L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
Caracteristiques gerenals de l'art grec, pròpies de l'arquitectura grega i els diferents ordres i l'analisi de les obres com el Partenó, l' Erècteon, el Temple de Atena Nike, el Teatre d' Epidaure i l' Altar de Zeus a Pèrgam
Explicació per part de l'alumnat de 1r B de l'escola Baltasar Rull Villar d'Onda als companys d'Infantil d'alguns dels deus egipcis per ajudar-los al seu projecte d'Egipte.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
Ritu religiós més que espectacle profà
Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dionís (del vi)
Inicialment es feien dues úniques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES
En honor al deu es cantaven dos cors un de caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de jovial(coms)
Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen tragèdia i comèdia)
Gèneres: tragèdia i comèdia
L'Arquitectura Grega: característiques i obresTania Ramirez
Caracteristiques gerenals de l'art grec, pròpies de l'arquitectura grega i els diferents ordres i l'analisi de les obres com el Partenó, l' Erècteon, el Temple de Atena Nike, el Teatre d' Epidaure i l' Altar de Zeus a Pèrgam
Explicació per part de l'alumnat de 1r B de l'escola Baltasar Rull Villar d'Onda als companys d'Infantil d'alguns dels deus egipcis per ajudar-los al seu projecte d'Egipte.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
Ritu religiós més que espectacle profà
Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dionís (del vi)
Inicialment es feien dues úniques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES
En honor al deu es cantaven dos cors un de caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de jovial(coms)
Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen tragèdia i comèdia)
Gèneres: tragèdia i comèdia
2. Presentació del déu.
Nom en llatí i en grec.
Atributs.
Mites.
Bibliografia i webgrafia.
3. En la mitologia grega, Posidó era el déu dels
oceans.
Es traslladava amb una quàdriga impulsada per
dofins.
Té el seu equivalent en la mitologia romana com
el déu Neptú.
Chariot of Font de Neptú, 1563-
Poseidon, Museu 1567, Piazza Nettuno.
4. Posidó en llatí és anomenat Neptunum Posidon.
Posidó en grec és anomenat Ποσειδώνας.
5. Posidó té diferents atributs amb els quals se‟l
representa, normalment el trident.
També pot ser representat per un pegàs, ja que
segons el mite, el fill que va tenir amb Medusa es
deia així.
Trident. Pegàs.
6. Zeus, Posidó i Hades van decidir a sorts qui es
quedava amb el senyoriu del cel, el mar i el món
subterrani. A Zeus va tocar-li el cel, a Hades el
món subterrani i a Posidó el mar.
Zeus, Oricoli, Museu Pío-
Clementino.
Posidó. Museu
Arqueològic Hades. Museu
Nacional d’Atenes. Nacional Romà.
7. Posidó, igual que el seu germà Zeus, es va posar a
construir el seu palau submarí.
Palau de Posidó.
8. Va festejar a la Nereida Tetis, però quan aquesta li
va dir que qualsevol fill nascut d‟ella seria més
important que el propi pare, Posidó va deixar-la i li
va permetre casar-se amb un mortal anomenat
Peleu.
Tetis.
9. Amfitrite, un altra Nereida a la qual que es va
acostar a continuació,li va donar tres fills:
Tritó, Rode i Bentesicime.
Anfítrite Anfitrite i Posidó.
(1866), per François
Théodor.
10. Posidó va pretendre la possessió de l'Àtica clavant
el seu trident a l'Acròpolis d'Atenes, on
immediatament va brollar un pou d'aigua marina.
Temple de Posidó al cap Acròpolis d‟Atenes
Súnion, el punt més alt de (447-432 a. C.).
l‟Àtica.
11. Durant el regnat de Cècrops, Atena va voler
també prendre possessió de l'Àtica d'una manera
més afable, plantant una olivera al costat del
pou. Posidó, furiós, la va desafiar a un combat.
Posidó i Atena. Museu
Cabinet des Frontó del
Medailles, Paris, França. Parthenón. Atena i
Posidó.
12. Atena hauria acceptat si no s„hi hagués interposat
Zeus, qui els va ordenar que sotmetessin la
disputa al mateix temple d‟Atena. Van decidir
portar a Posidó i Atena allà per decidir qui posseïa
l‟Àtica, i per majoria de vots, va guanyar Atena.
Temple d‟Atena.
Estàtua grega d‟Atena.
Còpia del s. I. (s.V aC).
13. Posidó va enviar onades gegantines perquè
inundés la Plana Triasiana, on es trobava
Atenes, la ciutat d'Atenea, matant a quasi tots els
habitants.
Ciutat d‟Atenes.
14. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va
començar quan Posidó va veure a
la Nereida Amfitrite ballar a l'illa de Naxos. Posidó
es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni
però ella li va respondre que no.
Nicolas Poussin (1594-
1665) ; “El triunfo de Illa de Naxos.
Neptuno y Anfitrite”
15. Amfitrite es va amagar a la serralada de
l'Atles però un dofí la va trobar i la va convèncer
perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va
crear la constel·lació del Dofí.
Posidò i el seu dofí. Constel·lació del dofí.
