1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
48 Any 5
15 d’octubre de 2011
Publicació independent d’informació i opinió
Immersió lingüística
A Catalunya, amb el mètode educatiu que coneixem com a immersió lingüística, i que funciona
des de fa gairebé trenta anys, s’ha aconseguit que els nostres escolars acabin l’ensenyament
dominant adequadament tant el català com el castellà, i que ho facin, a més, sense que calgui
separar-los a les aules en funció de criteris lingüístics: tots estudien junts, i tots acaben sabent
bé les dues llengües. Això vol dir que el mètode és bo, i vol dir també que els nostres mestres
són bons. Que saben, per exemple, reforçar la llengua que necessita ser reforçada segons els
llocs: a Viladecans, segur que el català necessita ser més reforçat; i a la Garrotxa, posem per cas,
segur que passa el mateix amb el castellà.
Vist això, un no pot deixar de preguntar-se com és possible que hi hagi uns partits (PP i C’s) que
decideixin torpedinar aquest sistema en nom d’una suposada llibertat individual dels pares, i
que hi hagi uns jutges que legalment tinguin dret a donar-los la raó en aquest torpedinament.
És, més o menys, com si els jutges poguessin decretar que els pares poden triar el llibre de
matemàtiques amb què han d’estudiar els seus fills, i poguessin obligar a dividir les aules en
funció d’aquesta elecció. Segons sembla, aquests partits prefereixen un país dividit en funció
de la llengua, com passa en altres llocs d’Europa.
Nosaltres, des d’aquesta revista, volem donar suport al mètode educatiu d’immersió lingüís-
tica de les nostres escoles, i ens adherim a la moció que en aquest sentit va aprovar el nostre
ajuntament al darrer ple –amb el vot en contra, naturalment, de PP i PxC–. I agraïm també a tots
els partits que defensen aquesta postura, tant a l’Ajuntament de Viladecans com al Parlament
de Catalunya, que hagin estat capaços de fer-ho de manera clara i unitària, malgrat les diferents
visions que cada un d’ells té respecte als camins per on ha de transitar el futur del nostre país.
Sumari Equip de redacció
2 De com Televisió de Catalunya podria haver
Anna Besora
M. Carmen Castellano
nascut a Viladecans, molt abans dels 80. Josep
Maria Comas
Ginjaume
Josep Ginjaume
3 Game over. Joan Pidelaserra Josep Lligadas
4 Neix Òmnium Cultural de Viladecans. Carles Lo- Miguel de la Rubia
Mercè Solé
zano
(els quals, tot sigui dit, no compartim
6 Un petricó, tres unces i mitja lliura. Josep Lliga- necessàriament les opinions que en
das aquest butlletí es puguin expressar).
7 Ments a la sorra. Rosa Mercader La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
8 L’impacte de la vida monàstica. Mercè Solé geu rebre’l només cal que ens ho
comuniqueu. I si voleu que li envi-
9 La Pujada a Sant Ramon de l’A.VV. del Casc em a un amic o amiga vostres, feu-
Antic. Jaume Bonich nos arribar la seva adreça. Gràcies.
10 La mirada aguda: Cabussó emplomallat. Eio Si voleu enviar articles per publicar,
Ramon tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
11 Històries viladecanenques: Consell de guerra o les 600 paraules. Els hauríem de
sumaríssim núm. 43-IV-1961 (2ª part). Andreu tenir abans del dia 8 de cada mes.
Comellas El nostre correu electrònic:
13 Conèixer Viladecans: Els balustres de porcella- puntviladecans@telefonica.net
na del jardí de Magdalena Modolell. Jaume Lli- El nostre bloc:
gadas http://puntviladecans.blogspot.com
Segueix-nos al Facebook

2. De com Televisió de Catalunya podria haver
nascut a Viladecans, molt abans dels 80
E
l popular periodista i veu veterana de les
retransmissions del Barça a Catalunya Rà-
dio, Joaquim M. Puyal, reflexiona en el seu
primer llibre, Aicnàlubma, sobre la societat
i els mitjans de comunicació. Entre d’altres argu-
ments, explica una història del nostre passat recent
que té Viladecans com a protagonista. Transcric
aquí el passatge en qüestió: “Un treball de Francesc
Canosa (2009) surt al pas del desmemoriament general i
explica que la Generalitat havia donat, l’any 1931, llum
verda a un projecte impulsat per Eduard Rifà (...) El mes
d’abril de 1935 els seus promotors varen comprar un
terreny de 30.000 metres quadrats a Viladecans i, més
tard, una emissora de televisió, Telefunken, a Berlín.
Però no van ser a temps de començar a emetre”.
Puyal fa referència al llibre República TV. La Catalu-
nya de la primera televisió del periodista i professor de
la Universitat Ramon Llull, Francesc Canosa, que
després d’anys d’investigació ha tret recentment del
bagul de l’oblit el projecte de creació d’una televisió
catalana durant la Segona República. Una aventura
que va comptar amb el suport explícit del president
Macià, l’Avi, i que coincidí en el temps amb experi-
ències similars a les principals capitals europees. A
tall d’exemple, la BBC va començar a emetre pro-
grames de televisió de forma regular el 1936.
Tot estava a punt fins que l’aixecament militar del
general Franco va engegar-ho en orris. Com tantes i
tantes altres coses. “Aquella televisió que no va ser
és la metàfora d’una Catalunya que aspirava a tot i durant el primer Govern de Jordi Pujol, i establí la
es va quedar sense res”, resumeix Canosa. I és cert, seva seu central a Sant Joan Despí el 1986. S’imagi-
malgrat les bestieses i crims contra la humanitat nen si Franco hagués perdut la guerra incivil o si les
que es van practicar en un i altre bàndol, els que es grans potències mundials l’haguessin liquidat com
varen aixecar contra un govern escollit per voluntat van fer amb Hitler o Mussolini? Llavors, molt pro-
popular, de forma democràtica, només van ser uns, bablement Televisió de Catalunya tindria una histò-
que amb la seva victòria, gràcies a la força de les ria i una experiència anàloga a la BBC, símbol de la
armes, es van endur per davant tota la modernitat imparcialitat i la professionalitat en el món del pe-
i el progrés que s’havia aconseguit durant la Repú- riodisme i la comunicació arreu del món. I, llavors,
blica, com el model escolar o un major alliberament gairebé amb tota certesa la nostra ciutat en seria la
de les dones. seu. Cal preguntar-se on eren aquests 30.000 metres
La realitat posterior, la dura i crua postguerra, van quadrats que el grup d’impulsors va comprar el
fer que la televisió no es popularitzés fins els anys 1935 al nostre terme municipal... esperem que no
60. A TVE es va parlar català per primer cop el 1964. fossin al Remolar. Perquè de projectes interruptus,
TV3 va començar a emetre el 10 de setembre de 1983, com saben, el nostre litoral n’és ple.
Josep Ginjaume
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 2

3. Game over
“G
ame over”. Amb aquesta locució lia un bon nivell de plusvàlues ràpides i fàcils: ben
anglesa ens referim al moment conegut en el nostre cas és la del totxo. Plusvàlues
en què el joc s’ha acabat, i cal ini- enormes basades en la diferència entre el preu del
ciar una nova partida, en la qual sòl sense urbanitzar i el sòl urbanitzat, jugant amb
els jugadors s’han de tornar a situar i en el qual cal la il·lusió de moltes famílies d’esdevenir propietàri-
establir unes noves normes. es, tot fent creure que els immobles mai no perden
Em refereixo, és clar, al joc d’interessos emparats valor.
en la ideologia, que els polítics occiden- Tots patim ara l’embolic en què ens han posat uns i
tals han anat bastint en els últims altres, uns defensant els interessos del capital fi-
decennis, en els quals alguns, nancer, altres deixant-se enredar amb la ficció
com veritables tafurs, han del creixement sostingut.
modificat les regles, por- Veiem, doncs, com amb diners públics es
tant-nos a la majoria a una rescaten institucions financeres, mentre
situació d’escac i mat, és a es fan retallades al sistema de benestar
dir, sense possibilitat de social.
reacció amb les con-
Assistim a exercicis de cinisme o si voleu de
dicions que ens han
poca vergonya, de polítics com Cameron que
imposat.
apel·la als valors i la regeneració moral de la
La partida que ara acaba, pel societat britànica, arran dels disturbis pro-
cap baix va començar en els duïts a Londres, mentre deu i paga favors al
anys 80 del segle passat. En el gran manipulador dels mitjans de comunicació
moment en què la socialdemocràcia Robert Murdoch.
europea es troba en un panorama complicat a resul-
A Espanya, després d’utilitzar la immobilitat del
tes de l’ensorrament del model productiu basat en
text constitucional com a arma per impedir qualse-
els preus baixos de l’energia i amb la Unió Soviètica
vol canvi en les relacions de poder, veiem com de
en procés de descomposició. Als USA i Gran Breta-
sobte es sacralitza el principi neoliberal de limitar el
nya, Reagan i Tatcher obren el camí a les polítiques
deute públic, sense que es reculli el dret al benestar
neoliberals tot propiciant el procés de globalització
que tants esforços ha costat aconseguir.
econòmica. A manera d’exemple, en el govern con-
servador de Margaret Tatcher al Regne Unit, es va El que dèiem: alguns polítics han fet trampa, han
passar del 40% del Pressupost destinat a transferèn- colat els principis ideològics per blindar els interes-
cies a les persones i a col.lectius a un 42% destinat a sos d’una minoria i han deixat a la majoria sense
empreses i corporacions. possibilitat de negociar i/o discutir-ne contrapar-
tides.
La protesta social, i els aires de llibertat que recor-
ren Europa davant la imminent caiguda del mur És el moment en què cal reaccionar, en què els par-
de Berlín, fan sorgir les anomenades terceres vies tits polítics i els sindicats que diuen defensar a la
dins el panorama del pensament progressista. Fe- majoria de la població, plantegin clarament quins
lipe González a Espanya primer i després Clinton són els principis a partir dels quals caldria iniciar
als USA i sobretot Blair al Regne Unit intenten bas- el debat d’un nou pacte social que allunyi el risc de
tir un sistema de benestar social tot mantenint els confrontació.
principis neoliberals en economia i aprofundint en Per això cal una renovació intensa dins els partits
la globalització del comerç, fet que provoca grans i sindicats, tant de persones com d’idees; cal que
deslocalitzacions i la florida dels grans negocis fi- s’abandoni el tacticisme, que al final ni tan sols ha
nancers amb els tipus de canvi de les divises. servit per mantenir la quota de poder que se’ls ha-
Aquest intent, aquesta tercera via, tot i establir via atorgat .
els sistemes de protecció social, cau sota l’empait El que dèiem al començament: el joc està obert i la
d’una nova fornada de polítics sense complexos, els partida ha de començar; necessitem nous líders que
Aznar, Bush, Merkel o Berlusconi, que ofereixen un defensin els interessos de la majoria.
miratge als seus votants: el d’esdevenir rics en base Joan Pidelaserra Monmany
a una espècie de capitalisme popular, per al qual ca-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 3

4. Neix Òmnium Cultural de Viladecans
El 14 d’octubre es presenta a la ciutat la nova secció d’Òmnium
Ò
mnium Cultural ja ha
arribat a Viladecans.
El passat Onze de Se-
tembre la delegació
local d’Òmnium Cultural de Vi-
ladecans plantava la seva carpa
a la Rambla Modolell, en un acte
que permetia fer una presentació
en societat de forma festiva, con-
vidant als assistent a una copa de
cava o de garnatxa mentre infor-
màvem de les properes activitats
d’Òmnium a la nostra ciutat.
Primer fem una mica d’història:
Òmnium Cultural va néixer el
1961 per la promoció i norma-
lització de la llengua, cultura
i identitat de Catalunya; després
de 50 anys, ja té més de 25.000
socis. Durant cinc dècades ha
protagonitzat els episodis més
importants de la lluita reivindi- de Viladecans, encapçalada per d’octubre, coincidint amb els ac-
cativa en defensa de Catalunya l’Agustí Martí i el Ricard Caba. tes del Correllengua, Òmnium
i el català, i en aquests, sovint hi es vesteix de llarg, amb la visita
El juny va ser el moment de sortir
havien participat molts viladeca- de la presidenta Muriel Casals,
al carrer, amb ocasió de la rebuda
nencs, que mai havien donat el que participarà a la xerrada sobre
a la Flama del Canigó, organit-
pas d’organitzar-se com a secció l’estat actual de la llengua catala-
zada pels Diables de Viladecans.
local. Després de la creació de la na. Us convidem a tots a assistir a
La Diada de l’Onze de Setembre
delegació d’Òmnium al Baix Llo- aquest esdeveniment que tindrà
suposava una nova mobilitza-
bregat (el 2008, a partir del Grup lloc a l’hotel d’entitats Pablo Pi-
ció, amb la carpa a la Rambla, i
L’Oreig de Sant Boi), el desembre casso el divendres 14 a les 7 de la
la bona acolllida que hem tingut
2010 Òmnium escollia l’Àtrium tarda, i que tindrà també una clo-
entre els vianants i la gent de la
de Viladecans per celebrar la 60ª enda festiva, amb el concert del
nostra ciutat.
Nit de Santa Llúcia, en què Ra- cantant Cesk Freixas.
mon Solsona va rebre el Premi Òmnium de Viladecans s’ha mo-
gut també en defensa del l’en- Són temps difícils, o si més no,
Sant Jordi.
senyament en català. El 12 de temps importants pel futur de la
El pas decisiu arribava aques- llengua i cultura catalanes. Si vo-
setembre, encapçalant la con-
ta primavera, quan els associats leu participar en la seva defensa,
centració convocada per “Som
d’Òmnium de la nostra ciutat co- des de Viladecans, podeu sumar-
Escola” en contra de la sentèn-
mençàvem a reunir-nos a l’hotel vos als actes que està organitzant
cia adversa a la immersió lingü-
d’entitats Pablo Picasso; allà ens la nova secció local d’Òmnium,
ística; per reblar el clau el 29 de
vam trobar que som molts, que podeu seguir-nos al facebook
setembre l’Ajuntament aprovava
tenim ganes de fer moltes coses, (Omnium Viladecans) i contac-
per majoria absoluta (19 vots a
i que estem convençuts que és tar-nos al nostre correu electrònic
favor i 6 en contra) la moció pre-
important que Viladecans doni viladecans@omnium.cat.
sentada per Òmnium Cultural
un pas endavant en la defensa
en defensa de l’escola en català. Carles Lozano
de la llengua i la nació catalanes.
Però l’activitat d’Òmnium-Vi-
De seguida ens vam constituir en
ladecans no s’atura aquí. El 14
Secció Local d’Òmnium Cultural
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 4

5. Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 5

6. Un petricó, tres unces i mitja lliura
(o unes quantes paraules en perill d’extinció, 5)
A
quest és l’últim article, per ara, en què reco-
llim paraules o expressions en perill d’extin-
ció, o potser ja extingides del tot. O perquè
allò que designen ha desaparegut, o perquè
són substituïdes per altres, o pel que sigui. Com dèiem
en el primer article d’aquesta sèrie, a Viladecans el vo-
cabulari català que es feia servir era molt ric, i, almenys
com a record i homenatge, aquí n’hem anat recollint al-
guns exemples. Amb ganes, també, que animin a man-
tenir la nostra llengua viva en tot allò que val la pena
de ser mantinguda.
I, abans de començar amb aquesta última sèrie de pa-
raules i expressions, deixeu-me donar les gràcies als Les maneres de mesurar canvien.
que ens n’heu fet arribar alguna. I demanar a tots que,
si se us n’acudeixen més, no dubteu d’escriure’ns a
l’adreça electrònica del Punt de Trobada (puntvilade- Vagar. Vagar vol dir, certament, anar rondant sense fer
cans@gmail.com). Som-hi, doncs. I aquest cop comen- res. Però també té un altre ús que a Viladecans era l’ha-
cem amb les mesures. bitual: tenir temps per fer una cosa. Per exemple: “Mai
Unça. Quan jo era petit, a casa m’enviaven a comprar no li vaga d’acabar allò que li vaig demanar”.
tres unces de pernil dolç. Sempre eres tres unces, mai Tenir tard. Abans, a Viladecans, la gent tenia tard. Ara,
una unça, ni cinc, ni deu. Tres unces són, exactament, més aviat, té pressa. Però vol dir el mateix. O sigui que
100 grams. no estaria gens malament que de tant en tant tornéssim
Lliura. També a vegades el que anava a comprar era a tenir tard.
mitja lliura d’alguna cosa. En general era mitja lliura, Nyafla. Nyafla vol dir taca. I, segons el Diccionari Ca-
però també podia ser una lliura. La lliura, que es consi- talà Valencià Balear, és una paraula que diuen a Torto-
dera l’equivalent de 400 grams, encara és una paraula sa. Doncs a Viladecans també (deu ser per germanor
en ús, encara que cada cop s’utilitza menys. deltaica, com la rendilla). A Viladecans, a més, s’utilit-
Petricó. A vegades, també, anàvem a comprar un petri- za, o utilitzava, també la forma “nyofla”.
có de llet. Un petricó, diuen els diccionaris, és un quart Rai. Aquesta és una exclamació que abans tenia més
de porró. I un porró són 94 centilitres. O sigui que un ús que ara, però que encara es manté prou viva. Ser-
petricó són 23,5 centilitres, pràcticament 25 centilitres, veix per dir que una determinada cosa no és proble-
un quart de litre. ma, que segur que funcionarà, etc. Per exemple: “Tu
Mujada. I encara parlant de mesures, en citem una que rai, que tens una bona feina!”. “Això rai, segur que ho
per ara continua plenament en ús, tot i que està en un arreglen!”.
altre nivell. A mi, a casa, no m’enviaven a comprar cap Ni mai. Serveix per contestar amb menyspreu a una
mujada de res, és clar. I és que la mujada s’utilitza per negativa: “No vindràs a la festa? Doncs ni mai! No et
mesurar l’extensió d’un camp, i equival a uns 4.900 me- necessitem per res!”.
tres quadrats. Demana! Aquesta és una expressió que pondera la
Taulell. Anem ja per una altra cosa. Un taulell és la molta quantitat d’una determinada cosa: “L’entrada
taula estreta i llarga que hi ha a les botigues per po- era gratuïta i a més regalaven un CD. Demana la gen-
sar el gènere o per tenir-hi els estris de pesar o de co- tada que hi va anar!”. “Demana com deu haver plogut,
brar. Aquesta paraula ara està retrocedint a tota veloci- que s’ha desbordat el riu!”.
tat, substituïda pel castellà “mostrador”. Ho hauríem Lligall. I, per acabar, un homenatge a la peculiar par-
d’evitar. la pagesa de ja fa anys. Lligall vol dir alguna cosa que
Destarotar. Destarotar (pronunciat “destrotar”) vol serveix per lligar, i aquí s’utilitzava sobretot per les tires
dir desconcertar, descol·locar: “Amb això que m’ha dit d’espart que es feien servir per lligar els manats de ver-
m’ha deixat totalment destarotat”. Com a adjectiu, “es- dura. Però la gràcia és com es pronunciava la paraula,
tar destarotat” vol dir una cosa semblant a “estar fora convertint les “ll” en “i”. I en sortia la magnífica parau-
de si”. la “iigai”, en què la primera “i” del començament té
Ventallot. Vol dir, simplement, bufetada. funció consonàntica i la segona vocàlica.
Tiberi. Vol dir un gran àpat. Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 6

7. Ments a la sorra
L
a Fundación NEPP nos pidió ayuda a Viladecans pel Sahara
sobre un proyecto que en abril de 2009 la Fundación P. NEPP
hizo una aportación económica a las Autoridades locales para
el inicio de la construcción de un nuevo hospital psiquiátrico
en Rabuny (Campamentos saharauis en Tinduf, Argelia), ya que se
valoró que el actual se encuentra en una situación precaria y la total
rehabilitación del mismo tendría un coste superior.
Les hablamos de Viladecans Solidaria, que con el soporte del Ayunta-
miento de Viladecans y con las entidades ayudan al Tercer Mundo, les
sugerimos que presentasen el proyecto y este año Viladecans Solidaria
da soporte a la población saharaui con el proyecto de trabajo conjunto
de recogida de fondos que ya se estrenó con dos actividades.
Rosa Mercader
Benvolguts amics i amigues,
Fa vint anys es fundava ASDIVI i aquest 22
d’octubre volem convidar-vos a participar
d’una Festa molt especial i oberta a tothom. Per
a nosaltres és una jornada festiva i de reivindi-
cació alhora, ja que d’una banda volem celebrar
els 20 anys de camí i de l’altra lluitar perquè
alguns projectes com Espai Jove tirin endavant.
Esperem que gaudiu de les activitats (al matí
més infantils i a la tarda per als més joves), que
amb molta il·lusió hem preparat per a vosal-
tres, i que col·laboreu a convertir la festa en tot
un èxit.
Sense la vostra presència, aquesta festa no serà Lloc: Parc de Marina (escenari del llac)
possible, i per aquest motiu us preguem que hi Dia: 22 d’octubre del 2011
assistiu i que contribuïu a omplir de sentit el
Programa:
programa, del qual us fem un resum:
- a partir de les 10:30 h. xocolatada popular,
inflables, tallers, mercat solidari...
- 11:30 h. Actuació pallassines
- 12:00 h. Gimcana
- 14:30 h. Monòlegs, tallers, servei de bar...
- 17:00 h. Exhibició de balls (el de hip-hop
per Dream Box)
- 18:00 h. Discoteca mòbil
- 19: 45 h. Timbalada i pirotècnia.
Recordeu que sou una peça clau.
Us hi esperem!
Mercè Ginés
presidenta
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 7

8. L’impacte de la vida monàstica
V
a causar un cert im-
pacte, a propis i es-
tranys, el programa
“El convidat”, de l’Al-
bert Om, del passat 26 de setem-
bre, amb la Teresa Forcades i la
seva comunitat de monges. De
fet, el tema religiós sovint és ob-
jecte de controvèrsia, justament
perquè costa definir i consen-
suar quin és l’espai en què s’ha
Des del Santuari de Puiggraciós, a l’Ametlla del Vallès
de desenvolupar. Si es tracta de
l’Església Catòlica, es parla dels centrat l’atenció en el punt que clar, no són hotels. T’has de fer
privilegis que té dins l’estat es- és l’eix de la seva vida, i també el llit i la neteja. I sovint el bany
panyol en virtut del Concordat, i ha quedat clar que si més no en és compartit. Les habitacions són
el debat arriba amenitzat per una aquesta comunitat no és pertinent senzilles i dines amb els altres
certa Església que veu recular parlar de “clausura”, sinó més hostes o amb la pròpia comunitat,
amb enyorament la seva antiga aviat de vida de pregària o con- contribuint a parar i desparar tau-
posició de poder i per un noto- templativa. Perquè no se les veia la, i a rentar plats. La pensió com-
ri sentiment anticlerical jo diria pas tancades. Com els monjos de pleta està al voltant dels 35 €. Però
que gairebé decimonònic. Si es Montserrat, també benedictins, de debò que és una experiència
tracta de l’Islam, les pors i potser algunes es fan un fart d’entrar i de llibertat i de pau, molt recoma-
la ignorància d’Occident es bar- sortir, de formar-se, de prendre nable i certament a l’abast de tot-
regen amb un punt xenòfob, i la part en conferències i debats. I hom. I algunes organitzen activi-
qüestió s’acaba d’embolicar. La està clar que, com demostra el ta- tats obertes a tothom al voltant de
gent més progressista tendeix a rannà del duel “Forcades versus la contemplació de la natura, del
perdonar la vida als cristians ca- companyies farmacèutiques”, de creixement personal i d’un llarg
tòlics per la reconeguda obra so- submisses o despreocupades del etcètera. Us passo unes quantes
cial de l’Església, sempre i quan món, no en tenen res. Fa poc he adreces per si algú s’anima:
els cristians posem “a caldo” una estat allotjada en aquesta hostat- - Monestir de Sant Benet (monges),
jerarquia que tampoc no podem geria i una monja m’explicava Montserrat. 93 835 00 78, http://www.
triar i que sovint no ens agrada. que si van amb hàbit, quan pu- benedictinescat.com/montserrat/
En canvi, els elements més espi- gen a Montserrat, se senten trac- - Monestir de Santa Maria de Montser-
rituals o més intrínsecament re- rat (monjos), Montserrat. 93 877 77 66.
tades com si fossin Micky Mouse L’hostatgeria actualment està tancada
ligiosos queden al marge, o s’ac- en un part temàtic: els demanen per obres.
cepten com un mal menor. per fer-se fotos com a estranyes i - Santuari del Miracle (monjos de Mont-
Per això em va agradar tant exòtiques flors de monestir. serrat). www.santuarielmiracle.com
aquest programa. La comunitat Tel. 973480002
Jo vaig sovint a monestirs. Hi
de benetes de Montserrat van tro- - Santuari de Puiggraciós (monges be-
vaig per treballar, o per descan-
bar un espai on explicar-se amb nedictines). L’Ametlla del Vallès. 93
sar, o per resar, i sempre m’hi he 744 50 30. http://www.telefonica.net/
llibertat i amb frescor, i el que es trobat molt ben acollida. És una web2/benedictinespuiggracios/WEB-
va posar damunt la taula va ser experiència que us recomano. Les DEFINITIVA/index.htm
el rerefons de la fe, amb tot el que hostatgeries són obertes a cre- - Monestir de Vallbona de les Monges.
comporta de poc intel·ligible a la ients i no creients, pots participar http://www.monestirvallbona.cat/
raó. Sense rebaixes. Jo he trobat hostatgeria.html. També són en plena
de les seves pregàries o no, pots restauració de l’hostatgeria.
gent que m’ha dit que no ha en- parlar de tu i d’allò que et preo-
- Monestir de Poblet (www.poblet.cat).
tès res, o que els sembla una op- cupa o no, pots trobar algú que Compta amb una doble hostatgeria.
ció absurda, i d’altra gent que ha t’escolti si estàs angoixat. Només Una dins del monestir, i només per a
quedat admirada d’aquesta opció se’t demana silenci i respecte per homes, i una altra de mixta, en un edi-
de les monges. En qualsevol cas als companys d’hostatgeria. I és fici proper.
em sembla que són elles qui ha Mercè Solé
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 8

9. La Pujada a Sant Ramon
de l’A. VV. del Casc Antic
C
om cada principi de tardor, la A. VV. del
Casc Antic de Viladecans, organitza una
Pujada a Sant Ramon, que gràcies a l’ac-
ceptació i participació dels ciutadans de
Viladecans, siguin o no socis de la nostra associació
de veïns, s’està convertint en un clàssic del calendari
d’esdeveniments de la nostra ciutat, havent arribat en
aquest any 2011 a la cinquena edició, amb una partici-
pació propera a les 550 inscripcions, inscripcions que
encara que no en gran quantitat, però cada vegada
més es realitzen a través de la nostra Web, o correu
electrònic, el que ens dóna a entendre que ens estem
adaptant molt bé a les noves tecnologies.
Per a qui no conegui el sentit i la motivació de la Pu-
jada, en farem un breu resum. L’esdeveniment es va
organitzar dins del programa d’activitats de l’associ-
ació, per tal de gaudir d’una jornada festiva, de con-
vivència i participació, evidentment sense cap ànim
competitiu, però si amb la il.lusió de “Arribar a dalt”,
i poder visitar la tan estimada ermita que compartim
amb els nostres pobles veïns. L’associació va pensar
que s’havia d’incentivar encara que fos simbòlicament
a totes aquelles persones que tinguin a bé participar, i
s’obsequia a cada participant amb una bossa amb uns
petits obsequis.
Com hem dit abans, en aquesta edició hem aconseguit
una molt bona participació, tot i tenir en compte que
dins de la mateixa jornada es realitzaven a la nostra i Protecció Civil, que amb el seu acompanyament han
ciutat, altres també importants esdeveniments, que propiciat l’absència de problemes, i han col.laborat
evidentment han diversificat l’assistència de perso- al major lluïment de l’esdeveniment. El nostre agra-
nal, de tota manera volem agrair la col·laboració de ïment també a les empreses i entitats col·laboradores,
l’Excm. Ajuntament de Viladecans, als regidors de les que es citen en els programes.
àrees implicades, i molt especialment a la Policia Local
Jaume Bonich
Vols portar el mamut al cotxe, o a la
moto, o a la bici, o a la carpeta?
Doncs sí. El mamut es motoritza, com han fet altres bèsties: galls, rucs,
toros... Vius a Viladecans? T’estimes Viladecans? A veure si es nota. Per
tres euros pots:
a) Lluir d’identitat viladecanenca (autoestima amunt!)
b) Contribuir a finançar el mamut i la seva festa.
c) Millorar indiscutiblement la carrosseria del teu cotxe, moto, bici o
carpeta.
Què més vols? Pots comprar-lo a la Llibreria Els Nou Rals, al carrer de
Sant Joan, o a l’Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 9

10. la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon
Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
Espais naturals del delta del Llobregat, 27 de Setembre 2011.
Fa 46-51 cm de llargària i 59-73 d’envergadura alar. És un excel•lent nadador i bussejador, en
canvi, és molt feixuc fora de l’aigua.
Fan una parada nupcial mitjançant un cerimonial més o menys complicat, sacsejant el cap, doblegant
el coll, capbussant-se, dansant en posició vertical i oferint-se mútuament algues i d’altres presents.
Font: Viquipèdia
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 10

11. Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas
Consell de guerra sumaríssim
núm. 43-IV-1961 (2ª part)
RESULTANDO SEGUNDO. –Que el RESULTANDO CUARTO. –Que el
procesado JOSE RAMOS LLAS, miem- procesado ANTONIO GARRIDO
bro del Partido Socialista Unificado de MORENO, inicia sus contactos con
Cataluña, para el que fue captado en la organización clandestina por media-
1958, hizo llegar propaganda comunista ción del procesado RAMOS, recibiendo
a sus compañeros de trabajo de fábrica numerosa propaganda de este y poste-
“La Seda de Barcelona” y también pro- riormente de CRUZ, que hace llegar a
cesados ANTONIO GARRIDO, SIL- individuos simpatizantes de Viladecans
VESTRE BAEZ Y JOSE VELA, siendo donde desarrolla gran labor de proseli-
detenido en el mes de Marzo de 1960 tismo, arrojando junto con el procesado
y puesto en libertad poco después, en- BAEZ, y coincidiendo con la campaña
trando en contacto con la organización pro-amnistía, octavillas subversivas en
clandestina en el mes de Noviembre por diversos lugares de Viladecans, pintan-
medio de un individuo no identificado do letreros con la anagrama de amnistía
que lo puso en comunicación con el pro- en paredes de dicha localidad, asistien-
cesado FELIPE CRUZ, teniendo varias del Prat. El contacte orgànic superior do a las reuniones en casa del procesado
entrevistas y en una de ellas y en un lu- era en Felipe Cruz. REAL y preparando otra que debía cele-
gar próximo a la fábrica de Pepsi-Cola brarse coincidiendo con las festividades
RESULTANDO TERCERO. –Que el
recibió un paquete de propaganda clan- de Pascua para establecer contacto con
procesado FELIPE CRUZ MARTINEZ,
destina de “Mundo Obrero”, “Travall”, elementos de Barcelona, cuya reunión
que ya sufrió detención por actividades
“Lucha Obrera” y Hojas clandestinas fue suspendida y encargándose de efec-
comunistas el año 1957, a comienzos de
“pro Amnistía”, que hizo llegar a los tuar colectas para obtener fondos, en-
este año entró en contacto con el procesa-
procesados BAEZ y VELA, poniendo tregando en dos ocasiones al procesado
do RAMOS, a través del sujeto descono-
a estos en contacto con el CRUZ, para JOSE RAMOS.
cido antes aludido y posteriormente, por
que en adelante sea el GARRIDO quien En Garrido, nascut a Barcelona, ha-
mediación de RAMOS, con el procesado
las reciba, acudiendo en unión de estos via aconseguit constituir una cèl-
GARRIDO a los que entrega propagan-
dos últimos a reuniones clandestinas lula a Roca Radiadors i anava dar-
da y transmite las consignas asistiendo
en casa del procesado REAL DEL MO- rera d’una altra a Viladecans. De la
a las reuniones celebradas en casa de
RAL, para discutir las líneas del partido, cèl·lula de Roca no va ser detingut
REAL DEL MORAL y arrojando pro-
redactándose la hoja “Universitat” que ningú, només en Barroso però per
paganda clandestina en dos ocasiones a
consta en los autos... raó de les tertúlies de Cal Sastre.
la entrada de la fábrica de la “España In-
Estem davant, doncs, d’una de les dustrial” donde presta sus servicios. L’anagrama d’amnistia de què parla
dues cèl·lules que el PSUC tenia aquest “considerando” era una lletra
En Felipe Cruz era de Jaén, vivía al
plenament operatives a la La Seda A (majúscula), més o menys gran,
barri de barraques “La Bomba” de
del Prat de Llobregat i el seu lligam pintada habitualment amb quitrà,
l’Hospitalet, al costat de mar de la
orgànic. Aquesta fàbrica fou de les molt evident llavors quan les parets
Gran Via. Aquell barri envoltat de
poques que el juliol de l’any 1959 només s’enblanquinaven. Les reu-
tanques d’uralita per no avergo-
havia participat en la frustrada Vaga nions de “las festividades de Pascua”
nyir-nos, que hi havia a prop dels
General Pacífica convocada a tot Es- eren de les que sovint es feien anant
“Cuarteles de Lepanto” i que no va
panya i que a Catalunya gairebé va familiarment d’excursió a la munta-
ser destruit fins a començaments de
significar, pel nombre de detencions, nya aprofitant diades. En aquest cas
1977, després d’haver mort Franco.
el total desmantellament del PSUC. la del Dilluns de Pasqua Florida a
Era autònom i treballava fent feines
En Ramos Llàs era el responsable la Font dels Enamorats de Sant Cli-
de manteniment per “La España In-
d’aquesta cèl·lula. Havia nascut a ment. Pel que fa a les col·lectes, eren
dustrial” de Sants. D’aquests “resul-
Térmens a la provincia de Lleida. per a familiars de presos en situació
tandos” es desprèn que tant en Cruz
La detenció de 1960 havia estat de de pobresa extrema.
com en Ramos, molt probablement,
les que es feien quan venia Franco a RESULTANDO QUINTO. –El proce-
eren “seguits”. I també que el terme
Barcelona. Vivia als pisos de La Seda sado MANUEL LINARES RISQUEZ,
“sujeto desconocido”, evidencia un
silenci guanyador de tortures. que fue voluntario en el Ejército Rojo
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 11

12. cayendo herido en el frente de Peñarroya sables de cèl·lula vinculats a aquest, va tota. Tot i aquesta malformació
y siendo hecho prisionero por las fuer- que es reunien a casa seva. Del re- congènita, era capaç, amb grans es-
zas Nacionales, se trasladó a Barcelona gistre policial pertinent en sorgí una forços i una farragosa pròtesi, d’anar
en Octubre de 1958 habiendo entrado màquina d’escriure i un clixé ciclos- del carrer Major al cafè de Cal Sastre.
en contacto con GARRIDO de quien tilable del full “Universitat”!? Era un gran tertulià. Autodidacta de
recibió folletos de propaganda comunis- El RESULTANDO OCTAVO, referit a formació, havia vingut a Viladecans
ta, asistiendo a reuniones con miembros JOSE VELA TERUEL, és de contin- per fer de preceptor de les seves ne-
y simpatizantes del Partido Socialista gut idèntic al SEXTO d’en SILVES- bodes. El vicari Mn. Joaquim Palo-
Unificado de Cataluña, siendo encargado TRE BAEZ, també de La Seda, però mera anava personalment a ca seva
por GARRIDO de efectuar la colecta de sense llançar octavetes ni pintar ana- a fer-li classes de llatí.
fondos para la campaña de Viladecans, grames. RESULTANDO DUODECIMO. –Que
debiendo entregarlo a aquel, que a su vez el procesado JUAN MASGRAU MAR-
En Vela Teruel era de Laroles, pro-
lo hacía llegar al procesado RAMOS. CET, que fue Comisario Político de Ba-
víncia de Granada, i vivia a Gavà.
En Linares era de Martos, ciutat ren- tallón en el Ejército Rojo y tuvo solici-
RESULTANDO NOVENO. –Que AN-
dida només dos dies abans que Fran- tado su ingreso en la Masonería, gozaba
DRES BARROSO OLID, por su amis-
co proclamés la fi de la guerra. Tam- de la confianza de los procesados vecinos
tad con el procesado LINARES conoce al
bé era conegut com “Zinoviev”, nom de Viladecans que le consideraban más
GARRIDO, recibiendo de él propaganda
de naixement que son pare li posà capacitado políticamente, frecuentando
para ulterior reparto, realizando labor
honorant el revolucionari rus, mort el trato con los mismos, manteniendo
de captación sobre los hermanos CLE-
per Stalin, company de Lenin, Ka- conversaciones políticas con aquellos,
MENTE a quienes puso en contacto con
menev i Trotski. Aquell petit “acei- conociendo las actividades subversivas
otros miembros del Partido, mostrando
tunero altivo” vingué a parar a Vila- de los mismos, si bien se negó a ingre-
su conformidad para asistir a la reunión
decans arrossegant un llast de disset sar en la Organización clandestina, ha-
del Partido que luego fue suspendida.
anys de presó. Abrandat a voltes, la biendo cotizado en una ocasión para los
seva companyia implicava una certa L’Andrés Barroso era d’Olvera, a presos cuyo dinero entregó al procesado
perillositat per la seva condició de Cádiz. Ell i en Pepe Clemente treba- Linares.
comunista obertament manifest. llaven plegats als forns de Can Roca
En Masgrau, després de ser membre
i ambdós eren tertulians de Cal Sas-
RESULTANDO SEXTO. –Que el pro- de la resistència en la Segona Guerra
tre.
cesado SIVESTRE BAEZ RONDON, Mundial, havia tornat discretament
por trabajar en la empresa “La Seda de RESULTANDO DECIMO. –JOSE de l’exili a casa sense empresona-
Barcelona”, conoció a los procesados CLEMENTE MARTINEZ guiado por ment. La condició de Comissari Po-
GARRIDO, RAMOS y VELA, reci- sus ideas políticas se puso en contac- lític li hauria pogut significar l’afu-
biendo ejemplares del “Mundo Obrero”, to con los anteriores procesados para sellament “ipso facto” d’haver estat
“Traball”, y “Lucha Obrera” y octavi- formar grupo orientado hacia el Co- detingut l’any 1939. És a dir, pel
llas subversivas, habiendo arrojado jun- munismo en Viladecans, cotizando en bàndol contrari, havia aconseguit un
to con GARRIDO en diversos lugares las recaudaciones que se practican y..., imperdonable “irse de rositas”
de Viladecans octavillas subversivas, y siendo simpatizante al menos del Par-
El fiscal militar d’aquest Consejo de
habiendo finalmente lanzado propagan- tido Socialista Unificado de Cataluña,
Guerra va demanar contra aquests
da clandestina a la puerta de la Empresa aunque no se acredita fuera miembro del
malèfics subjectes, autors dels gra-
donde trabajava... mismo, habiéndose ocupado en la habi-
víssims delictes de “Rebelión Militar”,
tación de su hermano que convivía en su
En Báez, el més jove de tots, era de comprovats per l’excel·lència polici-
domicilio dos octavillas de Amnistía y
Fuente de Cantos a la provincia de al: 4 anys de presó per Ramos, Cruz
otros escritos de circulación clandestina
Badajoz. i Garrido, 3 anys per Real i Baez, 2
al efectuarse un registro por la Policía
RESULTANDO SEPTIMO. –Que el anys per Vela, Linares i Barroso i 1
Gubernativa.
procesado ADRIAN REAL DEL MO- any de presó pels germans Clemen-
RESULTANDO UNDECIMO. –Que te i Joan Masgrau.
RAL, conoce por razón del trabajo al
MANUEL CLEMENTE MARTINEZ,
CRUZ, de quien recibe folletos subversi- El petit dels tres germans Clemente,
habita en el mismo domicilio de su her-
vos, recibiendo el encargo de buscar una l’Antonio, en tingué prou amb un
mano JOSE CLEMENTE, habiendo
máquina de escribir para la organización parell de nits de ventallots. No va
sido encontrado en su habitación la pro-
clandestina, utilizando la de propiedad completar les habituals setanta-dues
paganda descrita anteriormente (dues
de su cuñado Hispano-Olivetti S-46, sin hores a comissaria i no fou proces-
octavetes) y recibiendo de GARRIDO
consentimiento del dueño, con la que se sat. Després d’haver d’escridassar
y LINARES folletos marxistas y frecu-
confecciona el cliché para tirar con mul- tantes vegades el cognom Clemente,
entando la compañía de los otros proce-
ticopista la hoja clandestina denominada deixar-lo anar, va ser més cosa d’in-
sados de los que conoce sus actividades
“Universitat”, habiéndose celebrado dos ducció sobrevinguda que mala cons-
subversivas.
reuniones al menos en su domicilio del ciència. Perquè el comissari Creix, de
nº 50 de la calle Magallanes... Els germans Clemente eren d’Almo- consciència no en tenia, ni en podia
radí, a Alacant. En Manolo era mi- tenir, com a bon esbirro que era.
En Real del Moral, era de Valladolid.
nusvàlid. De naixement li faltava tot
La seva detenció va ser per raó del
un braç, una cama la tenia molt més
seguiment d’en Cruz i dels respon-
curta i l’altra gairebé també li falta-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 12

13. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
Els balustres de porcellana del jardí
de Magdalena Modolell
L
a terrassa del primer pis
de la Torre Modolell, seu
del nostre Ajuntament,
actualment es troba en
estat ruïnós, apuntalada, plena
d’herbes i sense impermeabilitat,
de tal manera que tota l’aigua de
la pluja cau als locals buits i tan-
cats de la planta baixa, ocasionant
greus problemes d’humitat i que
amb tota probabilitat afecten ne-
gativament al conjunt de l’edifici.
Aquesta situació actual és deguda
al nul interès i la deixadesa que els
diferents governs municipals de ja
fa massa anys, han infligit al bloc
de ponent de l’edifici de la Torre
Modolell, amb la terrassa i les es-
cales del jardí, permetent la seva
degradació.
Les escales en el seu disseny original (creació de David Villegas).
Quan a un edifici li passa això, és
fàcil que algú caigui en la interpre-
tació errònia que l’espai en qüestió no té cap mena
de valor i en conseqüència ens trobem a hores d’ara
en la situació d’haver de lamentar el fet de que algú
de l’Ajuntament (no sabem qui) hagi ordenat una
reparació a la façana de les escales el resultat de la
qual ha estat la desaparició dels dos únics balustres
de porcellana del segle XIX que quedaven de les es-
cales originals del jardí de la Torre Modolell.
Dit això, explicarem a continuació alguns detalls
del jardí que Magdalena Modolell i el seu marit
Jaume Nogués van construir a finals del segle XIX
en el lloc que ocupava l’hort de la seva casa-torre
de la plaça. De fet, tot el que explicarem ja ho hem
publicat en el llibre titulat Viladecans 1915, L’herència
de Magdalena Modolell, llibre que el Grup Tres Torres
Les escales en una imatge de juny de 2010
vàrem presentar aquest passat mes de juny i que,
posats a dir-ho tot, el podeu adquirir a la llibreria
Els Nou Rals.
gesia de l’època, decideix convertir l’hort de la casa
Així doncs, ens trobem que dos anys després de la
en un jardí de caràcter romàntic i al mateix temps
mort d’Antònia Freixas, fins aleshores mestressa de
encarreguen la construcció d’una terrassa i unes es-
la Torre Modolell i mare de Magdalena, el matri-
moni Nogués Modolell, seguint la tònica de la bur-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 13

14. cales d’accés. Això passava l’any 1887 tal i com ens
ve indicat a la porta d’accés a la terrassa.
Malauradament, no es conserva cap document ni
cap plànol que ens indiqui com era el jardí origi-
nal com tampoc sabem qui va dissenyar el conjunt,
únicament disposem d’algunes fotografies antigues
i el testimoni d’alguns ciutadans, amb els quals ens
hem guiat per tal de poder conèixer i difondre els
aspectes més generals d’aquest espai d’esbarjo de la
casa palau de Can Modolell.
Cal aclarir que en aquell moment encara no s’havia
efectuat a l’edifici la reforma neogòtica que li dóna
l’aspecte actual: això va venir uns anys més tard.
Així doncs, en aquella època, la construcció que hi
havia a llevant de la torre central era la vivenda dels
masovers, a ponent hi havia la residència dels se-
nyors i a continuació, en el lloc de l’actual edifici de
la Cooperativa Agrària, hi havia una casa normal i
corrent amb planta i pis, bessona de la que hi havia
a continuació (cal secretari), avui enderrocada, i to- Un dels balustres de porcellana de l’escala
tes dues propietat de la senyora Modolell.
Pel que fa a les escales del jardí, podeu veure a dels tal i com es pot veure a la immensa majoria de
la pàgina anterior un fotomuntatge que ens mos- les balconades de l’eixample barceloní. Així doncs,
tra quin era el seu disseny original. Per una ban- el particular disseny i la porcellana, símbol de ri-
da podem veure la font del replà, avui amagada al quesa i prestigi, afegien un valor especial a les esca-
darrere d’un munt de vegetació espontània, i que les del jardí de Can Modolell.
molts dels que esteu llegint aquest article recorda-
En aquest primer jardí de 1887 hi havia un passeig
reu perfectament el seu bonic aspecte original. El
de til·lers amb la seva florida groga al mes de juny,
detall principal, però, són precisament els balustres
i també son d’aquesta època, amb tota probabilitat,
de porcellana, avui tots desapareguts, i que en un
les palmeres i la xicranda que també floreix al juny
número aproximat de 140 donaven categoria i be-
però en aquest cas de color lila. Val a dir, però, que
llesa al conjunt.
l’ocellera encara no hi era com tampoc no hi eren els
Ni el seu disseny, com podeu veure a la fotografia, dos llacs amb barca i el pontet i que els més grans
ni el material utilitzat, la porcellana, era el més ha- recordareu haver-los vist i que molts altres haureu
bitual en la fabricació d’aquesta mena d’elements sentit explicar. També hi havia una altra font que es
arquitectònics. De fet el més comú era fabricar els trobava, de fet encara s’hi troba, a l’extrem oposat
balustres en sèrie, de ciment i amb un senzill dis- de les escales i de la qual ja us en parlarem en l’arti-
seny que no anava més enllà de tres o quatre mo- cle del mes vinent.
A l’any 1892, cinc anys més tard de la creació del
jardí, Magdalena Modolell i Jaume Nogués, de la
mà de l’arquitecte Josep Azemar, van emprendre la
reforma neogòtica de la casa torre tal i com la conei-
xem avui.
Més tard, a l’any 1900, van reformar la casa de l’ac-
tual Cooperativa Agrària donant-li l’aspecte actual.
Juntament amb aquesta reforma es va ampliar la
terrassa i també el jardí amb la compra i enderroca-
ment d’una casa del carrer del Sol. Va ser aleshores
quan es van construïr aquells llacs i el pontet dels
quals la nostra gent gran encara reté la seva imatge
a la memòria.
Jaume Lligadas Vendrell
Estat actual de la terrassa de l’Ajuntament.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 48 - Octubre 2011 14