Este documento presenta un índice detallado de los diferentes capítulos que conforman un manual sobre necropsias. El manual contiene 28 capítulos que cubren temas como la importancia de la necropsia, técnicas de necropsia para diferentes especies animales, toma y envío de muestras, y elaboración de reportes. El índice proporciona una vista previa de los objetivos y contenidos de cada capítulo del manual.
El documento describe diferentes tipos de necrosis celular, incluyendo necrosis por coagulación, necrosis caseosa, y necrosis colicuativa o licuefactiva. Explica las características morfológicas, causas y procesos de cada tipo de necrosis. También cubre temas como apoptosis, autolisis, heterolisis, y las causas de muerte celular como hipoxia, agentes físicos, químicos y biológicos.
La defensa del nostre cos enfront de l’estrès ins j. lladonosaINS Josep Lladonosa
Els alumnes de segon de Batxillerat de l’INS Josep Lladonosa vam participar en el programa "Investiga la ciència", concretament en el projecte "La reacció del nostre organisme enfront l’estrès cel·lular".
Dins d’aquesta activitat vam poder observar com es duien a terme els experiments al laboratori per a identificar bacteris i altres organismes microscòpics. Volem donar les gràcies a la F.E.C.Y.T. que és qui va subvencionar el projecte i a la S.C.B. que és qui ho va organitzar.
A continuació us presentem el que vam realitzar en aquest powerpoint.
Este documento presenta un índice detallado de los diferentes capítulos que conforman un manual sobre necropsias. El manual contiene 28 capítulos que cubren temas como la importancia de la necropsia, técnicas de necropsia para diferentes especies animales, toma y envío de muestras, y elaboración de reportes. El índice proporciona una vista previa de los objetivos y contenidos de cada capítulo del manual.
El documento describe diferentes tipos de necrosis celular, incluyendo necrosis por coagulación, necrosis caseosa, y necrosis colicuativa o licuefactiva. Explica las características morfológicas, causas y procesos de cada tipo de necrosis. También cubre temas como apoptosis, autolisis, heterolisis, y las causas de muerte celular como hipoxia, agentes físicos, químicos y biológicos.
La defensa del nostre cos enfront de l’estrès ins j. lladonosaINS Josep Lladonosa
Els alumnes de segon de Batxillerat de l’INS Josep Lladonosa vam participar en el programa "Investiga la ciència", concretament en el projecte "La reacció del nostre organisme enfront l’estrès cel·lular".
Dins d’aquesta activitat vam poder observar com es duien a terme els experiments al laboratori per a identificar bacteris i altres organismes microscòpics. Volem donar les gràcies a la F.E.C.Y.T. que és qui va subvencionar el projecte i a la S.C.B. que és qui ho va organitzar.
A continuació us presentem el que vam realitzar en aquest powerpoint.
València ha estat, aquest any, la seu del Congrés de la SECAL (Societat espanyola per a les ciències de l’animal de laboratori). La seua XI edició ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat de València, que ofereix una web del congrés a través del seu portal i cedeix instal·lacions de la Facultat de Farmàcia pels tallers del primer dia . El Rector Magnífic, Dr. Esteban Morcillo, impartí la conferència inaugural del Congrés.
(...) Les grans lluites contra la malaltia impliquen la mort d’un percentatge mínim dels animals que moren a mans de la indústria de la investigació i, per tant, aquesta indústria els utilitza per a disfressar el seu negoci. El que és pitjor: les persones investigadores es deixen utilitzar, ja que sempre estan disponibles per a acudir als debats en defensa de la vivisecció com a representants del conjunt de la indústria. Els treballs per a la maquinària de manipulació mediàtica i d’ocultació d’informació formen part de la seua faena.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
València ha estat, aquest any, la seu del Congrés de la SECAL (Societat espanyola per a les ciències de l’animal de laboratori). La seua XI edició ha estat organitzada conjuntament amb la Universitat de València, que ofereix una web del congrés a través del seu portal i cedeix instal·lacions de la Facultat de Farmàcia pels tallers del primer dia . El Rector Magnífic, Dr. Esteban Morcillo, impartí la conferència inaugural del Congrés.
(...) Les grans lluites contra la malaltia impliquen la mort d’un percentatge mínim dels animals que moren a mans de la indústria de la investigació i, per tant, aquesta indústria els utilitza per a disfressar el seu negoci. El que és pitjor: les persones investigadores es deixen utilitzar, ja que sempre estan disponibles per a acudir als debats en defensa de la vivisecció com a representants del conjunt de la indústria. Els treballs per a la maquinària de manipulació mediàtica i d’ocultació d’informació formen part de la seua faena.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
2. QUÈ FEM?
Diagnostiquem les malalties dels animals.
COM?
1. Fem una necròpsia del animal per observar lesions macroscòpiques
2. Inspecció microscópica
3. 1. NECRÒPSIA
QUÈ ÉS?
Procediment tècnic i científic de la dissecció anatòmica sistemática d’un animal
després de la seva mort per esbrinar les causes.
PER QUÈ ES REALITZA?
Té un interés clínic
4.
5. 2. INSPECCIÓ
MICROSCÒPICA
PER A QUÈ SERVEIX?
S’observen anomalies que no s’han pogut observar a simple vista
ON ES DUU A TERME?
Al laboratori. Es preparen mostres perquè l’especialista pugui analitzar-les
6. 1. ES TALLEN ELS ÒRGANS QUE PODEN ESTAR AFECTATS I
S’INTRODUEIXEN EN UN CASETTE I SEGUIDAMENT EN FORMOL.
PREPARACIÓ DE MOSTRES
7. 2. S’INTRODUEIXEN EN UN MOTLLE AMB PARAFINA LÍQUIDA I ES
DEIXEN REFREDAR, PER FORMAR ELS BLOCS DE PARFINA.
8. 3. ES PELA EL BLOC PER EXTREURE LES RESTES DE PARAFINA JA
QUE HA D’ENCAIXAR AMB EL MICROTOM. S’ANOTA EL NUMERO PER A
PORTAR UN REGISTRE.
10. 5. TALLEM ELS BLOCS EN LÀMINES MOLT FINES. AQUESTS TALLS ES
COL·LOQUEN AL BANY I ES RECULLEN AMB UN PORTA OBJECTES.
11. 6. S’INTRODUEIXEN EN LA CALEFACCIÓ PERQUÈ LA MOSTRA QUEDI
FIXADA AL PORTA I ES TENYEIX DE LA MANERRA CORRECTA.
12. PROCESSOS DE TINCIÓ QUE HEM
DUT A TERME:
- TINCIÓ DE GRAM
- TINCIÓ DE ZIEHL NEELSEN
- TINCIÓ GROCOTT
- TINCIÓ PAS
- TINCIÓ DE HEMATOXILINA-
EOSINA
13. TINCIÓ GRAM
PER A QUÈ SERVEIX?
Detecta la presència de bacteris a la mostra que s’està estudiant.
Observació del bacteri E. Coli.
Imatge extreta de google imatges.
14. TINCIÓ ZIEHL NEELSEN
PER A QUÈ SERVEIX?
Identifica microorganismes patógens.
Mycobacterium tuberculosis.
Imatge extreta de la Wikipedia
15. TINCIÓ GROCOTT
PER A QUÈ SERVEIX?
Identificació de fongs a la mostra.
Imatge extreta de: http://pat.uninet.edu/
16. TINCIÓ PAS
PER A QUÈ SERVEIX?
Identificació de polisacàrids.
Imatge extreta de: http://mmegias.webs.uvigo.es/
17. TINCIÓ DE HEMATOXILINA-EOSINA
PER A QUÈ SERVEIX?
La hematoxilina tenyeix de color blau el citoplasma i la eosina tenyeix de color rosa el
nucli
Imatge extreta de: www.wikipedia.com/
18. 7. FINALMENT LES MOSTRES SÓN OBSERVADES EN EL MICROSCOPI I
DESPRÉS SÓN GUARDADES DURANT 5 ANYS.