Nota d'actualitat econòmica corresponent al mes d'abril de 2012.

1. ABRIL 2012
El mes d’abril ha estat convuls per a l’economia espanyola. Començava amb l’aprovació
dels Pressupostos de l’Estat per al 2012 en plena setmana santa. Uns pressupostos
tardans i extremadament durs amb els que s’ha d’aconseguir reduir el dèficit de l’Estat en
2,5 punts del PIB (27.300 milions d’euros), dels quals 0,8 punts es preveu obtenir pels
canvis fiscals que s’han aprovat (IRPF, Impost de societats i amnistia fiscal), i 1,7 punts
per ajustaments en la despesa.
Per la banda de la despesa, cal assenyalar que la reducció en el pressupost és de només
l’1,1% quan es compara amb la liquidació de 2011. Això és així perquè la despesa
corrent (el 92% de la despesa no financera total) pràcticament no és reduirà degut a
l’augment de les pensions i a la congelació dels sous públics, però sobretot degut al fort
increment de la partida de pagament d’interessos, que creix un 30% fins a 28.800
milions d’euros, el mateix que es destina a prestacions d’atur.
En canvi, altres partides que incideixen en la competitivitat de l’economia espanyola com
és la despesa en R+D+I o la destinada a indústria i energia, es redueixen intensament.
El que també s’ajusta de forma extraordinària és la inversió, que cau un 26%. Catalunya
és la comunitat autònoma que pateix una major contracció de la inversió pública de
l’Estat —es redueix en 1.100 milions d’euros, el que suposa una caiguda del 45%
respecte l’any 2011—, i en conseqüència s’aturen projectes d’infraestructures estratègics
com és el Corredor Mediterrani, l’estació intermodal Rodalies-AVE de la Sagrera i l’accés
ferroviari a la nova terminal de l’Aeroport del Prat. Amb això, Catalunya rebrà un 11,1%
de la inversió regionalitzable, un percentatge molt inferior al 15% dels darrers anys.
D’altra banda, tampoc es contempla cap dels compromisos d’inversió derivats de la
Disposició addicional 3a. de l’Estatut, ni els passats que ja sumen 978 milions d’euros, ni
els futurs.
La reacció dels mercats a la presentació dels Pressupostos de l’Estat ha estat marcada
per la inestabilitat i l’augment de la desconfiança cap al nostre país. La prima de risc del
deute sobirà espanyol ha tornat a superar els 400 punts bàsics, i s’ha situat per sobre de
la italiana, com ja va passar a l’estiu passat. Els mercats s’adonen que l’esforç
d’austeritat que s’està demanant a Espanya en un moment de contracció econòmica pot
dificultar encara més la sortida de la crisi.
Miquel Valls i Maseda
Gabinet d’Estudis Econòmics Abril 2012 www.cambrabcn.org 1

2. ENTORN ECONÒMIC
L’FMI eleva lleugerament les previsions de creixement econòmic mundial
Aquest organisme preveu que el creixement econòmic mundial serà del 3,5% el 2012, dues
dècimes més del que preveia el gener, i del 4,1% el 2013, una dècima més que al gener. La
revisió a l’alça ha estat força generalitzada per zones i països, una de les poques excepcions és
Espanya, per a la qual rebaixa una mica el creixement del PIB per al 2012, fins al -1,8%, però
eleva la previsió del 2013, fins al 0,1%. Per aquest mateix any, l’FMI contempla un creixement
lleu de l’ocupació i una petita reducció de la taxa d’atur a Espanya, mentre que preveu un dèficit
públic sobre el PIB del -6% el 2012 i del -5,7% el 2013, que s’allunyen els objectius establerts
pel Govern espanyol i la UE (del -5,3% i del -3%, respectivament).
La revisió a l’alça de les previsions s’explica per la millora dels darrers indicadors
Entre aquests està l’índex de gestors de compres de manufactures, que se situa en valors
lleugerament positius a les economies avançades i a les emergents, suggerint que la caiguda de
l’activitat arriba a la seva fi. La reposició d’inventaris i la inversió podrien impulsar el PIB mundial
a mesura que perden força els efectes del tsunami al Japó i de les inundacions a Tailàndia.
Alhora, el preu del petroli podria reduir-se, i recolzar, en certa mesura, el creixement del consum.
El creixement del PIB xinès es desaccelera fins al 8,1% interanual el primer trimestre
Tot i que aquest creixement continua sent elevat, és el més baix des del 1T del 2009, quan
l’impacte de la crisi va ser més important. La desacceleració del creixement ha estat
generalitzada per grans sectors econòmics.
PIB de la Xina, en volum
Taxes de variació interanual, en %
16
14
12
10
8
6
4
I.07 II III IV I.08 II III IV I.09 II III IV I.10 II III IV I.11 II III IV I.12
Font: National Bureau of Statistics of China
L’INE avança una caiguda del PIB espanyol del -0,3% intertrimestral el 1T, com el 4T
I la interanual se situa en el -0,4% el primer trimestre, un comportament que obeeix a una
aportació més negativa de la demanda nacional, compensada parcialment per una contribució
positiva de la demanda exterior.
El preu del barril de Brent es redueix fins als 121 dòlars el mes d’abril
L’abaratiment del petroli es produeix per primera vegada en el què portem del 2012, i s’explica,
sobretot, per la crisi de deute sobirà a Europa i els temors a una desacceleració forta de la Xina.
La prima de risc del deute públic espanyol puja fins als 412 punts, de mitjana, l’abril
Puja pels dubtes sobre l’acompliment de la reducció del dèficit públic i la sortida de la crisi. Alhora
l’agència S&P ha rebaixat la qualificació del deute públic espanyol en 2 nivells, fins a BBB+.
L’IBEX-35 baixa fins als 7.000 punts, tornant a nivells de setembre del 2003
Els principals índexs borsaris cauen a l’abril, fins i tot, l’S&P als EUA i el Nikkei al Japó, que
portaven quatre mesos consecutius recuperant-se. La caiguda més forta, però, continua sent la
de la borsa espanyola, que a més s’intensifica fins al -12,5% mensual l’abril.
Gabinet d’Estudis Econòmics Abril 2012 www.cambrabcn.org 2

3. ECONOMIA CATALANA
El descens de la producció industrial es modera lleument en el què portem del 2012
L’índex de producció industrial corregit de calendari cau el 2,6% interanual fins al febrer, menys
que el 4T (-6,1%). Aquesta moderació de la caiguda prové, sobretot, de la millora de la producció
de béns de consum i d’energia, que recuperen el creixement, després d’un 4T en negatiu. En
sentit contrari, la producció de béns d’equipament recau un 5% els dos primers mesos del 2012.
El creixement de les exportacions de béns agafa impuls el gener i el febrer
Després del notable alentiment dels darrers mesos del 2011, les exportacions de béns agafen
embranzida en el què portem del 2012, en què creixen un 10,3% interanual acumulat (enfront
del 5,4% del període novembre-desembre). Les importacions recuperen el creixement el febrer,
però el dèficit comercial continua disminuint fortament.
Exportacions de béns a Catalunya, en valor
Taxes de variació interanual, en %
25
20 18,4
15,5 15,1
15
10,3
10 8,9
5
0
I.11 II III IV Gen.-feb.12
Font: Idescat
El grau d’ocupació per places hoteleres s’estabilitza els tres primers mesos del 2012
Aquest se situa en el 38,3% el primer trimestre del 2012, dues dècimes per sobre del registrat el
mateix trimestre del 2011. Paral·lelament, el nombre de pernoctacions augmenta gairebé el 2%
interanual el 1T.2012, després de l’estancament del trimestre anterior.
La caiguda de l’activitat als serveis s’accelera fins al febrer
Segons l’indicador que elabora Idescat, aquesta caiguda és del -1,3% interanual acumulat fins al
febrer, el doble del registre amb que va tancar el 2012. Aquesta evolució obeeix al comerç, que
presenta una caiguda de l’activitat del 3%. En canvi, la resta de serveis creixen, excepte
l’hostaleria i les activitats auxiliars. El creixement més elevat de l’activitat és, amb diferència, el
del transport i l’emmagatzematge (7%).
El PIB per càpita català es manté un 17% per sobre de la UE-27 el 2011
Segons dades harmonitzades i corregides de paritat de poder de compra, el PIB per habitant a
Catalunya continua superant el de la Unió Europea, en un 17,2%, igual que el 2010, si bé el 2009
estava un 20% per sobre. En canvi, el PIB per habitant a Espanya se situa gairebé un 1% per
sota de la mitjana europea el 2011; cosa que no succeïa des del 2001.
La taxa d’atur puja fins al 22,2% el primer trimestre, segons l’EPA
Això suposa un augment d’1,7 punts percentuals respecte al trimestre precedent. Si bé la taxa
d’atur a Catalunya encara es manté per sota de la mitjana espanyola (24,4%).
L’indicador avançat d’IPC situa la inflació espanyola en el 2% a l’abril
Aquesta xifra és una dècima superior a la registrada el març, una evolució que obeeix,
principalment, a l’augment dels preus de l’electricitat i del tabac.
Gabinet d’Estudis Econòmics Abril 2012 www.cambrabcn.org 3

4. NOVETATS DE POLÍTICA ECONÒMICA
Mesures tributàries que afecten a les empreses, aprovades en el Projecte de Llei de
Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012
Es redueix del 5% a l’1% el límit anual màxim deduïble de l’immobilitzat intangible
corresponent al fons de comerç.
S’elimina la llibertat d’amortització per a grans empreses. Per a les pimes es mantindrà
sempre i quan vagi vinculada a la creació d’ocupació.
No seran deduïbles les despeses financeres que excedeixin el 30% del resultat de
l’exercici (EBITDA). Fins al moment la deducció no tenia límit.
Es fixa un pagament fraccionat mínim per a les empreses amb un resultat comptable
superior als 20 milions d’euros. Serà del 8% del resultat de pèrdues i guanys o del 4% si
almenys el 85% dels ingressos corresponen a rendes exemptes o dividends amb dret a
deducció per doble imposició.
El límit de deduccions generals passa del 35% al 25% durant els anys 2012 i 2013.
Es flexibilitza el règim d’exempció en la venda de participacions en entitats no residents.
S’aprova el Real Decret Llei de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del
Sistema Nacional de Salut
S’estableix una cartera de serveis bàsics, comuns per a totes les comunitats
autònomes: prevenció, diagnosi, tractament i rehabilitació dispensat en centres sanitaris i
sociosanitaris, així com el transport sanitari urgent. Aquests serveis continuaran sent
gratuïts.
S’implanta la targeta sanitària comú i la història clínica digital compatible per a totes
les comunitats autònomes.
S’introdueix el copagament de fàrmacs per als pensionistes, variable en funció de la
renda (veure quadre). S’amplia el copagament de fàrmacs per als actius amb rendes
superiors a 18.000 euros (fins ara tots els actius pagaven el 40% del preu dels
medicaments).
Actius Pensionistes
Perceptors de pensions no contributives i
0% 0%
aturats de llarga durada
Rendes inferiors a 18.000 € 40% 10% (límit màx. 8€/mes)
Rendes superiors a 18.000 € 50% 10% (límit màx. 18€/mes)
Rendes superiors a 100.000 € 60% 60% (límit màx. 60€/mes)
Es crea una plataforma de compres centralitzada, que s’aplicarà tant a medicaments
hospitalaris com a tecnologies mèdiques.
El Consell de Ministres aprova les mesures de racionalització de la despesa pública en
l’àmbit educatiu
El nombre màxim d’alumnes per classe augmenta un 20%: fins a 25 en primària i
30 en secundària.
Augment de les hores lectives dels docents. El mínim en educació infantil i primària
serà de 25 hores, i 20 hores a la resta d’ensenyaments.
Només es contractaran professors substituts interins en cas de baixes superiors a 10 dies
lectius. En cas contrari, les absències hauran de ser ateses amb recursos del propi centre.
Augment dels preus públics de la Universitat. El cost de la primera matrícula cobrirà
entre el 15 i el 25% del cost real, la segona matrícula, entre el 30% i el 40%; la tercera,
Gabinet d’Estudis Econòmics Abril 2012 www.cambrabcn.org 4

5. entre el 65% i el 75% i la quarta, entre el 90% i el 100%. L’aplicació d’aquest augment
de taxes dependrà de cada comunitat autònoma.
S’incorpora el principi d’estabilitat pressupostària a les universitats i s’establirà un
sistema punitiu, a càrrec de les comunitats autònomes, per aquelles universitats que
incompleixin.
Els docents que no fan recerca (sense sexenni en actiu) hauran d’ampliar la dedicació
docent de 24 a 32 crèdits a l’any.
Gabinet d’Estudis Econòmics Abril 2012 www.cambrabcn.org 5