLEIDA

Adequació de l'edifici del Casal Riudomenc, recentment adquirit pel Consistori, per convertir-lo
en un auditori que servirà d'espai complementari a l'Epicentre Gaudí, un equipament cultural dedicat
a la difusió i interpretació de l'obra i la figura d'Antoni Gaudí.
Rehabilitació de la Casa-Museu Àngel Guimerà, situada a Cal Ximet, la casa pairal dels Guimerà.
La reforma corregirà els problemes de conservació i accessibilitat de l'edifici i permetrà la renovació
i ampliació del museu per convertir-lo en el principal centre d'estudi i projecció del dramaturg.
Rehabilitació de l'edifici del Convent dels Josepets de les Cases d'Alcanar. La finca, d'estil noucentista,
es convertirà en alberg municipal i en hotel d'entitats, a més de comptar amb espais polivalents
per a diferents usos socials i culturals.
Renovació de carrers i millores en la urbanització i accessibilitat al centre del municipi, una zona on
es concentren un centenar de comerços i el mercat municipal. L'objectiu és dinamitzar el centre comercial
i crear un pol d'atracció de visitants a Deltebre.
Epicentre Gaudí de Riudoms
Adequació de l'auditori del Casal Riudomenc
Desenvolupament local i urbà I Demarcació deTarragona
Nombre de projectes: 42 I Cost: 23,4 milions d’euros I Finançament de la UE: 50%
Rehabilitació de la Casa-Museu
Àngel Guimerà del Vendrell
Convent dels Josepets d'Alcanar
Renovació del centre comercial de Deltebre
Impacte material
A TARRAGONA

Arafa30anys catàleg digital_4-impactematerial

More Related Content

Similar to Arafa30anys catàleg digital_4-impactematerial

Arafa30anys catàleg digital_4-impactematerial