1. Organització i control
de la classe d’EF
José Antonio Moreno Murcia
PROFESSOR: SALVADOR GARCIA i MARTÍNEZ
DOCTORAND, LLICENCIAT, DIPLOMAT i MÀSTER EN EDUCACIÓ FÍSICA
FACULTAT D’EDUCACIÓ - UNIVERSITAT D’ALACANT
8. Un dels recursos més recomanables és posseir un
sistema de senyals clar.
Els tipus de sistemes de senyals poden ser:
· Formal. El docent avisa clarament el moment en què
reclama l'atenció.
Es pot realitzar de forma auditiva (veu, xiulet) i visual
(alçar la mà).
· Informal. El docent no necessita avisar externament. La
realització és automàtica (la tasca marca el final).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
9. Tipus d’organització. L'organització d'una activitat pot plantejar-
se de tres maneres:
• Formal. Quan tot està predeterminat pel docent, i les
organitzacions són rígides. Indicat quan es realitzen activitats
perilloses que requereixen màxima seguretat (escalada, salts en
minitramp, llançaments, ...).
• Semi Formal. Quan el docent controla una banda, i les
disposicions no són excessivament rígides. És la que més s'utilitza
(jocs, condició física, ...).
• Informal. Quan el participant gaudeix de major llibertat. S'utilitza
quan es té molta confiança amb un grup o quan es volen realitzar
activitats de lliure exploració (danses, drama, ...).
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
11. Posició del docent
El docent ha de ser conscient de la seua posició durant l'activitat i
durant la sessió, justificant-la segons els objectius que
persegueisca:
Fora del grup. El docent es col·loca en una posició en la qual
controla tota la classe. Per exemple, en donar la informació inicial,
en oferir algun coneixement de resultats grupal o quan vol
observar com és la participació fent un “barrejar amb la mirada".
Dins del grup. El docent evoluciona per l'interior del/s grup/s. Per
exemple, quan proporciona coneixement de resultats individuals o
quan vol augmentar la motivació i participa amb els practicants.
No s'ha d'abusar de cap posició determinada.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
12. Seccions
Quan dividim la classe en subgrups, l'activitat es pot presentar de
les següents formes:
❑ Tasques idèntiques per a tots els grups. Per exemple, fer la
tombarella endavant agrupant tots els alumnes.
❑ Mateixa tasca d'aprenentatge amb diferents nivells de dificultat.
Per exemple, pas de tanca amb diferent altura.
❑ Tasques diferents, amb diferents continguts d'ensenyament. Per
exemple, un grup fa jocs esportius col·lectius, un altre jocs esportius
individuals i un altre jocs tradicionals.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
17. Criteris del-la docent per l'agrupació:
• Per concordança amb els estils d'ensenyament.
• Atzar.
• Amb tendència al repartiment de rols: capità, més veloç, estratega, etc.
• Aprenentatges concrets:
• Una organització ràpida de les tasques d'aprenentatge.
• Quan el grup és un instrument per als objectius i les tasques.
• Quan pretén grups, homogenis o heterogenis, des del punt de vista de
l'habilitat motriu, característiques antropomètriques o sociològiques.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
18. • En funció de la posició inicial per a la tasca:
– Formal: La posició determinada 100% pel professor.
L'alumnat no pren cap decisió.
– Semiformal: El professorat suggereix una estructura
on cada un es situa lliurement: fila, cercle, estacions
...
– Lliure: El grup té llibertat de moviments per realitzar
l'activitat. Hi ha una major comunicació entre
l'alumnat. Més difícil per al professorat controlar
l'activitat.
Organització dels participants: Agrupació
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
19. ○ En funció del tipus d'organització de l'alumnat:
● Per afinitat: S'utilitza amb:
○ Grups que encara no es coneixen bé.
○ Grups immadurs o problemàtics.
○ No adequat per a grups que tinguen problemes d'integració
(queden en evidència)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
Organització dels participants: Agrupació
20. - Per a tasques d'autoavaluació: el professorat
organitza el grup per realitzar activitats d'un
cert requeriment físic.
- Aleatori: Sense criteri personal d'agrupament
(assignar nombres, per colors, etc.)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
Organització dels participants: Agrupació
22. - Consecutiva: els dos integrants actuen de forma
escalonada.
– Es realitzen subgrups petits perquè el temps de
parada i recuperació no siga excessiu.
– Important el control i l’estructura d'activitat / pausa:
• Activitat molt continuada = extenuant.
• Activitat amb moltes pauses = avorrida.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
Organització dels participants: Agrupació
23. ○En funció de la posició del professorat
respecte al grup.
Posició central:
● Externa al grup.
● Tothom atén i veu l'explicació.
● El-la docent visualitza les activitats en conjunt.
● Al principi de la sessió i en cada explicació de la
tasca.
● Evitar donar l'esquena.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
Organització dels participants: Agrupació
24. Posició interna.
– Dins del grup.
– El professorat es desplaça entre els components
del grup.
– Dóna a conèixer els resultats i reforça
afectivament.
– Dependrà de l'evolució del grup durant l'execució
que permeta una bona observació.
– Recórrer el grup ordenadament (atenció
individualitzada repartida)
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
Organització dels participants: Agrupació
29. El control de les conductes no desitjades
Sáenz-López (1997) les resumeix en internes i externes.
Internes. Les que es produeixen per la interacció a la
classe. Aquests problemes solen dependre del docent i,
per tant, es pot intervenir per solucionar-los. Algunes
causes:
▪ Manca d'adequació.
▪ Falta de motivació.
▪ Conflictes interns.
▪ Inseguretat del docent.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
30. ◇ Externes. Quan la causa es produeix per algun aspecte que no té a
veure amb la dinàmica de la classe. Es requereix un treball en equip per
solucionar-los (equip directiu, companys-es, pares-mares). Causes:
• Ambient social del participant.
• Deficiències físiques o psíquiques.
• Problemes afectius.
• Grups massa nombrosos.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
31. Càstig. S'han de parar totes les solucions abans d'arribar a
prendre aquesta decisió que sempre ha de ser meditada.
Algunes característiques que ha de tenir el càstig (Sáenz-López, 1997):
▪ Mai improvisar.
▪ No utilitzar l'exercici físic com a càstig.
▪ La supressió d'algun privilegi pot ser bona estratègia.
▪ És important relacionar el càstig amb la falta (contingent).
▪ Que siga proporcional a la falta.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
32. Exclusió de la classe. Constitueix el reconeixement de la
impotència del docent respecte a la seua capacitat per controlar
el grup, per tant, ha de ser utilitzada només en casos molt
extrems.
Interrupció de la classe. Pot venir un docent, el conserge o algun
pare. És recomanable limitar-la.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
34. A manera de resum, De Lucas (1993), ofereix les següents
orientacions per exercir el control de la classe:
❑Creació de les condicions per a produir la màxima participació
activa per mitjà d'una adequada i eficaç organització.
❑Despertar i mantenir la concentració del participant en
l'activitat.
❑Crear un clima de classe propici per als processos
d'ensenyament-aprenentatge que passa per la manifestació d'un
sincer interés del docent cap als practicants i la matèria.
❑Utilitzar recursos didàctics adequats a cada situació com la
ubicació, la comunicació, el sistema de senyals, la mirada o les
solucions a les conductes no previstes.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
Organització i control de la classe d’EF
35. La interacció afectiva.
Com generar un clima
de classe per aconseguir
adaptacions positives.
José Antonio Moreno Murcia
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
36. Estratègies. La proposta pràctica d'intervenció comprén sis
escenaris i es corresponen amb les àrees TARGET (Ames i Archer,
1988; Ames, 1992). Les estratègies de motivació a seguir en cada un
dels escenaris són les següents:
• Tasques i exercicis a realitzar
• Autoritat
• Reconeixement
• Agrupació
• Avaluació
• Temps
La interacció afectiva.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia
41. Bibliografia
•Ames, Carole. (1992). Classrooms: goals, structures, and student
motivation. Journal of Education Psychology vol 84, nº 3: 261-271.
•AMES, C. y ARCHER, J. (1988). Achievement goals in the
classroom: Students' learning strategies and motivation processes.
Journal of Educational Psychology, 80, 260-267.
•De Lucas, J. M. (1993). Interacción y control de la clase. En P. M.
Alonso (Ed.), La Educación Física y su Didáctica (pp. 55-67). Madrid:
l.C.C.E.
•MORENO MURCIA, J.A. Enseñanza de la actividad física y del
deporte. Universidad de Elche. 2010.
•Pieron, M. (1988 a). Pedagogía de la actividad física y el Deporte.
Málaga: UNISPORT.
•Pieron, M. (1988 b). Didáctica de las actividades físicas y
deportivas. Madrid: Gymnos.
•Saenz-López, P. (1997). La Educación Física y su Didáctica. Sevilla:
Wanceulen.
Didàctica de l’Activitat Física i l’esport – Salvador Garcia