Sessió informativa organitzada pel Servei d’Avaluació Ambiental de Projectes i el Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 2015
Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
Presentació de Jordi Solina (Servei de Projectes. Subdirecció General d’Avaluació Ambiental) que va tenir lloc en el marc de la jornada "Eines de suport per a l'avaluació ambiental de parcs eòlics" el 15/10/2013 i organitzada per la Direcció general de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire (resum)mireiasegui
A summary of the Improvement air quality plan of Catalonia (2015-2020) by the Generalitat de Catalunya.
Un resum del ´Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de Catalunya (2015-2020), de la mà de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
More Related Content
Similar to Taller sobre un Sistema de Bancs de Conservació de la Natura a Catalunya
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
9. L’avaluació d’impacte ambiental
Impacte residual
Mesures preventives
Mesures minimitzadores
Mesures correctores
Impacte d’un projecte
Impacte potencial inicial
Annex VI. Llei 21/2013:
“pérdidas o
alteraciones de los
valores naturales de
carácter permanente,
cuantificadas en
número, superficie,
calidad, estructura y
función, que no
pueden ser evitadas ni
reparadas, una vez
aplicadas in situ todas
las posibles medidas
de prevención y
corrección” .
11. Adaptat de: PricewaterhouseCoopers, 2010. Biodiversity offsets and the
mitigation hierarchy: a review of current application in the banking sector.
Contrarestar
Compensar
Rescatar
(relocalització, translocalització)
Corregir
Reduir, moderar, minimitzar
Evitar
Guany net de biodiversitat
Impacte i projecte NO viables
Jerarquia de mitigació
12. Mesures compensatòries
Definició:
Art.5. Llei 21/2013: “medidas específicas incluidas en un plan o proyecto,
que tienen por objeto compensar, lo más exactamente posible, su
impacto negativo sobre la especie o el hábitat afectado”.
Compensació
No
Compensació
No pèrdua
Neta
(Estàndards
BBOP)
Guany net
(Estàndards
BBOP)
Compliment parcial de la
compensació amb els
estàndards de BBOP
Alguna inversió en
conservació, però no
quantificades per
compensar l’impacte
Font: BBOP Standard.
Gradient de compensació:
13. Objectiu: Pèrdua neta 0 (o guany net)
Quan:
Impactes sobre la
biodiversitat causats per un
projecte, pla o programa
≤
Mesures per evitar, minimitzar,
restaurar [al lloc del projecte] i
finalment compensar els
impactes residuals
De manera que les pèrdues de biodiversitat desapareixen
completament.
Mesures compensatòries
15. (transposició RD 1997/1995)
Art. 6
3. Cualquier plan o proyecto que (...) pueda afectar de forma apreciable a
los citados lugares [XN2000] (...) se someterá a una adecuada
evaluación de sus repercusiones en el lugar, teniendo en cuenta los
objetivos de conservación de dicho lugar.
4. Si, a pesar de las conclusiones negativas de la evaluación de las
repercusiones sobre el lugar y a falta de soluciones alternativas,
debiera realizarse un plan o proyecto por razones imperiosas de
interés público de primer orden, incluidas razones de índole social o
económica, el Estado miembro tomará cuantas medidas
compensatorias sean necesarias para garantizar que la coherencia
global de Natura 2000 quede protegida.
Marc legal per a impactes a xarxa Natura 2000
Directiva 92/43/CEE hàbitats:
Situació actual de la compensació
d’impactes a l’Estat Espanyol
16. ANEXO VI Estudio de impacto ambiental y criterios técnicos
1. Contenido:
Establecimiento de medidas preventivas, correctoras y compensatorias para
reducir, eliminar o compensar los efectos ambientales significativos.
Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental:
Situació actual de la compensació
d’impactes a l’Estat Espanyol
Marc legal per a impactes fora de xarxa Natura 2000
17. ANEXO VI Estudio de impacto ambiental y criterios técnicos
6. Propuesta de medidas preventivas, correctoras y compensatorias. Se
indicarán las medidas previstas para prevenir, reducir, eliminar o compensar
los efectos ambientales negativos significativos, de las distintas alternativas del
proyecto. Con este fin: Se describirán las medidas adecuadas para prevenir,
atenuar o suprimir los efectos ambientales negativos de la actividad, tanto en lo
referente a su diseño y ubicación, como en cuanto a los procedimientos de
anticontaminación, depuración, y dispositivos genéricos de protección del
medio ambiente. En defecto de las anteriores medidas, aquellas otras
dirigidas a compensar dichos efectos, a ser posible con acciones de
restauración, o de la misma naturaleza y efecto contrario al de la acción
emprendida. El presupuesto del proyecto incluirá estas medidas con el
mismo nivel de detalle que el resto del proyecto, en un apartado
específico, que se incorporará al estudio de impacto ambiental.
Llei 21/2013 d’Avaluació Ambiental:
Situació actual de la compensació
d’impactes a l’Estat Espanyol
Marc legal per a impactes fora de xarxa Natura 2000
18. Exemple: Regadius Segarra- Garrigues
Lloguer de propietats per a
guarets
Sisó (Tetrax tetrax)
Situació actual de la compensació
d’impactes a l’Estat Espanyol
• Aplicació de mesures compensatòries per a impactes a xarxa Natura 2000.
• Altres compensacions puntuals de projectes.
19. • Aplicació de mesures compensatòries per a impactes a xarxa Natura 2000.
• Altres compensacions puntuals de projectes.
• Fora xarxa Natura 2000, els impactes sobre hàbitats i espècies d’interès no
es compensen si no en casos excepcionals.
• En tot el territori, els impactes en hàbitats o espècies que no siguin d’interès
comunitari no es compensen.
• A Catalunya un 4’7% de DIA tenen mesures compensatòries (6’25%
mitjana estatal; 8’1-15’9% en CCAA més elevades).
• A l’Estat Espanyol, menys del 33% de les DIAs entre 2006-2007 contenen
alguna mesura compensatòria.
Font: Adaptat de Carrasco et al. 2013; Villarroya 2012.
Tendència a l’Estat Espanyol contrària a les recomanacions de la CE i a la
resta del món (no pèrdua neta i compensacions generalitzades).
Situació actual de la compensació
d’impactes a l’Estat Espanyol
21. Límits:
Àrees naturals
protegides
Tot el territori
Hàbitats
d’interès
comunitari
Hàbitats naturals o seminaturals
rellevants a nivell regional
Serveis ecosistèmics
Ampliació de l’abast:
Els impactes crítics no es poden compensar
ja que motivarien la no viabilitat del projecte
(excepte projectes d’interès públic de primer
ordre)
Impuls de la compensació d’impactes
Catalunya
2013 - Bases per a l’aplicació de mesures compensatòries a l’avaluació
ambiental de projectes a Catalunya
22. Es preveu l’aplicació de mesures compensatòries per impactes
residuals a tots els projectes sotmesos a avaluació ambiental,
amb l’objectiu de pèrdua neta 0 o guany net.
Impuls de la compensació d’impactes
Catalunya
En procés – Elaboració de la nova Llei catalana d’avaluació d’impacte
ambiental
23. Estat Espanyol
Impuls de la compensació d’impactes
Llei 21/2013: Definició i marc base dels Bancs de Conservació de la Natura
“mecanismo voluntario que permite compensar, reparar o restaurar
las pérdidas netas de valores naturales, que serán objeto de
desarrollo reglamentario por el Ministerio de Agricultura, Alimentación
y Medio Ambiente "
De 2014 fins ara:
5 Esborranys de Reglament de
regulació dels Bancs de conservació
24. Impuls de la compensació d’impactes
Catalunya
2014 - Estudi de Base per a la Implementació d’un Sistema de Bancs de
Conservació de la Natura a Catalunya
2015 - Estudi de concreció: criteris tècnics i metodologia de càlcul de crèdits
de biodiversitat (en desenvolupament)
Participació al grup de treball del MAGRAMA per l’esborrany de Reglament de
Bancs de Conservació i seguiment posterior.
Incorporació de la Generalitat de Catalunya al BBOP (Business & Biodiversity
Offseting Program).
Contactes amb experiències internacionals. França.
Panell d’agents socials
– Creació del sistema de bancs de conservació català
26. Els tallers del 16, 17 i 22 de setembre
• Objectiu: Copsar l’opinió de les deferents entitats sobre la
potencialitat de dels bancs de conservació a Catalunya.
• Lloc: Al Departament de Territori i Sostenibilitat, Avda.
Diagonal 523‐525 de Barcelona. Sala de Correus, planta baixa
dies 16 i 22 / Sala Gran 9ª planta dia 17
• Convidats: Tres perfils diferents (Món rural i propietaris de
terres, Medi Ambient i biodiversitat, Infraestructures).
• Durada: De 10 a 13:30 del matí.
• Dinàmica: Ronda de posicionaments inicials, debat en grups i
plenari per contrastar els posicionaments.
29. Què és un banc de conservació?
Els bancs de conservació representen una mitigació en espècie
(terrenys) fora del lloc on es genera un impacte, i mitigant en
un mateix lloc (el banc de conservació de la natura) diversos
projectes, amb impactes equivalents, executats en diferents
llocs dins l’àmbit territorial d’un determinat banc.
El banc de conservació incrementa en gran manera
l’expectativa d’èxit de la mitigació dels impactes d’un
nombre reduït de terrenys grans, localitzats estratègicament i
idealment seleccionats pel seu elevat valor natural.
34. Criteris generals: Bones pràctiques internacionals
1. Assolir la No pèrdua neta (NPN) o guany de biodiversitat.
2. Adicionalitat.
Assolir resultats de conservació complementaris.
3. Jerarquia de mitigació.
4. Límits de la compensació.
5. Planificació en el context del paisatge [regional].
6. Participació i transparència.
Implicar Agents socials en el disseny i la implementació. Facilitar informació clara:
avaluació i resultats
7. Equitat (social i ambiental).
8. Durada equivalent als impactes del projecte (preferiblement en
perpetuïtat). Garantia i anticipació del banc.
Planificació amb seguretat, i posada en marxa per endavant, per assolir els objectius amb
durada equivalent als impactes.
9. Criteris científics contrastats i coneixement tradicional. Adaptabilitat.
Fonts: Universal Principles of Compensatory Mitigation: http://mitigationbanking.org/ / Estàndards
BBOP de compensació de biodiversitat http://bbop.forest‐trends.org/pages/guidelines
35. Crèdits intercanviables per unitats d’impacte residual:
- per tipus d’hàbitats i espècies impactades
- dins de l’àrea de distribució natural de l’espècie
- dins la mateixa unitat biogeogràfica
Absent Desfavorable Intermedi Favorable
Càlcul d’unitats: crèdits / impactes
Crèdits de conservació Unitats d’impacte
• Hectàrees del banc.
• Estat de conservació de l’hàbitat
o espècie
• Millora que es produeix en
l’estat de conservació
• Evitar o corregir pressions,
amenaces o factors de risc
• Hectàrees de terreny
afectades
• Tipus hàbitat o espècies
afectades (Corredor ecològic,
Xarxa Natura 2000, espècie
amenaçada, etc.)
• Distància de la zona d’impacte
al Banc Conservació
Hàbitat o espècie
36. Oportunitats
per a la conservació de la BIODIVERSITAT
• Contribueix a la reducció de l’acumulació d’impactes en el medi
ambient.
• Incentiva la conservació: flexibilitat, eficiència i eficàcia.
• Aporta certesa d’un guany mesurable de biodiversitat, redueixen els
riscos i preveuen les responsabilitats ambientals dels impactes a
compensar.
• S’executa la conservació prèviament a l’impacte.
• Es fomenten els projectes de conservació en propietat privada.
37. Oportunitats
pels PROPIETARIS DE LES TERRES
• Millora de l’estat de conservació de les finques i de l’entorn rural.
• Recuperació d’activitat rural necessària per als objectius del banc:
pastures, segues, règims de maneig...
• Possibilitat d’obtenir rendiments econòmics per les millores assolides
en biodiversitat.
• Mecanisme que permet aplicar de manera pràctica el concepte de
serveis ambientals i ecosistèmics.
• Oportunitat en la diversificació d’activitats econòmiques rurals.
38. Oportunitats
per les ENTITATS AMBIENTALS
• Foment d’empreses i agents especialitzats en conservació i
compensació d’impactes.
• Oportunitats professionals
• Assessorament a promotors de projectes
• Assessorament a propietaris de terres
• Elaboració de plans de gestió
• Execució de plans de gestió
• Seguiment
• Control
• Compartir l’experiència de les entitats de custòdia en el foment de la
biodiversitat en la propietat privada.
• Possibilitat de rendibilitzar econòmicament les millores ecològiques
assolides per les entitats de custòdia, en bancs de conservació.
39. Oportunitats
per als PROMOTORS DE PROJECTES
• Els bancs de conservació faciliten la trobada d’espais per a compensar.
• Facilitats a l’hora d’executar les compensacions.
• Certesa del cost d’execució.
• Garantia de l’assoliment de les millores (en tractar‐se de compensacions
prèvies als impactes).
• Garantia de compensacions justes i proporcionals.
• Apropament cap a l’objectiu de balanç cero entre impactes i beneficis
ambientals.
• Donar visibilitat a les bones pràctiques ambientals i la responsabilitat
social corporativa.
57. I. Sistema de bancs enfocat a la compensació de tots els impactes residuals (pèrdua
neta 0 o guany):
– Millora de la matriu, més enllà dels espais protegits
– Espècies amenaçades i hàbitats naturals i seminaturals
– Serveis ecosistèmics*.
II. Veritable millora respecte la situació sense bancs
– Evitar solapaments amb obligacions adquirides: adicionalitat és clau.
– Maximitzar el guany mitjançant una planificació de les millors àrees per a la
creació de bancs, o la definició d’objectius concrets per àrees prioritàries*.
III. Disseny d’un sistema que engresqui i fomenti la creació de bancs de conservació:
– Un sistema de bancs senzill, fàcil i per tant atractiu a l’oferta i demanda.
– Establiment de mercats de crèdits i eines de foment d’oferta i demanda (web
propi*), que facilitin el contacte entre compradors i venedors de crèdits.
– Possibilitat de bescanviar crèdits de conservació abans de l’execució del pla de
gestió*.
Criteris propis de Catalunya / 1* En estudi
58. IV. Foment de la participació ciutadana i dels agents socials en la definició del sistema de
bancs i en la tramitació, gestió i seguiment dels bancs.
V. Possibilitat de crear de Bancs també en sòls públics*. Atès que hi ha sòl amb valor
natural de propietat pública, contemplar la possibilitat de que les administracions
promoguin bancs de conservació (proves pilot, projectes exemplaritzants, bancs
municipals en terreny patrimonial...).
VI. Garanties de l’adequada compensació mitjançant la DIA: incorporació clara de les
mesures compensatòries i els criteris d’equivalència i tipus d’hàbitats a la DIA*
Criteris propis de Catalunya / 2* En estudi
*
*
59. Propers passos, 2015‐2016...
a. Completar aspectes tècnics del sistema: estat de conservació, càlcul de crèdits i
unitats d’impacte residual.
b. Establir els procediments administratius: tramitació, aprovació i registre, fons i
sistemes d’intercanvi de crèdits, acreditació d’entitats supervisores.
c. Organització d’una jornada tècnica sobre “Mesures compensatòries i Bancs de
Conservació”.
d. Preparació d’informació i assessorament sobre Bancs de Conservació per als
agents implicats i la ciutadania.
e. Aprofitar les relacions internacionals (BBOP, França...) per a l’aprenentatge i l’ajust
del sistema i els seus procediments.
f. Seguiment de la tramitació del reglament estatal de Bancs de Conservació.
g. Desenvolupar una prova pilot .
h. …
i. Participació pública durant el procés .
Normativa de regulació dels
Bancs de Conservació