1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
63 Any 7
15 de febrer de 2013
Publicació independent d’informació i opinió
L’esperança és en nosaltres
La corrupció ens ofega. Ens sentim estafats, enganyats, robats. Ens fa mal que la justícia
coli el mosquit i s’empassi el camell, i que per tant la majoria d’imputats en surtin indem-
nes, mentre que el sistema de benestar social, que sempre protegeix els més febles, s’en-
sorri. No sembla que els partits afectats estiguin disposats ni a reconèixer el que han fet, ni
a disculpar-se, ni a tornar els diners, ni a canviar el seu funcionament. Neguen l’evidència
i com a molt acusen l’adversari de fer el mateix.
Un atemptat gruixudíssim a la democràcia, sens dubte. Ara bé, també un bon reflex de la
nostra inhibició. «En la dictadura tots som víctimes, en la democràcia tots som culpables»,
deia l’escriptor Joan Fuster. I potser tenia raó. Els partits necessiten militants honestos,
generosos, crítics, imaginatius, capaços de construir amb qui no pensa exactament com
ells i capaços de posar el bé comú per damunt de l’interès personal o de partit. I de fet si
ens apropem una mica més al món de la política, coneixerem gent que ha patit presó per
defensar la llibertat, gent que ha estat regidora durant molts anys sense haver-ne tret res
en benefici propi, gent que ha dedicat moltes hores a conèixer més a fons la realitat que
l’envolta per buscar-hi solucions. No reconèixer això és retallar la realitat.
En aquest sentit, més que fer desqualificacions globals i no provades sense cap compro-
mís personal (el camí cap a una mena de feixisme, sens dubte), necessitem saber mirar
la política d’una altra manera, valorar allò de positiu que tanta gent hi ha abocat i hi
continua abocant, i saber sortir de casa per posar-nos, no només a criticar allò que fan (o
que no fan) les institucions polítiques, sinó per aportar-hi també el nostre esforç, la nostra
capacitat crítica, la nostra objectivitat. L’única esperança és en nosaltres.
Sumari
Equip de redacció
2 La (bona) cara amagada de l’associacionisme. Mercè Solé
Anna Besora
4 Qui vol fer-se gran en un país així? Núria Molina M. Carmen Castellano
5 El colegio Ángela Roca. Milagros Jonte Maria Comas
Josep Lligadas
6 Els efectes de la crisi sobre la salut mental. Josep Ginjaume Jaume Muns
7 La gran nevada del 1962 en 6 qüestions (i II). Jordi Mazón Montserrat Pastor
Miguel de la Rubia
8 Monarquia platanera i diner. Ramon Cuñé Mercè Solé
9 El Mamut de Viladecans a TV3. Joan Nieto (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
10 Construint un futur sense fonaments de merda. Bàrbara Lligadas aquest butlletí es puguin expressar).
11 Dones de Viladecans. De veïnes a ciutadanes La distribució d’aquest butlletí es fa
12 Els fogons de Viladecans: Dues receptes casolanes. Anna per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
Besora comuniqueu. I si voleu que li envi-
13 La mirada aguda: Corriol camanegre. Eio Ramon em a un amic o amiga vostres, feu-
nos arribar la seva adreça. Gràcies.
14 Les nostres entitats: Delit Teatre: de les aules als escenaris. Si voleu enviar articles per publicar,
Sílvia Sacristán i Montse Tomeu tingueu en compte que han d’anar
15 Recerca històrica: Viladecans, pocs i marxants. Xavier Calderé signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
17 Històries viladecanenques: El Joanet de cal Menut del Be- tenir abans del dia 8 de cada mes.
gues, místic, pagès, fejocista (1). Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
19 Conèixer Viladecans: Els noms de les persones en la parla puntviladecans@telefonica.net
viladecanenca de fa cent anys. Josep Lligadas El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
21 La memòria en imatges: Amanadant espàrrecs. Jaume Muns Segueix-nos al Facebook

2. #jove,okupalacultura!
La (bona) cara amagada
de l’associacionisme
U
na seixantena de per-
sones ens aplegàrem
el passat 17 de gener
a Can Xic per parlar
de l’associacionisme dels joves,
en el marc de la Festa Major
d’Hivern.
Teníem ganes ja fa temps d’abor-
dar el tema de l’associacionisme
i de fer-ho amb els joves. De fet,
entre l’atur i els problemes d’ha-
bitatge, el desmantellament de
l’Estat del Benestar i el descrè-
dit de les institucions polítiques
i econòmiques, el paper que
les entitats poden jugar es va-
lora poc: un lloc on tothom pot
ser protagonista, desenvolupar
la pròpia creativitat i habilitats, llen amb joves i són portades per nar-se a conèixer entre la pobla-
sentir-se reconegut i valorat, ad- joves. I ens va semblar que valia ció i per organitzar-se que la resta
quirir sentit crític i col·lectiu i re- la pena fer aquesta realitat més d’entitats.
lacionar-se. Una eina importan- visible i pensar entre tots com po- - l’associacionisme dels joves i la
tíssima, doncs, que contribueix a dem ajudar-nos mútuament per seva expressió pública no depèn
la cohesió social. construir una societat més justa, tant dels diners que s’hi dedi-
Volíem parlar-ne amb els joves, més digna, més amable. quen sinó de la simplificació de
perquè són un dels col·lectius Van participar en la taula ro- tràmits administratius que ells
més afectats per la crisi i un col· dona: Jordi Agut (Delit Teatre), perceben com una barrera.
lectiu sobre el que se sol fer un Anna Bordas (vinculada a C.S.O. I encara es va fer una altra apor-
doble discurs: ser jove és mera- Els Timbres i que parlava a ni- tació valuosa per part d’alguns
vellós, s’entesten a transmetre vell personal), Manel Membrilla integrants del públic (que són
els mitjans de comunicació, però (Agrupament Escolta Sant Joan), membres d’Asdivi): és important
ser jove també és carregar amb el Joan Sànchez Escamilla (Caste- que les entitats de joves i d’adults
percentatge més elevat d’atur i llers de Viladecans) i Oriol Úbe- tinguin en compte que les perso-
amb retallades socials en educa- da (La K y la B). nes amb discapacitat poden par-
ció i cultura que sens dubte tin- La trobada va donar molt de si i ticipar i col·laborar amb elles de
dran greus repercussions en el es van dir coses molt interessants. moltes maneres.
seu futur. Aquí en teniu unes quantes: I la taula va finalitzar amb una
Però per sort hi ha unes quan- - la cultura va associada al sen- crida a associar-se i a les admi-
tes entitats que a Viladecans fan tit crític. Fer teatre, fer música és nistracions a donar més prota-
aquest paper estimulant, creador una manera de prendre postura gonisme a les associacions de jo-
de cultura (més enllà del corsé es- en el món i de transmetre un sen- ves. Tot just abans d’escoltar tres
colar, de cultura en el sentit de fer tit crític que no sempre troba ca- magnífiques cançons de La K i la
les persones més crítiques, més mins en les institucions. B. Un acte rodó (mal ens està el
lliures, més creatives, més capa- dir-ho!).
ces davant les dificultats). I que - les entitats de joves troben els
moltes d’aquestes entitats treba- mateixos problemes per a do- Mercè Solé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 2

3. Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 3

4. Qui vol fer-se gran en un país així?
I
mpotència. Això és el que sento. Per
què? Perquè no acabem de reunir la for-
ça necessària. Per a què? Per a fer front al
futur que ens espera, company.
Els joves d’avui en dia sentim impotència da-
vant la política que, en principi, ens està fent
de guies cap a un món més millor. I sobretot,
em vull centrar en els infinits casos de corrup-
ció que matí i nit s’estan descobrint, si més
no, sortint a la llum. Què esperen d’un poble,
on els seus màxims representants s’aprofiten
dia rere dia dels béns públics? L’únic que es-
tan aconseguint és que molta gent, en especial
el jovent, i sobretot de la meva generació cap
amunt, aquells que aviat començarem la universitat, vulguem marxar. Fora d’Espanya, i molt probable-
ment fora d’Europa.
És ben cert que aquí les coses no van bé, tots ho sabem, però molt poca gent fa coses per arreglar-ho. Un pe-
tit pas del poble pot quedar anul·lat per un d’algun polític, com està passant aquests dies amb tots els casos
de malversació de fons. Posaré un exemple ben clar. Hi ha molta gent que ajuda a la gent que no té casa,
oferint-los menjar, lloc per dormir... Però mentre s’ajuda a “x” persones, una persona, i quasi sempre po-
lític, s’embutxaca milers d’euros. Nosaltres volem canviar la situació, però sembla que ells no ens deixin.
Ens estan ensenyant que la felicitat s’aconsegueix amb els diners, que l’esforç no importa, és l’engany el
que funciona, que les persones no s’entenen parlant, sinó barallant-se entre elles.
Doncs no, no i no. Segurament molts d’ells no dimitiran, ni nosaltres farem que ho facin, però el que sí que
està a les nostres mans és fer un petit passet per a canviar el món on vivim. Qui vol fer-se gran en un país
així?
Núria Molina Barrera
Joan Fuster
L’any 2012 es compleix el 90 aniversari del naixement de l’escriptor
i intel·lectual valencià Joan Fuster (Sueca, Ribera Baixa, 1922), així
com els 50 anys de la publicació de l’assaig Nosaltres els valen-
cians, la seva publicació amb més impacte. Potser alguns haureu
visitat l’exposició que encara es pot veure al Palau Robert sobre
aquesta obra. En qualsevol cas, us deixem amb alguns dels seus
aforismes.
Sobre l’excepcionalitat de l’escriptor. Certament, l’home és un bípede
implume. Però l’escriptor en té una, almenys, de ploma. Encara
que només sigui metafòrica. Això li confereix un lleuger aire de
família amb els pells roges i els paons reials.
No hi ha cosa més saludable, espiritualment, que posar en clar la
part de raó que mai no podrem arrabassar als nostres enemics.
“Tan difícil resulta per als rics adquirir la saviesa com per als savis adquirir la riquesa”. Això deia
Epictet, que era pobre –i esclau– i, naturalment, savi. I és que, en aquest món, qui no es consola és
perquè no vol.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 4

5. El colegio Ángela Roca
L
a semana del 14 de enero no la olvidarán
muchos padres y alumnos del colegio Án-
gela Roca. Se enteraron que iban a cerrar
su colegio. La incredulidad, la confusión
y la desesperación ante esta noticia generó un pe-
queño caos en toda la Comunidad Educativa y ciu-
dadanos vinculados de alguna manera al colegio,
bien por su entorno o por otros vínculos. El Depar-
tament d’Ensenyament les comunicó el cierre de su
Centro para convertirlo en un nuevo Instituto en
el plazo de dos años paulatinamente. ¿La causa?
“Motivos demográficos”, o al menos eso alegaban.
Según el estudio de la Generalitat, el descenso de
alumnado justificaba la reubicación de los alum-
nos en otro centro.
Querían desplazar a 450 alumnos a casi 2 km. de
distancia del centro actual. Toda la Comunidad que había sido su escuela y que ayudaría a los pa-
Educativa se volcó en rechazar el cierre que plan- dres de Ángela Roca en su lucha.
teaba el Departament d’Ensenyament de la Genera- El día 18, y tras una reunión mantenida entre el
litat de Catalunya. El Ayun- Ayuntamiento de Viladecans
tamiento a través de unas y Josep Maria Pérez, direc-
declaraciones a los medios tor de los Serveis Territorials
de comunicación, mostró su d’Ensenyament de la Gene-
rechazo al cierre. ralitat de Catalunya, deses-
El colegio Ángela Roca, con timaron el cierre del colegio.
53 años de vida, fue un le- Pero no se puede levantar
gado de uno de los herma- la guardia, porque en estos
nos Roca, fundadores de la momentos se necesita estar
empresa “Roca Radiadores” en un mismo barco, para lu-
para hacer una escuela para char por el derecho de todos
los niños de Viladecans. los alumnos, por una educa-
Toda la Comunidad Educa- ción digna y de calidad. Es
tiva se volcó de lleno, pero innegable que el peligro de
quiero destacar y elogiar el aumentar más las ratios (nú-
trabajo del AMPA. Reaccionó mero de niños por clase) está
con celeridad y premura, lo ahí.
que contribuyó positivamen- Nuestro sistema educativo
te para reorganizarse los padres. está enfermo y falto de recursos para mejorar. Los
Un padre de otro centro me contó que su madre padres y profesores se tienen que apoyar, y juntos
(que vive de toda la vida enfrente del colegio) lo hacer un frente común por el bien y el futuro de
había llamado llorando y pidiéndole que hiciera nuestros hijos.
algo, que no se podía consentir que cerraran la es-
Milagros Jonte
cuela, este padre me contaba con pena y nostalgia,

6. Els efectes de la crisi
sobre la salut mental
U
na enquesta recent del Ministeri de Sa-
nitat, Serveis Socials i Igualtat ha posat
de manifest com els psicofàrmacs (anti-
depressius, ansiolítics, somnífers...) són
l’única droga que registra un augment en el darrer
any empesa pels efectes de la crisi sobre la pobla-
ció. Coincidint amb el trencament de la bombolla
immobiliària, des de 2007 s’ha duplicat el consum
d’aquest tipus de substàncies tranquil·litzants i
somníferes, només per sota de l’alcohol i el tabac.
Assistim a una progressiva medicalització de la so-
cietat, que arriba a l’extrem de voler controlar com-
portaments, sensacions, emocions o estats d’ànim a
través de substàncies químiques. El perfil del con-
sumidor habitual d’hipnosedants, pastilles per a
l’angoixa i l’insomni respon al d’una dona major de
35 anys. No cal dir que tots aquests medicaments
tenen una sèrie d’efectes secundaris importants, a pació (ERO) al sector de l’automòbil era del Baix
banda d’un cost per a la butxaca no gens menyspre- Llobregat. Una desocupació que en molts casos es
able (aquí és on hi ha el negoci). manté fins avui, ja que molts operaris que varen
Fa pocs dies el Consell Comarcal del Baix Llobregat perdre la feina encara no n’han trobat cap de nova i
va organitzar una jornada al CaixaForum de Barce- han esdevingut parats de llarga durada.
lona sobre crisi i salut mental, en el marc de la qual
es va presentar un estudi sobre els efectes que la re- Per tal de reduir aquest impacte, l’estudi presentat
cessió econòmica està tenint sobre la ciutadania. La al CaixaForum liderat pel psiquiatra Josep Moya
recerca s’ha fet a diverses poblacions de la comarca proposa teixir una nova intervenció comunitària,
i al districte de l’Eixample. La principal conclusió a través per exemple dels centres cívics, que vagi
és que l’atur està provocant sensació de desempa- molt més enllà de l’atenció individual i personalit-
rament en una part important de la població, així zada que ofereixen actualment els serveis de salut
com una baixada de l’autoestima que pot derivar mental. Es tractaria, segons els mateixos experts,
en tendències suïcides. de fer emergir les capacitats de cadascú per tal de
Hi ha, doncs, una relació directa entre l’augment poder valorar-les i aprofitar-les en benefici de la co-
dels trastorns mentals i la crisi. Segons un balanç munitat. Al mateix temps es generaria autoestima
de 2010 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en els individus i un treball en xarxa cohesionador
l’increment a la capital de les alteracions mentals i promotor d’unes relacions interpersonals riques i
respecte l’any anterior va ser del 7 %, xifra que al enriquidores. En definitiva, una recepta socialitza-
Baix Llobregat es va disparar fins al 20 %. El fet que dora per un mal massa estès en una societat cada
siguem una comarca molt industrialitzada hi té vegada més individualista.
molt a veure: només el 2009, 1 de cada 4 treballa-
Josep Ginjaume
dors afectats per un Expedient de Regulació d’Ocu-
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 6

7. La gran nevada del 1962
en 6 qüestions (i II)
T
al i com vam dir en el darrer número del Figura 2. Temperatura mitjana (panell superior) i precipita-
Punt de Trobada, responem a l’última pre- ció (panell inferior) en el període 2070-2100 a Viladecans.
gunta (la sisena) que ens vam plantejar per
explicar el perquè de la gran nevada del
24 i 25 de desembre del 1962, ara fa poc més de 50
anys, la resposta de la qual és plena d’incerteses.....
6. Es podrà tornar a repetir una nevada com
aquella? Quin clima tindrem a Viladecans al
llarg d’aquest segle XXI?
Tal i com vam comentat a la pregunta 5, la tendèn-
cia en el nombre de nevades importants és clara-
ment a la baixa. L’ascens de la temperatura dels
darrers anys s’ha fet notori, com ho mostra la figura
1. En aquesta s’observa com a partir de la meitat de
la dècada dels anys 80 l’ascens de la temperatura
és més que notori. Però fixem-nos en la línia negra
horitzontal. Els anys més freds dels darrers 20 anys
(situats per sobre de la línia horitzontal negra) són
més càlids que els anys més càlids dels registrats al
llarg del segle XX (per sota de la línia negra). És a
dir, per a un viladecanenc o viladecanenca de fins a
mitjans-finals del segle XX un any càlid és l’equiva-
lent al que per a nosaltres és un any fred.
Com a element a destacar, cal fer veure que durant
tots els mesos la temperatura serà superior a la del
període 1960-90. És a dir, hiverns encara més suaus,
i per tant amb menys probabilitat que hi pugui ha-
ver nevades importants. Per altra banda, la preci-
pitació també disminueix els mesos d’hivern (línia
i barres grogues en el panell inferior de la Figura
2). Per tant, segons aquest model, tindrem uns hi-
verns més suaus i més eixuts. Amb tot, menys risc
de grans nevades com la del 1962.
Per dir-ho en termes més entenedors, si a Vilade-
cans hem tingut una temperatura mitjana d’uns
Figura 1. Temperatura mitjana anual a Barcelona. 15.8ºC i una precipitació d’uns 610 mm en el pe-
Aquesta tendència a l’alça de la temperatura sem- ríode 1960-90, és d’esperar que el darrer trentenni
bla que seguirà així durant aquest segle XXI, com del segle XXI tinguem una temperatura mitjana
ho mostren les simulacions numèriques que re- de 18ºC i una precipitació d’uns 580 mm. Aques-
alitza el grup d’experts mundials que estudien el tes darreres dades corresponen a un clima similar
canvi climàtic (Panell Intergovernamental sobre el al que ha tingut Màlaga en el període 1960-90. És a
Canvi Climàtic). Les figures 2 i 3 mostren els resul- dir, tendirem a un clima similar al de Màlaga.
tats d’aplicar un d’aquests models numèrics a Vila- Dit això, cal advertir que tot i la rigorositat dels mo-
decans, amb una resolució de 30 km (és a dir, que dels, i que fins ara les previsions es van complint,
30 km al voltant de Viladecans el model numèric existeix una gran incertesa en el que fa referència al
ho considera com un píxel). Concretament, es mos- sistema atmosfèric, cosa que fa que constantment
tra la precipitació i la temperatura mitjana que és calgui anar afinant aquests resultats.
d’esperar que tindrem en el trentenni 2070-2100, en
Jordi Mazon
comparació amb la que tinguérem entre el 1960-90.

8. Monarquia platanera i diner
T
ot sovint es descobreixen a Espanya nous casos de corrupció “políti-
caeconòmica” (tal com sona, ben barrejat i doblement accentuat). Ja
en tenim una bona col·lecció que va des dels partits de l’esquerra fins
als de la dreta i empastifant també a la monarquia.
Veig un panorama polític tan i tan brut, podrit i emmerdat (disculpeu el tercer
adjectiu, però empastifat seria un mot massa polit per aquest context), que
se’m generen mals pensaments. Un dels pensaments més negres que tinc és
el següent: i si resulta que la corrupció a Espanya es regeix per la teoria de
l’iceberg? Això voldria dir que caldria multiplicar per vuit el nombre de casos
que coneixem ara. Imagineu-vos-ho... Les planes de diaris que s’omplirien i
les hores de televisó i de ràdio en les quals es parlaria de la corrupció, si es
complís la teoria de l’iceberg.
Si fos així, no dubto que els dos partits polítics majoritaris (PP i PSOE) arribari-
en ràpidament a un d’aquells acords llampec que ells saben fer, amb la finalitat
de modificar immediatament la Constitució. La modificarien per adaptar-la a
la nova realitat política de l’estat espanyol i en canviarien la definició de mo-
narquia parlamentària per la de monarquia platanera, que no bana-
nera, ja que en aquest país tenim plàtans i no bananes. Les definicions
sempre han estat i són molt importants per a la humanitat i cal que
estiguin ben ajustades a la realitat.
Parlant seriosament, he de dir que jo sí que crec en la “teoria de l’ice-
berg” aplicada a la corrupció. Avui mateix, divendres 25 de gener,
s’ha destapat un nou cas d’un polític amb un compte bancari a Suïssa
i no serà el darrer. Hem tingut “sort” ja que aquest no arriba als 22
milions d’euros.
Diuen que cal reformar la llei de finançament dels partits per evitar
que hi hagi corrupcions de caire “políticoeconòmic”. Jo crec que no
n’hi ha prou amb una sola acció; caldrà fer-ne diverses per anar re-
dreçant de mica en mica la funció política i impregnar-la definitiva-
ment de la finalitat de servei als altres, despullant-la de l’obsessió per
l’enriquiment econòmic i/o la concentració de poder personal.
En termes molt generals, penso que caldria evitar l’acaparament excessiu de
diner per part d’algunes persones (no només els polítics). Seria un objectiu poc
específic, ambigu i, segurament, utòpic. Però no és menys cert que l’excés de
diner afecta negativament totes les persones: ens corromp una part del seny i
ens podreix l’ànima sencera.
Ens atrevim a fer-hi alguna cosa? Podem començar a reconèixer, a nivell per-
sonal, que molt diner i/o molts béns materials no vol dir molta felicitat? Per
posar uns exemples clars i concrets, podríem viure “allargant” la vida del nos-
tre cotxe, rentadora, mobles, etc?
Ramon Cuñé Aiguadé
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 8

9. El Mamut de Viladecans a TV3
E
l passat dia 18, vam estar al programa
de Tomàs Molina “Espai Terra”. Va ser
com a conseqüència de la pregunta de
la setmana, que era aquesta: “D’on són
els Mamuts més joves de Catalunya?” La res-
posta era: “Del Baix Llobregat”, i més concreta-
ment de Sant Vicenç dels Horts i de Viladecans,
i per això vam ser convidats.
Vam coincidir amb el Mamut de Sant Vicenç “Ve-
nux” i amb la seva colla d’Àngels Diabòlics, va
ser una trobada molt agradable i una experièn-
cia inoblidable per a nosaltres els de la Colla del
Mamut de Viladecans, que vam passa una tarda
molt divertida, mentre el nostre president, el Jo-
sep Lligadas, es preparava per intervenir en el
programa.
Allà va quedar demostrat que a part de por-
tar-nos tots molt bé, ens calen unes petites pràcti-
ques per poder dominar bé el maneig del nostre
Mamut, ja que sembla fàcil, però no ho és tant.
Però si que quedà patent, que el nostre Mamut
va sent conegut i admirat per tot Catalunya i que
cada vegada hi ha més persones interessades per
les nostres participacions i activitats en les festes
locals.
Joan Nieto
Canvi de plans: sardanes
en lloc de cercavila
Doncs sí. Ja m’ho va dir en Tomàs Molina el dia an-
terior: demà, mamut, no sortiràs. Plourà molt, farà
vent. Jo no me’l vaig creure i vaig demanar a la meva
colla que em preparessin igualment el vi calent i la
xocolata per a la Cercavila. Però a l’hora de la veritat
vaig decidir no sortir del cau. Els gegants tampoc
no tenien ganes de remullar-se i els músics estaven
tremolant de fred. Ens vam quedar sense cercavila.
Això sí, l’endemà al matí vaig anar a visitar els meus
amics sardanistes (que m’estimen molt i sempre em
tenen present). Allà vaig repartir vi i xocolata. I vaig
ballar sardanes i vaig mirar els castellers. M’agradaria molt fer d’enxaneta. Una ruixadeta des de dalt
de tot faria uns castells únics. O no?
El Mamut de Viladecans
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 9

10. Construint un futur
sense fonaments de merda
A
quests dies la merda s’escampa a una
velocitat inassumible, obres els tele-
notícies i ja no es parla de crisi, desno-
naments, prima de risc o bons escom-
braries, ara és parla de corrupció, corrupció i més
corrupció. I no és que haguem superat la crisi, no,
sinó que en un context on les famílies malden per
sobreviure, tot allò que se sospitava però ningú vo-
lia explicitar ha explotat.
Cada dia apareixen nous casos i els mitjans van
plens de perillosíssimes expressions del tipus “Tots
els partits...”. Hem de ser tots plegats més respon-
sables amb allò que diem, i fer una reflexió profun-
da. D’on ve la democràcia a l’Estat espanyol? Sobre
quines bases es va establir? Aquí hi trobarem la res-
posta a tot el que ara està sortint. Hem viscut una trar que les coses es poden fer d’una altra mane-
falsa realitat, ens hem cregut que formàvem part ra. La ciutadania s’ho mereix. Perquè si no és així,
dels països avançats, de l’elit democràtica, però fa tota aquesta aventura no haurà tingut cap sentit, no
quatre anys que ens anem estampant contra la rea- haurà valgut la pena.
litat amb unes conseqüències dramàtiques.
Bàrbara Lligadas
La transició no es va fer bé, el dictador va morir
per vellesa i malaltia i ningú va anar a la presó. Els
hereus de la dictadura, fins i tot alguns protagonis-
tes de primera fila, van passar impunes a ocupar
llocs importants al sistema “democràtic” espanyol.
Els servilismes, les influències i la confusió del pa-
trimoni públic pel patrimoni personal varen conti-
nuar.
La bombolla immobiliària, afavorida per una ne-
teja de cara del règim imperant i el bon clima, va
aconseguir disfressar-ho tot de prosperitat i rique-
sa, però els mateixos de sempre continuaven robant
i emmalaltint un precari sistema democràtic, fins
que els fonaments han quedat tant podrits que tot
ha caigut pel seu propi pes.
Però ara no podem equivocar-nos posant tothom
al mateix sac, perquè no tots els partits beuen de
la mateixa tradició. N’hi ha que creuen fermament
en la democràcia i el seu currículum és impol·lut.
Si barrem les portes a l’esperança de la ciutadania,
estem obrint les finestres al populisme, i això és el
pitjor que podria passar.
Per sort, a Catalunya tenim una il·lusió, un projec-
te nou, però no podem cometre el mateix error, no
podem crear un estat basat en fonaments de merda.
Hem de ser intel·ligents, hem de fer-ho bé i demos-
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 10

11. Dones de Viladecans.
De veïnes a ciutadanes
E
l proper divendres 8 de març, a les 18 h,
s’inaugura a la Biblioteca de Viladecans
l’exposició: Dones de Viladecans. De veïnes
a ciutadanes i l’audiovisual Dones de Vi-
ladecans: constructores de ciutadania, produïts pel
Programa d’Igualtat de Gènere, el departament de
Patrimoni Cultural – Arxiu Municipal de l’Ajunta-
ment de Viladecans i la Fundació Ciutat de Vilade-
cans.
L’exposició és una mostra de textos i imatges, amb
finalitat divulgativa, en la qual es podrà resseguir
la història i la petjada de les dones de Viladecans
al llarg de bona part del segle XX fins arribar a l’ac-
tualitat. Des de les aproximadament 1.500 dones
Companyes viladecanenques i santboianes de la fàbri- veïnes d’un poble petit i encara força pagès, cap a
ca del Fonollar, durant el període de la Revolució (1936- la dècada dels anys 30, passant per la dona en el
1939). context del franquisme o la transició democràtica.
Autoria fotogràfica desconeguda Un recorregut que finalitza en l’època actual on les
AMVA, Col·lecció Marieges i Yáñez – L’Abans Efadós dones ciutadanes tenen destacada presència en la
política local o en camps professionals o de lleure
ben diversos, així com en nombroses entitats cultu-
rals i de defensa dels drets de les dones. La mostra
també és una oportunitat per observar quines són
les darreres aportacions en aquest camp, realitza-
des des de la pròpia administració local, i alhora
reflexionar sobre quines han de ser les apostes de
futur, tot cercant la igualtat d’oportunitats per a les
dones.
Un altre dels productes derivats del treball de re-
cerca esmentat és l’audiovisual Dones de Viladecans:
constructores de ciutadania que s’hi presentarà paral·
lelament a l’exposició. L’audiovisual esdevé el per-
fecte complement a la mostra documental i gràfica
ja que en ell s’hi podran observar els diversos tes-
timonis de les dones de la ciutat i de les entitats de
dones prèviament entrevistades durant la recerca.
Tots aquests testimonis, entrellaçats però classifi-
cats en diversos capítols temàtics, ajuden a copsar
de primera mà quina ha estat la vida i l’experiència
de moltes de les dones de Viladecans. L’alt nivell de
Acte d’acceptació del càrrec de la regidora del PSC Ma- l’audiovisual i de l’exposició servirà de base i acom-
ria Jesús Acacio, durant la constitució de l’ajuntament on panyament a una proposta didàctica que s’oferta-
resultaria elegit alcalde Joan Masgrau, 19 d’abril de 1979.
rà als instituts de la ciutat a partir del curs vinent.
Fotografia d’Anton i Jaume Muns González
L’exposició es podrà visitar a la mateixa Bibli-
AMVA, Fons Jaume Muns González
oteca de Viladecans, entre el 8 i el 30 de març
del 2013. Posteriorment, itinerarà per diversos
equipaments municipals i centres educatius.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 11

12. Fogons a Viladecans
Dues receptes casolanes
Aquí us oferim dues receptes senzilles i casolanes. I us convidem, a tots els qui
vulgueu, a enviar-nos-en. Siguin d’on siguin: l’únic que cal és que les hàgiu fet
i tingueu ganes de compartir-les.
Ous amb llet
Ingredients: un litre de llet; 4 ous; pa de pagès; 200 grams de su-
cre; la pell d’una llimona; un canut de canyella.
Es bull la llet amb el sucre, la pell de la llimona i la canyella, i es Truita de poma
reserva. Ingredients: 2 ous i 2 pomes.
En un bol es posen els ous i es baten bé. S’hi afegeix la molla de Es pelen les pomes, es tallen
pa i amb una forquilla es va barrejant fins que quedi espès. Es posa a daus i es fregeixen, i es fa la
una paella al foc amb oli abundant i amb una cullereta es van fent truita com si féssiu una truita
croquetes i al mateix temps es van fregint. A continuació es posen de patates. Es pot menjar com a
a la llet i es deixen reposar unes hores, i ja estan a punt per servir. postres.
Aquest plat és molt bo fred.
Anna Besora
Regalar Viladecans
Ho podeu trobar a la joieria Aibar, al car-
rer de Sant Joan.
Es tracta d’un clauer de vidre tallat amb
làser amb la imatge de la Torre Modolell
(també n’hi ha amb la Torre del Baró i amb
l’ermita de Sant Ramon). I els venen dins
d’aquests potets encantadors.
Una bona iniciativa per lluir de Vilade-
cans, per donar a conèixer els nostres edi-
ficis emblemàtics, per crear complicitat al
voltant de la nostra ciutat.
Un gest per agrair. Per cert, em diuen que
els clauers es poden personalitzar a partir
de qualsevol imatge.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 12

13. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Charadrius alexandrinus-corriol camanegre
Viladecans 7-XII-2012. 5 exemplars hivernant a la platja.
La seva àrea de distribució s'ha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del
seu hàbitat natural. Així, per exemple, ja fa temps que no cria a Gran Bretanya. Menja cucs,
mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids. És molt característic el comportament d'aquest ocell
quan se sent amenaçat, ja que simula estar ferit i es mou feixugament i arrossegant una ala
com si la tingués trencada. D'aquesta manera desvia l'atenció del possible depredador i evita
que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre.
Font: Viquipèdia.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 13

14. les nostres entitats
Delit Teatre: de les aules als escenaris
E
s pot dir que des de aprenen i desenvolu-
l’any 86 s’està fent pen les seves habilitats,
teatre a l’Institut un cop que s’aixequen
Torre Roja (quan es de la cadira i reciten un
deia IFP Viladecans). Hem text, que no necessàri-
passat per diverses etapes, ament ha d’haver estat
l’última s’inicià amb “Ter- manipulat o alterat per
ra Baixa” al curs 2006-2007, tal de fer-los-el “acces-
que va ser quan ens vam sible”... Els alumnes
batejar amb el nom de De- s’esforcen a entendre
lit Teatre. D’aleshores ençà aquell text perquè se
hem fet diverses obres, entre l’han de fer “seu”: això
les quals n’hi ha algunes de sí que és necessari, que
creació pròpia: L’alegria que els alumnes, convertits
passa ( Santiago Rusiñol), Si en actors, se sentin a la
m’abandones, puc venir amb pell d’aquell personat-
tu? (Delit Teatre sobre una a treballar en equip. El teatre és ge. I malgrat la seva jo-
selecció de textos de la literatura la vida. ventut i inexperiència de la vida,
universal), Hamlet (William Sha- Els alumnes que participen en el molt sovint troben els mecanis-
kespeare), La importància de ser grup s’apropen d’aquesta mane- mes per comprendre conflictes
Frank (Oscar Wilde), La Plaça del ra a un gran bé cultural i es fa- que són universals i inherents a
Diamant (adaptació de Delit Te- miliaritzen amb el fet teatral com la condició humana. D’aquí que
atre de la novel·la homònima de a font intel·lectual i d’oci, cosa representar els grans autors tea-
Mercè Rodoreda). que els fa créixer no només com trals no hagi estat un problema
A l’actualitat el grup està prepa- a persones sinó també com a ciu- insalvable per a nosaltres.
rant una obra que l’està escrivint tadans. L’any passat vam assumir un al-
(work in progress) un dels mem- Aquest projecte neix amb la vo- tre gran repte: l’adaptació al te-
bres de Delit Teatre, ex-alumne luntat de completar la formació atre d’una grandíssima novel·la
del centre i actual estudiant de dels alumnes del centre des d’un catalana. No en teníem experièn-
primer curs a l’Institut del Tea- punt de vista pedagògic (el valor cia però el resultat final, conse-
tre. L’obra té per títol L’habitació del teatre com a eina pedagògica qüència d’un gran esforç portat a
de l’escriptor i serà estrenada a és cosa ja àmpliament demostra- terme per tot el grup, va ser lloat
l’Atrium Viladecans els propers da), cultural (donar a conèixer per tots aquells que el va veure.
dies 30 i 31 de maig. Us animem als alumnes els grans autors te- Any rere any ens anem superant.
a tots a venir a veure’ns i a gaudir atrals), personal (fomentant els Enguany l’obra es va construint
amb nosaltres d’aquesta experi- valors de la responsabilitat i l’au- sobre si mateixa: l’autor escriu i
ència compartida que és el teatre. toconeixement) i humana (oferint els actors “retoquen” amb les se-
El teatre apassiona tots aquells un entorn de grup on tothom rep ves interpretacions als assajos. El
que tenen el privilegi d’haver-lo el suport dels altres). I la seva ex- feedback constant fa que l’obra
viscut de prop perquè és un de- periència és profundament posi- estigui contínuament en canvi i
vessall d’emocions, d’art, de tiva, ja que molts d’ells continuen transformació, i va creixent amb
literatura... És una manera de en el grup any rere any, tot i ha- nosaltres. I és que ja ho va dir
comprendre el món, de conti- ver deixat l’institut, fins i tot al- Meredith: These things are life.
nuar exercitant la imaginació i guns d’ells descobreixen gràcies Silvia Sacristán i Montse Tomeu
continuar “jugant”, com quan a Delit Teatre la seva vocació. No
érem nens. El teatre és també, i tots aprenem de la mateixa ma-
sobretot, esforç i dedicació: ens nera ni ens importen les mateixes
ensenya a aprendre dels errors i coses... En un sistema educatiu
“encotillat”, alguns alumnes
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 14

15. Recerca històrica
Viladecans, pocs i marxants
Els comerciants i menestrals del poble, el 1913
C
om cada any, la mateixa història i la ma-
teixa obligació fiscal. A inicis de l’any
1913, en Bernat Solina i Canals, de 62
anys d’edat1, es disposava a pagar, amb
lògica desmotivació, la quota anual de l’impost de
contribució industrial. En total, gairebé 20 pesse-
tes2. Aleshores, Bernat Solina era ajudat en el ne-
goci pel seu fill Isidre, de 27 anys. Pare i fill com-
partien feina en el petit taller de carreter, situat a la
carretera de Barcelona a pocs metres de la ferreria
d’en Rossendo Pont, l’anomenat per tots com a fer-
rer de la Riera. En Bernat i l’Isidre de cal Carreter i
en Rossendo de cal Ferrer de la Riera, regentaven
dos del total de gairebé quaranta negocis, al marge
dels pagesos, que presentava el poble de Vilade-
cans aquell any.
La contribució o subsidi industrial era l’impost que
l’Estat reclamava a tots els comerciants o menes-
trals del país. Un fet introduït per la reforma tribu-
tària decretada pel govern moderat dels ministres
Ramón de Santillán i Alejandro Mon, l’any 1845.
L’impost consistia en una quota fixa que s’escalo-
nava en tres tarifes, la més important de les quals
–l’anomenada tarifa general– determinava vuit
classes d’activitats comercials i fins a dotze classes
de municipis classificats segons el nombre de veïns.
A cada localitat, la quantia de l’impost es calculava
en funció del nombre de pobladors i del pes i ri- Matrícula de Contribució Industrial de Viladecans, el
1913.
quesa comercial existent. Això no obstant, el mateix
AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans
govern central, per manca de funcionaris, delega-
va en els ajuntaments mateixos la responsabilitat
del recompte dels comerços o professionals locals, comercial i menestral del Viladecans als inicis del
així com la posterior recaptació de l’impost. Com segle XX.
a contrapartida, el mateix Estat permetia que els
En la Matrícula Industrial d’aquell any, Viladecans,
ajuntaments mateixos apliquessin un recàrrec a la
amb 1.197 veïns, va pagar 1.122 pessetes d’impost.
quota que Madrid demanava. El recompte, anome-
Qui més pagava (74 pessetes) era el farmacèutic tar-
nat llibre o fulls de la Matrícula de la Contribució
ragoní Tomàs Mirambell qui dos anys abans s’havia
Industrial i de Comerç, s’exposava públicament en
quedat amb l’antiga farmàcia de l’Esteve Guinart, a
la Casa de la Vila el trimestre anterior a l’any fiscal
la carretera. El seguia el modest forn de coure ma-
en què comerciants, menestrals i possibles industri-
terial d’obra d’en Baldiri de cal Barratet (63 pessetes
als haurien de pagar. Per al nostre cas, la Matrícula
d’impost) i la caldera de coure aram, d’un m3 de
de l’any 1913 esdevé un document indispensable
capacitat, que l’Antoni Marquès tenia a la carrete-
si hom vol estudiar, cent anys més tard, la realitat
ra núm. 2; negocis que llavors es mostraven com a
1 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Padró Municipal únics exemples de procediments industrials, a molt
d’habitants, 1920-1921. petita escala, en un poble encara dominat per l’eco-
2 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Matrícula de ve-
nomia agrària.
ïns subjectes a contribució industrial, 1913.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 15

16. A continuació (amb 45 pessetes de pagament ca- Ginestar d’en Jaume Molins (núm. 17) i la de cal
dascun) seguien l’activitat dels tres cafès del poble, Somé, d’en Baldiri Molas i Engràcia Sabatés (núm.
tots tres situats a la carretera de Barcelona. El cafè 15); a la carretera, el document esmenta les botigues
de l’Isidre Bonet –el qual, el 1917 seria anomenat ca d’en Joan Casellas (núm. 17) i d’en Miquel Salisachs
l’Esparter, quan el comencés a portar la família Mo- (núm. 28); finalment, al carrer de les Canals hi havia
las–; el cafè de cal Sastre, conduït per l’antic sastre els establiments de cal Marxant de Josep Torras i
Francesc Vendrell i el cafè del Pau Ollé de cal Pau Isabel Pugés (núm. 4), el de Baldiri Miernau (núm.
del Monges. A aquests tres establiments també es 8) i la botiga que la Francesca Deu –muller d’en
podria sumar la taverna –i alhora carnisseria– d’en Pere Masallach– portava al núm. 9 de la via.
Bernat Vilà, al carrer del Sol, situat entre els carrers Un capítol a part el tenia la botiga de cal Tinet on
de Sant Isidre i de Balletbó, a la mateixa casa on Josep Reguan venia, el 1913, plats i olles, cassoles
anys després s’obriria la Tenda Nova d’en Salvador de terrissa o baldufes per a la mainada. Dins del
Codina i Teresa Ribes. recompte fiscal, cal Tinet havia de pagar 22 pessetes
Per ordre d’importància seguien els negocis enqua- de contribució pel seu negoci; el mateix que paga-
drats en la classe desena, dins la Matrícula: és a dir, ven cadascuna de les carnisseries del poble.
botigues de roba o merceries. Aquests eren els casos El recompte fiscal deixa per al final als menestrals
de la botiga d’en Maurici Mateu i la Maria Martínez de Viladecans. Parlàvem al començament de l’arti-
i la de la Maria Riambau, totes dues al carrer de les cle, a títol d’exemple, d’un dels carreters i un dels
Canals. La primera, situada davant per davant de ferrers, però de carreters també caldria esmentar
la torre de can Modolell, era també al mateix temps l’Esteve Nuri (Raval, 8) i de ferrers el Rafael Barnús
l’únic estanc del poble des de 1889, el qual, pocs (Carretera, 20) i el Josep Solina, que aquell mateix
anys més tard, es traslladaria a la plaça de la Vila 1913 obriria nou taller a la Plaça de la Vila. Pel que
regentat per la mateixa família. La segona era cal fa als fusters, treballaven al poble del 1913 en Fran-
Beco, llavors situada al número 6 de la via. Havien cesc Carbonell (Plaça de la Vila, 4) i en Joan Raurich
de passar alguns anys fins que la botiga de vetes- (Raval, 3). De basters també n’hi havia dos, en Jau-
i-fils de cal Beco es traslladés al mateix carrer de me Torelló i l’Antoni Monmany, (núm. 32 i 40 de
Jaume Abril, gairebé a tocar del seu encreuament la carretera). Tots ells –carreters, ferrers, fusters o
amb el carrer de Pi i Margall. basters– donaven gran servei a la gran majoria de
Finalment, arribava el torn de les carnisseries i les pagesos del poble en les seves tasques quotidianes.
botigues de queviures, anomenades en castellà Al marge d’aquests professionals resta recordar
amb el terme d’abacerías. Mataven carn i la venien l’espardenyer Jaume Vilà, al carrer Major, 3; el sa-
després, en Josep Casadó de cal Guenyo (al núm. bater Elies Arnall, que treballava en un taller situat
15 de l’actual carrer d’Àngel Guimerà, antic carrer al carrer de la Riera de Sant Climent, davant de l’era
de Sant Joan), en Salvador Formosa de cal Tolino, de can Sala; el llauner Lluís Durso, a la carretera,
que llavors regentava una botiga a la plaça de la 20 i els barbers Josep Roig (Sant Isidre, 1) i Corneli
Vila, i la Rosa Miernau de cal Secretari, al núm. 3 Rodríguez (Plaça de la Vila, 2).
del carrer de les Canals. Respecte a les botigues de
Deixem per al final a en Pau Satorra i Figueras, el
queviures, totes elles se situaven entre els carrers
forner del poble des de 1860. El forn estava situat
de Sant Joan, la carretera de Barcelona i el carrer de
en el mateix lloc on encara avui trobem l’únic forn
les Canals. Al primer d’aquests carrers se situaven
del carrer d’Àngel Guimerà. Poc després del 1913,
les botigues d’en Firmo Cònsul (núm. 19), la de cal
el forn es traspassaria a Antoni i Teresa Domènech,
tot iniciant una nissaga de forners que manté avui
l’establiment obert i ben actiu després de 150 anys
de mateixa activitat comercial.
El llibre de Matrícules Industrials esmenta, final-
ment el nom del metge local, Roberto López al qual
se’l declarava exempt de pagar la contribució. De
la mateixa forma, el secretari de l’ajuntament, Jau-
me Pugés, certificava que llavors a Viladecans no se
celebrava cap mercat ni fira. Trigarien alguns anys
en arribar els avenços comercials i tecnològics a un
poble que no comptava encara amb cap màquina
de vapor, ni amb cap motor elèctric o de benzina.
Xavier Calderé i Bel
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 16

17. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
El Joanet de cal Menut del Begues,
místic, pagès, fejocista (1)
F
ou conegut així, com el Jo- de la Parellada, venudes per fer
anet de cal Menut del Be- front als plets de l’herència, plets
gues, quan a Viladecans que foren de l’integrisme contra el
el nom de les persones so- sentit comú. Ja velleta, la iaia An-
vintejava en diminutiu i els cog- gelona em contava indignada: “Si
noms es substituïen per motius. el poble de Viladecans hagués estat
El seu pare, Josep Comellas, era l’únic beneficiari de l’herència de Can
fill d’Antònia Margarit, darrera Modolell, tal com volia la mestressa,
pubilla dels Margarits que se les Viladecans seria un poble ric i mai de
tenien amb el Marquès de la Man- la vida hauríem hagut de pagar im-
resana bo i rompent les Marines postos!”. La clerecia marmessora,
durant el segle XVIII i dels que en compliment de la voluntat de
protagonitzaven les guerres car- la senyora, deu anys després de
lines al Viladecans del segle XIX. la seva mort, i per renúncia dels
La seva mare, Angeleta Guitart i escolapis als quals els degué sem-
Bosch, pubilla coneguda també blar massa poca cosa Viladecans,
com Angelona, fou filla de Salva- adjudicà als Germans Gabrielistes
dor Guitart i Romaguera, rabadà el restant de la finca de la Parella-
de cabres i llenyataire de Begues da per cultivar-la, i la masia per
que per manca de futur, poc des- fer-hi l’escola catòlica per a nens.
prés de la Primera República bai- Era l’any 1925, i en Joan Comellas Altrament, prou amatents a qual-
xà al Pla del Llobregat a treballar en fou un dels de la primera reme- sevol millora en el domini del seu
en la construcció de la via de tren sa que hi estudià. Hi anà a classe ofici i en el domini de les terres
Barcelona-Vilanova-Valls, inau- entre els set i els catorze anys. Fou deltaiques, aquella fornada de jo-
gurada l’any 1881. Aquest cabrer un bon estudiant, d’aquí l’amistat ves pagesos del temps de la Repú-
beguetà es quedà a viure entre cultivada tota la vida amb l’ano- blica, no sols visqué dedicat al blat
nosaltres i es casà amb Rosa Bosch menat “Hermano Agustín”, una i les garrofes, a la civada i l’alfals,
i Balletbò. Desaparegut Can Mar- institució gabrielista que sempre a prendre-li terrenys al secà per
garit a finals del segle XIX, són cregué que el seu millor alumne fer-ne regadiu, sinó que farts de
aquest Guitart i aquell Comellas dels anys vint hauria d’haver con- l’enfadosa cantarella de l’herèn-
els que donaren el doble nom pel tinuat estudiant i fer carrera. cia Modolell, donaren l’esquena
qual és coneguda la casa on jo Però, l’any 1932, en Joan Comellas a l’integrisme catòlic i a l’anticle-
mateix vaig néixer: Cal Menut del passà d’anar a estudi a treballar al ricalisme acomodatici imperants
Begues i Cal Comellas. Fill i hereu camp. Més que a fer de pagès per- en els anys de la dictadura d’en
d’aquesta casa, en Joan Comellas què tocava, o pel fet de ser l’hereu Primo de Rivera i s’apuntaren
i Guitart fou el meu pare. de Cal Menut del Begues, puc dir en massa a l’estrenada Federació
Va ser l’únic noi entre dues germa- sense por d’equivocar-me, que ho de Joves Cristians de Catalunya
nes, la Rosita (pronunciat Russita) va ser per vocació. Es delia treba- fundada pel capellà Albert Bonet
i la Pepeta, i havia nascut el 17 de llant la terra, en vivia i la vivia. I i presidida per en Millet i Maris-
març de 1918. Viladecans només en contra de l’opinió displicent de
tany, a l’hora de la República. Una
tenia llavors 1.500 habitants i esta- molta gent de ciutat, o altres urba-
de les subseccions de la Federació
nites, que tendeixen a utilitzar la
va en plena efervescència política va ser l’obrera, la de la JOC (Jo-
paraula pagès en sentit despectiu,
i social per l’herència de Magda- ventut Obrera Catòlica), fundada
com a sinònim d’ignorant, molts
lena Modolell. El mateix any de a Bèlgica per Joseph Cardijn. Els
pagesos de Viladecans i el Joan
néixer, els seus pares compraven Comellas en concret foren gent valors i mètodes d’aquella JOC
tres de les vint mujades de la finca ben cultivada. belga foren els grans inspiradors
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 17

18. de la Federació. Far- tades les cols; desats per
cits d’un apostolat uns dies caveguets, vo-
cristià gens carrincló, lants i aixades; i a l’es-
oberts a la moderni- pera dels primers xàfecs
tat, i amarats de cata- i tronades de passada
lanisme, se’ls conegué la festa de la Mare de
pels “fejocistes” i uns Déu d’agost, en Jaume
quants d’ells acabaren Abril i en Joan Come-
pagant amb la vida el llas tornaren a sortir a
seu cristianisme i el veure el cel per un forat.
seu catalanisme du- En aquesta ocasió, van
rant la guerra civil de ser acompanyats per
l’any 1936. en Joan Miarnau de cal
En Jaume Abril, l’any D’esquerra a dreta: Joan Comellas, Joan Miarnau i Josep Ollé Coix i per l’Esteve Sala
1932, va ser qui fundà de ca l’Estevet en quali-
l’anomenat “grup 67” tat de simpatitzants “fe-
El primer fou entre els dies 3 i
de la Federació a Viladecans sota 11 d’octubre de l’any 1933. Cinc- jocistes”. Els dos-cents cinquanta
l’auspici del llavors vicepresident cents joves de la Federació pere- expedicionaris catalans esmerça-
i metge Pere Tarrés. A dia d’avui, grinaren, en tren, a Roma a retre ren el primer dia a Lourdes i els
en Pere Tarrés és un dels darrers homenatge al papa Pius XI, visi- tres següents visitant París. Des-
beatificats de la catòlica. En Joan tant Marsella i Gènova en el camí prés d’un parell de dies dedicats a
Comellas en va ser secretari tenint d’anada, Pisa en el de tornada, i l’Expo, els militants de la Federa-
quinze anys i és d’aquesta vivèn- Pompeia, Napols i el Vesubi en ció van participar en els diferents
cia juvenil, no pas de casa, d’on ar- un dels dies de l’estada. A Roma actes del Congrés de Brussel·les i
renca la profunda religiositat que amén de la recepció papal al Vati- en la manifestació final a l’estadi
el caracteritzà tota la vida. A sol cà i visita prèvia de totes les basí- Heisel. En aquell estadi, on l’any
post, bandejades les tomaqueres i liques importants de la catolicitat 1985 va morir tanta gent per allau
les mongeteres, fermat el matxo a i de les seves relíquies, visqueren humana en vergonyosa final de
la quadra, i desenfaixats ronyons una inoblidable missa a les cata- la copa d’Europa de futbol, en
i lloms, molts d’aquells pagesos cumbes celebrada pel cardenal Joan Comellas constatà el carisma
joves, quan no havien de passar Vidal i Barraquer i un emotiu via de Joseph Cardijn, fundador de
la nit anant al Born o algun altre crucis al Coliseu, finalitzat amb la JOC, que entre altres coses els
mercat barceloní per dur-hi el gè- un abrandat parlament del funda- deia: “Alguns volen oposar l’espiri-
nero amb el carro, començaven la dor, el Dr. Bonet. D’aquí en sortí el tual i el temporal, com si hi hagués
vida social. Els de la Federació a lema: “Oració, estudi, acció” que una forma de tenir quelcom espiritual
més a més de fer revisió de vida en el cas de Jaume Abril i Joan Co- que no fos temporal. Distinció peri-
personal en “cercles d’estudi” i mellas es convertí en programa. llosa. L’espiritual ha d’estar encarnat
repàs de l’entorn social per ser-hi Van ser els dos únics pelegrins de en el temporal i terrenal–. D’aquí
sal, llum i llevat cristianitzador Viladecans. Però no tot fou religió. que, en molts estaments eclesiàs-
dins la massa del jovent, es dedi- Sense anar-hi expressament, van tics, l’acció de la JOC sempre fos
caven a promoure la cultura, l’ex- ensopegar amb en Mussolini fent considerada massa profana, tot i
cursionisme i l’esport. l’aval del papa Pius XI.
un dels seus discursos en una pla-
“L’entusiasme, és una qualitat es- ça romana i en sortiren espantats. Conjugar el treball personal de
sencialment indispensable en tota El meu pare pagà el seu viatge re- llaurar, sembrar, segar, plantar i
organització que aspiri a la con- nunciant a la Festa Major i recla- collir, amb la vida religiosa, amb
questa de grans masses. És vida, és mant a l’àvia Angelona la quantitat la socialment compromesa de la
audàcia, és talent, és, en una parau- estalviada al no haver de fer front a Federació de Joves Cristians de
la, potència creadora. És indispen- les pèrdues de l’envelat que, aquell Catalunya i amb el seu anar d’ex-
sable que els dirigents visquin un any, per pluja, els joves de Vilade- cursió, jugar a bàsquet, fer curses
entusiasme penetrant, incisiu, tu- cans degueren afrontar. de bicicleta, etc., deixà de ser pos-
multuós, i que sàpiguen portar-lo Un segon viatge important, també sible en esclatar el 18 de juliol del
a la massa i fer-li sentir el calfred en tren, fou el de l’anada a l’Expo- 1936. Els trets a la coroneta o al
de l’emoció.” deia en Pere Tarrés. clatell de molts capellans que no
sició Internacional de Brussel·les
aconseguiren fugir i la crema d’es-
Aquesta exaltació de l’ànim en i al Congrés Internacional de la glésies i convents a tort i a dret,
el viure social, que caracteritzà JOC, entre els dies 19 i 29 d’agost enviaren la cristiandat catalana a
els “fejocistes”, tingué dos mo- de l’any 1935. Collides les mon- les catacumbes en els primers dies
ments cabdals en sengles viatges getes i les esbergínies; sembrats els de reacció contra la sublevació
col·lectius que deixaren petjada. alls, els raves, i els espinacs; plan- militar i de revolució faista.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 18

19. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
Els noms de les persones en la parla
viladecanenca de fa cent anys
J o crec que a tot el territori del Delta del Llo-
bregat i de la Baronia de l’Eramprunyà se li
pot aplicar allò que Jaume Codina deia a pro-
pòsit del Prat: que va ser, fins no fa pas tant,
un territori aïllat, “a les portes de Barcelona però
increïblement lluny” (El delta del Llobregat i Barce-
lona. Gèneres i formes de vida dels segles XVI al XX,
Edicions Ariel, 1971, pàgina 432).
Quan va començar la industrialització, i més encara
després amb la immigració i la globalització, aquest
aïllament va desaparèixer, i ara estem sotmesos a
totes les influències. Però fins aleshores, i tot i que
per aquí arribaven aires de modernitats diverses,
podem dir que, en el nivell de les formes de vida,
és a dir, en qüestions com el vestir o el parlar, re-
alment, estàvem increïblement lluny de Barcelona.
I a Viladecans, probablement, més encara que als
altres pobles, per la manca d’un esquelet social mí-
nimament sòlid que facilités les influències foranes.
Una de les conseqüències positives d’aquest aïlla-
ment és que s’han pogut mantenir, i es mantenen
encara, formes de parlar molt genuïnes, molt poc
contaminades, molt profundament arrelades. Enca-
ra ara podem sentir, en els membres de les famí-
lies amb arrels viladecanenques més profundes,
un munt de paraules i expressions que certifiquen
aquesta situació increïblement allunyada de la parla
més estandarditzada que tindria com a emblema la ta una sèrie d’articles recollint “paraules en perill
parla de Barcelona. I això, en dos nivells diferents: d’extinció”, que pot ser l’inici d’un treball futur
per una banda, en les paraules i expressions; i per més ampli. I, en aquesta mateixa línia va ara aquest
una altra, en el que anomenaríem estructures lin- article, dedicat a les característiques peculiars en la
güístiques, la xarxa bàsica de la llengua en la qual manera d’anomenar les persones en el Viladecans
les paraules s’insereixen, i que segurament és més de fa cent anys, i que va perdurar fins ben ençà, i
important que les paraules mateixes. que en molts casos encara perdura.
Tot això, però, ara està canviant a tota velocitat. Fa Doncs som-hi. Fixeu-vos en aquest senyor de la
anys que vam deixar la faixa i el mocador de cap, i foto que il·lustra aquesta pàgina. És el meu besavi,
juntament amb la nova forma de vestir ens va en- que està aquí acompanyat de la meva àvia i la meva
trar també una forma més globalitzada de parlar. mare, que li tapen el braç i la cama que va perdre
Però tot i així, com que la llengua està més engan- en sengles accidents laborals de la seva vida de
xada a l’ànima que no pas el vestit, la llengua enca- pagès. Es deia Roc Balletbò. Com es pot veure, era
ra perdura i encara la podem repescar. Segurament un senyor gros, sòlid, que imposava. Però li deien
que nosaltres som els últims que ho podem fer, i el Roquet. Ell era el Roquet, i a casa seva era a cal
per això val la pena de dedicar-hi alguns esforços. Roquet. I tota la vida el van anomenat amb aquest
De fet, fa un temps vaig publicar en aquesta revis- diminutiu. Sembla mentida.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 19

20. I és que aquesta seria la llevant com la Magda-
primera característica lena Modolell, a la qual
a destacar en la mane- un cert nombre de gent
ra d’anomenar les per- (potser la menys res-
sones. Els noms, molts pectuosa) coneixia com
noms, s’usen en diminu- la Madorella. Modolell
tiu, i en diminutiu duren costa de pronunciar i és
tota la vida, per molt res- més fàcil dir Madorell. I
pectable i rellevant que com que era una dona,
sigui qui duu el nom. Pe- Madorella.
ret, Pepet, Roquet, Anto- I última característica,
net, Tonet, Roquillo, Pe- que abans ja he apuntat.
pito, Merceneta, Laieta, Fransiscu, Nitu, Nita,
Treseta, Tressita, Nita, Pepitu, Níssiu, Sèbiu…
Nitu, Bielet, Sisquet, Ma- O sigui Francisco, Jua-
rieta, Joanet, Antonie- nito, Juanita o Anita,
ta… Tants com vulgueu. Pepito, Dionisio, Eu-
Alguns d’aquests, per sebio… Són molts els
cert, són noms d’origen noms d’origen castellà
castellà, però d’això ja en parlarem després. que s’utilitzaven a Viladecans. Uns noms, certa-
La segona característica és que la gent no té cog- ment, profundament arrelats. Però atenció. Aquests
noms, i a vegades ni nom. Bé, sí que en té, però és noms són d’origen castellà, però han estat fagoci-
com si no en tingués. Si sou viladecanencs o vilade- tats, deglutits i digerits per les estructures lingüísti-
canenques del poble antic i us atureu un moment a ques pròpies del català: i és que aquí, les estructures
pensar-hi, us adonareu que teniu una colla de gent lingüístiques eren molt potents, i les paraules s’hi
coneguda de la qual no sabeu els cognoms i a vega- incorporaven segons aquestes estructures. Això es
des ni el nom. Abans, la gent es deia, i molts es di- veu, sobretot, en dos fets: el primer, el més obvi, és
uen encara, pel nom de la casa: la Montserrat de cal la pronúncia: Fransiscu, sense cap ressò de la pro-
Banato, o la Tressita de cal Forner, o el Siscu de cal núncia original castellana de Francisco. I el segon,
Riveró. I més encara: a vegades, com el Xim-xim, o i més rellevant, la manera de retallar els noms: en
el Tomacaire, o la Nofre, simplement eren coneguts castellà, es retalla pel final i es manté el comença-
amb el nom de la casa, així tal qual, com si aquell ment (Marga, Sebas, Tere, Merche…); mentre que
fos el seu nom propi. I encara hi havia una altra pos- en català, es retalla pel començament i es deixa sen-
sibilitat, que és la dir-se pel nom del pare o de la cer el final, com és el cas de Ton, que ve d’Anton,
mare: el Peret del Sèbio, el Nitu de la Ferrera o, en el Biel, de Gabriel, Laia, d’Eulàlia, Cesc, de Francesc, o
meu cas, el Josep de la Merceneta. Txell, de Meritxell. I així és com són retallats aquells
Tercera característica. La fenimització del noms. Un noms d’origen castellà: de Fransiscu, Siscu; de Dio-
dia parlàvem de la guerra amb una persona gran, i níssiu, Níssiu; d’Eussèbiu, Sèbiu. I les paraules fan
ella s’anava referint a gent que havia intervingut en llavors el seu propi recorregut, de manera que de
tal cosa o en tal altra, fins que, en un cert moment, Siscu se’n pot fer el diminutiu Sisquet, una paraula
em va parlar de “les Putxes”. No vaig gosar pregun- en la qual cap castellà podria reconèixer l’originari
tar qui eren, per no quedar com un ignorant, fins Francisco. Ja sé que no és així, però es podria dir
que vaig endevinar, per la conversa, que les Putxes que Sisquet és una paraula absolutament catalana.
eren les filles de l’alcalde republicà Llorenç Puig, I encara hi ha una cosa més sofisticada: aquí, el nom
el qual, com que no era de Viladecans, era conegut de Joan es deia Joan, evidentment; però resulta que,
pel nom i el cognom propis, perquè no tenia nom al costat del diminutiu normal que és Joanet, també
de casa. Doncs bé: de Puig, Putxes. I les Marxantes s’utilitza un diminutiu en castellà mig catalanitzat,
de cal Marxant, i la Jovita de cal Jovito, i la Magina Juanitu (pronunciant la “J” com en castellà). I ales-
de cal Magí, i la Conrada de cal Conrado. D’entre hores, es retalla a la catalana el diminutiu, i queda
aquest costum de feminitzar els noms, el cas més Nitu. Jo crec que això mereix un monument a l’en-
emblemàtic és, sens dubte, el d’una persona tan re- ginyeria lingüística.
Josep Lligadas
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 20

21. la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns
Amanadant
espàrrecs
Avui en dia parlar del conreu
de l’espàrrec al Baix Llobregat
és parlar de Gavà, però, a Vi-
ladecans fa uns anys també hi
havien famílies de pagesos que
s’hi dedicaven.
Una mostra són les fotografies
que publico en aquest núme-
ro del Punt realitzades l’any
1974 a la família Faura, una
de les poques famílies que en
els seus camps conreaven l’es-
pàrrec. La mare, Teresa Parés
Malibern, a la seva casa de Vi-
ladecans , està amanadant es-
pàrrecs amb el motllo de fer els
manats i el pare, Carles Faura,
acompanyat de Llorenç Roig,
Miquel Ruiz i d’altres estan co-
llint-los als camps de la Mur-
trasa de Viladecans.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 63 - Febrer 2013 21