2. Pel que fa l’obra
Una obra que parla de quan som nens volem ser grans, i quan
som grans volem ser nens. Petites històries de diferents nens al
Nadal, es veu com un d’ells fa una carta als reis una mica
especial, l’altra fa una carta indecisa, i per últim una nena amb
uns pares divorciats. Acabem amb el recull de nens, amb una
nena que el seu somni es fer-se gran. A continuació passem per
matrimonis amb diferents problemes, i per finalitzar un conjunt
de mares orgulloses dels seus fills, però que alhora volen ser
petites un altre cop per diversos motius.
Nens, amb un vestuari més colorit i menys formal que els pares,
que van amb colors mes apagats i amb un maquillatge de gent
més major.
2
3. Els actors es trobaven en un escenari ple de joguines, en la part
que feien de nens. Després es va canviar per unes cadires i una
taula, per començar les escenes dels matrimonis, i per últim es
van dipositar 4 cadires per la part de les mares. Il·luminats amb
focus de llum groga i amb un fons representant una casa.
L’obra va ser d’un 40 minuts aproximadament, amb un descans
per poder canviar l’escenografia.
3
4. Mentre l’escenografia es canviava i els actors es preparaven pel
seu següent paper, s’interpretava una música de fons amb piano.
Pel que fa els actors
-Explica la preparació del teu paper, com tel va aprendre, com
vas triar el vestuari. Silvia: mel vaig llegir molts cops, després em
vaig haver de posar en la pell d’una nena petita. Pel vestuari vaig
buscar roba acolorida i amb un pentinat amb dues cues.
-Dificultats. Silvia: vocabulari estrany
-Allò que et va resultar més fàcil. S: en general, tot.
-Com vas sentir-te en escena? S: Amb molts nervis, però després
vaig agafar confiança.
-Amb que et quedes de l’experiència? S: Amb moments especials
amb els companys, i amb els diners.
4
