Salut, segregació urbana i polítiques de rehabilitació de barris

1. SALUT,
SEGREGACIÓ URBANA I
POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ DE
BARRIS
Oriol Nel·lo
Universitat Autònoma de Barcelona
Seminari “Ciutat i Salut”,
Barcelona 1 de desembre 2020
Gerència de Serveis
d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum

2. SALUT, SEGREGACIÓ URBANA I
POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ DE BARRIS
1. LA SEGREGACIÓ URBANA
A) DESIGUALTAT SOCIAL I SEGREGACIÓ URBANA
B) LA SEGREGACIÓ URBANA A CATALUNYA
2. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ EN MATÈRIA DE SALUT
A) SEGREGACIÓ I SALUT
B) LA SEGREGACIÓ EN LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA: LA QÜESTIÓ DE
LA MOBILITAT
3. LES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ I LES ACTUACIONS EN
MATÈRIA DE SALUT
A) L’EXPERIÈNCIA DE LA LLEI DE BARRIS DE CATALUNYA (2004-2010)
B) L’EXPERIÈNCIA DEL PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2023)
4. L’ACCIÓ COMUNITÀRIA EN MATÈRIA DE SALUT

3. L’INCREMENT DE LA DESIGUALTAT SOCIAL I
EL REPTE DE LA SEGREGACIÓ URBANA
.EL INCREMENT DE LES DESIGUALTATS ÉS UN
FENOMEN GENERALITZAT AL CONJUNT DE
LES CIUTATS EUROPEES
.EN LA CIUTAT LA DESIGUALTAT S'EXPRESSA A
TRAVÉS DE LA SEGREGACIÓ URBANA, ES A
DIR EN LA TENDÈNCIA DELS GRUPS SOCIALS
A SEPARAR-SE ENTRE ELLS EN L’ESPAI URBÀ.
.EL AUGMENT DE LA SEGREGACIÓ URBANA
ÉS EL RESULTAT NO NOMÉS DEL
CONFINAMENT DELS GRUPS SOCIALS MÉS
VULNERABLES EN ALGUNS BARRIS, SINÓ
TAMBÉ DE LA CONCENTRACIÓ DELS MÉS
BENESTANTS EN ALTRES
.LA SEGREGACIÓ ÉS UN FENÒMEN:
a) ESTRUCTURAL
b) TRANSVERSAL
c) METROPOLITÀ
1

4. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ:
LA QÜESTIÓ DE L’”EFECTE BARRI”
.LA SEGREGACIÓ URBANA NO NOMÉS
REFLECTEIX LA DESIGUALTAT SINÓ QUE LA
CONSOLIDA I LA REPRODUEIX.
.EN PART AIXÒ PROCEDEIX DEL FET QUE
AQUELLS QUI MENYS TENEN I PRECISEN
DE MÉS SERVEIS VAN A RAURE EN ÀREES
AMB MENORS SERVEIS I MÉS BAIXES
CAPACITATS PER PRESTAR-NE.
.ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ ES FAN
EVIDENTS EN ÀMBITS DIVERSOS COM
L’EDUCACIÓ, L’OCUPACIÓ I, TAMBÉ, LA
SALUT
Alumnos que no alcanzan las competencias básicas (%) y
Renda Familiar Disponible per cápita (=100) por distritos de Barcelona,
2014
Relación del Indicador Socioeconómico con el porcentaje de población
infantil atendida en Centros de Asistencia Primaria por obesidad en la
ciudad de Barcelona. Datos agregados por ABS. 2016
2

5. SEGREGACIÓ I CRISI SANITÀRIA: LA QÜESTIÓ DE LA MOBILITAT
REDUCCIÓ DIFERENCIAL SEGONS ÀREES DE SERVEI.
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA MARÇ-JUNY 2020
Evolució de la mobilitat en àrees de servei de transport públic ferroviari respecte la mitjana gener-febrer 2020, segons la renda personal mitjana de les
àrees de servei de l’àrea metropolitana de Barcelona agrupades per decils. Decil 1= renda més baixa; Decil 10= renda més alta
2

6. SEGREGACIÓ I CRISI SANITÀRIA: LA QÜESTIÓ DE LA MOBILITAT
LA REDUCCIÓ DIFERENCIAL SEGONS ÀREES DE SERVEI.
ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA MARÇ-JUNY 2020
2

7. SEGREGACIÓ I CRISI SANITÀRIA: LA QÜESTIÓ DE LA MOBILITAT
LA REDUCCIÓ DIFERENCIAL SEGONS BARRIS
BARCELONA, MARÇ-JUNY 2020
2

8. LES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA
LA LLEI DE BARRIS DE CATALUNYA (2004-2010)
Convocatories: 7
Projectes: 141
Població beneficiària:
1.005.241 persones
Inversió total compromesa:
1.330 milions d '€
Aportació de la Generalitat:
693 milions d '€
Inversió realizada (12.2010):
513 millones d '€
3

9. LES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA
ELS PROGRAMES DE LA LLEI DE BARRIS EN MATÈRIA DE SALUT
.L’EXPERIÈNCIA DE LA LLEI DE BARRIS
MOSTRA QUE LES ACTUACIONS DE
REHABILTIACIÓ URBANA PODEN
TENIR, PER ELLES MATEIXES, EFECTES
POSITIUS SOBRE LA SALUT.
.D’ALTRA BANDA LA LLEI DE BARRIS
VA PERMETRE EMPRENDRE EL
PROGRAMA SALUT ALS BARRIS,
PRIMER PROGRAMA QUE INTEGRA,
A ESCALA CATALANA, LES
POLÍTIQUES URBANES I LES
POLÍTIQUES EN L’ÀMBIT DE LA SALUT.
3

10. LES POLÍTIQUES DE REHABILITACIÓ URBANA
EL PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
PLA 2017-2020
Àmbit: 16 barris, 10 àrees d’actuació
Població beneficiària: 211.403
persones (12,7% població de la
ciutat)
Inversió total realitzada: 150 M€
Nombre d’actuacions: 670
Temàtica: Drets socials, educació,
ecologia urbana, impuls econòmic
NOVA ETAPA (2021-2023)
Àmbit: 7 nous barris
Inversió prevista: 150 M€
3

11. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT. NOMBRE D’ACTUACIONS
61
6
2
5
7
3
10
5
12
7
3

12. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT.
ÀMBITS AMB ELS QUE ES RELACIONEN
ÀMBIT Subàmbit Actuacionsde Salut
Activitat econòmica Comerç 2
Economia social I solidària 2
Ocupació 4
Drets socials Cohesió I convivència 42
Cultura 14
Esports 21
Serveis socials 31
TIC 2
Equipaments 2
Habitatge 2
Ecologia urbana Espai públic 5
Mobilitat 1
Zones verdes 2
Educació Àmbit escolar 6
Educació en el lleure 13
Altres 14
3

13. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT.ACTIVITAT FÍSICA
PROGRAMES BARRIS
Ens movem
Accions per gent gran: baixem al carrer
Caminades
Movem el Raval
Activa’t als parcs
Marxa Nòrdica
Zona Nord
Raval-Gòtic
Teixonera-Sant Genís dels Agudells
Trinitat Vella
Trinitat Nova
Roquetes
Besòs-Maresme
Bon Pastor-Baró de Viver
Programa Baixem al Carrer
Movem el Raval
Espai esportiu la Campa, la Teixonera
3

14. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT.
SALUT MENTAL
PROGRAMES BARRIS
Xarxes sense Gravetat
Promoció Salut Mental i Ocupació
Taula de Salut Mental
Fem Salut, Fem Barri
Marina del Port-Marina del Prat Vermell
Bon Pastor-Baró de Viver
Verneda-La Pau
Zona Nord
Trinitat Vella
Raval-Gòtic
Programa Xarxes sense Gravetat , Besòs-Maresme
Taula Salut Mental
Fem Salut, Fem Barri, la Verneda i la Pau
3

15. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT.
HÀBITS SALUDABLES
PROGRAMES BARRIS
Oci Saludable
Prevenció d’addiccions
Projecte “Hàbits”
Projecte JO+VE
Tallers alimentació saludable
Zona Nord
Marina del Port-Marina del Prat Vermell
Verneda-La Pau
Besòs-Maresme
Bon Pastor-Baró de Viver
Programa Ciestelles producte fresc, Zona Nord, Trinitat N., Roquetes
Projecte JO+VE, La Verneda
Alementació saludable, La Marina
3

16. ACTUACIONS PLA DE BARRIS DE BARCELONA (2017-2020)
EN MATÈRIA DE SALUT.
EDUCACIÓ SEXUAL, CRIANÇA, MALALTIES METABÒLIQUES
PROGRAMES BARRIS
Educació sexual i reproductiva per
adolescents i joves
Projecte Néixer i Créixer
Programa Hàbits parentals
Formació sobre Malalties Metabòliques
Zona Nord
Marina del Port-Marina del Prat Vermell
Trinitat Vella
Roquetes
Taula Infància, Adolescència i Famílies, La Marina
Néixer i Créixer a les Roquetes
Salut i malalties metabòliques a la comunitat gitaana, Bon Pastor
3

17. L’ACCIÓ CIUTADANA I LA INNOVACIÓ SOCIAL EN MATÈRIA DE SALUT
4

18. L’ACCIÓ CIUTADANA I LA INNOVACIÓ SOCIAL EN MATÈRIA DE SALUT
4

19. REFERÈNCIES
Blanco, I. & Nel·lo, O. (2018) Barrios y crisis. Crisis econòmica, segregación urbana e
innovación social en Cataluña, València, Tirant lo Blanch.
Departament de Política Territorial I Obres Públiques (2009): La Llei de barris. Una
aposta col·lectiva per la cohesió social, Barcelona, Generalitat de Catalunya, DPTOP.
Mehdipanah, R; Rodríguez-Sanz, M.; Malmusi, D; Muntaner, C.; Díez, E.; Bartoll, X.;
Carme Borrell (2014); The effects of an urban renewal project on health and health
inequalities: a quasi-experimental study in Barcelona, J Epidemiol Community Health,
68:811-817
Nel.lo, O. (2010); “The Challenges of Urban Renewal. Ten Lessons from the Catalan
Experience”, Análise Social, vol. XLV, 197, 4/2010 (pp. 685-715).
Nel·lo, O. (2018); “Hacer la ciudad metropolitana: segregación residencial y políticas
urbanas en el ámbito metropolitano de Barcelona”, Ciudad y Territorio. Estudios
Territoriales, 198 (p. 697-715).
Nel·lo, O., Cruz, H., Blanco, I. (2020). “Les polítiques de rehabilitació enfront la
segregació: el Pla de Barris de Barcelona”, Papers, Regió Metropolitana de Barcelona,
63.

20. Moltes gràcies!
Oriol Nel·lo
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Spain
oriol.nello@uab.cat