Ciències per al mon contemporani. 1r Batxillerat. Salesians Rocafort

1. Noves Tecnologies: L’era de la comunicació

6. Ones Tipus d’ones segons la forma de vibració: Transversals : si la direcció de vibració és perpendicular a la direcció de propagació (ones sísmiques S, ones electromagnètiques, ones d’una corda,...) Longitudinals : si la direcció de vibració és la mateixa que la de propagació (ones sísmiques P, el so,...).

8. Fenòmens ondulatoris Reflexió Refracció Absorció Difracció

9. El so és una vibració o pertorbació mecànica d’algun cos que es propaga en forma d’ones a través de qualsevol medi material elàstic. Ones sonores Freqüencia audible: 20 Hz – 20.000 Hz infrasons ultrasons Velocitat del so (a l’aire): 340 m/s

11. Espectre electromagnètic

12. Espectre electromagnètic

13. Espectre electromagnètic

14. Transmissió de senyals La informació codificada viatja en forma d’ones electromagnètiques El missatge es codifica modificant les freqüències i la intensitat de les ones ( comunicacions analògiques ) Es difon per l’espai fins el receptor, que el descodifica mitjançant el mateix codi, reconstruint el missatge original Transmissió sense fil Curt abast: Antenes Pèrdua de potència – repetidors Llarg abast : Satèl·lits de comunicacions (geoestacionaris) + antenes

15. Transmissió amb fil Cable convencional Coure Transmet corrent d’intensitat variable (sist. analògic) o impulsos elèctrics puntuals (sist. digital) Cable coaxial Conductor elèctric aïllat, recobert d’una malla de material conductor. Capaç de transmetre diverses senyals independents (ones de freq. fixes. Fibra òptica Fibra de vidre. Transmet llum. Recobert per una funda reflectant que impedeix que la llum escapi. Impulsos lluminosos. Telefonia, televisió i informàtica..

17. Comunicacions analògiques El Telèfon Micròfon: converteix el so en senyal elèctric Auricular: converteix senyal elèctric en ones sonores Antena de telefonia Central telefònica

19. Comunicacions analògiques La Televisió Imatges i moviment de forma sincronitzada. Calen dispositius que recullin imatges i so i els converteixin en un senyal electromagnètic. La càmera capta la imatge en una pantalla fotosensible, la qual la converteix en impulsos elèctrics. Un sistema de lectura (feix d’electrons) realitza un escombrat i capta la presència o absència de càrregues. A partir d’aquí es genera una ona electromagnètica que es difon a través d’antenes i repetidors. Al receptor el senyal es descodifica de forma inversa