1. AÏDA SÁNCHEZ ALONSO
A tocar del camí de Can Masarnau, al
costat d’Igualada, el Guim Llacuna i el
Joan Albert Serena conreen les verdu-
res que després formaran part de les
cistelles de l’Horta Lliure. La coliflor,
el bròquil o els espinacs que s’utilitzen
al menjador de l’escola Ramon Castell-
tort, l’Ecoxarxa Anoia, la cooperativa
de consum Naturalment o la colònia de
Ca La Fou creixen a menys de cinc mi-
nuts en cotxe de la ciutat. Agricultura
ecològica i de proximitat de la mà d’un
negoci que fa seu el lema “Pensa glo-
bal, actua local”.
Com vau començar amb l’hort?
Guim: Jo treballava en una casa on feien
anarunhort,acasateníemunamicad’hort
i quan se’m va acabar la feina que tenia i en
estar parat vaig dir “què faig? què faig?”.
Sempre m’havia agradat l’horta i vaig pen-
sar muntarem un hort. Vam començar allà
a l’Hortet de la Salut. Vam estar dos anys
amb un soci, el Ricard, i quan no ens en
sortíem perquè necessitàvem més espai el
Ricard va decidir plegar. M’ho vaig muntar
jo sol i al cap d’un any ens vam ajuntar amb
el Joan Albert, que tenia un hort a Jorba.
Més tard ens vam unir amb un noi de Tous
que té els horts allà.
I l’espai?
Joan Albert: Aquest espai era un negoci
del gendre del propietari de la finca. Ell
no sabia res d’horts, va intentar compar-
timentar el terreny en horts familiars,
necessitava a algú que en sabés i va anar a
buscar al Guim.
G: A canvi que jo fes l’assessorament espe-
cialitzat ens va cedir un tros d’hort. Quan
teníem l’Hortet de la Salut teníem un
trosset petitó aquí dalt. Mica en mica, ell
s’anava cansant i jo anava necessitant més
espai i quan va entrar el Joan Albert ja vaig
veure que necessitàvem més espai i vam
anar agafant més terreny.
Vosaltres veneu cistelles de verdura a
domicili, com les feu?
G: Tenim dues opcions de cistelles. La cis-
tella tancada, que és la ideal per nosaltres,
que intentem que porti set o vuit produc-
tes de temporada. Per exemple, l’enciam
no falla mai i també hi posem fruita. Ara a
l’hivern hi ha tomacó, bleda, mongeta ten-
dra... Si una setmana toca bròquil inten-
tem que la següent hi hagi col, l’altra espi-
nac. Volem que sigui variat cada setmana
i segons disponibilitat de l’hort. Fem dues
mides, una petita i una familiar. També
treballem al detall, la gent fa la comanda
amb un formulari que enviem per xarxes
i nosaltres la portem a casa o en botigues
com Tres Unces. I oferim productes que
entrevista
“Si tu gaudeixes fent el producte
és molt fàcil que sigui bo”
no són nostres però que són o de produc-
tors comarcals o de gent afí.
JA: Ens ho demanen a la nit i ho servim
l’endemà.
Quantes comandes setmanals teniu?
G: Entre uns 25 i 30 nuclis familiars ens
demanencistelles.Laveritatésqueoscil·la
molt, hi ha setmanes que tenim 40 coman-
des i altres que en tenim 10.
Noteu el canvi de temporada en la de-
manda de cistelles?
G: Al juliol i l’agost, que és quan hi ha més
gènere a l’hort, la gent no hi és. Però du-
rant l’any, qui s’acostuma a comprar no
ho deixa. El 60% dels nostres clients són
fixos, cada setmana ens compren ciste-
lles. Després sobre un 25% ens compren
de forma aleatòria durant el mes, potser
un cop al mes o cada quinze dies. L’altra és
gent que ho prova, que potser ho compra
un mes i després no se’n recorda fins al cap
de tres mesos o coses així.
JA: Els productes són de temporada, que
no se li acudeixi a la gent demanar tomà-
quets al febrer. Encara que els tinguéssim
no els posaríem per principis. A més és
molt divertit que canviï la temporada, so-
bretot a les cistelles tancades. Que vagin
apareixent coses noves a molta gent li en-
canta,elsfail·lusiótastarcosesnoves,veu-
re que arriben els primers tomàquets per
exemple. Això és bestial. En moltes cases
que anem és com si vinguessin els Reis, la
gent es pregunta què portarà. A nosaltres
ens encanta, és un cop a l’esquena que ens
diu “molt bé nen, vas bé per aquí”.
Estem malacostumats a menjar el que
volem quan volem?
JA: Això és un engany absolut, majúscul.
No tenim perquè menjar cireres a l’hivern,
alguna cosa està passant. Aquesta cirera
no s’ha fet en el moment que toca. Això
també fa que no busquem verdures noves
i acabem menjant sempre el mateix. Els
dius que et diguin 10 verdures i potser no
te les saben dir.
Creieu que la gent hauria de comprar
més verdures de proximitat?
JA: D’entrada servir fresc com ho aconse-
gueixes sense passar per una cambra de
refrigeració? Estem a 35 minuts caminant
d’Igualada. Qui més hi ha que pugui servir
a Igualada en millors condicions?
G: Quan tu ets productor i tens contacte
directe amb el client sempre hi ha un fe-
edback molt bo, una reciprocitat. L’opció
de dir “li estic comprant a aquest”. També
et preguntes on menja la gent d’Igualada,
tothom menja químic? O compra ecològic
a uns preus abusius?
20 #ADCUINA Novembre2016
Creieu que la gent de la comarca us co-
neix prou?
G:Ensconeix,peròvantantaldiaadiaque
no paren atenció a aquestes coses. Jo faig
el mateix, vaig al dia. M’agradaria no anar
a un supermercat i poder-ho comprar tot
local, però hi ha dies que ho acabo fent.
JA: A vegades per una cosa que necessitis
ja fas la compra sencera, aquest és el pro-
blema.
Acostumeu a parlar amb els vostres
clients sobre els nous productes que
proveu o el que feu a l’hort?
G: Més que amb els clients, primer temp-
teges el mercat. Si veus que un any un
producte, com la col kale o el brocolito, es
posen de moda i hi ha demanda d’això,
tu acabes cedint i penses “si l’any passat
en vaig fer 500, aquest any en faré 1000
d’aquests”. Té més sortides i busques
una viabilitat al projecte. Un 20% l’has
d’arriscar, un 50% assegurar i un 30%
temptejar-ho. Has de tenir alguna cosa
fixa per anar tirant, perquè això és diari.
JA: Aquest any hem provat el codony.
Hem rescatat els arbres que hi havia plan-
tats aquí, hem tret la tira de codonys però
la gent no ha respòs. Hem vist que no hi
ha gaire gent que tingui ganes de fer el seu
codonyat a casa i això que estem parlant
amb cercles de gent que cuida molt el que
menja.
Aquest any què voleu provar?
JA: En pla bèstia les cols de brussel·les, no
sabem si a la gent els agradarà, si ens les
tiraran pel cap o si ens les menjarem no-
saltres.
G: Però això ho hem plantat com a prova
per veure si ho venem. D’investigar estem
amb la regalèssia, les carbasses, que no sa-
bem per què no han funcionat...
JA: I la cúrcuma i gingebre, que tenim en
torretes.
G: També hem provat els pèsols. Vas pro-
vant sobretot varietats diferents. Aquest
any de tomàquets hem fet cor de bou.
També busquem fer varietats tradicio-
nals, tant de Les Refardes, una associació
“Quan tu ets productor
i tens contacte directe
amb el client sempre
hi ha un feedback
molt bo, una recipro-
citat.
GUIM LLACUNA i
JOAN ALBERT SERENA
L’HORTA LLIURE
“Els petits productors
sempre et donaran
una qualitat més alta
a un preu més just.
“Encara que tingués-
sim tomàquets al fe-
brer no els posaríem
per principis.

2. Novembre2016 #ADCUINA 21
Mercadona, et pot costar igual que la nos-
tra i no és car.
JA: També venem a fruiteries, com la frui-
teria Andorra. La dona que la porta ha
apostat per nosaltres. Però moltes vega-
des, el que compra ella convencional ens
hem adonat que té el mateix preu. Ella va
deixar de comprar les cebes al marxant
que li servia per les nostres, que eren poc
més cares però no hi havia comparació ni
d’aspecte ni de res.
Us perjudica que la resta de supers
ecològics o la secció ecològica dels su-
permercats normals acostumi a tenir
els productes més cars?
G: El problema és que els altres preus es-
tan rebentats. No és que el que és ecològic
sigui car.
JA: Quan veus aquestes fruiteries que són
franquícies amb les pissarretes dels preus
fora penses “com poden vendre això?”.
G: Quan et venen dues coliflors per un
euro hi ha algú que no hi guanya i segura-
ment és el pagès.
A quant les veneu vosaltres, les coli-
flors?
G: A 1,50€
I tots aquests diners van per a vosal-
tres?
G: En les dues coliflors per 1€ han de
guanyar-hi el transportista, el marxant, el
pagès, el botiguer i el que ha fet el planter.
Com a mínim 3 o 4 persones guanyant 20
cèntims per barba. Per tenir un sou digne
n’has de fer 3 milions i així és impossible
que respectis el medi. En el fons és un pro-
ducte que vés a saber d’on ve. Ens queixem
que hi ha crisi, però si no mirem els pro-
ductes que hi ha aquí: els petits comerços,
el negoci local, malament anirem.
Creieu que la moda de comprar coses
locals seguirà o morirà?
G: Sempre s’ha d’escombrar cap a casa,
no com una moda sinó com a societat. Si
vols treballar bé t’has d’entendre amb els
del teu carrer, després amb els del teu ba-
rri, els de la ciutat, els pobles veïns... Els
petits productors sempre et donaran una
qualitat més alta a un preu més just. No
són preus cars, són preus justos tant per
al consumidor com per a l’usuari. S’ha
d’apostar pels projectes que hi ha a casa,
que pots conèixer de primera mà i que si
vols anar a veure l’explotació pots anar-hi.
Nosaltres estem oberts a tothom, tenim
transparència.
JA: Amb tot el tema de l’alimentació si ara
nosaltres decidim fer un pas enrere a la ge-
neració dels nostres avis és senyal que al-
guna cosa no s’ha fet bé en aquests últims
anys. A nivell de societat.
G: El boom de l’agricultura ha estat els úl-
tims 70 anys. La gent va passar gana i es
va dedicar a tirar-hi merda i merda per
tenir més quantitat de menjar, no més
qualitat. La salut està relacionada amb
l’alimentació, mengem tres cops al dia i
el mínim que podem fer és menjar salu-
dable. Això vol dir coses fetes amb cura,
en petites quantitats, amb respecte per la
natura i l’entorn i respecte per les perso-
nes que hi treballen. I això té a veure amb
les multinacionals. M’agradaria veure la
pobra gent que fa iogurts en llocs com la
Danone, aquells iogurts els fa una màqui-
na i a la gent que hi treballa se li enfoten
els iogurts. Normalment els productors
locals són gent que s’ho estima i fa el que
fa perquè li mola i hi està enganxat, per-
què ho ha triat ell o és tradició familiar. Si
tu gaudeixes fent el producte és molt fàcil
que sigui bo.
que treballa per fomentar l’intercanvi de
llavors, com de gent coneguda que tingui
llavors. No és fàcil, per molt que sàpigues
no en saps mai prou, perquè tot és flexible.
Com fem molta llavor nostra, el seu per-
centatge de germinació no és un d’100%
com si la compréssim
Un dels problemes principals sembla
que és el preu, creieu que hi ha gaire
diferència?
JA: En absolut. Nosaltres d’entrada volem
desmitificar que per fer-ho ecològic ha de
ser més car, no hi ha una raó que ho justi-
fiqui. La feina és pràcticament la mateixa,
potser una mica més. Tenim el mateix
preu o una mica superior que un super-
mercat. A Veritas, el supermercat ecolò-
gic per excel·lència, i altres semblants,
s’aprofiten molt de la moda ecològica.
G: En no haver-hi intermediaris ens po-
dem ajustar molt en el preu. És igual de car
el que és ecològic que el que és de qualitat.
Si compres una mongeta que no sigui del
El Guim, treballant al
camp, amb el Joan Albert,
al fons. A la pàgina ante-
rior, els dos membres de
l’Horta Lliure, conversant.
AÏDA SÁNCHEZ