La geografia de la desigualtat a la RMB, presentació d'Oriol Nel.lo al Curs "On Barcelona Perd el Nom: La política des de les Perifèries" organitzat per La Hidra Cooperativa

1. Oriol Nel·lo
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
CURS
“ON BARCELONA PERD EL NOM: LA POLÍTICA DES DE LES PERIFÈRIES”
La Hidra Cooperativa
Barcelona, 18 de febrer 2016
LA GEOGRAFIA DE LA DESIGUALTAT A LA
REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA

2. LA GEOGRAFIA DE LA DESIGUALTAT A LA
REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA
1. DESIGUALTATS SOCIALS I SEGREGACIÓ URBANA
2. LA MESURA DE LA SEGREGACIÓ URBANA I LES SEVES DIFICULTATS
3. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA REGIÓ
METROPOLITANA DE BARCELONA I LA SEVA EVOLUCIÓ (1992-2012)
4. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ URBANA: SALUT I EDUCACIÓ COM A EXEMPLE
5. LES POLÍTIQUES PER FER FRONT A LES DESIGUALTATS I A LA SEGREGACIÓ

3. DESIGUALTATS SOCIALS I SEGREGACIÓ URBANA
L’ESCENARI PRE-CRISI
Una aparent reducció de les desigualtats territorials a la regió metropolitana en el
període 1979-1996.
Aquesta reducció seria sobretot perceptible per l’apropament dels nivells de
renda familiar disponible mitjana entre la ciutat de Barcelona i les corones
metropolitanes
Barcelona 1ª Corona 2ª Corona
1984 100 74,3
1989 100 77,1 79,8
1994 100 80,5 87,1
Mitjana dels ingressos familiars en
valors corrents a la RMB (1984-
1994). Barcelona=100
Font: Enquesta Metropolitana de Barcelona, 1985, 1990 i 1995.

4. DESIGUALTATS SOCIALS I SEGREGACIÓ URBANA
L’IMPACTE SOCIAL DE LA CRISI
El 10% de la població mundial posseix el
87,4% de la riquesa total
El 1% més ric concentra pràcticament la
meitat de la riquesa del planeta: el
48,2% del total (CSRI, 2014b: 124)
Desigualtat: la distància entre el primer i
el darrer decil de renda s’incrementa de
nou tant a Barcelona com al conjunt de
l’AMB (Trullèn, 2014)
L’impacte social: Destrucció d’ocupació, increment de les desigualtats, augment de la
pobresa i aprofundiment de la terciarització de l’estructura econòmica
L’impacte sobre les dinàmiques territorials: aturada del creixement demogràfic,
reducció de les migracions, limitació de la expansió metropolitana

5. DESIGUALTATS SOCIALS I SEGREGACIÓ URBANA
L’IMPACTE TERRITORIAL DE LA CRISI
L’impacte sobre les dinàmiques territorials: pèrdua de centralitat en el sistema urbà mundial,
aturada del creixement demogràfic, reducció de les migracions, limitació de la expansió
metropolitana
Ascens i caiguda dels preus de l’habitatge

6. DESIGUALTATS SOCIALS I SEGREGACIÓ URBANA
ELS EFECTES SOBRE LA SEGREGACIÓ URBANA
A L’HORA D’ANALITZAR LA RELACIÓ ENTRE LA DESIGUALTAT SOCIAL I LA SEGREGACIÓ
URBANA ES PLANTEGEN LES PREGUNTES SEGÜENTS:
1.EN ELS DARRERS ANYS, LA SEGREGACIÓ TENDEIX A INCREMENTAR-SE O MINVAR?
2.EN CAS D’INCREMENTAR-SE S’ESTÀ PRODUÏNT UNA POLARITZACIÓ CAP A LES
SITUACIONS EXTREMES?
3.LES TENDÈNCIES SEGREGADORES AFECTEN NOMÉS LA POBLACIÓ DE MENOR RENDA
O TAMBÉ A D’ALTRES SECTORS SOCIALS?
4.LA SEGREGACIÓ ÉS UN FENOMEN D’ESCALA ESSENCIALMENT LOCAL (DE BARRI A
L’INTERIOR D’UN MUNICIPI) O D’ESCALA SUPRALOCAL (ENTRE ELS MUNCIPIS I BARRIS
D’UNA ÀREA URBANA)?
5.EL PATRONS DE SEGREGACIÓ PRESENTEN COHERÈNCIA I CONTINUÏTAT EN L’ESPAI O
MUDEN RÀPIDAMENT D’UNA ÀREA A UNA ALTRA?

7. LA MESURA DE LA SEGREGACIÓ URBANA
I LES SEVES DIFICULTATS
Mesura de la segregació a partir
de 4 variables:
-% Població estrangera
-% Població en situació d'atur
-Superfície mitjana de la llar
-Valor cadastral mitjà
Tractament territorial per:
-Seccions censals (5.000 per al
conjunt de Catalunya)
-Set àmbits territorials
Font: Barris i Crisi

8. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
CARÀCTER ESTRUCTURAL DE LA SEGREGACIÓ I GRAVETAT
RELATIVA

9. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
POLARITZACIÓ EN ELS VALORS EXTREMS

10. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
LA SEGREGACIÓ INFERIOR, 2001
Font: Barris i Crisi

11. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
LA SEGREGACIÓ INFERIOR, 2012
Font: Barris i Crisi

12. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
LA SEGREGACIÓ SUPERIOR, 2001
Font: Barris i Crisi

13. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA RMB I LA SEVA
EVOLUCIÓ (1992-2012)
LA SEGREGACIÓ SUPERIOR, 2012
Font: Barris i Crisi

14. ELS TRETS FONAMENTALS DE LA SEGREGACIÓ URBANA A LA
RMB I LA SEVA EVOLUCIÓ (1992-2012)
1. Caràcter estructural de fenomen
2. Menor vigor que en altres realitats veïnes
3. Dimensió clarament metropolitana
4. Tendència a l'aprofundiment i la polarització
5. Notable continuïtat territorial
6. Afecta tant als grups socials amb alt nivell de renda com als
de baix nivell

15. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ
LA POLÈMICA SOBRE “L’EFECTE BARRI”
LA NEGACIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE
L’EFECTE BARRI
.No està demostrat que, pel fet de residir
en un barri pobre, els pobres, o els seus
fills, resultin específicament perjudicats.
.No està demostrat que als pobres
tinguin més possibilitats de progressar si
viuen en barris mixtes.
.La diversitat de preus de l’habitatge no
és més que un dels aspectes de
l’especialització de les àrees urbanes i,
de fet, té aspectes beneficiosos (Tiebout)
.Si hi ha barris pobres és perquè hi ha
pobres, però no s’ha d’errar en la cadena
causal, ni en la diagnosi ni en les
polítiques.
L’AFIRMACIÓ DE LA IMPORTÀNCIA DEL
CAPITAL ESPACIAL
.Pobre no és només la persona, la família o
el grup que disposa d’uns ingressos o d’un
patrimoni exigus, sinó també aquell que no
disposa, ni tant sols de forma potencial, de
la possibilitat d’accedir en el seu entorn
immediat a alguns béns i serveis essencials
per a la supervivència .La manca de capital
espacial dificulta també l’accés a la
instrucció o a l’assistència social en les seves
diverses formes i exclou dels més drets de
ciutadania més elementals.
.Les persones son, també,. que es veu
estigmatitzatdes i ‘etiquetades’ en funció
del capital espacial del seu lloc de
residència”.

16. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ
LA SALUT
“Els individus que viuen en àrees
geogràfica socialment deprimides,
ja sigui en relació al nivell de
riquesa, l'atur, l'educació o altres
indicadors socials, té un nivell de
salut pitjor que el de les persones
que viuen en àrees més
benestants
(Borrell & Benach, 2005)”
Esperança de vida en néixer. Homes, Barcelona, 2008-2014
Efectes de la Llei de Barris sobre la Salut
Agència de la Salut Pública de Barcelona, 2014
Mehdipanah et al., 2014

17. ELS EFECTES DE LA SEGREGACIÓ
L’EDUCACIÓ
"En tots els indicadors de
rendiment analitzats (...) els
centres de complexitat alta tenen
uns resultats més desfavorables
que el conjunt de centres
considerats" (CSASE, 2014)
Rendiment de l’alumnat segons tipus de centre
Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2014)
Tipo de
centro
Alumnos con
alguna asignatura
suspendida en 6º
primaria
Graduación en el
mismo centro sin
repetición
Alumnos que opta a
Formación Profesional
después de la ESO
Complejida
d Alta
20,7 51,7 27,4
Complejida
d Media
17 68,7 20,9
Complejida
d Baja
6,9 77,2 1,7
Percentatge d’alumnes graduats sobre alumnes matriculats a 4rt. d’ESO.
Barcelona, per districtes, 2013-14
Consorci d’Educació de Barcelona (2014)

18. LES IMPLICACIONS PER LES POLÍTIQUES LOCALS
SEGREGACIÓ I ÀREES DEGRADADES
Tipologia dels barris on es concentren els majors problemes
2. Els polígons
d'habitatge dels anys
seixanta i setanta
(La Florida, l'Hospitalet)
3. Els barris
d'urbanització
marginal
(Trinitat Vella,
Barcelona)
1. Els nuclis antics
i els centres
històrics
(Canyeret,
Lleida)

19. 1. La concentració de la població
amb més necessitats als barris amb
majors dèficits.
2. La concentració de la major
demanda en els municipis de menys
recursos
3. La concentració de la major base
fiscal en els municipis amb menors
necessitats socials
4. La reproducció segregada dels
grups socials
5. Els factors territorials com a
barrera afegida a la igualtat
d'oportunitats
6. La dificultat de lluitar eficaçment
contra les causes i els efectes de la
segregació urbana a través de
polítiques sectorials i locals
LES IMPLICACIONS PER LA POLÍTIQUES LOCALS

20. És la innovació social la resposta?
Mapa de la
Innovació
social a
Catalunya

21. Lower-income segregation areas
Upper-income segregation areas
Social innovation practices
Intensitat de segregació vs. Pràctiques d’Innovació
87% of social innovation practices in non-
segregated areas
Only 4,2% in lower-income segregation areas

22. REFERENCES
.Barris i Crisi
https://barrisicrisi.wordpress.com/
. ORIOL NEL·LO (2011); « Movimientos urbanos y defensa del patrimonio
colectivo en la región metropolitana de Barcelona”, Ciudad y Territorio
Estudios Territoriales, XLVII, núm. 184 (p. 311-327).
https://www.academia.edu/17313624/Movimientos_urbanos_y_defe
nsa_del_patrimonio_colectivo_en_la_regi
%C3%B3n_metropolitana_de_Barcelona
. ORIOL NEL·LO (2015); La ciudad en movimiento. Crisis social y respuesta
ciudadana, Madrid, Díaz & Pons (205 p.).

23. Moltes gràcies per la vostra atenció
Oriol Nel·lo
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Spain
oriol.nello@uab.cat
http://oriolnello.blogspot.com.es/