Mesura de govern presentada a la Comissió de Presidència i Règim Interior el 19 de juny de 2013 que ordena i regula les estratègies i criteris municipals en mediació comunitària.
Decàleg de bones pràctiques de la mediació ciutadana i comunitària del grup de mediadors familiars d'e-Catalunya.
Decálogo de buenas prácticas de la mediación ciudadana y comunitaria del grup de mediadores familiares de e-Catalunya.
Ten of practice of the mediation group of citizens and communities of family mediators of e-Catalunya.
IX Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària. 10 anys teixint complicitats.
Quan un barri s'hi posa. Palau-solità i Plegamans. Joan Carles Tinoco i Elena Maya
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 17 de desembre de 2014
Decàleg de bones pràctiques de la mediació ciutadana i comunitària del grup de mediadors familiars d'e-Catalunya.
Decálogo de buenas prácticas de la mediación ciudadana y comunitaria del grup de mediadores familiares de e-Catalunya.
Ten of practice of the mediation group of citizens and communities of family mediators of e-Catalunya.
IX Jornada de Prevenció i Mediació Comunitària. 10 anys teixint complicitats.
Quan un barri s'hi posa. Palau-solità i Plegamans. Joan Carles Tinoco i Elena Maya
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 17 de desembre de 2014
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
Extret de la intervenció de Joan Segarra, president de La Confederació, durant el debat 'La cooperació público social en la provisió de serveis a les persones'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Conjuntamente con la cooperativa Ekona y el Col·lectiu Ronda, estamos asesorando al Ayuntamiento de Barcelona con el objetivo de fomentar el desarrollo territorial de los comunes urbanos. El horizonte de este proceso es consolidar un marco legal y regulatorio que permita e incentive la existencia y sostenibilidad de prácticas de uso y gestión comunitaria de equipamientos y otros recursos urbanos.
Partimos de una constatación basada en la historia de nuestra ciudad: las alianzas público-comunitarias pueden producir prácticas más democráticas, efectivas y transparentes, pero para ello es necesario un marco de relación simétrico y aceptar la singularidad de cada proceso. Abordando de manera más integral estas relaciones entre instituciones y gestión comunitaria, estamos trabajando en un marco que reconozca la naturaleza autogestionaria de estos proyectos, proteja su valor y permita su pleno desarrollo.
Este marco conceptual y jurídico debe responder a las necesidades institucionales, ya sean de infraestructuras o de normativas, para garantizar el acompañamiento y el impulso de los comunes urbanos. Definir cómo el gobierno local tiene que acompañar estas prácticas comunitarias, así como definir qué retorno social deben cumplir y bajo qué criterios tienen que operar, son algunos de los retos más complejos, pero sin duda necesarios para potenciar nuevas institucionalidades.
El resultado inicial del proyecto está reflejado en dos informes previos que han dado paso a dos versiones finales (con marco conceptual, líneas de acción y marco jurídico) producidos a partir de sesiones de trabajo colectivas.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Compendi de casos d'èxit en la implementació de plans locals de sensibilitzac...IntegraLocal
El Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia (Oberaxe) estudia y trata de hacer extensibles las distintas estrategias de gestión de una comunidad multicultural como la española. Cada proyecto local de los 37 descritos tiene un objetivo y unas características singulares. En definitiva, la obra, disponible en euskera, recoge una serie de patrones de actuación con el fin de motivar al resto de municipios a desarrollar proyectos similares.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
La present mesura pretén recollir el millor d’allò fet fins la data, impulsar-ho i complementar-ho amb noves funcions i mecanismes d’intervenció. Fer de l’OND un referent municipal en la lluita contra la discriminació, coneguda per la pròpia administració, per les entitats de defensa dels drets i per la ciutadania en general, serà la tasca principal de la mesura que té com a objectiu últim la millora de la vida dels veïns i veïnes de la ciutat, lliures de discriminacions.
Extret de la intervenció de Joan Segarra, president de La Confederació, durant el debat 'La cooperació público social en la provisió de serveis a les persones'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
Mesura de Govern: procés participatiu per a l'elaboració del Programa d'Actuació Municipal, PAM, i dels Programes d'Actuació dels Districtes, PAD, per al període 2015-2019.
Aquesta mesura de govern vol situar la importància de fer efectiu el dret a la participació ciutadana de totes les persones que habiten la ciutat, reconeixent la diversitat de la seva gent.
Conjuntamente con la cooperativa Ekona y el Col·lectiu Ronda, estamos asesorando al Ayuntamiento de Barcelona con el objetivo de fomentar el desarrollo territorial de los comunes urbanos. El horizonte de este proceso es consolidar un marco legal y regulatorio que permita e incentive la existencia y sostenibilidad de prácticas de uso y gestión comunitaria de equipamientos y otros recursos urbanos.
Partimos de una constatación basada en la historia de nuestra ciudad: las alianzas público-comunitarias pueden producir prácticas más democráticas, efectivas y transparentes, pero para ello es necesario un marco de relación simétrico y aceptar la singularidad de cada proceso. Abordando de manera más integral estas relaciones entre instituciones y gestión comunitaria, estamos trabajando en un marco que reconozca la naturaleza autogestionaria de estos proyectos, proteja su valor y permita su pleno desarrollo.
Este marco conceptual y jurídico debe responder a las necesidades institucionales, ya sean de infraestructuras o de normativas, para garantizar el acompañamiento y el impulso de los comunes urbanos. Definir cómo el gobierno local tiene que acompañar estas prácticas comunitarias, así como definir qué retorno social deben cumplir y bajo qué criterios tienen que operar, son algunos de los retos más complejos, pero sin duda necesarios para potenciar nuevas institucionalidades.
El resultado inicial del proyecto está reflejado en dos informes previos que han dado paso a dos versiones finales (con marco conceptual, líneas de acción y marco jurídico) producidos a partir de sesiones de trabajo colectivas.
Informe: Patrimoni Ciutadà. Un marc per a la col·laboració públic-comunitàriaLa Hidra Cooperativa
En aquest text volem abordar un tema recurrent en la teoria revolucionària: la relació entre moviment i institució, entre pràctiques socials i institucionalitat pública. I ho fem no per a reproduir l’eterna polèmica que oposa els aparells de l’Estat a la política autònoma, sinó per a postular la possibilitat d’una nova institucionalitat públic-comunitària.
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona InterculturalitatAjuntament de Barcelona
Informe reptes i perspectives de futur del programa Barcelona Interculturalitat presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció del 21 de setembre de 2016.
Mesura de govern: Pressupostos participatius 2020 i procés participatiu Progr...Ajuntament de Barcelona
Aquesta mesura de govern es presenta el procés participatiu per a l'elaboració dels primers pressupostos participatius de Barcelona amb un total de 75 milions d'euros d'inversions a repartir entre els 10 districtes de la ciutat; un procés integral que incorpora també la participació ciutadana per a la definició del Programa d’Actuació Municipal i de Districtes 2020-2023.
Conclusions finals del 3r Congrés català de l'associacionisme i el voluntariat celebrat el dia 20 de maig al Centre de Cultura Contemporània de barcelona (CCCB)
Compendi de casos d'èxit en la implementació de plans locals de sensibilitzac...IntegraLocal
El Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia (Oberaxe) estudia y trata de hacer extensibles las distintas estrategias de gestión de una comunidad multicultural como la española. Cada proyecto local de los 37 descritos tiene un objetivo y unas características singulares. En definitiva, la obra, disponible en euskera, recoge una serie de patrones de actuación con el fin de motivar al resto de municipios a desarrollar proyectos similares.
Similar to Ordenació i criteris comuns de les intervencions amb estratègies de mediació comunitària (20)
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Seguiment de la Mesura de govern d'Innovació Social.pdf
Ordenació i criteris comuns de les intervencions amb estratègies de mediació comunitària
1. Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
MESURA DE GOVERN
Ordenació i criteris comuns de les
intervencions amb estratègies de
mediació comunitària a
l’Ajuntament de Barcelona
2.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
1
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
ÍNDEX
0. Marc Legal
1. Exposició de motius i justificació
2. Concepte i finalitat de la mediació comunitària
3. Tipologia de situacions/conflictes comunitaris susceptibles de mediació
4. Tècnics/es i professionals mediadors
5. Principis de la mediació comunitària
6. Activació dels recursos, serveis i programes de mediació comunitària
7. Procediment per a la mediació
8. Coordinació i seguiment
9. Annexos:
-Annex I: Informe: La prevenció i/o gestió de conflictes i de la convivència a
Barcelona. Actuacions i Experiències.
-Annex II: formulari de derivació d’un a un altre servei, recurs o programa
municipal per sol·licitar una intervenció mitjançant mediació.
-Annex III: esquema de derivació de sol.licituds al Centre de Mediació de Dret
Privat de Catalunya
3.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
2
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
0. MARC LEGAL
Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.
Aquesta Llei respon a la necessitat d’ampliar l’objecte de la mediació regulada per la Llei
1/2001, de 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, la qual es deroga. En aquest sentit
estén la mediació a noves matèries en l’àmbit de les discrepàncies familiars i ciutadanes, a la
millora de les relacions de convivència i a la desjudicialització de determinats conflictes, amb
l’excepció dels supòsits de violència masclista.
També respon a la necessària actualització de la normativa reguladora de la mediació, tenint
en compte les novetats legislatives produïdes en els darrers anys, tant en l’àmbit espanyol
com europeu.
El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la mediació com un procediment no
jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial adreçat a facilitar la comunicació; en
determina l’abast i determina tant les persones mediadores com les legitimades per a
participar en un procediment de mediació.
El capítol II estableix els principis que han de regir la mediació: la voluntarietat, la
imparcialitat i la neutralitat de la persona mediadora, la confidencialitat, el caràcter
personalíssim i la bona fe.
Els capítols III, IV, V i VI regulen, respectivament, el desenvolupament de la mediació,
l’organització i els registres de mediació, el règim sancionador i el règim de recursos contra
les actuacions dictades en els procediments que determina aquesta Llei.
Decret 135/2012, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 15/2009, del 22 de
juliol, de mediació en l’àmbit del dret privat.
Aquest Decret es dicta per desplegar la Llei 15/2009, del 22 de juliol, de mediació en l’àmbit
del dret privat.
El Reglament consta de 45 articles distribuïts en nou capítols i té per objecte regular
l’activitat del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, els col·legis professionals i les
associacions professionals acreditades, les administracions locals i d’altres entitats públiques,
i impulsar la mediació, promoure’n la difusió i vetllar per la seva bona pràctica i la seva
consolidació a Catalunya.
4.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
3
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
1. EXPOSICIÓ DE MOTIUS I JUSTIFICACIÓ
La idoneïtat d’establir uns criteris comuns sobre l’ús de la mediació comunitària, com una
estratègia o un mètode per a la resolució de conflictes que tenen lloc fruit de convivència a
la ciutat, i coordinar els serveis i programes municipals que en fan ús amb aquesta finalitat, ve
motivada per un conjunt de raons que s’exposen a continuació.
El vigent article 31 de les Normes Reguladores de la Participació Ciutadana (NRPC),
aprovades el 22 de novembre de 2002 disposa :
<Article 31. La mediació comunitària
Amb la finalitat de promoure la mediació comunitària amb l’objectiu de crear
espais d’intermediació per a la resolució de conflictes, s’elaborarà un reglament
específic que regularà aquests extrems i crearà les instàncies i els serveis de
mediació comunitària més apropiats. L’acceptació d’aquestes instàncies de
mediació serà voluntària.>
L’existència d’una legislació (esmentada en l’apartat anterior) que descriu profusament, el
que hom ha d’entendre com a mediació, els paràmetres tècnics i professionals que la
regeixen (principis de la mediació, procés de mediació, professionals mediadors), les
pràctiques que s’han de desenvolupar, les acreditacions, etc., aconsellen, més que elaborar i
aprovar un reglament que forçosament seria reiteratiu perquè hauria de fer referència a la
llei i al propi reglament que la desenvolupa, realitzar més aviat una proposta d’ordenació
d’aquells recursos, serveis i programes que intervenen amb estratègies de mediació i
establir els criteris comuns per a la seva aplicació.
Per aquest motiu i en el marc de la reforma que s’està elaborant de la normativa municipal
referent a la participació ciutadana, es proposarà una modificació de l’article 31 de les
NRPC per tal d’ajustar-lo a la realitat i al contingut d’aquest document:
Proposta de canvi
Article 31. La mediació comunitària:
Amb la finalitat de promoure la mediació comunitària, com a mitjà per a la
prevenció i resolució de conflictes, s’han d’establir els criteris comuns que han de
regir els processos i les instàncies de mediació que apliquin els diferents serveis
municipals.
Aquesta proposta d’ordenació i criteris comuns es basa en els eixos següents:
§ El concepte de mediació entès com una estratègia per a la resolució de conflictes
derivats de les diferències entre les persones i els grups que conviuen (conflictes
veïnals, interpersonals i comunitaris):
5.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
4
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
1. La mediació com a estratègia d’intervenció posa en valor la capacitat
de les persones per responsabilitzar-se i implicar-se en la resolució
dels conflictes en que són part, gestionant una solució dialogada.
Crea coresponsabilitat de les persones que participen de forma activa
en la resolució dels seus problemes, un comportament que afavoreix
la participació de la comunitat en els afers públics.
2. La mediació se centra en el futur, en trobar un nou enfocament per a
mantenir una comunicació i relació més positiva i satisfactòria per a les
persones. En aquest sentit millora les relacions humanes i
possibilita la cohesió social.
3. La mediació és una estratègia basada en la comunicació i l’escolta
activa dels problemes i les inquietuds dels ciutadans en busca de la seva
resolució i del restabliment de la convivència. A través de la mediació
contribuïm a fer l’administració més propera, més eficaç i a
enfortir la confiança de la ciutadania amb el govern
municipal.
4. La mediació és una estratègia que contribueix a promoure el valor
de la pau com a base per a la convivència.
§ L’Ajuntament de Barcelona ha optat per la mediació com a estratègia per a l’abordatge
de diferents actuacions i serveis adreçats a la gestió de la convivència a la ciutat. La
mediació és un tècnica utilitzada en diferents intervencions, recursos i serveis
municipals (v. Annex 1), especialment quan es requereix restablir la comunicació, el
diàleg i el respecte entre les parts en conflicte, de manera preventiva en situacions que
poden derivar en un conflicte de convivència que és latent o bé intervenint quan aquest
s’ha manifestat i s’està produint .
Atès que són diferents serveis municipals que fan ús d’estratègies de mediació per a
l’abordatge de situacions de la seva competència posant de manifest el seu valor per a la
gestió conflictes, es considera adient establir uns criteris comuns i pautes de coordinació,
entre els diferents serveis i programes municipals, per tal de garantir sempre que sigui
possible un tractament dialogat de les situacions en conflicte.
2. CONCEPTE I FINALITAT DE LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA
6.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
5
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Entenem per mediació comunitària aquell procediment que, basat en la tècnica de la
mediació i per mitjà de la gestió i execució de serveis o projectes de titularitat pública de
caràcter municipal, ajuda a ciutadans i/o agents, amb la seva implicació, a trobar acords
satisfactoris, equitatius i efectius per a un conflicte de dimensió individual i col·lectiva i amb
una repercussió pública i social.
La mediació esdevé un mètode útil per a la prevenció de la violència o l’agreujament d’un
conflicte de convivència i, també, pot evitar l’obertura d’un procés judicial, finalitzar un
d’iniciat o reduir-ne l’abast. El conflicte s’entén de forma positiva perquè mitjançant la
mediació atorguem als ciutadans un paper actiu en la seva resolució a través de la cultura
del diàleg i del compromís en la recerca d’una solució construïda i acceptada per les parts
enfrontades.
Igualment, a l’Ajuntament de Barcelona, la mediació és una tècnica utilitzada en el
desenvolupament de projectes comunitaris amb la participació de ciutadans de diferents
orígens culturals.
3. TIPOLOGIA DE SITUACIONS/CONFLICTES COMUNITARIS
SUSCEPTIBLES DE MEDIACIÓ
La mediació comunitària a l’Ajuntament de Barcelona ha resultat útil per atendre situacions
on hi ha, o on podrien haver-hi si no s’intervé, dificultats de convivència i de comunicació
entre grups d’individus (en l’àmbit veïnal, comunitari o social) que han de mantenir les
relacions personals en un futur. Per aquest motiu, diferents serveis municipals utilitzen la
mediació comunitària com a recurs per resoldre situacions del tipus :
a) Mediació en conflictes veïnals:
-Conflictes de convivència en les comunitats de veïns/ïnes a causa de:
.sorolls
.fums i olors
.degotejos d’aigua
.ús i manteniment dels elements i espais comuns (terrats, sota-escales,
ascensor, antenes, comptadors, neteja...)
.dinàmica espai privat-espai comunitari (tancament de portes a l’entrar i
sortir...)
.problemàtica animals domèstics
7.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
6
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
.impagament quotes comunitàries (obres i manteniment, subministraments,
ascensor, neteja, ...)
.gestió de la comunitat (dinàmica reunions, decisions sobre quotes, obres,
subministraments...)
.malentesos per manca o mala comunicació entre veïns/ïnes.
-Conflictes entre propietaris i llogaters:
.dificultats de pagament de la renda de lloguer
.manca de cura de l’espai llogat
.situacions de possible assetjament immobiliari
b) Mediació Intercultural
-Prevenció i resolució de conflictes ocasionats per diferències d’interessos, valors,
actituds i/o pautes de comunicació entre persones de diferents orígens culturals
que comparteixen espais comuns.
c) Mediació Inter religiosa:
-Conflictes de relació entre comunitats religioses diferents o entre una comunitat i
entitats ciutadanes o veïns per l’ús d’un espai públic (poliesportius, parcs, ...) amb
finalitat de celebracions o manifestacions religioses.
-Conflictes entre comunitats religioses i veïns o entitats derivats de l’ús dels llocs o
espais de culte (sorolls, condicions de seguretat...)
d) Mediació per a la no-discriminació:
-Situacions en les que s’han vulnerat o restringit els drets de persones i/o grups per
motius diferents (el gènere, l’orientació sexual, l’edat, la raça, la procedència,
l’existència d’una discapacitat física o psíquica, el pensament,...)
e) Mediació en conflictes d’ús de l’espai públic:
-Usos d’un mateix espai públic per persones o grups amb diferents interessos o
diferències culturals, generacionals, etc.
-Ús inadequat dels espais i/o elements comunitaris.
-Conductes irrespectuoses amb l’entorn i les persones.
La mediació comunitària a l’Ajuntament de Barcelona no comprèn l’abordatge de conflictes
en l’àmbit familiar ni empresarial ni les situacions tipificades com a delictes o faltes. (vg.
pàg.10 i annex 3).
8.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
7
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Altrament, dins l’àmbit de l’administració municipal no es consideren susceptibles de
mediació situacions en que serveis o recursos municipals es reconeixen com a part del
conflicte i que serien objecte de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
En qualsevol cas, les situacions a tractar no han de contravenir la normativa municipal, o en
el seu cas la gestió de l’ incompliment no ha de condicionar el procés de mediació, ni una
vulneració greu dels drets fonamentals de les persones.
4. TÈCNICS/ES I PROFESSIONALS MEDIADORS
Les persones mediadores o tècniques que formin parts dels equips que intervenen en les
situacions descrites en el punt 3 d’aquest document, han de conèixer els paràmetres de la
mediació i han d’actuar sota els preceptes de la responsabilitat professional en l’àmbit del
propi servei.
En qualsevol cas les persones mediadores s’atendran al que preveu la Llei de referència
15/2009 , de 22 de juliol de Mediació en l’Àmbit del Dret Privat.
5. PRINCIPIS DE LA MEDIACIÓ COMUNITÀRIA
De manera general els principis de la intervencions que es duran a terme des dels diferents
serveis, recursos o programes es regiran pel que disposa la Llei 15/2009 , de 22 de juliol de
Mediació en l’Àmbit del Dret Privat.
Entenem per principis de la mediació aquelles regles de conducta que han de regir els
processos de mediació comunitària.
És deure del mediador o mediadora donar a conèixer aquestes regles, de forma explícita, a
las parts implicades en el moment de començar el procés. Així mateix, també és
responsabilitat del mediador o mediadora vetllar pel compliment de cadascun d’aquests
principis al llarg de tot el procés de mediació.
Tot i que algun dels serveis, recursos o programes inclosos en aquesta ordenació preveuen
intervencions globals, en les que la mediació n’és una part, es mantenen com a principis
comuns:
9.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
8
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Voluntarietat
Hi ha d’haver una manifesta disposició, lliure i voluntària a participar en el procés de
mediació proposat, al diàleg i al canvi.
Tant les parts enfrontades com el mediador o mediadora fan l’opció voluntària d’intentar
gestionar el conflicte a través de la mediació i, alhora, són lliures de desistir en la recerca de
solucions a través d’aquest procés.
Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora
La persona mediadora actuarà dins els paràmetres del servei al que pertany exercint la seva
funció amb imparcialitat i neutralitat vetllant per l’equilibri de les parts.
En virtut del principi d’imparcialitat no pot existir cap vincle de parentiu, ni vincle
professional anterior, ni d’amistat o enemistat, amb els participants.
Confidencialitat
S’exigeix el deure de la confidencialitat a les persones que participin en la mediació
(mediador/a, les parts i altres professionals que puguin intervenir) sobre tot tipus
d’informació a la qual s’hagi tingut accés en el decurs del procés.
Les dades del procés i dels participants restaran subjectes als paràmetres del recurs, servei o
programa que empari la intervenció, preservant-les d’un ús fora de l’àmbit de la intervenció
Representativitat
Les parts enfrontades i la persona mediadora han d’assistir a les reunions sense que es
puguin valer de representants o intermediaris.
En el cas de la mediació comunitària en la que una o les dues parts poden ser grups de
persones o entitats, aquestes podran designar portaveus que els representin.
6. ACTIVACIÓ DELS RECURSOS, SERVEIS I PROGRAMES DE
MEDIACIÓ COMUNITÀRIA
Els diferents recursos serveis o programes de mediació s’activaran a iniciativa dels tècnics
municipals o professionals d’acord amb els paràmetres i matèria que hagin de tractar.
10.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
9
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Cada recurs, servei o programa intervindrà d’acord amb la seva metodologia tant en les
formes com en els temps i continguts.
SERVEI QUI POT ACTIVAR
Servei de Mediació Intercultural Professional o equip municipal
Oficina per la no Discriminació (OND) Tècnics municipals de l’OND
Oficina d’Afers Religiosos (OAR) Tècnics municipals de l’Oficina
Servei de Gestió de Conflictes d’Àmbit
Social a l’Espai Urbà (SGC);
Gerent districte o sector
Recurs de Mediació de la Direcció de
Serveis de Prevenció
Tècnic de prevenció de cada
districte
Programa de suport a les comunitats
de veïns Direcció de Serveis de
Prevenció
Tècnic de prevenció del districte
Programa de mediació arrendatari /
arrendador
Advocats i directors de les oficines
de l’Habitatge de Barcelona
El recurs, servei o programa que en principi ha d’assumir la mediació serà aquell que li
pertoqui per tema o tipologia, així, preferentment:
Servei de Mediació Intercultural atendrà situacions en que la identitat cultural sigui
element (causa o efecte) del conflicte.
Serveis de mediació i resolució alternativa de conflictes de l’Oficina per la no
Discriminació (OND) i de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), Drets Civils, Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports tractarà situacions de vulneració o discriminació per raons de
gènere, opció religiosa, origen ... o altres drets particulars o col·lectius.
Servei de Gestió de Conflictes d’Àmbit Social a l’Espai Urbà (SGC); Qualitat de
Vida, Igualtat i Esports intervindrà en situacions on el conflicte es derivi de l’ús de l’espai
públic.
Recurs de Mediació de la Direcció de Serveis de Prevenció; Prevenció, Seguretat i
Mobilitat atendrà situacions de convivència veïnal.
11.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
10
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Programa de suport a les comunitats de veïns; Direcció de Serveis de Prevenció;
Prevenció, Seguretat i Mobilitat atendrà situacions de conflicte a la comunitat de veïns a
causa de manca o mala ordenació i/o gestió de la comunitat de veïns.
Programa de mediació arrendatari/arrendador de les Oficines de l’Habitatge del
Consorci de l’Habitatge de Barcelona atendrà situacions de conflicte entre els propietaris
i llogaters referents a les rendes de lloguer, l’ús de l’habitatge o bé, situacions en què els
arrendataris se senten perjudicats greument en el seu dret d’ús pacífic del seu habitatge
per actuacions o omissions realitzades per l’arrendador.
Altrament, des dels diferents serveis, es pot informar de la possibilitat d’accedir al Centre de
Mediació de Dret Privat de Catalunya. El Servei d’Orientació Jurídica i Mediadora (SOJM),
integrat a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) de la Plaça Sant Miquel, podrà atendre les
persones que vulguin participar en un procés de mediació en l’àmbit del dret privat (v.
Annex III).
Tanmateix, quan una demanda o sol·licitud d’intervenció no es correspongui o no pugui ser
atesa pel servei que la rep, podrà ser derivada a un altre servei més adient.
La derivació d’una sol·licitud d’intervenció (v. Annex II) d’un a un altre servei, recurs o
programa municipal es farà indicant i facilitant la següent informació:
§ Servei i tècnic derivant
§ Servei i tècnic derivat
§ Identificació del cas a intervenir (exposició de motius, relació de
documents...)
§ Identificació de les parts en conflicte (localització, contacte...)
§ Data de derivació i període d’intervenció
7. PROCEDIMENT PER A LA MEDIACIÓ
En tots els casos el procediment per a la mediació s’inicia a partir de la valoració d’un
tècnic/a municipal d’una problemàtica que ha estat expressada per un ciutadà/ana,
identificada pels professionals dels diferents serveis o que s’està donant en l’àmbit de l’espai
públic.
12.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
11
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Cada recurs, servei o programa intervindrà d’acord amb la seva metodologia, tant en les
formes com en la planificació i continguts, si bé sempre es contemplaran les següents fases:
1. Activació i preparació: a partir del moment de sol·licitud o encàrrec de la mediació,
fins a la concreció de la primera trobada conjunta. Es treballa per fer una identificació
inicial del problema o problemes a abordar i mediar. S'estableix una primera presa de
contacte amb cada una de les persones i/o grups implicats, de forma individual, amb la
possibilitat de complementar la informació per altres vies.
2. Inici del procediment de mediació amb les dues parts: presentació del
procediment de mediació i acceptació explícita d'aquest per part de les persones o grups
involucrats. Recollida d'informació sobre les percepcions del conflicte que tenen les parts
(el desenvolupament, la situació actual i les causes), així com dels seus objectius i
expectatives en quant a la resolució.
3. Definició conjunta del problema: a partir de les explicacions sobre el conflicte de les
persones i/o grups implicats, construcció d'un relat compartit, comú, acceptat, del
problema. S’engloben les visions particulars i els elements que es consideren més
rellevants, a partir de la classificació i ordenació conjunta dels temes plantejats.
4. Recerca de noves opcions: reformulació de les posicions en interessos, passant de
centrar-se en el què ha passat per aprofundir en el per què i el com. A partir dels
interessos (necessitats, preocupacions, desigs i pors) comuns i particulars, es tracta
d'aportar possibles opcions que permetin arribar a acords.
5. Elaboració d'acords negociables: per mitjà de les idees aportades, es prova de
trobar solucions eficaces, acceptables i satisfactòries per ambdues parts. Es resol què es
farà, qui, quan, com i a on.
6. Tancament de la mediació: part final de la mediació en la que es formalitza l’acord
entre les parts sobre les solucions compartides i el seu compromís en el mateniment dels
acords i decisions preses. Hi ha la possibilitat que el procediment de mediació finalitzi per
manca de disposició al diàleg i a l’acord.
13.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
12
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
8. COORDINACIÓ I SEGUIMENT
Es considera convenient comptar amb un espai de coordinació entre tots els serveis,
programes o recursos que fan ús de la mediació comunitària. Caldrà convenir els objectius,
el funcionament i la periodicitat de les reunions.
Anualment cada servei, recurs o programa municipal facilitarà les dades de resultats dels
indicadors d’avaluació propis, que s’inclouran en un informe conjunt sobre la utilització de la
metodologia de la mediació per part de l’Ajuntament en la resolució de conflictes que tenen
lloc fruit de la convivència a la ciutat. En aquest informe conjunt es podrà conèixer el
nombre total de situacions identificades i en les que finalment s’ha intervingut mitjançant la
mediació comunitària.
14.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
13
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
9. ANNEXOS
Annex 1
Informe: La prevenció i/o gestió de conflictes i de la
convivència a Barcelona. Actuacions i Experiències
15.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
14
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Annex 2
Formulari de derivació d’un a un altre servei,
recurs o programa municipal per sol·licitar una
intervenció mitjançant mediació
16.
Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
15
Mesura
de
Govern
Mediació
13.06.12
Annex 3
Esquema de derivació de sol.licituds al Centre de
Mediació de Dret Privat de Catalunya