1. 1
Pensem la ciutat que volem fer
El nou POUM de Manresa
Auditori Plana de l’Om, 30 d’octubre de 2012
• Si ens decidim a fer una revisió del POUM és, sobretot, perquè l'anterior ja no pot complir
les seves expectatives. I no pot fer‐ho per dos motius principals:
o Perquè l'escenari econòmic en què fou concebut ha esclatat i les previsions que
s'havien fet per a dur el pla a terme ja no existeixen. És un pla per a unes altres
condicions econòmiques, unes condicions que no tornaran.
o Perquè el marc general també ha canviat. L'activitat urbanística ha de deixar de ser
la font principal de finançament de les hisendes municipals. Aquest fet, que ha
viciat inevitablement l'urbanisme fins ara, obre unes noves expectatives sobre el que
ha de representar el POUM per a una ciutat com Manresa. És cert: la llei d'hisendes
locals no ha canviat, però ho haurà de fer si vol adaptar‐se a la realitat. En qualsevol
cas, no podem confiar en unes fonts d'ingressos que, per molt que ho permeti una
llei, ja no es produiran.
• Hi ha un tercer factor que també reforça la necessitat –no tant de revisar el POUM però sí
de repensar la ciutat: el país inicia una transició nacional que ha de fer emergir totes les
nostres energies, com a persones i com a comunitats, que ha d'obrir noves expectatives de
tota mena. Manresa hi ha de jugar un paper no només compromès sinó també
capdavanter, la qual cosa comporta repensar‐se en el marc d'una Catalunya nova.
• L’orientació estratègica envers la capitalitat pren ara tot el seu sentit, en el marc d’un
escenari de futur on caldrà repensar l’organització administrativa del territori. L’estructura
de la ciutat ha de preveure aquesta possibilitat.
• Engeguem la revisió del POUM amb l’ànim de convocar la societat de Manresa a reflexionar
sobre el seu futur. Moltes de les reflexions que, en aquest sentit, ja es van fer en el passat
han caducat pels canvis profunds que s’han produït al món. Amb la revisió del POUM volem

2. 2
tenir una bona excusa per a repensar‐nos i fer‐ho amb l’obligació de ser pràctics, perquè al
capdavall el POUM obliga a prendre decisions concretes. Ser pràctic no impedeix ser
ambiciós però ajuda a tenir ambicions assolibles.
• Correspon a l’equip de govern impulsar i liderar el procés, marcar els eixos de debat,
suggerir idees de cap a on hem d’anar, però la nostra voluntat és que hi hagi participació de
la ciutadania, per canals formals i per canals informals. Tothom que tingui idees sobre
Manresa ha de poder ser escoltat. I les seves idees han de ser degudament valorades. No es
pot negar que dur la revisió del POUM a bon port seria un èxit de l’Ajuntament i de l’equip
de govern, però seria un èxit secundari, perquè qui hi sortirà guanyant realment serà la
ciutat. Per això, el procés és tan important com el resultat.
• A l’hora de redactar un POUM hi ha la temptació de posar‐se a dibuixar plànols. Els plànols
són essencials i s’han de dibuixar. Com s’ha de fer també una normativa urbanística que
especifiqui requisits, límits, obligacions, drets… De totes maneres, els plànols i les normes
han de tenir un paper derivat: han d’expressar gràficament i normativament els objectius de
ciutat que ens marquem. Per aquest motiu, hem de començar el procés parlant i debatent
sobre propòsits, no pas esmenant plànols.
• De què volem parlar durant el procés del POUM? Volem parlar almenys de cinc grans reptes
estratègics, que són:
1. El model local de desenvolupament.
2. La relació de l’espai urbà amb l’entorn.
3. L’estructura funcional de la ciutat.
4. El futur del centre històric.
5. El rol de capitalitat de Manresa.

3. 3
1. El model local de desenvolupament
• Més que créixer demogràficament o geogràficament, els propers anys ens hem de
preocupar pel desenvolupament de la ciutat; no es tracta de créixer en quantitat, sinó
créixer en qualitat de vida. Això sona estrany en un moment de profunda crisi econòmica i
de tensió en l’estat del benestar. Tanmateix, cal parlar‐ne, probablement perquè la major
qualitat de vida ja no ens vindrà definida pels paràmetres que vam assumir en el període
d’expansió econòmica sinó per altres, més lligats a la quotidianitat i a la cohesió social.
• En qualsevol cas, hem de fixar límits físics a la transformació urbana i hem de comptar que,
de certa població, no hauríem de passar. Manresa ha de ser una ciutat gran, però de
dimensions raonables, a escala humana.

4. 4
o A Manresa li correspon jugar en la lliga de les ciutats motor de Catalunya. Les
projeccions demogràfiques situen Manresa en un ventall de possibilitats que van des
del manteniment de la dimensió actual (Horitzó baix) fins a creixements que la
equipararien amb les actuals Sant Cugat (horitzó mitjà) o Reus(Horitzó alt).
o Aquest marc de creixement no ha d’entrar necessariament en contradicció amb les
previsions de gran creixement contingudes en el pla territorial i en el pla director del
Bages. Considerem aquests plans com a reflexions sobre un possible futur més enllà
de la vigència del nou POUM que proposem.
• Manresa ha de recuperar el seu esperit industrial. Després de decennis de debats sobre les
deslocalitzacions industrials, sobre la substitució “natural” de la indústria pels serveis com a
pauta de desenvolupament… ara ens adonem que perdre la indústria –i perdre l’esperit
industrial– va en detriment de la prosperitat. Hem de reposicionar‐nos. Al capdavall, el
talent va lligat a la producció. Ja s’ha comprovat que la pretensió de quedar‐se els centres
de disseny als països desenvolupats i traslladar els centres de producció als països amb mà
d’obra més barata no funciona. Sense producció, els països desenvolupats no atreuen prou
vocacions professionals en el sector deslocalitzat i perden capacitat de disseny. Per contra,
els països que acullen els centres de producció impulsen la formació en aquell terreny i

5. 5
augmenten les seves capacitats per a dissenyar els productes que fabriquen. Cal revisar,
doncs, una premissa que ens perjudica.
o Pensem que aquest hauria de ser un pla que no propiciés requalificacions de sòl
industrial a residencial. Al contrari, cal mantenir el sòl industrial existent, i a més
millorar‐lo, potenciant les comunicacions existents, ja siguin de transport per
carretera o ferroviàries. En el detall, hauríem de millorar les xarxes de
telecomunicacions i els serveis en els àmbits industrials.
o Ara potser és també l’hora d’estudiar la viabilitat d’una nova estació de mercaderies
al Pont Nou que doni sortida directa a la nostra indústria fins al port de Barcelona.
• Lligat amb la indústria, hi ha el comerç. Si alguna cosa ha caracteritzat històricament una
ciutat ha estat que era el lloc principal d’intercanvi comercial. Això ha fet protagonistes les
ciutats i els ha atorgat el seu rol de capitalitat. S’ha de revitalitzar el centre comercial de la
ciutat, alhora que hem d’integrar el comerç periurbà a la vida ciutadana. Les inversions

6. 6
solen ser benvingudes, però aquelles que volen generar activitats integrades a la ciutat,
encara ho són més.
o Per altra banda el gran comerç, de vegades més perifèric, l’hem d’aprofitar com una
oportunitat. Els visitants de fora de Manresa potser compraran al Decathlon, però
hem d’aconseguir que baixin a prendre el gelat al Passeig.
o Per tal d’estendre i millorar el nostre comerç hem de donar continuïtat als
recorreguts comercials, i lligar‐los també amb altres recorreguts lligats a l’oci i la
natura. Hauríem de saber aprofitar el potencial comercial del nostre centre històric i
lligar‐lo amb l’àmbit comercial més consolidat. El centre històric també hauria de ser
centre comercial, de lleure i de cultura.
o Ens hem de replantejar la relació ara inexistent entre el carrer Guimerà i el Passeig
per una banda i la plaça Sant Domènec i tot el centre històric per l’altra?
• La finalitat d'aquesta revitalització industrial ha de ser doblement doble. És primerament
doble perquè ens interessa incentivar les iniciatives pròpies, però també atreure l’interès
forà. I és segonament doble perquè ens interessa que abasti tant les inversions com el
talent professional.

7. 7
o La ciutat per si mateixa ha de ser un dels atractius per a la nova activitat. Una ciutat
endreçada, amb serveis i oferta d’activitats és també causa d’atracció industrial.
o L’entorn, el paisatge natural i històric de Manresa i el pla de Bages, ha de ser un
atractor singular i complentari d’una ciutat eminentment industrial.

8. 8
2. La relació de l’espai urbà amb l’entorn: la rodalia de Manresa
• Les ciutats necessiten discontinuïtats físiques al seu voltant, que compensin amb aire lliure
la densitat urbana. Manresa les té i les ha de consolidar. I consolidar‐les passa per gestionar‐
les, sigui perquè tenen una activitat agrària de qualitat, sigui perquè representen una oferta
per al lleure ciutadà. En qualsevol cas, cal entendre l’entorn de Manresa com un entorn
actiu, compatible amb determinades activitats i, en ocasions, amb petits assentaments
humans que haurien de poder continuar i assumir un rol més estructurador dels espais
lliures.
o Davant la pregunta de si hem de plantejar‐nos si volem un jardí ben cuidat que
envolti la ciutat o un entorn de producció agroramadera, crec que ni una cosa ni
l’altra. El model hauria de ser l’equilibri d’un entorn rural i natural, amb gent que hi
viu, que hi treballa i que en gaudeix.

9. 9
o La viabilitat de la producció del territori potser implicarà més flexibilitat en la
possibilitat d’ampliació de les explotacions existents. Això pot ser una oportunitat
per posar al dia la relació amb el paisatge i l’entorn de les construccions existents.
Ampliació ha de ser igual a millora del conjunt.
• Tanmateix aquest entorn l’hem d’entendre com indestriable dels recorreguts verds de
l’interior de la mateixa ciutat. Ha d’existir una continuïtat física, real, entre l’interior i la
rodalia, entre les places i el riu, entre el passeig i l’horta, entre el parc i el bosc.
o Es també ara el moment de plantejar‐nos la funcionalitat dels turons. A banda de
millorar‐ne l’accessibilitat i connectar‐los a la xarxa de recorreguts per a vianants,
hauríem de proposar nous continguts per al Puigterrà i el Puigberenguer. Ens hem de
replantejar el seu ús per vincular‐los a l’oci, a l’esport, al coneixement natural i
científic, a l’art...?

10. 10
o El Parc de l’Agulla és una de les nostres joies, però l’hauríem de saber muntar sobre
un collaret més extens de zones verdes, a les quals poder accedir‐hi tot passejant, tot
passejant del centre de la ciutat a la rodalia de Manresa.

11. 11
3. L’estructura funcional de la ciutat
• Manresa ha d’estar ben comunicada. Ho ha d’estar internament i ho ha d’estar
exteriorment. I ho ha d’estar per als diferents modes de transport –des dels que van a peu o
amb bicicleta fins als que utilitzen el transport públic o el vehicle privat. L’ordenació
urbanística de la ciutat facilita o dificulta la mobilitat i, per tant, aquest ha de ser un aspecte
clau del nou POUM.
• Això implica fer‐se preguntes com ara:
o Estem disposats a assumir un projecte de ciutat que defineixi una mobilitat interna
que resulti entenedora?
o Tenim uns nusos d’accés a la ciutat que no funcionen correctament. Volem donar
prioritat a la millora abans que a les noves infraestructures?

12. 12
o Ens atrevirem a donar‐nos a nosaltres mateixos més espai com a vianants? I a on
caminar sigui un plaer i no una cursa d’obstacles?
o Serem tots prou generosos per renunciar a petites comoditats personals en bé de la
qualitat de vida de tots plegats?
o Apostarem per l’autobús i li cedirem l’espai que realment necessita?
o Ara és també el moment de plantejar el canvi de la façana interior de la ciutat. La
carretera de Vic potser ja és hora que esdevingui una avinguda més que una
carretera.

13. 13
o Assumirem els canvis que tot això suposi?
Cal dir també que no cal canviar‐ho tot d’un dia per l’altre, podem establir un calendari de
tal manera que les millores siguin progressives i assumibles, tant socialment com
econòmica. Però en tot cas la ciutat ha de poder començar a ser millor l’endemà de
l’aprovació del nou pla.
• Manresa ha de comptar amb els equipaments educatius, sanitaris, socials, culturals… que
siguin adequats per a satisfer les seves necessitats reals. En aquest àmbit, s’ha viscut amb
la idea que, com més, millor. Aquesta idea ja no s’aguanta. Hem de tenir aquells que
responguin a les necessitats reals i han de comptar amb garanties de finançament i
manteniment. Caldrà major imaginació i major rigor a l’hora de triar‐los i gestionar‐los.
o Segurament no seran anys de nous grans equipaments, però si que ens hem de
centrar en la millora dels existents. Ara és el moment també de replantejar‐nos, per
exemple, els futurs usos del Palau Firal.

14. 14
4. El futur del centre històric
• El barri vell de Manresa representa els nostres orígens. No pot quedar descavalcat del
nostre futur. I en quedaria si el veiéssim com un ròssec que hem d'assumir perquè no hi ha
altre remei. Ben altrament, aquest POUM ens ha d'ajudar a reinstaurar una perspectiva al
barri vell que ajudi a superar els seus hàndicaps: l'abundància d'habitatges buits o
degradats, l'envelliment o l'aïllament de la població que hi viu, el risc de guetificació... El
barri vell s'ha de transformar en el centre històric, amb una millora de la seva qualitat
urbana, amb l'estímul de la presència de comerç i de professionals, amb la implantació
d’equipaments ben triats i amb una recuperació que li generi atractiu turístic i cultural. Això
no es pot fer d'un dia per l'altre, però es pot fer amb els calendaris que la gestió urbanística,
la disponibilitat econòmica i la involucració dels veïns permetin. L'important és definir‐ne
els horitzons. Hem de dur vida al centre.

15. 15
o Ens cal un horitzó possible i ambiciós alhora per assolir aquests objectius per al barri
vell. Aquesta fita pot ser l’efemèride ignasiana del 2022. D’aquí a deu anys el centre
històric ha de fer goig 500 anys després d’enlluernar Sant Ignasi.
o Podem recuperar alguns edificis del centre per portar‐hi petits equipaments, pensem
en St Francesc, la fàbrica Balcells, l’Anònima, l’entorn de la Seu, els darreres de
l’Ajuntament...

16. 16
o En un horitzó a més llarg termini hem de permetre i fomentar la millora dels edificis,
la diversitat en els tipus d’habitatges que facin el barri atractiu per a tots els
manresans.

17. 17
5. El rol de capitalitat de Manresa
La capitalitat de Manresa ha de considerar‐se a diferents escales.
• Hi ha una capitalitat immediata, pròxima, sobre els municipis veïns, amb els quals es
comparteixen sovint problemes i amb els quals convindria també compartir solucions.
o Hem de parlar amb Sant Joan per veure com resolem el Parc del Cardener, però
també com resolem la relació entre les dues ciutats a través dels recorreguts de
vianants i de transport públic.
o Cal reconsiderar la relació Manresa‐L’Agulla‐Pineda‐Santpedor, potser a través d’un
recorregut cívic.
o Potser hem de plantejar un nus del Guix que ens permeti entendre que els polígons
de St Fruitós són una continuïtat urbana de Manresa.

18. 18
• Hi ha una capitalitat que va més enllà, més territorial, lligada a l’oferta comercial i la
prestació de serveis.
o Sigui per la sanitat o pel teatre Manresa ha de ser capital més enllà de la comarca.
• Hi ha, finalment, una capitalitat que es tradueix a ser un node actiu i reconegut en la xarxa
catalana de ciutats: el fet de ser cruïlla –i una cruïlla d’eixos europeus– sempre ha estat un
avantatge, però cal saber‐lo jugar.
o Hem de saber posar en relació els eixos del Cardener‐Llobregat, Transversal i
Diagonal.

19. 19
Comencem a fer ciutat
• Com pot comprovar‐se, bona part de les qüestions que hem d’abordar podrien qualificar‐se
d’accions d’endreçar. I aquest és, probablement, l’eix central de la revisió del POUM: com
podem endreçar la ciutat perquè ofereixi qualitat de vida i oportunitats als seus ciutadans i
pugui inserir‐se en la dinàmica cultural, social i econòmica de Catalunya i d’Europa.
• I això ho haurem de fer tenint en compte sempre tres criteris fonamentals, irrenunciables: la
sostenibilitat, l'eficiència i el sentit social. Valors fonamentals per al nostre
desenvolupament com a ciutat.
o Haurem de dissenyar un POUM que sigui ambientalment respectuós, tant Manresa
endins com Manresa enfora.
o Haurem de dissenyar un POUM amb visió d'eficiència, que permeti l'aprofitament
temporal d'espais sense ús, que faciliti la polivalència de determinats espais,
equipaments i instal∙lacions.
o Haurem de dissenyar un POUM que pugui executar‐se de manera modular, és a dir,
que hi hagi actuacions que puguin fer‐se a petita escala, com un avanç d’una
actuació major, de manera que ja es resolguin problemes sense haver d’esperar
solucions més definitives però més costoses.
o Haurem de dissenyar un POUM que s'impregni d'un sentit social, que tot allò que
contempli s'hagi inclòs pensant en la qualitat de vida i la prosperitat de la gent que
viu a la ciutat.
• Aquest és el repte que tenim: com som capaços de fer un urbanisme adaptat als temps i a
una manera renovada d’entendre el rol de les ciutats. Aquest és el repte que oferim al

20. 20
conjunt de la societat. L’Ajuntament té l’obligació i està disposat a liderar‐lo, però confia en
la implicació i les aportacions de tothom.
• Hem de tenir la disposició necessària per a tractar aquestes qüestions amb gosadia i
responsabilitat simultànies. Amb ganes d’innovar, d’obrir camí. Comptem ja amb l’equip de
tècnics que sabrà traduir les nostres conclusions en propostes urbanístiques formals i que
ens podrà assessorar i aconsellar quan topem amb disjuntives. De totes maneres, la primera
fase és que reflexionem conjuntament, que repensem la ciutat i que acordem què volem
fer.
• AVUI COMENCEM A ENDREÇAR MANRESA