Política i dret romans

1. POLÍTICA I DRET ROMANS
1. Quan neix la política? Per què?
Neix en el moment en què els homes s’uneixen per viure en comunitat. Per
posar ordre a la convivència y resoldre conflictes que van anar sorgint.
2. Defineix aquests sistemes de govern:
a. Oligarquia: Govern d’uns pocs.
b. Monarquia: Govern d’un sol home.
c. Tirania: Poder absolut d’una sola persona.
d. Democràcia: Govern del poble.
3. Quan es va inventar el mot DEMOCRÀCIA?
Va ser inventat a Atenes al segle V aC.
4. Escriu una diferencia molt important entre la democràciaactual i la
democràcia atenesa.
La gran diferencia entre la democràcia actual i l’atenesa és que a la democràcia
atenesa, les dones, els infants, els esclaus i els estrangers no podien participar
en les assembles populars.
5. En què se sustenta la democràcia actual?
Se sustenta en l’abolició de l’esclavitud i el sufragi universal.
6. Democràcia directa i democràcia representativa.
Democràcia directa: Els ciutadans es representen a si mateixos i voten
directament.
Democràcia representativa: Els votants elegeixen els seus representants, que
seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.
7. La política a Roma: quins són els 3 sistemes de govern que hi ha a Roma?
Monarquia
Imperi
República romana
8. En què consisteix la monarquia?
Un rei prenia les decisions amb l’ajut d’un senat, format pels caps de les
famílies més importants, que l’assessoraven quan el rei així ho sol·licitava.
9. En què consisteix l’imperi?
Un sol home, l’emperador, decidirà sobre els assumptes interns i externs de
Roma.
10. En què tres eixos s’estructura la República romana?
Senat
Assemblees
Magistratures
11. Definició de:
a)Senat. El senat, existeixen ja en la monarquia, va esdevenir la màxima
autoritat i el màxim òrgan de representació. Hi havia sis-cents senadors

2. escollits d’entre els que havien estat magistrats, i el càrrec de senador era
vitalici.
b)Assemblees. Tot ciutadà romà podia intervenir directament en els òrgans
polítics a través de les assemblees. El dret a la ciutadania el tenien la minoria,
només els homes i adults lliures de naixement.
c)Magistratures. Eren càrrecs públics que podia ocupar qualsevol ciutadà, amb
unes tasques específiques per a cada càrrec.
12. Quines són les principals magistratures romanes.
Qüestors: administraven les finances.
Edils: responsables de la vida municipal(mercats, espectacles, policia, multes...).
Pretors: administraven la justícia.
Cònsol: convocaven i presidien el Senat i les assemblees, eren els caps de
l’exèrcit.
Tribuns de la plebs: defensaven la plebs contra els abusos dels consols i el
pretors.
13. Relaciona les principals magistratures romanes amb l’actualitat.
Qüestors: ministre d’economia
Edils: regidors
Pretors: advocats
Cònsol: president
Tribuns de la plebs: defensors dels pobles.
14. Com eren unes eleccions a Roma? (has de parlar del candidat i de la
campanya electoral i la votació).
Els ciutadans romans podien participar activament en la política de la seva
ciutat a través de les assemblees o comicis.
El candidat. Tot ciutadà pot presentar-se a candidat a unes eleccions amb algun
requisit, com ara l’edat o no tenir causes judicials pendents.(havies de tenir
diners i viure en aquella ciutat)
La campanya electoral. Hi havia moltes magistratures per cobrir cada any, per
tant hi havia moltes ocasions a l’any en que es reunien les assemblees per votar
els candidats a aquests càrrecs.
La votació. Arribat el dia de la votació, el magistrat que presidia les eleccions
consultava els auspicis i si aquests eren favorables, l’assemblea es reunia al
Camp de Mart, una esplanada a les afores de la ciutat de Roma. Al començar la
votació d’un en un els votants passaven per una passarel·la per posar el seu
nom. Hi havia intents de frau.
15. Investiga com es fan unes eleccions avui dia i fes un petit resum.
Una eleccióésunprocésde presade decisionspermitjàdel qual lespersonesvoten
perllurscandidatso partitspolíticspreferitselsqualselsrepresentaranenel govern.
Hi ha unselectorsi candidats(qui potvotar i elsque es presentenacandidats).Hi ha3
tipusd’elecció: ·Perjurisdicciógeogràfica ·Sistemaelectoral ·Freqüènciade les
eleccions.