El documento habla sobre la Quimera de la mitología griega, un monstruo con tres cabezas y cola de serpiente que aterrorizaba Asia Menor. También menciona la historia de cómo Belerofonte la mató usando un lanza envenenada de plomo. Luego discute diferentes reinterpretaciones modernas de la Quimera, incluyendo una versión Pokémon y representaciones de la Quimera con características defensivas, amorosas o experimentales en diferentes ramas musicales.
Pegaso era un caballo alado blanco o negro en la mitología griega, nacido de la sangre de Medusa cortada por Perseo. Podía volar gracias a sus alas, aunque Perseo no lo montó, y fue el primer caballo entre los dioses. Belerofonte usó a Pegaso para vencer a las amazonas.
Los sátiros eran criaturas mitológicas griegas representadas como mitad hombre y mitad macho cabrío. Solían acompañar al dios Dioniso y encarnaban la fuerza vital de la naturaleza. Los sátiros más jóvenes se llamaban satyrisci y los mayores silenos. Los romanos los confundían con los faunos. Representaban la impulsividad y la lujuria a través de su amor por la danza, el vino y la persecución de ninfas.
El Ave Fénix es un ave mitológica que según la leyenda es capaz de renacer de sus propias cenizas tras morir. Representa conceptos como la muerte, la resurrección, la inmortalidad y el sol. Existen diferentes versiones de la leyenda en diversas culturas como Egipto, Grecia, China e India, donde el Ave Fénix adquiere nombres y significados diferentes pero mantiene su capacidad de renacer de la muerte.
El documento habla sobre la Quimera de la mitología griega, un monstruo con tres cabezas y cola de serpiente que aterrorizaba Asia Menor. También menciona la historia de cómo Belerofonte la mató usando un lanza envenenada de plomo. Luego discute diferentes reinterpretaciones modernas de la Quimera, incluyendo una versión Pokémon y representaciones de la Quimera con características defensivas, amorosas o experimentales en diferentes ramas musicales.
Pegaso era un caballo alado blanco o negro en la mitología griega, nacido de la sangre de Medusa cortada por Perseo. Podía volar gracias a sus alas, aunque Perseo no lo montó, y fue el primer caballo entre los dioses. Belerofonte usó a Pegaso para vencer a las amazonas.
Los sátiros eran criaturas mitológicas griegas representadas como mitad hombre y mitad macho cabrío. Solían acompañar al dios Dioniso y encarnaban la fuerza vital de la naturaleza. Los sátiros más jóvenes se llamaban satyrisci y los mayores silenos. Los romanos los confundían con los faunos. Representaban la impulsividad y la lujuria a través de su amor por la danza, el vino y la persecución de ninfas.
El Ave Fénix es un ave mitológica que según la leyenda es capaz de renacer de sus propias cenizas tras morir. Representa conceptos como la muerte, la resurrección, la inmortalidad y el sol. Existen diferentes versiones de la leyenda en diversas culturas como Egipto, Grecia, China e India, donde el Ave Fénix adquiere nombres y significados diferentes pero mantiene su capacidad de renacer de la muerte.
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
Aquesta presentació ha estat realitzada pels alumnes de 5è A de l'escola Sagrada Família de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'història"
• El centaure és un ser amb cos de cavall i el tors, braços i cap d'home.
• Habita en equilibri amb la naturalesa, així que només caça el que necessita per a viure i si tala un arbre, planta un altre.Solen ser trobats en prats, clars i boscos de fulla caduca. Són molt sociables amb altres espècies del bosc. Són coneguts per les seues habilitats amb la llança i amb l'arc, encara que també poden usar garrots i escuts a l'hora de la lluita.
• És famosa la seua afició pel vi, que els tranforma en sers desagradables i quelcom toscos, inclús agressius.
• Són fills de Ixión i d'un núvol amb forma d'Hera anomenat Nefole.
• . Una de les llegendes de la mitologia grec compte que el primer centaure va ser Quiró. Quiró era un titá que va entrar en guerra amb els jóvens déus l'Olimp, però va perdre.Com a castic, Apol•lo, el déu de la llum i la raó, el va convertir en mitat home i mitat cavall. En esta llegenda es narra com va ser ferit per una fletxa verinosa, i després d'un temps d'agonia va renunciar a la seua immortalitat.Quiró va cedir la seua immortalitat a Prometeu, un altre titá. Zeus, com agraiment per aquest gest que va tindre Quiró, va dibuixar la forma de centaure en una constel•lació i li va donar el nom de Sagitari.
• Alguns centaures coneguts són: Quiró, Folos.
• Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.
• L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia)
Ja sé que hi han moltes faltes! És d'una pàgina valenciana.
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
Aquesta presentació ha estat realitzada pels alumnes de 5è A de l'escola Sagrada Família de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'història"
• El centaure és un ser amb cos de cavall i el tors, braços i cap d'home.
• Habita en equilibri amb la naturalesa, així que només caça el que necessita per a viure i si tala un arbre, planta un altre.Solen ser trobats en prats, clars i boscos de fulla caduca. Són molt sociables amb altres espècies del bosc. Són coneguts per les seues habilitats amb la llança i amb l'arc, encara que també poden usar garrots i escuts a l'hora de la lluita.
• És famosa la seua afició pel vi, que els tranforma en sers desagradables i quelcom toscos, inclús agressius.
• Són fills de Ixión i d'un núvol amb forma d'Hera anomenat Nefole.
• . Una de les llegendes de la mitologia grec compte que el primer centaure va ser Quiró. Quiró era un titá que va entrar en guerra amb els jóvens déus l'Olimp, però va perdre.Com a castic, Apol•lo, el déu de la llum i la raó, el va convertir en mitat home i mitat cavall. En esta llegenda es narra com va ser ferit per una fletxa verinosa, i després d'un temps d'agonia va renunciar a la seua immortalitat.Quiró va cedir la seua immortalitat a Prometeu, un altre titá. Zeus, com agraiment per aquest gest que va tindre Quiró, va dibuixar la forma de centaure en una constel•lació i li va donar el nom de Sagitari.
• Alguns centaures coneguts són: Quiró, Folos.
• Normalment en la mitologia només apareixen centaures mascle, però en alguna ocasió es parla de centaures femella: les Centauresses.
• L’origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d’un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia)
Ja sé que hi han moltes faltes! És d'una pàgina valenciana.
2. SÀTIRS
Qui era?
• Els sàtirs eren criatures de la mitologia grega, on
acompanyaven al deu Pa i Dionís.
• Són representats de varies formes. La forma més comú en
la que estan representats és d’una criatura mig humà mig
carner, (que és una ovella domèstica) amb orelles
punxegudes i banyes al cap.
• Solen tenir una abundant cabellera i un nas xato , amb cua
de cabra. Sovint porten pells d’animal, sobretot de pantera
• Els romans, a les seves representacions, confundien els
sàtirs amb els faunes. Aquesta confusió encara ha perdurat
fins a les obres d’art contemporani .
3.
4. SÀTIRS
On vivien?
• En general, els sàtirs vivien als boscos. Són
criatures pròpies de les muntanyes.
5. SÀTIRS
Mite
• Segons les llegendes ,els sàtirs formaven part del
seguici de Dionís, Déu del vi i la fertilitat agrícola, i
descobridor del vi.
Quan Dionís va voler donar a conèixer l'embriagadora
beguda va recórrer les viles i pobles acompanyat
pel seu seguici, format per sàtirs, centaures
i algunes nimfes seduïdes per la música i el vi.
Els pastors i ramaders temien l'arribada de
els sàtirs, ja que les seves festes espantaven a
els ramats i als animals domèstics
de la zona.
6. SÀTIRS
Quadre
• El quadre que hi ha a continuació, s’anomena
“Diana y sus ninfas sorprendidas por satiros”.
Apareix Diana, deessa de la caça, descansant
amb la seva cort de nimfes en un bosc, i és
atacada per un grup de sàtirs. El seu autor és
Pedro Pablo Ruben.