5. ACRÒPOLIS La paraula A cròpolis prové del grec akrópolis (d' akros , situat a dalt de tot, i polis , ciutat) i literalment significa "ciutat alta” on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants. Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació. El mot acropòli , tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem etc,)
6. PARTENÓ El Partenó és el temple més gran de l'Acròpolis. El nom és degut que era consagrat a Athena Parthenos, 'Atena verge', tal com a vegades s'invocava Atena perquè sempre va rebutjar el matrimoni i qualsevol unió sexual.
7.
8. L'Àgora també era el lloc de reunió dels ciutadans; hi anaven a conversar i a escoltar els oradors.
9.
10. ELS JOCS OLIMPICS DE GRECIA Els Jocs Olímpics de l'antigor, anomenats amb el nom d'"Olímpics" per celebrar-se a la ciutat d'Olímpia, van ser festes religioses, culturals i esportives celebrades a l'antiga Grècia (776 aC - 392 aC) en honor als déus majors. En ells participaven els atletes, que havien de ser ciutadans i homes, i que s'entrenaven durant anys als gimnàs.
11.
12.
13. Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno)
14. Hefest: fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania (identifit amb el romà Vulcà).
15. Atenea: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la inteligència (identificada amb la romana Minerva).
16. Posidó: germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).
17.
18. Àrtemis : filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça
19. Afrodita : deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma mari
24. Zeus també li va donar una caixa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors (segons el mite original, era una gerra). Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la caixa.
25. Quan Epimeteu va veure Pandora, se n'enamorà i al cap d'un temps s'hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la caixa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra.
26.
27. Els mals que van eixir de la caixa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
28. D'aquesta llegenda se'n deriva la frase feta obrir la caixa de Pandora, que significa fer un acte impulsiu i irreflexiu que després comporta molts problemes, entrebancs o complicacions.
![GRÈCIA ANTIGA ,[object Object]](https://image.slidesharecdn.com/marcbrunomiquelmiguel1rd-110606123632-phpapp01/85/marc-bruno-miquelmiguel-1rd-1-320.jpg)
