Nacho Guilera, Anthesis Lavola

La salut en l’avaluació ambiental del
planejament
Una avaluació ambiental centrada en les persones
Nacho Guilera
Responsable de Ciutat i Territori a Anthesis Lavola
03/12/2020
Gerència de Serveis
d’Habitatge, Urbanisme i Activitats
Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum

De què parlarem?
La salut en l’avaluació ambiental del planejament Nacho Guilera
1. Un breu context
2. Com hem arribat fins a aquí?
3. Com ho hem materialitzat a la Guia per a la Introducció de criteris
de salut en l’avaluació ambiental estratègica del planejament
10 people
@biciman

Un breu context
“SI EN UN ESPACIO PÚBLICO NO HAY NIÑOS/AS
HACIENDO ALGO MÁS QUE DESPLAZARSE, ES QUE ALGO
ESTÁ FUNCIONANDO MAL”
Regidor Urbanisme Pontevedra

Un breu context
Què ens diu la legislació d’Avaluació Ambiental?
Procés a través del qual s'analitzen els efectes significatius que tenen
o poden tenir els plans, programes i projectes, abans de la seva
adopció, aprovació o autorització sobre el medi ambient, incloent en
aquesta anàlisi els efectes d'aquells sobre els següents factors: la
població , la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la
geodiversitat, la terra, el sòl, el subsòl, l'aire, l'aigua, el clima, el canvi
climàtic, el paisatge, els béns materials, inclòs el patrimoni cultural , i
la interacció entre tots els factors esmentats
(...) els probables efectes significatius del pla o programa (secundaris,
acumulatius, sinergètics, a curt, mitjà o llarg termini, permanents,
temporals, positius i negatius) sobre el medi ambient i la metodologia
emprada per a analitzar-los, inclosos aspectes com el patrimoni, la
biodiversitat, la població, la salut humana, la fauna, la flora, la terra,
l'aigua, l'aire, l'energia, els factors climàtics, els béns materials, el
patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, el patrimoni geològic, el
paisatge i la interrelació entre tots aquests aspectes
Llei 6/2009 del 28 d'abril,
d'avaluació ambiental de
plans i programes
Llei 21/2013, de 9 de
desembre, d’avaluació
ambiental

Un breu context

Com hem arribat fins a aquí
La crisi de la COVID 19 ha posat de
manifest la necessitat de repensar els
nostres espais urbans i la manera en com
els planifiquem i gestionem.
• Es reconeix la necessitat d’incorporar la perspectiva
de salut en el disseny de polítiques publiques.
• L’Avaluació d’Impacte en Salut (AIS) de projectes no
sanitaris és una eina útil per impulsar la
transversalitat de la salut pública.
• L’urbanisme s’identifica com un dels àmbits prioritaris
d’actuació del PINSAP.
• La Diputació de Barcelona identifica en la seva guia
Entorn Urbà i salut el planejament com una fase
rellevant en la que actuar.

• D’una anàlisi dels documents d’avaluació
ambiental de diferents POUMs es desprèn
que aquests han prioritzat l’avaluació i
minimització dels efectes del planejament
urbanístic sobre el medi natural o el medi
físic principalment
• En els processos d’avaluació ambiental
poc a poc es van incorporant elements que
de forma directa o indirecta tenen a veure
amb la salut,
• De forma inicial es parteix d’analitzar la
incidència però des de la perspectiva de
l’impacte
• S’identifica que sovint manquen indicadors
o elements que permetin una anàlisi
acurada d’aquests vectors associats amb
la salut.

Evitar la urbanització extensiva tot garantint el creixement compacte, completant i consolidant la trama
urbana
Tenir en compte els riscos ambientals associats al transport de mercaderies perilloses i a la
contaminació acústica de les principals vies de comunicació que travessen el municipi
Replantejar els sòls urbanitzables programats en ubicacions compromeses
Preservar les zones d’interès ambiental i patrimonial del municipi
Garantir la connectivitat ecològica entre els espais naturals del municipi
Prevenir el risc d’incendi forestal a partir de l’establiment de les franges d’autoprotecció d’incendis
Preveure mesures de pacificació del trànsit en les noves actuacions i redisseny de la vialitat
existent
Preveure els criteris i els instruments necessaris per garantir una gestió forestal que minimitzi el risc
d’incendi forestal
Preservar i potenciar la recuperació l’entorn fluvial per la millora de l’àmbit i de la qualitat de les aigües
subterrànies de l’aqüífer
Preveure actuacions per minimitzar el risc d’inundació
Objectius ambiental d’un POUM aprovat al 2011

Crear una xarxa d’itineraris d’ús social que relliguin el nucli amb l’entorn rústic i que incentivin els
desplaçaments en modes no motoritzats.
Apostar per la rehabilitació del parc edificatori del centre urb en clau energètica i de salut.
Potenciar una mobilitat sostenible basada en els desplaçaments no motoritzats i el transport públic.
Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants i la seva incidència sobre la població.
Vetllar per un esponjament del teixit urbà en relació amb la dotació d’espais lliures, tot fomentant-ne la
seva naturalització
Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació.
Ordenar adequadament les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per
minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge
Garantir la qualitat de les aigües superficials i subterrànies
Objectius ambiental d’un POUM aprovat al 2019 (selecció d’aquells relacionats amb salut)

Font: Lavola a partir de les dades de la OMS
S’estima que al voltant d’un
80% dels determinants de la
salut es troben fora del
sistema sanitari,
La forma urbana i les
característiques
físiques de l’entorn urbà
i territorial condicionen
directament i
indirectament la salut
de la població
L’entorn en què vivim
afecta a la nostra
salut

Font: Lavola a partir de dades IsGlobal

Com ho materialitzem
Oportunitat: vehicular l’avaluació de l’impacte sobre la salut del
planejament urbanístic a través del procediment preceptiu d’avaluació
ambiental estratègica.
Objectiu: elaborar un Manual que orienti als equips redactors en la
integració de la salut dins l’avaluació ambiental.

Procés de treball participat amb persones expertes dels àmbits
del planejament urbanístic, l’avaluació ambiental i la salut.

• Objectius i enfocament de la GUIA:
– Orientacions tècniques que permetin als equips ambientals
considerar la salut de manera transversal i continuada al llarg del
procés d’avaluació ambiental estratègica.
– Enfocat a POUMs de municipis mitjans.
– Existència d’un mandat normatiu que ja fa referència a la
necessitat de considerar la salut humana a l’hora d’analitzar els
probables efectes significatius en el medi ambient.
– La Guia s’estructura establint criteris pels diferents apartats que
conformen els documents d’avaluació ambiental.

• Elements clau de partida:
– L’èxit de l’Avaluació ambiental radica principalment en la
intervenció en els estadis més inicials del procés, que és quan la
presa de decisions permet un marge major per replantejar
estratègies o propostes que poden tenir incidència ambiental i de
salut
– És fonamental establir mecanismes efectius que assegurin el
treball conjunt i coordinat entre l’equip ambiental i l’equip
urbanístic.
– Es recomana valorar la opció d’incorporar-hi, també, professionals
de l’àmbit de la salut pública que puguin enriquir tècnicament la
consideració de la vessant de la salut.
– És important que el procés d’avaluació ambiental estratègica es
particularitzi a les especificitats del municipi en qüestió

• El model urbà
Diagnosi Objectius Mesures
Densitat (amb perfils de
població
Diversitat d’usos
Equipaments i serveis (mapes
de proximitat i accessibilitat en
modes actius)
Anàlisi de dotació d’espais
lliures – relacionats amb
població
Incrementar la dotació
d’equipaments a les zones
que presenten major
deficiència o bé facilitar
l’accés als equipaments
existents en transport públic.
Garantir l’equilibri entre l’espai
edificat i l’espai lliure
Incrementar la densitat en certs
àmbits, fomentar àrees de nova
centralitat
Connexio amb modes actius
esdevenint aquesta la xarxa
bàsica

• Qualitat de l’aire i qualitat acústica
Població exposada a nivells
de contaminació atmosfèrica
nocius per a la salut humana
Relacionar amb zones amb
concentració de població
especialment vulnerable
(persones malaltes, infants,
embarassades i gent gran)
Reduir la població exposada a
nivells de contaminació
atmosfèrica superiors als que es
consideren nocius per a la salut
humana.
Preveure una ordenació urbana i
de distribució d’usos que minimitzi
la necessitat de desplaçaments i
prioritzi la mobilitat en modes no
motoritzats i en transport públic
Actuacions de planificació de la
mobilitat a nivell urbà que
restringeixin l’ús del vehicle privat
motoritzat en zones poblades o
més sensibles
Tenir en compte les condicions
bioclimàtiques en la qualificació del
sòl
Establir una ordenació volumètrica i
d’usos que mitiguin els efectes

• Espais oberts i espais lliures
Introducció del concepte
d’infraestructura verda
Analitzar la seva superfície,
tipologia i localització i valorar la
seva interrelació entre sí
Correcta categorització i
tipología d’espais verds
Tenir en compte el verd privat
Fomentar la naturalització de
l’espai urbà, vetllant per
minimitzar la presència
d’espècies invasores
Vetllar per un accés no
motoritzat als espais oberts i
espais lliures, vetllant per
compatibilitzar-ne l’ús social
amb els valors naturals,
ecològics o paisatgístics que
se’ls hi reconeixen
Afavorir la connexió i accessibilitat
als espais oberts i espais lliures
Dissenyar una xarxa d’itineraris
saludables d’enllaç entre els nuclis
urbans i els espais naturals
Apostar per la renaturalització de
les ciutats i la incorporació de
l’agricultura
Ratis de distribució relacionades
amb la població

• Cicle de l’aigua
Analitzar acuradament la qualitat de
l’aigua així com qüestions de
salubritat o accés a aquest recurs
Identificar fonts de contaminació
d’aigües superficials i subterrànies
Posar en valor el paper regulador de
la temperatura ambiental que
permet l’aigua i les zones blaves
associades
Garantir la suficiència dels
recursos d’abastament i
sanejament d’aigua
Afavorir l’aprofitament d’aigües
amb la qualitat que escaigui per a
cada ús
Assegurar disponibilitat del recurs
d’aigua a través de mesures
d’aprofitament d’aigües residuals
regenerades i d’aigües grises
Definir com a criteris de nou
creixement la disponibilitat d’aigua

• Canvi climàtic
Valorar com els riscos climàtics
podran incidir en elements com:
Increment de la mortalitat
associada a la calor: illes de
calor
Empitjorament del confort
climàtic
Increment de la
freqüència/intensitat de riuades
Establir un model de
desenvolupament urbà i
d’eficiència energètica que
minimitzi la petjada de carboni
dels desenvolupaments
urbanístics
Tenir en compte a l’hora de
planificar els efectes que es
deriven del canvi climàtic i la
seva afectació futura en la
presència o intensificació de
riscos naturals
Incorporar determinacions
normatives relatives a aspectes de
salut en les noves edificacions o
bé en les rehabilitacions de les
edificacions existents.
Planificar tenint en compte els
riscos climàtics évitant zones
potencialment vulnerables

• Elements socioeconòmics
Índex de Vulnerabilitat Social del
municipi, com a mesura sintètica
del nivell de benestar de la
població.
Qüestions d’accés i ús adequat
l’habitatge (infrahabitatge,
sobeeocupació, desocupació,...)
així com qüestions relatives al
manteniment, a efectes de pobresa
o precarietat energètica
Garantir un model urbà que
permeti una correcta
distribució de l’accés a
l’habitatge
Accions de rehabilitació del parc
d’habitatge.
Adequació del nivell d’accessibilitat
als serveis i equipaments.

Reflexions finals
• Es considera que l’avaluació ambiental pot ser un vehicle rellevant a l’hora d’anar
introduint el concepte de salut en el planejament. Posar més èmfasi en els elements
que sovint es localitzen en les parts urbanitzades i edificades dels municipis, que
tendeixen a quedar menys analitzades en els documents d’avaluació.
• Cal anar introduint noves metodologies i establir els indicadors i recursos per poder fer
aquesta anàlisi amb profunditat.
• L’avaluació ambiental incideix en una fase de planejament, i, per tant, no pot abordar
elements que queden en el camp de la gestió.
• La manera com planifiquem la ciutat ja posa una primera pedra d’un model de ciutat
saludable.
• S’ha de prioritzar el dret de tota la ciutadania a gaudir d’espais urbans saludables.

Reflexions finals
Moltes gràcies i salut! nacho.guilera@anthesisgroup.com

Moltes gràcies!
Nacho Guilera: nacho.guilera@anthesisgroup.com
Mar Vives: mar.vives@anthesisgroup.com

Nacho Guilera, Anthesis Lavola

More Related Content

What's hot

Similar to Nacho Guilera, Anthesis Lavola

More from Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona (CUIMPB) - Centre Ernest Lluch

Nacho Guilera, Anthesis Lavola