Normes d'organització i funcionament de centre

1. Normes d’ organització i
funcionament de centre
Escola Santa Caterina
Vinyols i els Arcs

2. 2
INDEX
1. INTRODUCCIÓ
2. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU
2.1. Definició
2.2. Contingut
2.3. Aprovació, revisió i actualització del PEC
3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL
CENTRE
3.1. Òrgans unipersonals de direcció.
3.1.1. Director/a
3.1.2. Cap d’ estudis
3.1.3. Secretari/ ària
3.2. Òrgans col.legiats de participació en el govern i la gestió
del centre
3.2.1. Consell Escolar
3.2.2. Claustre del professorat
3.3. Equip Directiu
3.4. Òrgans unipersonals de coordinació
4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE
4.1 Organització del professorat
4.1.1 Equips docents de cicle
4.1.2 Comissions
4.2 Organització de l’ alumnat
4.2.1 Atenció a la diversitat
4.2.2 Actuació educativa globalitzada sobre l’ alumnat
4.3 Acció i coordinació tutorial
4.4 Altres
5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
5.1 Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals
5.1.1 Mesures de promoció de la convivència

3. 5.1.2 Mecanismes i fórmules per a la promoció i resolució de
3
Conflictes
5.2 Mediació escolar
5.3. Règim disciplinari de l’ alumnat. Conductes contràries a la
convivència del centre.
5.3.1. Conductes contràries a la convivència en el centre.
5.3.2. Mesures correctores i sancionadores.
5.3.3. Circumstàncies atenuants i agreujants.
5.3.4. Faltes d’ assistència a classe i puntualitat.
Mesures correctores.
5.3.5. Aplicació de les mesures correctores.
5.3.6. Informació a les famílies.
5.3.7. Altres
5.4 Règim disciplinari de l’ alumnat. Conductes greument
perjudicials per a la convivència en el centre.
5.4.1. Conductes sancionables
5.4.2. Sancions imposables
5.4.3. Competència per imposar les sancions
5.4.4. Prescripcions
5.4.5. Graduació de les sancions. Criteris
5.4.6. Garanties i procediment en la correcció de les faltes
5.4.7. Altres
6.DE L’ ALUMNAT I DEL PROFESSORAT
6.1. De l’ alumnat

4. 4
6.1.1. Dels drets
6.1.2. Dels deures
6.2. Del professorat
6.2.1. Dels drets
6.2.2. Dels deures
7. COL. LABORACIÓ I PARTICIPACIÓ DELS SECTORS DE LA COMUNITAT
ESCOLAR.
7.1.Qüestions generals
7.2. Informació a les famílies
7.3. Associació de pares i mares d’ alumnes ( AMPA)
7.4. Alumnes delegats. Assemblea
7.5. Carta de compromís educatiu
7.6. Altres qüestions
8. FUNCIONAMENT DEL CENTRE
8.1. Aspectes generals.
8.1.1. Entrades i sortides del centre.
8.1.2. Visites de pares i tutories
8.1.3. Activitats complementàries i extraescolars.
8.1.4. Vigilància de l’ esbarjo
8.1.5. De les absències
8.1.6. Horari del centre
8.1.7. Utilització dels recursos materials
8.1.8. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida de l’
alumnat a la sortida del centre.
8.1.9. Actuacions en el supòsit d’ absentisme de l’ alumnat
8.1.10. Admissió d’ alumnes malalts i dels accidents
8.1.11. Seguretat, higiene i salut

5. 5
8.1.12. Altres
8.2. De les queixes i reclamacions
8.2.1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de
servei que qüestionin l’ exercici professional del personal del centre.
8.2.2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg
del curs.
8.2.3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del
centre.
8.2.4. Altres
8.3. Serveis escolars.
8.3.1. Servei de menjador
8.3.2. Altres serveis del centre
8.4. Gestió econòmica
8.5. Gestió acadèmica i administrativa
8.5.1. De la documentació acadèmica- administrativa
8.5.2. Altra documentació
8.5.3. Altres
8.6. Del personal d’ administració i serveis i de suport
socioeducatiu del centre.
8.7. Altres
DISPOSICIONS FINALS

6. 6
1. INTRODUCCIÓ
Marc Conceptual
La Llei d’ Educació de Catalunya( LEC) estableix que un dels principis
organitzatius pel qual s’ ha de regir el sistema educatiu ha de ser el de l’
autonomia de cada centre. Amb la dotació d’ autonomia als centres
educatius la llei vol flexibilitzar el sistema i millorar l’ educació, acceptar
la diversitat de centres i rebutjar la uniformitat com a valor del sistema
educatiu.
L’ exercici de l’ autonomia de cadascun d’ aquests centres educatius es
desenvolupa entorn del seu projecte educatiu i s’ articula, entre altres
instruments, a través de les concrecions curriculars del projecte educatiu
de centre ( PEC) i les normes d’ organització i funcionament del centre (
NOF).
Aquestes normes que, d’ acord amb la Llei d’ Educació, són presents en
els diversos àmbits d’ actuació de cada centre, i que aquest ha d’
elaborar i aprovar, tenen un marc i uns continguts mínims que, d’ acord
amb la llei, el Decret 102/2010 d’ autonomia dels centres educatius
estableix i sistematitza.
Les normes d’ organització i funcionament del centre ( NOF) han d’
aplegar el conjunt d’ acord i decisions d’ organització i de
funcionament que s’ hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el
treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en
el PEC i en la PGA ( programació general anual), conjunt d’ acords i de
funcionament que han de ser coherents amb els principis, valors,
objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte
educatiu i que han d’ esdevenir un instrument de gestió clau per a l’
exercici de la seva autonomia organitzativa.
Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre,
aprovar les normes d’ organització i funcionament i les seves
modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per
parts.

7. Marc Normatiu de les NOF
La normativa de referència és la següent:
- LLei Orgànica 2/2006, de 3 de maig d’ educació – LOE
- Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’ educació – LEC
- Decret 102/2010, de 3 d’ agost, d’ autonomia dels centres
7
educatius
- Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures d’ alumnes i
regulació de la convivència en els centres educatius no
universitaris de Catalunya, derogat parcialment ( art. 4 i Títol IV)
pel Decret 102/2010 d’ autonomia dels centres educatius.
- Resolucions de 16 de juny de 2011, per les quals s’ aprova el
document per a l’ organització i el funcionament dels diferents
centres educatius públics i privats per al curs 2011- 2012.
L’escola Santa Caterina de Vinyols i els Arcs és un centre obert a tota
classe d’alumnes, amb edat i capacitat per rebre l’educació i els
aprenentatges corresponents a educació infantil i educació primària,
sense cap tipus de discriminació de sexe, raça, funcionalisme o
creença.
Es proposa donar l’ensenyament corresponent a educació infantil i
educació primària i col·laborar en el desenvolupament equilibrat de la
personalitat de l’ infant, en un ambient de tranquil·litat, respecte a la
persona, llibertat, col·laboració i responsabilitat.
Considera que els nens i les nenes necessiten un ambient de pau, unitat i
estabilitat afectiva. Es crea un clima adequat en aquestes condicions,
acceptant i buscant tota classe d’iniciatives docents i pedagògica en
bé dels alumnes.
Té com a objectiu principal l’educació integral de l’alumne.

8. 2. PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
2.1. Definició
1. El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’ explicita els
objectius, n’ orienta l’ activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’
alumnat assoleixi les competències bàsiques i , a més en general,
el màxim aprofitament educatiu.
2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col. laboració entres
els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entres el
centre i l’ entorn social. El projecte ha de tenir en compte, si n’ hi
ha, els projectes educatius territorials.
3. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de
tenir en compte les característiques socials i culturals del context
escolar i , quan escaigui, de l’ entorn productiu, i preveure les
necessitat educatives de l’ alumnat.
2.2. Contingut
1. El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el
caràcter propi del centre definit per la titularitat. El caràcter propi ha de
respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als centres de
titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l’article 93 de la Llei
d’educació. A més, el projecte educatiu ha de contenir, com a mínim,
els aspectes que s’indiquen a continuació:
a) L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els
plantejaments educatius, els procediments d’inclusió educativa, els
valors i objectius que regeixen l’aprenentatge de la convivència i altres
actuacions que caracteritzen el centre.
b) Els indicadors de progrés pertinents, que han de referir-se a elements
de context, recursos, processos i resultats i que han de ser revisables
periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En
qualsevol cas, se n’han d’incorporar relatius a resultats o rendiments
acadèmics d’acord amb el que determini l’Agència d’Avaluació i
Prospectiva de l’Educació.
c) La concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que
orientin l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures
organitzatives, sempre d’acord amb els principis de l’educació inclusiva
i de la coeducació.
d) Els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia.
e) El projecte lingüístic, que s’ha de concretar a partir de la realitat
sociolingüística de l’entorn i d’acord amb el règim lingüístic del sistema
educatiu establert a les lleis.
8

9. El projecte lingüístic dóna criteri amb relació al tractament i l’ús de les
llengües en el centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la
utilització normal del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge,
així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos
lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les
associacions de mares i pares d’alumnes. El projecte lingüístic també
dóna criteri sobre l’aprenentatge de les dues llengües oficials i de les
llengües estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera
s’imparteix com a primera i quina o quines com a segones. Quan,
d’acord amb el projecte lingüístic, el centre acordi impartir continguts
curriculars en alguna de les llengües estrangeres, ha d’obtenir
autorització del Departament d’Educació.
2. El centre pot introduir en el projecte educatiu tots els altres aspectes
que, d’acord amb la definició de projecte establerta a l’article 4 i amb
els altres preceptes del Decret d’ autonomia de centres, consideri
pertinents.
3. El conjunt de normes d’organització i funcionament del centre han de
ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el
centre determini en el seu projecte educatiu.
2.3. Aprovació, revisió i actualització del PEC
El projecte educatiu del centre ha d’ estar aprovat pel Consell Escolar.
S’ ha de revisar anualment i actualitzar-lo quan sigui oportú.
3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL
9
CENTRE
3.1. Òrgans unipersonals de direcció.
Segons l’ article 30 del decret 102/ 2010, de 3 d’ agost, d’ autonomia
dels centres educatius, els òrgans unipersonals de direcció dels centres
públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la
cap d’ estudis i els que estableixin les NOF del centre, d’ acord amb el
que preveu l’ article 34.
3.1.1. Director/a
La directora del centre és l’Anna M. Moragas Rovira. Aquesta
representa en el centre l’administració que n’és titular i li corresponen

10. les funcions que li atribueixen la Llei d’ educació i la resta de
l’ordenament jurídic.
Segons la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, Títol IX, Capítol I,
Article 142).
El director o directora del centre és responsable de l’organització, el
funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció
pedagògica i és cap de tot el personal.
La selecció del director o directora es porta a terme pel procediment de
concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració
educativa.
El director o directora té funcions de representació, funcions de
lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de
gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament
jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció
aprovat.
Corresponen al director o directora les funcions de representació
següents:
a) Representar el centre.
b) Exercir la representació de l’Administració Educativa en el centre.
c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes
10
acadèmics del centre.
d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a
l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les
prioritats de l’Administració.
Corresponen al director o directora les funcions de direcció i lideratge
pedagògics següents:
a) Formular la proposta inicial de Projecte Educatiu i les
modificacions i adaptacions corresponents.
b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del
currículum coherents amb el Projecte Educatiu i garantir-ne el
compliment.
c) Assegurar l’aplicació de la Carta de compromís educatiu, del
Projecte Lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i
d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del
Projecte Educatiu del centre recollits en el Projecte de Direcció.
d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació,
administrativa i de comunicació en les activitats del centre,

11. d’acord amb el que disposen la LEC i el Projecte Lingüístic del
centre.
e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel
11
Projecte Educatiu.
f) Proposar, d’acord amb el Projecte Educatiu i les assignacions
pressupostàries, la relació
de llocs de treball del centre i les modificacions successives.
g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs i
presentar les propostes.
h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir
l’aplicació de la Programació general anual.
i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del
Projecte Educatiu i, eventualment, dels acords de
coresponsabilitat.
j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal
docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si
escau, de la pràctica docent a l’aula.
Corresponen al director o directora les funcions següents amb relació a
la comunitat escolar:
a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la Carta de
compromís educatiu del centre.
b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les
mesures disciplinàries corresponents.
c) Assegurar la participació del Consell Escolar.
d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares
d’alumnes.
Corresponen al director o directora les funcions relatives a l’organització
i la gestió del centre següents:
a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les Normes d’organització i
funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.
b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació
establerts en el Projecte Educatiu.
c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta
per la normativa vigent.
d) Visar les certificacions.
e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i
administrativa pel secretari o secretària del centre.
f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el
pressupost aprovat.

12. g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració
educativa i actuar com a òrgan de contractació.
h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix
les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació
de la pràctica docent a l’aula.
El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la
consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat
en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions,
llevat que es provi el contrari.
El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat
competent per a defensar l’ interès superior de l’ infant.
3.1.2. Cap d’ estudis
La cap d’ estudis del centre és la Lídia Massó Sala . Correspon a la cap
d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’ entre les
previstes a l’ article 147.4 de la Llei d’ educació i totes les altres que li
encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular,
d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels
ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat,
d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les
NOFC.
Les competències del/de la cap d’estudis són:
a) Coordinar les activitats escolars reglades. Coordinar també, quan
s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme
l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les
aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat
acadèmica, escoltat el claustre.
b) Coordinar les activitats extraescolars en col·laboració amb el
Consell Escolar del centre i les associacions de pares.
c) Coordinar les relacions amb els Serveis Educatius del Departament
d’Educació i especialment amb els Equips d’Assessorament
Psicopedagògic.
d) Substituir el/la director/a en cas d’absència.
e) Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular de
centre i vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars
necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i
la singularitat de cada alumne, especialment d’aquells que
12

13. presentin necessitats educatives especials, tot procurant la
col·laboració i participació de tots els mestres del claustre.
f) Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels
alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals
d’àrea i d’etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de
professors en el projecte curricular de centre. Coordinar la
realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions
d’avaluació.
g) Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció dels llibres
de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els
diferents ensenyaments que s’imparteixen a l’escola.
h) Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada en el
13
centre i fer-ne el seguiment.
i) Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de
formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a
l’escola, quan s’escaigui.
3.1.3. Secretari/ ària
La secretària del centre és l’Anna Escudé Recasens. Correspon a la
secretària l’exercici de les funcions que li delegui la direcció d’ entre les
previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li
encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió
econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i
manteniment de les instal·lacions, d’acord amb el que prevegi el
projecte de direcció i s’ incorpori a les NOFC.
Les competències del secretari/a són:
a) Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les
actes de les reunions que celebrin.
b) Tenir cura de les tasques administratives del centre, atenent la
seva programació general i el calendari escolar.
c) Estendre les certificacions i els documents oficials de l’escola, amb
el vist-i-plau del/de la director/a.
d) Dur a terme la gestió econòmica del centre, la comptabilitat que
se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva.
Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres,
juntament amb el/la director/a. Elaborar el projecte de pressupost
de l’escola.

14. e) Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del
procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la
seva adequació a les disposicions vigents.
f) Tenir cura que els expedients acadèmics dels alumnes estiguin
complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.
g) Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la
unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els
documents oficials i custodiar-los.
h) Confegir i mantenir l’ inventari general del centre.
i) Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les
seves instal·lacions, mobiliari i equipaments d’acord amb les
indicacions del/de la director/a i les disposicions vigents. Tenir cura
de la seva reparació, quan correspongui.
j) Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a
l’adquisició, alineació o lloguer de béns i als contractes de serveis i
subministrament, d’acord amb la normativa vigent.
3.2. Òrgans col·legiats de participació en el govern i la gestió
del centre
3.2.1. Consell Escolar
El consell escolar és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat
escolar en el govern del centre(Art, 126 i 127 LOE 2/2006, de 3 de maig).
Les funcions del Consell Escolar són les que estableix l’ article 148.3 de la
LEC. A més, li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al
compliment de la programació anual de centre i del projecte de
direcció el qual, en el marc de PEE, vincula l’acció conjunta d’òrgans
de govern unipersonals i col·legiats d’ acord amb l’ article 144.4 de la
LEC.
Els components del Consell Escolar són:
· El/la directora/a del Centre, que n’és el president.
· El/la Cap d’Estudis.
· Un regidor/a o representant de l’Ajuntament.
· Un nombre de professors (4), elegits pel claustre, que no pot ser
inferior a un terç del total dels components del consell..
· Un nombre de pares ( 4), elegits respectivament per ells i entre ells,
que no pot ser inferior a un terç del total dels components del consell.
· Un representant del personal d’administració i serveis del Centre.
14

15. · El/la secretari/ària del Centre, que actuarà com a secretari del
15
Consell, amb veu i sense vot.
· Un dels representants dels pares en el consell és designat per l’ AMPA
d’acord amb el procediment que estableixin l’Administració
educativa.
El Consell escolar del Centre tindrà les competències següents:
· Aprovar i avaluar els projectes i les normes a què es refereix el capítol
II del títol V de la LOE (autonomia de centres)
· Aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense
perjudici de les competències del claustre de professors, en relació
amb la planificació i organització docent.
· Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció
presentats pels candidats.
· Participar en la selecció del director del centre en els termes que
estableix la LOE. Ser informat del nomenament i el cessament dels
altres membres de l’equip directiu. Si s’escau, amb l’acord previ dels
seus membres, adoptat per majoria de dos terços, proposar la
revocació del director.
· Decidir sobre l’admissió d’alumnes amb subjecció al que estableix la
LOE i les disposicions que la despleguin.
· Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i vetllar perquè
s’atinguin a la normativa vigent. Quan les mesures disciplinàries
adoptades pel director corresponguin a conductes de l’alumnat que
perjudiquin greument la convivència del centre, el consell escolar, a
instàncies de pares o tutors, pot revisar la decisió adoptada i
proposar-hi, si s’escau, les mesures oportunes.
· Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència del
centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de
conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
· Promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip
escolar i aprovar l’obtenció de recursos complementaris d’acord
amb el que estableix l’article 122.3 de la LOE.
· Fixar les directrius per a la col·laboració, amb fins educatius i culturals,
amb les administracions locals, amb els altres centres, entitats i
organismes.
· Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del
rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes
en que participi el centre.

16. · Elaborar propostes i informes, a iniciativa pròpia o a petició de
l’Administració competent, sobre el funcionament del centre i la
millora de la qualitat de la gestió, i sobre els altres aspectes
relacionats amb aquesta qualitat..
· Qualsevol altra que li atribueixin l’Administració educativa o les
normes d’organització i funcionament respectives.
16
Funcionament del Consell Escolar:
· El Consell escolar del Centre es reunirà preceptivament una vegada
al trimestre i sempre que el convoqui el seu president/a o ho sol·licitin
almenys un terç dels seus membres. A més, preceptivament, es farà
una reunió a l’ inici i al final de curs.
· No podrà ser objecte de deliberació o d’acord cap assumpte que
no figuri a l’ordre del dia, llevat que hi siguin presents tots els
membres de l’òrgan i en sigui declarada la urgència per acord de la
majoria absoluta.
· La convocatòria s’haurà lliurat a tots els membres per correu
electrònic, mínim 48 h. abans de la sessió, llevat del cas d’urgència
apreciada pel President/a, la qual es farà constar a la convocatòria.
Juntament amb la documentació necessària que hagi de ser
objecte de debat, i en el seu cas d’aprovació.
· A l’ inici de cada curs escolar es consensuarà entre tots els membres,
el dia/es de la setmana i l’hora de les reunions.
· Els òrgans col·legiats són convocats i presidits per/la Director/a del
Centre, i en cas d’absència d’aquest, per el/la Cap d’Estudis.
· Correspon al director del Centre establir l’ordre del dia, tenint en
compte les peticions de la resta de membres de l’òrgan col·legiat,
formulades amb la suficient antelació. El/la Director/a és qui
determina la confecció definitiva dels punts a tractar.
Qui presideixi la reunió del Consell Escolar conjuntament amb la resta
dels membres, procurarà:
· Facilitar el diàleg
· La recerca del consens
· El compliment de les lleis
· La regularitat de les deliberacions
· Moderar el debat.
· Es procurarà que les decisions en el sí del Consell Escolar es prenguin
per consens. Si no és possible arribar a un acord, es determinarà la

17. decisió per majoria dels membres presents amb dret a vot, llevat dels
casos en què la normativa determina una altra majoria qualificada i
dirimirà els empats el President/a.
Es prendran acords mitjançant els següents procediments:
· Votació per consens i/o d’assentiment a la proposta formulada pel
President/a, quan una vegada anunciada no presenti cap oposició.
· Votació ordinària, aixecant el braç primer els qui l’aprovin, després
els qui estiguin en contra, i últim els qui votin en blanc.
· Votació nominal, cridant el /la Secretari/ària a tots els components
de l’òrgan, els quals respondran sí, no o en blanc.
· Votació secreta mitjançant paperetes no identificables que es
lliuraran als components a mesura que siguin nomenats pel
Secretari/ària. Aquesta serà preceptiva en els casos contemplats per
la Llei.
Els tipus d’acords s’anomenen:
o Quòrum quan s’assoleix la presència d’un terç dels membres.
o Consens, assentiment o majoria simple (més a favor que en contra).
o Majoria absoluta (superior a la meitat dels membres presents).
o Altres majories qualificades determinades per l’Administració.
· El vot és personal i intransferible.
· Les actes de les sessions són un document intern que ha de poder ser
consultat per tots els membres, per bé que no és preceptiu facilitar-ne
còpies. Amb tot, tant els membres del Consell Escolar com altres
membres de la comunitat educativa a través dels seus representants
podran sol·licitar certificació, que estendrà el/la Secretari/ària amb el
vist-i-plau del Director/a, d’acords concrets que constin a l’acta.
· De cada reunió, el/la Secretari/ària del Centre, el qual tindrà veu,
però no vot, n’aixecarà Acta, la qual contindrà la indicació de les
persones assistents, les que hi han intervingut, les circumstàncies de
lloc i temps de la reunió, els punts principals de les deliberacions, la
forma i el resultat de les votacions i el contingut dels acords. S’hi farà
constar l’hora d’acabament de la reunió.
· Els components de l’òrgan col·legiat podran fer constar en Acta el
seu vot en contra d’un acord adoptat i els motius que el justifiquen,
amb exempció de qualsevol responsabilitat que es pogués derivar
de l’acord pres.
17

18. · Quan s’hagin de formular propostes a altres òrgans de
l’Administració, els components podran formular els vots particulars
que creguin necessaris i fer-los constar a l’Acta de la sessió.
· Els acords presos seran executats, dins l’àmbit de la seva
competència, per el/la Director/a del Centre.
· Les actes es custodiaran pel Secretari/ària, es faran en format digital i
18
es conservaran en “PDF”.
· Es lliuraran a tots els /les membres per correu electrònic.
· En casos d’absència o malaltia, i en general quan concorri alguna
causa justificada, el/la Director/a i el/la Secretari/ària seran substituïts
per el/la Cap d’Estudis i pel vocal més jove, respectivament.
· Si es produeix una vacant, tant en el sector pares com en el sector
mestres, aquesta serà ocupada pel següent candidat més votat en
les darreres eleccions. El nou membre serà nomenat per al temps que
li restava del mandat del qui ha causat la vacant en el sector pares.
· Les sessions han de ser presencials excepte en alguns casos puntuals,
no conflictius, que es demani el consens o s’informi a distància.
Comissions específiques del Consell Escolar
Al si del Consell Escolar es constituiran les següents comissions: Comissió
Econòmica i Comissió de Convivència.
Aquestes comissions tenen les competències que estan recollides en
aquestes NOFC i les que expressament li delega el Consell Escolar,
excepte aquelles que per normativa no són delegables.
Qui convoca les comissions és el President del Consell Escolar.
Tots el membres de les Comissions han de ser del Consell Escolar i són
escollits per aquest òrgan. Quan hi hagi eleccions en la composició del
Consell Escolar es renovaran tots els membres de les comissions.
Comissió Econòmica
La Comissió Econòmica està integrada pel Director, el/la secretari/a,
un/una mestre, un pare/mare i el representant de l’Ajuntament.
Les competències de la Comissió Econòmica són:
- Estudiar, informar i elevar propostes al Consell Escolar del Centre
sobre els aspectes econòmics del Centre.

19. - Altres competències que expressament li encomani el Consell
19
Escolar.
- Preparar la documentació per a l’aprovació i la liquidació dels
pressupostos del Centre, que únicament pot aprovar el Consell
Escolar.
Comissió de convivència
La Comissió de convivència està integrada pel Director/a, dos mestres,
dos pares i secretari/a.
Les competències de la comissió de convivència són:
- Garantir una aplicació correcta de la legislació vigent en temes
de drets i deures d’alumnes.
- Imposar les mesures correctores previstes a les conductes
contràries a les normes de convivència del Centre.
- Vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores.
- Assessorar el Director en determinats casos sobre l’aplicació de
mesures correctores i sancions.
- Les actes de la reunió de la Comissió de Convivència seran fetes
pel membre més jove de la Comissió.
3.2.2. Claustre del professorat
Segons l’ article 48 del decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels
centres educatius, el claustre del professorat és l’òrgan de participació
del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats
educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. Està
integrat per tot el professorat i el presideix el director o la directora.
Les funcions que corresponen al claustre són les que estableix l’article
146.2 de la Llei d’educació. A més, ha de vetllar i donar suport a l’ equip
directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al
compliment del projecte de direcció.
El claustre es reunirà preceptivament a l’ inici i al final de curs, i sempre
que el convoqui la directora o ho sol·liciti al menys un terç de les
persones membres.
El claustre de professors té les funcions següents:
a) Intervenir en l’elaboració i la modificació del Projecte Educatiu.

20. b) Designar /les mestres o els/les professors/res que han de participar
en el procés de selecció del director o directora.
c) Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.
d) Decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes.
e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el
desenvolupament i els resultats.
f) Elegir els representants del professorat en el Consell Escolar.
g) Donar suport a l’equip directiu en el compliment de la
Programació general del centre.
h) Les que li atribueixin les Normes d’organització i funcionament del
centre, en el marc de l’ordenament vigent.
i) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o
20
reglamentàries.
El director o directora del centre pot convocar a les sessions del claustre
del professorat professionals d’atenció educativa destinats al centre
perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions establertes per
les lletres a, c, d, e, g i h de les funcions anteriors.
Com a membres del claustre de professors, aquests seran electors i
elegibles a les eleccions de representants dels professors al Consell
Escolar del centre.
Com a membres del Consell Escolar del centre poden ésser membres de
les comissions constituïdes al si d’aquest.
Funcionament del claustre de professors:
· El claustre es reuneix preceptivament una vegada al mes amb
caràcter ordinari i sempre que el convoqui el/la director/a o ho
sol•liciti un terç, almenys, dels seus membres. És preceptiu celebrar un
claustre al començament i al final de cada curs escolar. La
convocatòria correspondrà al President/a/Director/a i haurà de ser
notificada per escrit o per correu electrònic amb l’ordre del dia amb
una antelació de vint-i-quatre hores com a mínim.
· L’assistència al claustre és obligatòria per a tots els seus membres.
· El/la secretari/a del centre aixeca acta de cada sessió del claustre,
la qual, una vegada aprovada, passa a formar part de la
documentació general del centre.
· A més de les funcions atribuïdes, i per tal d’incrementar la presència
dels mestres en la gestió del centre, el claustre de professors haurà de
conèixer i dictaminar sobre els documents següents:
- La Programació general anual.

21. - La Memòria anual de les activitats del centre.
- L’avantprojecte de Pressupost del centre.
3.3. Equip Directiu
L’ Equip Directiu és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i és
integrat pel director o directora, el cap o la cap d’estudis i el secretari o
secretària.
Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de
l’equip directiu. També li correspon l’assignació o la delegació de
funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes
funcions.
El director o directora respon del funcionament del centre i del grau
d’assoliment dels objectius del Projecte Educatiu, d’acord amb el
Projecte de Direcció, i ret comptes davant el Consell Escolar i
l’Administració Educativa.
L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del
centre.
L’equip directiu té les funcions següents:
a) Garantir un adequat compliment de la Llei de Normalització
Lingüística de Catalunya en l’àmbit del centre.
b) Elaborar la Programació general del centre amb caràcter anual,
en el marc del Projecte Educatiu, amb la participació del claustre
de professors.
c) Elaborar la Memòria anual de les activitats del centre, valorant el
compliment de la Programació general i els resultats obtinguts en
l’activitat docent, amb la participació del claustre de professors.
d) Elaborar el pla d’avaluació interna del centre i col•laborar en el
pla d’avaluació externa que porta a terme l’Administració.
e) Establir el calendari de reunions (claustre, coordinació de cicles,
avaluació, grups de treball, comissions, Consell Escolar) que
s’inclou en la Programació general del centre.
f) Conjuntar la tasca d’altres professionals que intervenen en el
centre (EAP, serveis socials, logopeda, etc).
g) Afavorir la relació amb altres estaments vinculats al centre
(Ajuntament, Consell Comarcal, AMPA).
h) Potenciar la imatge de l’escola i donar-se a conèixer.
21

22. i) Fer arribar a la resta de mestres tota la informació que arriba al
centre (activitats culturals, activitats de formació, novetats
editorials, informacions dels sindicats, informació del Departament,
etc).
j) Transmetre a les famílies la informació necessària per al bon
funcionament de la vida del centre.
k) Vetllar pel bon funcionament dels serveis que ofereix l’escola
(menjador i activitats extraescolars).
L’equip directiu es reunirà amb periodicitat setmanal i sempre que sigui
necessari. L’horari i el temps de reunió es fixaran en el Pla anual de cada
curs.
3.4. Òrgans unipersonals de coordinació
22
Els/les coordinadors/res de cicle.
Els/les coordinadors/res vetllen per la coherència i continuïtat de les
accions educatives al llarg de l’Educació Infantil i l’Educació Primària,
segons correspongui, sota la dependència del/de la cap d’estudis.
Les reunions de coordinadors/res amb l’equip directiu serveixen per
traspassar la informació que arriba al centre i que cal que arribi als cicles
i per organitzar les activitats del pla general de centre que s’han d’anar
duent a terme al llarg del curs.
Són competències dels coordinadors de cicle, sota la dependència
del/de la Cap d’Estudis, les següents:
- Promoure i coordinar la programació dels diferents professors
del cicle.
- Establir els criteris d’actuació conjunta en la metodologia de
les diferents matèries.
- Unificar els criteris d’avaluació i organització de les activitats de
suport, reforç i ampliació si fos necessari.
- Harmonitzar la seva actuació amb la dels altres coordinadors
del centre, sota la responsabilitat immediata del/de la cap
d’estudis.
- Col·laborar amb l’equip directiu en l’aplicació del pla
d’avaluació interna del centre.
- Elaborar la proposta de calendari de reunions de cicle.

23. - Estructurar els mecanismes de traspàs/recull d’informació
juntament amb el/la cap d’estudis i la resta de coordinadors.
- Convocar les reunions del seu cicle, presidir-les, fer el resum
escrit dels temes tractats, donar-lo a conèixer al/a la cap
d’estudis, i fer-ne el seguiment.
- Representar el cicle davant els altres òrgans de l’escola.
Formar part de l’equip de coordinació pedagògica i ser el
portaveu en el seu cicle.
- Mantenir actualitzat l’ inventari del material del cicle, fer-se
càrrec de les comandes i de la seva actualització i
conservació en col·laboració amb l’equip de mestres.
- Fer les diligències necessàries per gestionar les activitats que
s’organitzin a nivell de cicle.
- Encarregar-se, juntament amb l’equip directiu, de la difusió i
del compliment de les disposicions del reglament de règim
interior en el seu cicle.
- Unificar criteris d’actuació amb els/les altres coordinadors/res.
- Proposar, d’acord amb el cicle, les adscripcions del
23
professorat.
- Vetllar per l’acompliment de la programació general de
centre.
El/la Coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social del
centre ( LIC ).
Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social el/la
coordinador/ a de llengua, interculturalitat i cohesió social, nomenat pel
director/a del centre,ha de desenvolupar les funcions següents:
- Promoure en la comunitat educativa, coordinadament amb
l’assessor/a ELIC, actuacions per a la sensibilització, foment i
consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana
com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
- Assessorar l'equip directiu i col·laborar en l’actualització dels
documents d’organització del centre (PEC, PLC, NOFC, PdC, Pla
d’ acollida i integració, Programació general anual del centre,
etc.) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’
acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a
l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua,
l’educació intercultural i la convivència en el centre.
- Promoure actuacions en el centre i en col·laboració amb l’entorn,
per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua

24. catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de
l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
- Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat
nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i
optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels
professionals externs que hi intervenen.
El/la Coordinador/a de Riscos Laborals.
- Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com
promoure i fomentar l’ interès i la cooperació dels treballadors en
l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de
Prevenció de Riscos Laborals
- Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla
d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la
realització dels simulacres d’evacuació.
- Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes
relacionats amb el pla d’emergència, amb la finalitat d’assegurar-ne
l’adequació i funcionalitat.
- Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne
l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.
- Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a
activitat complementària a les revisions oficials.
- Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.
- Emplenar i trametre als Serveis territorials el full de Notificació
24
d’accidents.
- Col·laborar amb els tècnics del servei de Prevenció de Riscos
Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el
centre docent.
- Col·laborar amb els tècnics del Servei de Prevenció de Riscos
Laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics
del centre.
- Coordinar la formació dels treballadors del centre en matèria de
prevenció de riscos laborals.
- Col·laborar amb el claustre per al desenvolupament, dins del
currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.
El/la Coordinador/a TAC.
- Promoure el Pla TAC de centre i fer-ne el seguiment.

25. - Assessorar el professorat en l’ús didàctic de les TAC i orientar-lo
25
sobre la formació TAC.
- Vetllar per l’aplicació dels estàndards tecnològics del
Departament i pel manteniment de les instal·lacions i els
equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació
amb el servei de manteniment preventiu i d’ assistència tècnica.
- Proposar a l’ equip directiu els criteris per a la utilització i l’
optimació dels recursos TIC.
- Fer el seguiment dels serveis de suport TIC.
- Assessorar l’equip directiu, els professors i el personal
d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de
gestió acadèmica i economicoadministratives.
- Tenir cura que els materials digitals difosos pel centre respectin els
drets d’autoria i llicències d’ús.
- Aquelles altres funcions que la direcció del centre li encomani en
relació amb els recursos TIC disponibles.
4. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE
4.1 Organització del professorat
4.1.1 Equips docents de cicle
L’adscripció del professorat
Correspon a la direcció del centre l’assignació dels mestres als diferents
cicles, cursos i àrees, tal i com disposa el Decret 155/2010, de la direcció
dels centres educatius públics. Per tal d’adjudicar les tutories als/les
mestres corresponents, per un curs escolar, havent escoltat el claustre,
es tindran en compte els aspectes següents:
o Experiència anterior, ja sigui en altres centres o en el propi, per
part del mestre.
o La disposició de la persona en relació a la preparació i a les
capacitats de les quals disposa per atendre un determinat grup o
edat.
o Buscar la màxima estabilitat en el cicle degut a la mobilitat del
professorat que esdevé cada curs escolar.
o Buscar sempre l’equilibri entre professorat amb experiència dins
del centre i professorat nouvingut.
Les adscripcions provisionals pel següent curs es faran el mes de juny.

26. El professorat destinat a les especialitats d’educació infantil, educació
especial, llengua estrangera, educació física, música i educació
primària, serà adscrit a aquestes unitats sense perjudici de l’organització
del centre.
Abans que finalitzi el termini pel qual va nomenar- se, la direcció del
centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud
motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament
motivada per l’ incompliment de les seves funcions o en les necessitats
de funcionament del grup assignat i amb audiència de la persona
afectada.
El director o directora informa el Consell Escolar del centre i al claustre
de professors del nomenament i cessament de tutors i tutores.
En casos de llicencia i permís no cobertes pel Departament les classes
quedaran ateses de la següent manera:
A començament de curs es farà un quadrant de substitucions entre les
hores d’exclusiva, coordinació, treball personal, substitucions i
desdoblaments. Sempre que es pugui s’equilibrarà les substitucions entre
els mestres disponibles.
En cas de disponibilitat de més d’un mestre s’assignarà al mestre que
normalment té més presència al grup d’aquests alumnes. Seguidament
substituiran el mestre que faci desdoblaments i després la mestra d’
educació especial i finalment l’ exclusiva. Si calgués, els alumnes es
repartirien entre les classes del nivell superior següent i/o inferior, segons
decisió de l’Equip Directiu.
26
4.1.2 Comissions
Comissió d’Atenció a la Diversitat ( CAD ).
A la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre hi participen l’equip
directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres
d’educació especial, orientador del centre, professorat de pedagogia
terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’ acollida,
professionals de la USEE), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i

27. orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants
dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa.
També es reuneix la CAD Social: la Direcció del centre i la treballadora
social del municipi es troben una vegada al mes per parlar dels casos
que necessiten més atenció social. La treballadora social de l’ EAP
també ve dues vegades durant el curs i si és necessari es troba amb les
famílies.
És l’espai institucional en el que es planifiquen les mesures de centre per
atendre la diversitat de l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes
mesures, es revisen i es promouen canvis per millorar els resultats, l’
acollida i l’èxit de tot l’alumnat.
Correspon a la comissió d’atenció a la diversitat:
- Concretar els criteris i prioritats que el centre estableix per
l’atenció a la diversitat dels alumnes.
- Organitzar i fer un seguiment dels recursos de què disposa el
centre i de les mesures adoptades. Posar en comú les dificultats
que sorgeixen a les aules en relació a la diversitat i als alumnes
que troben barreres en l’aprenentatge i la participació.
- Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats
educatives especials i específiques, d’aquells que tenen dificultats
per aprendre,.
- Proposar els plans individualitzats i planificar les actuacions i
reunions necessàries pel seu desenvolupament i concreció.
- Col·laborar en la construcció d’un marc de referència comú a
nivell de centre per avançar en la inclusió i en les respostes i
formes de suport que s’ofereixen a l’alumnat, segons les seves
diferents necessitats
4.2 Organització de l’ alumnat
Els nen i les nenes del centre estan organitzats per cicles i nivells. L’
alumnat queda adscrit segons l’ any de naixement.
L’ Educació Infantil consta de tres nivells: P3 ( tres anys), P4 ( quatre anys)
i P5 ( cinc anys).
L’ Educació Primària consta de tres cicles.
27

28. Cicle Inicial (6-8 anys) : primer i segon
Cicle Mitjà ( 8-10 anys): primer i segon
Cicle Superior ( 10-12 anys): primer i segon
4.2.1 Atenció a la diversitat
Tal i com s’exposa a l’article 81 de la L E C, l’escola ha de garantir que l’atenció
educativa de tots els alumnes es regeixi pel principi d’escola inclusiva.
La nostra escola promou que tot l’alumnat, independentment de les seves
necessitats específiques, sigui atès a partir dels principis d’igualtat i equitat.
L’atenció a la diversitat engloba totes aquelles mesures organitzatives,
didàctiques i metodològiques proposades pel centre destinades a aquells
alumnes amb necessitats educatives específiques (n. e. e.) derivades de
discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, trastorns greus de conducta o de
personalitat, malalties degeneratives greus, incorporació tardana al sistema
educatiu, situacions socioeconòmiques especialment desfavorides o d’altes
capacitats.
Mesures per fer efectiva l’atenció a la diversitat
a. Mesures organitzatives (concrecions del centre):
- Organització dels recursos. En funció de les valoracions i decisions preses a
les juntes d’avaluació i a la comissió d’atenció a la diversitat, es determinaran i
organitzaran els recursos humans, materials i temporals per tal d’atendre
l’alumnat amb n. e. e.
- Mesures excepcionals de flexibilització de les etapes educatives.
1. Davant la situació en què un alumne amb n. e. e d’ EI o EP no assoleixi els
objectius mínims de cicle, la CAD, juntament amb el tutor/a i l’equip
docent, pot prendre la decisió de repetició de curs per una sola vegada
en cada etapa educativa i en qualsevol dels tres cicles (EP), sempre i quan
aquesta decisió pugui beneficiar l’alumne i no perjudiqui el grup- classe al
qual s’inclou. Aquesta mesura haurà d’estar avalada per la inspecció
educativa i per la direcció de l’escola i,sempre que sigui possible, d’acord
amb la família de l’alumne/a.
En el suposat cas que no sigui factible que l’alumne repeteixi curs, caldrà
establir les mesures educatives necessàries per afavorir la consolidació dels
aprenentatges (Pla Individualitzat, adaptacions de material, adaptacions
metodològiques, desdoblament de grups...).
2. Davant la situació en què un alumne presenti n. e. e. per altes capacitats,
es pot prendre la decisió de reduir la permanència en un cicle, seguint les
mateixes condicions anteriorment exposades.
28

29. En el suposat cas que no sigui factible que l’alumne redueixi la
permanència en el cicle, caldrà establir les mesures educatives necessàries
per tal d’atendre les seves necessitats (agrupaments, ampliacions o
adaptacions curriculars, entrenament meta- cognitiu, enriquiment
aleatori..).
b. Mesures didàctiques (adaptacions del Currículum):
Poden ser:
- Adaptacions en la programació d’aula: prioritzant o suprimint objectius o bé
modificant el nivell d’exigència d’aquests.
29
- Pla Individualitzat (PI):
Un Pla Individualitzat descriu el pla d’estudis i/o suports que requereix un
alumne amb n. e. e quan es considera que, per a la seva evolució personal i
social i per al progrés en els seus aprenentatges,són insuficients les
adaptacions incorporades a la programació ordinària i les mesures de reforç
previstes.
La proposta d’elaborar un pla individualitzat pot sorgir d’un dictamen
d’escolarització, d’un informe psicopedagògic elaborat per l’ EAP o a
demanda del tutor/a o de l’equip docent.
El PI es realitza habitualment per a un curs escolar, al llarg del qual es va
adaptant i/o modificant segons el progrés i les necessitats de l’alumne.
En l’elaboració del PI hi han de participar tots aquells docents que imparteixen
àrees incloses en el Pla amb l’ajut del mestre/a d’educació especial i/o el
psicopedagog de l’ EAP i altres professionals que hi intervinguin (logopedes,
fisioterapeutes...), tenint com a coordinador el tutor. El director/a del centre és
qui l’aprova i vetlla per a què es dugui a terme.
La família ha d’expressar el seu acord i signar el document de conformitat. En
el cas que manifestin la voluntat de tenir un exemplar del PI del seu fill, el
centre es veurà obligat a lliurar-los una còpia.
L’avaluació de l’alumne partirà sempre d’aquest document.
c. Mesures metodològiques (intervenció pedagògica):
Poden ser:
- Aplicació d’estratègies de treball cooperatiu.
- Suport en el grup ordinari (intervenció de més d’un mestre/a a l’aula).
- Agrupaments flexibles o desdoblaments dels grups d’alumnes.
- Atenció individualitzada i/o en petit grup (dins de l’aula ordinària o
d’educació especial).
- Totes aquelles que el tutor/a, l’equip docent, la CAD o l’equip directiu
creguin convenients.

30. d. Altres mesures:
Escolaritat compartida entre l’escola i un centre d'educació especial
Els alumnes que s’escolaritzin de manera compartida entre l’escola i un centre d’
educació especial es matricularan al centre en el qual assisteixin més hores.
Aquest centre tindrà la custòdia de la documentació acadèmica corresponent.
La CAD, juntament amb el tutor, seran els responsables de coordinar les
actuacions pertinents relatives a aquest tipus d’intervenció.
Atenció als alumnes nouvinguts
Es considera alumne/a nouvingut aquell que s’ha incorporat per primera vegada
al sistema educatiu (en un moment posterior a l’ inici de l’educació primària), en
els darrers vint- i- quatre mesos o, excepcionalment, en els darrers trenta-sis
mesos si procedeix d’àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del nostre.
El centre preveu una resposta personalitzada per garantir l’aprenentatge de la
llengua,l’accés al currículum comú i els processos de socialització d’aquest
alumne/a, organitzant els recursos i estratègies adequats.
La CAD, serà l’encarregada de definir les actuacions que es duran a terme per
atendre les necessitats educatives d’aquests alumnes, per facilitar la integració a
l’aula ordinària des del primer moment.
Criteris per l’atenció a la diversitat
Passos a seguir per a rebre suport del/la mestre/a d’educació especial:
1. El tutor o qualsevol altre docent detecta una dificultat en un alumne.
2. El tutor traspassa la informació a el/la mestre/a d’educació especial.
3. El/la mestre/a d’educació especial realitza una observació i valoració de les
30
possibles dificultats de l’alumne.
4. L’alumne amb dificultats en l’aprenentatge rep suport del/la mestra
d’educació especial, si així ho precisa. La família ha d’estar informada.
Passos a seguir per a la valoració d’un alumne per part de l’ EAP:
1. Redacció de la sol·licitud de demanda per part del tutor, amb l’ajuda del/a
mestre/a d’educació especial, un cop detectades les dificultats.
2. Entrega la demanda al psicopedagog de l’ EAP per part del/la mestre/a
d’educació especial. La CAD prioritza les demandes depenent de la
magnitud de les dificultats o del temps d’espera.
3. Primera entrevista amb la família per tal de recollir informació rellevant i de
signar l’autorització pertinent per part dels pares.
4. Valoració de l’ alumne per part del psicopedagog de l’ EAP.
Segona entrevista amb la família per tal de fer el retorn de la valoració i
fer la derivació a d’altres especialistes, si és necessària.

31. 4.2.2 Acció educativa globalitzada sobre l’ alumnat
Per tal de millorar l’ educació dels nostres alumnes el mestre tutor està
en permanent contacte amb el professorat especialista, comentant a
cada jornada, si és necessari qualsevol incident o assumpte vers el grup
classe.
Així mateix, a les avaluacions de final de trimestre es faran sessions de
reunió per cicle on hi seran presents els mestres tutors dels nivells, els
mestres especialistes, la cap d’ estudis i la direcció del centre si aquesta
ho creu convenient.
La cap d’ estudis prendrà nota del què es diu i es redactarà l’ acta d’
avaluació.
4.3 Acció i coordinació tutorial
L'acció tutorial té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les
famílies, al desenvolupament personal i social de l'alumnat en els
aspectes intel·lectual, emocional i moral, d'acord amb la seva edat, i
comporta el seguiment individual i col·lectiu de l'alumnat per part de tot
el professorat.
Les actuacions associades a l'acció tutorial, com a mínim, han de:
- Informar les mares, els pares o tutors/es sobre l'evolució educativa
dels seus fills i filles, i oferir-los assessorament i atenció adequada.
- Facilitar a pares, mares i tutors/es legals l'exercici del dret i el deure
de participar i implicar- se en el procés educatiu dels seus fills i filles.
- Vetllar pels processos educatius de l'alumnat i promoure la implicació
de cada alumne/a en el seu procés educatiu.
- Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal,
acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats
al gènere.
- Vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació
31
en les activitats del centre.
- Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu
específicament establertes en els decrets reguladors del currículum
de cada ensenyament.
4.4 Altres
Sortides Escolars

32. 1. La programació de les activitats que hagin de ser realitzades fora
del recinte escolar s’haurà d’incloure a la programació general
del centre i ser aprovades pel Consell Escolar.
2. Les sortides estaran degudament programades, s’informarà els
pares dels alumnes afectats, els quals hauran de signar la
corresponent autorització d’assistència dels seus fills, sense la qual
no hi podran assistir.
3. En les sortides es respectaran les ràtios alumnes/mestres establertes
al respecte en la normativa: (Instruccions d’inici de curs
corresponent: cicle parvulari, 10/1; cicle inicial i cicle mitjà, 15/1;
cicle superior, 20/1. En cas que les activitats es perllonguin més
d’un dia, les relacions proposades són: cicle de parvulari, 8/1;
cicle inicial i mitjà, 12/1; cicle superior, 18/1.
4. Les sortides podran ser anul·lades o ajornades depenent de la
climatologia i altres factors que la direcció del centre cregui
oportuns.
5. No s’acceptarà cap justificant de pagament fóra del termini
32
establert.
6. A l’ inici de curs s’adscriuran els mestres especialistes a cada nivell
per tal d’ acompanyar a les sortides. En el cas que es necessitin
més mestres per cobrir la ràtio correspon a la cap d’ estudis fer la
proposta als mestres del centre i a la direcció.
Pla esportiu de centre
El Projecte esportiu del centre (PES) és el document que dóna
coherència a totes les línies d’ actuació que repercuteixen en l’ activitat
física i esportiva dels alumnes del centre.
L’ objectiu que es persegueix amb aquest projecte és que el centre,
més enllà de la jornada lectiva, sigui capaç d’ oferir una oferta
extraescolar el més completa i avariada possible per a completar el
procés educatiu de l’ alumnat.

33. La Carta Europea de l’ Esport, identifica l’ esport en edat escolar com a
tota activitat físico- esportiva realitzada en horari no lectiu i realitzada
pels alumnes en edat escolar, orientada cap a la seva educació
integral, així com al desenvolupament harmònic de la seva personalitat,
procurant que la pràctica promogui educar en valors com el
companyerisme, la cooperació, la integració, la coeducació, l’ esforç i
la igualtat.
La nostra escola es troba adherida al Pla Català de l’ Esport a l’ Escola
( PCEE) , a la Xarxa d’ Escoles Verdes de Catalunya, al Pla de Consum
de fruita ( Esmorzar saludables).
Es considera bàsic l’ aprenentatge de la correcta alimentació, dels
hàbits higiènics i de vida saludable.
Considerem que l’ activitat esportiva, ha de formar part de la vida
quotidiana de les persones pel seu caràcter educatiu, de
desenvolupament personal, de l’ oci, la recreació i la millora de la salut.
A l’ escola Santa Caterina es valora la importància de l’ exercici físic i de
l’ esport.
5. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE
5.1 Convivència i resolució de conflictes. Qüestions generals
NORMES GENERALS DE CONVIVÈNCIA:
El respecte a les normes de convivència dins del centre docent és un
deure bàsic dels membres de la comunitat educativa i s’estén a les
obligacions següents:
1. Respectar la llibertat de consciència i les conviccions morals i
ideològiques, com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els
membres de la comunitat educativa.
2. No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de
naixement, raça, sexe o per qualsevol altra circumstància personal o
social.
3. Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles i les
instal·lacions del centre.
33

34. 4. Propiciar un ambient convivència, respectar el dret dels altres
alumnes a no veure pertorbada l’activitat normal a les aules i a rebre
una educació emocional que capaciti per al desenvolupament de
relacions harmòniques.
5. Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la
comunitat educativa per tal d’afavorir el millor exercici de
l’ensenyament, de la tutoria i orientació i de la convivència en el centre.
6. Respectar el projecte educatiu del centre.
7. Complir els preceptes d’aquest reglament.
5.1.1Mesures de promoció de la convivència
La convivència en el centre pretén aprendre a viure en comunitat. En
l’elaboració d’aquestes normes s’han contemplat, fonamentalment, tres
aspectes:
a. La presència constant i efectiva del professorat davant dels grups dels
alumnes.
b. Tot el professorat del centre ho és de tot l’alumnat i, per tant, tots els
nens i nenes s’han de considerar alumnes de tots. L’alumnat haurà
d’atendre les observacions donades per qualsevol mestre o mestra i
aquests i aquestes hauran d’informar al tutor o la tutora del grup de les
possibles irregularitats que afectin algú de la seva classe.
c. El respecte profund a l’escola, les seves instal·lacions i a totes les
persones que s’hi apleguen.
El centre vetllarà per les mesures i accions per tal de capacitar tot
l’alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la millora de la
convivència:
34
a. Pel que fa a l’aula
1. Programarà sessions preventives per desenvolupar l’ assertivitat i
l’empatia.
2. Fer participar l’alumnat del procés d’establiment de normes de
convivència
3. Afavorir que el docent i especialment el tutor o la tutora puguin
disposar de temps i espais per a tractar petits conflictes el més aviat
possible.

35. 4. Realitzar tallers o sessions de formació adreçades a alumnes a càrrec
de professionals sobre convivència.
35
b. Pel que fa al centre
1.Sensibilitzar al claustre de la necessitat de tractar els conflictes com a
font d’aprenentatge mutu.
2.Afavorir una cultura de centre acollidora i respectuosa amb la
diversitat , explicitada en el projecte educatiu.
c. Pel que fa a l’entorn
1.Afavorir una cultura de centre acollidora i respectuosa amb la
diversitat , explicitada en el projecte educatiu.
2.Col·laborar estretament amb les administracions locals per promoure
actuacions preventives en relació amb els conflictes que es puguin
produir fora de l’espai del centre.
La classe
La convivència dins la classe és responsabilitat del tutor o la tutora o del
mestre o la mestra que estigui impartint la classe i reflexa una actitud
responsable respecte al treball propi i al dels altres, alhora que afavoreix
el desenvolupament de la personalitat i de la integració social dels
alumnes.
Aquesta convivència requereix tenir en compte les següents normes:
a. La classe ha de presentar un aspecte net, polit i ordenat. Així
s’afavoreix la creació d’un ambient agradable pel treball i la
convivència. Els alumnes se n’han de sentir responsables i col·laborar en
la neteja.
b. Tot l’alumnat ha de respectar els companys i companyes, guardar
silenci quan calgui, realitzar ordenadament el seu treball,atendre les
explicacions del mestre o la mestra i complir les instruccions que aquest
o aquesta doni.
c. L’alumnat recollirà i ordenarà el seu material i equip personal sempre
que surti de classe.
d. El material d’ús comú i altres elements de la classe han de ser
respectats i cuidats.

36. e. Les entrades i sortides de classe s’han de realitzar amb ordre i silenci.
f. A les hores de classe no està permès menjar ni beure.
g. Els alumnes no podran portar telèfon mòbil.
h. Dins la classe, el to de veu serà normal, s’evitaran els crits que puguin
molestar als altres.
i. Els alumnes no poden quedar-se a les classes o als passadissos sense el
control dels mestres.
36
Els espais comuns
Per afavorir una bona convivència cal que tots adoptem una actitud
responsable quan utilitzem els espais comuns. Per això tindrem en
compte les següents normes generals dels espais comuns:
a. Caldrà tenir cura del material en tots els àmbits.
b. Finalitzades les activitats que es realitzin en els espais comuns, tant si
són escolars com extraescolars, l’espai i el mobiliari utilitzat restarà en
perfectes condicions i en disposició d’utilització per qualsevol altre grup
de l’escola.
c. En el cas de generar- se danys a les instal·lacions,mobiliari o material
específic dels espais comuns, caldrà donar part als responsables de
l’espai corresponent, i als òrgans de govern per tal que es determinin les
mesures oportunes.
Lavabos
a. Procurar anar-hi a les sortides de classe i a les hores d’esbarjo,
exceptuant els alumnes més petits.
b. Utilitzar-los correctament i no embrutar-los, evitar tirar aigua pel terra i
deixar la pica neta quan s’hi vagi a netejar material de pintura,
manualitats...
c. No quedar-s’hi a jugar i parlar.
d. Qualsevol desperfecte o mal funcionament, convé que es comuniqui
a direcció.
La biblioteca
a. És l’espai específic educatiu i dinàmic que conté documents en tot
tipus de suport per a l’aprenentatge i per a la recerca, adreçat als
professors, alumnes i a tota la comunitat educativa.
b. El responsable o la responsable de la biblioteca serà un mestre o una

37. mestra que dirigirà el seu funcionament, gestionarà el seu equipament, i
tindrà cura de l’organització, classificació i conservació dels llibres, altre
material gràfic, material informàtic i audiovisual . També vetllarà pel pla
de lectura del centre, la competència informacional i la dinamització
dels serveis i recursos.
c. El responsable o la responsable de la biblioteca realitzarà anualment
una previsió d’ús d’aquest espai, establirà un sistema de reserva amb
antelació de les franges horàries concretes d’utilització, i un control
quantitatiu i qualitatiu d’aquesta. Igualment farà un resum valoratiu per
integrar-lo en la memòria anual.
Normes específiques:
o Aconsellar i guiar a l’alumnat en la seva lectura.
o Inculcar el gust per la lectura i el respecte i conservació en
la utilització dels llibres de lectura i consulta.
o Els llibres de lectura i/o consulta que s’utilitzin periòdicament
o en moments puntuals per les activitats de l’aula, es
retornaran el més aviat possible a la biblioteca, per tal de
què estiguin al servei de tota l’escola.
37
Aula d’informàtica
És l’espai docent específic per l’ús i aprenentatge d’aquesta nova
tecnologia.
El responsable d’aquesta aula és el coordinador o la coordinadora
d’informàtica del centre que, gestionarà el seu equipament i tindrà cura
de l’ inventari especialitzat.
El coordinador o la coordinadora d’informàtica realitzarà anualment
una previsió d’ús d’aquest espai, establirà un sistema de reserva amb
antelació de les franges horàries concretes d’utilització i un control
quantitatiu i qualitatiu d’aquesta. Igualment farà un resum valoratiu per
integrar-lo a la memòria anual.
Normes específiques:
o L’alumnat sempre estarà acompanyat a l’aula pel mestre o
la mestra.
o Els usuaris tindran cura d’obrir i tancar els ordinadors
correctament i recollir l’aula al finalitzar l’activitat. El primer
grup usuari del dia els engegarà i l’últim grup els tancarà.
o Els cartutxos de tinta seran finançats pel centre, dins el
concepte de material fungible.
o Hi ha un full de suggeriments i problemes a disposició de
l’usuari per anotar qualsevol incidència.

38. o Cada mestre o mestra portarà el full de seguiment anotant
el treball que s’està fent i les sessions que s’hi dediquen tot
fent-ne una valoració
38
Gimnàs
És l’espai docent específic per a l’educació física, i un espai per a certes
activitats per a grups reduïts d’alumnes.
Els responsables d’aquest espai són els mestres i les mestres d’educació
física, que gestionaran el seu equipament i tindran cura de l’ inventari
especialitzat.
Els mestres i les mestres d’educació física realitzaran anualment una
previsió d’ús d’aquest espai, establiran un sistema de reserva amb
antelació de les franges horàries concretes d’utilització, i un control
quantitatiu i qualitatiu d’aquesta. Igualment, faran un resum valoratiu
per integrar-lo a la memòria anual.
Normes específiques:
o En les activitats generals d’escola es procurarà interferir el
mínim possible a les classes d’educació física, si més no, en
el cas d’interferir, s’avisarà als especialistes per tal de què es
puguin adaptar a la programació.
o En el cas d’utilització de materials del gimnàs, es realitzarà
sempre sota la supervisió i/o vigilància d’un mestre o una
mestra.
Aula de música
a. És l’espai docent específic per a l’ús i aprenentatge d’aquesta àrea.
b. El responsable o la responsable d’aquesta àrea són els especialistes
de música del centre; gestionaran el seu equipament i tindran cura de l’
inventari especialitzat.
c. El responsable o la responsable de l’aula realitzarà una previsió d’ús
d’aquest espai, establirà un sistema de reserva d’utilització i un control
quantitatiu i qualitatiu d’aquesta. Igualment, farà un resum valoratiu per
integrar-lo a la memòria anual.
Aula d’ anglès i plàstica
a. És l’espai docent específic per a l’ús i aprenentatge d’aquesta àrea.

39. b. El responsable o la responsable d’aquesta àrea són els especialistes
d’ anglès i de plàstica del centre; gestionaran el seu equipament i
tindran cura de l’ inventari especialitzat.
c. El responsable o la responsable de l’aula realitzarà una previsió d’ús
d’aquest espai, establirà un sistema de reserva d’utilització i un control
quantitatiu i qualitatiu d’aquesta. Igualment, farà un resum valoratiu per
integrar-lo a la memòria anual.
39
Sala de mestres
És l’ espai específic per als mestres i les mestres.
En aquesta sala es reuniran a fer els claustres i reunions informatives, així
com tot allò que decideixi la direcció del centre.
També serà lloc de descans i esbarjo del personal docent tant a l’ hora
d’ esmorzar, dinar i durant la resta de jornada escolar.
No serà utilitzada per a fer- hi activitats extra escolars.
Espais per a la gestió
El centre disposa dels següents espais que es destinen als usos propis de
la gestió: despatx de direcció, secretaria i cap d’estudis.
5.2 Mediació escolar
La mediació escolar és un mètode de resolució de conflictes mitjançant
la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i
imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes
un acord satisfactori.
La mediació escolar es basa en els principis següents:
a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte
són lliures d’acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en
qualsevol moment del procés.
b) La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar els
participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni
mesura concreta ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir
cap relació directa amb els fets que han originat el conflicte.

40. c) La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no
revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin,
llevat dels casos previstos a la normativa vigent.
d) El caràcter personalíssim, que suposa que les persones que prenen
part en el procés de mediació han d’assistir personalment a les reunions
de mediació, sense que es puguin valer de representants o
intermediaris.
El procés de mediació pot utilitzar- se com a estratègia preventiva en la
gestió de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que
no estiguin tipificats com a conductes contràries o greument perjudicials
per a la convivència en el centre.
Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per
conductes de l’alumnat contràries a les normes de convivència o
greument perjudicials per a la convivència del centre, llevat que es doni
alguna de les circumstàncies següents:
a) Que la conducta sigui l’agressió física o les amenaces a membres de
la comunitat educativa.
b) Que s’hagin dut a terme vexacions o humiliacions a qualsevol
membre de la comunitat escolar, particularment aquelles que tinguin
una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin contra
l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials
o educatives.
c) Que s’hagi emprat violència greu o intimidació.
d) La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les
normes de convivència en el centre.
e) Que ja s’hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos
conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs
escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d’aquests processos.
Es pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de
reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per
tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous
elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir.
El procés de mediació es pot iniciar a instància de qualsevol alumne o
alumna, per tal d’aclarir la situació i evitar la possible intensificació del
conflicte, o per oferiment del centre, un cop detectada una conducta
contrària o greument perjudicial per a la convivència. Si el procés
40

41. s’inicia durant la tramitació d’un procediment sancionador, el centre ha
de disposar de la confirmació expressa de l'alumne o alumna, i, si és
menor, dels seus pares, en un escrit dirigit al director o a la directora del
centre on consti l’opció per la mediació i la voluntat de complir l’acord
a què s’arribi.
En aquest cas, s’atura provisionalment el procediment sancionador,
s’interrompen els terminis de prescripció previstos i no es poden adoptar-les
mesures provisionals o bé se suspèn provisionalment la seva aplicació
41
si ja s’haguessin adoptat.
Desenvolupament de la mediació:
1. Si la demanda sorgeix de l’alumnat, el procés de mediació serà
gestionat, a petició d’aquest, per persones de la comunitat educativa
prèviament acreditades com a mediadors o mediadores.
2. Si el procés s’inicia per l’acceptació de l’oferiment de mediació fet
pel centre, el director o la directora ha de proposar, en el termini màxim
de dos dies hàbils, una persona mediadora, d' entre els pares, mares,
personal docent i personal d’administració i serveis del centre, que
disposin de formació adequada per conduir el procés de mediació
d’acord amb els principis en que es basa la mediació.
3. El director o la directora també pot designar un alumne o una alumna
perquè col·labori amb la persona mediadora en les funcions de
mediació si ho considera convenient per facilitar l’acord entre els
implicats. En tot cas, l’acceptació de l'alumne o de l’alumna és
voluntària.
4. La persona mediadora, després d’entrevistar-se amb l'alumne o
l’alumna, s'ha de posar en contacte amb la persona perjudicada per
exposar-li la manifestació favorable de l'alumne o de l’alumna de
resoldre el conflicte per la via de la mediació i per escoltar la seva
opinió pel que fa al cas. Quan s’hagin produït danys a les instal·lacions o
al material dels centres educatius o s’hagi sostret aquest material, el
director o la directora del centre o la persona en qui delegui ha
d’actuar en el procés de mediació en representació del centre.
5. Si la persona perjudicada accepta participar en el procés de
mediació, la persona mediadora ha de convocar una trobada de les
persones implicades en el conflicte per concretar l’acord de mediació
amb els pactes de conciliació i/o de reparació a què vulguin arribar.

42. 42
Finalització de la mediació:
1. Els acords presos en un procés de mediació s’han de recollir per escrit.
2. Si la solució acordada inclou pactes de conciliació, aquesta s'ha de
dur a terme en el mateix acte. Només s’entén produïda la conciliació
quan l’alumnat reconegui la seva conducta, es disculpi davant la
persona perjudicada i aquesta accepti les disculpes.
Si la solució acordada inclou pactes de reparació, s'ha d’especificar a
quines accions reparadores, en benefici de la persona perjudicada, es
compromet l’alumnat i, si és menor, els seus pares i, en quin termini s’han
de dur a terme. Només s’entén produïda la reparació quan es duguin a
terme, de forma efectiva, les accions reparadores acordades. Aquestes
accions poden ser la restitució de la cosa, la reparació econòmica del
dany o la realització de prestacions voluntàries, en horari no lectiu, en
benefici de la comunitat del centre.
3. Si el procés de mediació es duu a terme un cop iniciat un
procediment sancionador, produïda la conciliació i, si n’hi haguessin,
complerts els pactes de reparació, la persona mediadora ho
comunicarà per escrit al director o a la directora del centre i
l’instructor/a de l'expedient formularà la proposta de resolució de
tancament de l'expedient disciplinari.
4. Si el procés de mediació finalitza sense acord, o si s’incompleixen els
pactes de reparació per causes imputables a l'alumne o als seus pares,
la persona mediadora ho ha de comunicar al director o directora del
centre per tal d’iniciar l’aplicació de mesures correctores o el
procediment sancionador corresponent. Si el procés de mediació es
duia a terme un cop iniciat un procediment sancionador, el director o la
directora del centre ordenarà la continuació del procediment
sancionador corresponent. Des d’aquest moment, es reprèn el còmput
dels terminis previstos i es poden adoptar les mesures provisionals
previstes.
5. Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè la persona
perjudicada no accepti la mediació, les disculpes de l'alumne o el
compromís de reparació ofert, o quan el compromís de reparació
acordat no es pugui dur a terme per causes alienes a la voluntat de
l'alumne, aquesta actitud ha de ser considerada com a circumstància
que pot disminuir la gravetat de la seva actuació.
6. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el
moment que apreciï manca de col·laboració en un dels participants o

43. l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la
continuació del procés de mediació.
7. El procés de mediació s'ha de resoldre en el termini màxim de quinze
dies des de la designació de la persona mediadora. Les vacances
escolars de Nadal i de Setmana Santa interrompen el còmput del
termini.
5.3. Règim disciplinari de l’ alumnat. Conductes contràries a la
43
convivència del centre.
5.3.1. Conductes contràries a la convivència en el centre.
Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són
objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o
durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la
prestació de serveis escolars de menjador o d’altres organitzats pel
centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i
sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que
tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar
o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres
membres de la comunitat educativa.
L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes
de l’exercici del dret a l’educació ni, del dret a l’escolarització. La
imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte
el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs
circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la
conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al
manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de
les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició
de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa la Llei d’educació de
Catalunya (2009).
S’han de considerar conductes contràries a les normes de convivència
del centre les següents:
a) Les faltes injustificades de puntualitat.
b) Les faltes injustificades d’ assistència a classe.
c) Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de
la comunitat escolar.
d) Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les
activitats del centre:

44. o La manca ocasional de neteja.
o Manifestacions de mal gust, crits, paraules grolleres.
o Petits descuits en la conservació del material comú del
44
Centre.
o Tirar papers a terra.
o La no realització dels treballs escolars.
o Les baralles dins el recinte escolar.
o La manca d’atenció a les explicacions del professor.
o Menjar xiclets o altres llaminadures.
o Utilitzar el material comú sense haver demanat permís.
o Enfilar-se per les porteries i tancat del pati.
o Cridar pels passadissos i en el canvi de classes.
o Embrutar i fer mal ús de les papereres.
o Malmetre les parets de l’edifici.
o La desobediència a les indicacions de qualsevol persona
del Centre.
e) Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la
comunitat escolar.
f) El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del
centre, o del material d’aquest o del de la comunitat escolar
5.3.2. Mesures correctores i sancionadores.
Mesures i sancions de les faltes lleus aplicades pels professors i/o els
tutors:
1) Amonestació oral.
2) Privació del temps d’esbarjo: se n’ha de fer responsable el professor/a
que els castiga.
3) Amonestació escrita i comunicació a la família.
Mesures i sancions de les faltes greus aplicades pels professors i/o els
tutors:
1) Amonestació oral.
2) Informació immediata al/la cap d’estudis i/o al/la director/a del
centre de tot el procés sancionador.
3) Privació del temps d’esbarjo: se n’ha de fer responsable el professor/a
que els castiga.
4) Amonestació escrita i comunicació a la família.
5) Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en
horari no lectiu, i/o la reparació econòmica dels danys causats al

45. material del centre o bé al d’altres membres de la comunitat educativa.
Aquestes tasques no es poden prolongar per un període no superior a
un mes.
6) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o
complementàries del centre per un període màxim d’un trimestre.
7) Canvi de grup o classe de l’alumne o de l’alumna per un període
màxim de quinze dies.
Mesures i sancions de les faltes molt greus aplicades pel/per la cap
d’estudis o el/la director/a i que poden comportar l’obertura
d’expedient:
1) Informació immediata a la família.
2) Reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé
al d’altres membres de la comunitat educativa, si s’escau.
3) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o
complementàries del centre durant un període no superior al que resti
per a la finalització del curs acadèmic.
4) Canvi de grup o classe de l'alumne.
5) Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes
per un període no superior a 15 dies lectius, sense que això comporti la
pèrdua del dret a l’avaluació contínua, i sens perjudici de l’obligació de
realitzar determinats treballs acadèmics al domicili de l'alumne, en el
supòsit de privació del dret d’assistència al centre. El centre, mitjançant
el tutor o la tutora, lliurarà a l'alumne un pla de treball de les activitats
que ha de realitzar i n’establirà les formes de seguiment i control durant
els dies de no assistència al centre per tal de garantir el dret a
l’avaluació continuada.
6) Inhabilitació per cursar estudis al centre pel període que resti per a la
fi del curs acadèmic.
7) Inhabilitació definitiva per cursar estudis al centre en que s’ha comès
la falta.
5.3.3. Circumstàncies atenuants i agreujants.
Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de
l’actuació de l’alumnat:
a. El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta
b. No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes
contràries a la convivència del centre.
45

46. c. La petició d’excuses en els casos d’injúries, ofenses i
alteració del desenvolupament de les activitats del centre.
d. L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.
e. La manca d’intencionalitat.
S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat
de l’actuació de l’alumnat:
a. Que l’acte atempti contra el deure de no discriminar a cap
membre de la comunitat educativa per raó de naixement,
raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal
o social.
b. Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses als
companys i les companyes d’edat inferior o als incorporats
recentment al centre.
c. La premeditació i la reiteració.
d. Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.
5.3.4. Faltes d’ assistència a classe i puntualitat.
Tota falta d’ assistència a classe i falta de puntualitat o retard quedarà
registrat al full que cada classe té al tauler. Aquestes faltes quedaran
escrites al informes trimestrals que es fan dels alumnes.
Mesures correctores
Si una alumne o alumna fa moltes faltes d’assistència injustificades s’
avisarà als pares i a Serveis Socials.
Aquells alumnes que arribin tard a l’ escola, quan les portes estiguin
tancades, s’ esperaran a l’ entrada del centre fins a l’ inici de la
següent sessió. Exceptuant els qui porten un justificant de visita mèdica o
per motiu excepcional justificat.
5.3.5. Aplicació de les mesures correctores.
Correspon a tot el claustre i a l’ Equip Directiu aplicar dites mesures
correctores.
46
5.3.6. Altres
5.4 Règim disciplinari de l’ alumnat. Conductes greument
perjudicials per a la convivència en el centre.
5.4.1. Conductes sancionables
Faltes de disciplina dels alumnes

47. 47
Les faltes de disciplina poden ser:
- Faltes lleus
- Faltes greus
- Faltes molt greus
Faltes lleus
Es consideraran com a faltes lleus:
1) Arribar amb retard a una classe.
2) La negligència o el descuit en el compliment dels deures i les tasques
escolars.
3) No portar l’equipament d’educació física, el material de visual i
plàstica, de música i en general, el material escolar necessari pel bon
desenvolupament de les classes.
4) La lleugera incorrecció envers els companys, el professorat i el PAS.
5) La manca d’assistència a l’escola injustificada d’un dia.
6)L’ incompliment de la jornada escolar i l’horari sense causa justificada,
si no constitueix falta greu.
7) La negligència en la conservació de l’aula, dels espais de l’escola i
dels materials si no causa perjudicis greus.
8) Els furts de material escolar: llapis, bolígrafs, estoigs, llibretes o peces
de roba esportiva.
9) Malmetre material escolar (llibretes i estoigs) d’altres alumnes que està
en una aula.
10) La pèrdua de l’agenda escolar.
11) L’ incompliment dels deures i les obligacions de l’alumnat, sempre
que no constitueixi falta molt greu o greu.
Faltes greus
Es consideren com a faltes greus:
1) L’ incompliment de les ordres del professorat i de les sancions.
2) Les amenaces i els insults als companys, al professorat i al PAS.
3) El fet d’originar baralles i enfrontaments en el centre o de prendre-hi
part.
5) Les conductes constitutives de delicte fraudulent que causin un dany
a l’escola o als companys.
6) La negativa continuada a acomplir tasques que li són ordenades pels
professors/res.

48. 7) La falsificació de butlletins de notes i la sostracció de documents de
l’escola.
8) La falsificació de la signatura dels pares o del tutor legal.
9) El fet de causar danys greus en les classes i els locals de l’escola.
10) Els robatoris d’equipaments de l’escola o d’altres alumnes.
12) L’atemptat greu contra la dignitat dels companys, professors i PAS.
13) La pertorbació greu de les classes.
14) La reincidència en faltes lleus.
48
Faltes molt greus
Es consideraran com a faltes molt greus:
1) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe,
religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra
condició o circumstància personal o social.
2) L’assetjament d’un company/a.
3) L’agressió física dolosa a un membre de la comunitat escolar.
4) La publicació per qualsevol mitjà digital, o paper, o la utilització
d’imatges captades indegudament durant el transcurs d’una classe o
en una activitat lectiva.
5) La publicació d’insults i amenaces contra membres de la comunitat
escolar en qualsevol xarxa social.
6) El fet d’haver estat sancionat per la comissió de convivència amb tres
faltes greus en el període d’un trimestre.
5.4.2. Sancions imposables
Mesures i sancions de les faltes lleus aplicades pels professors i/o els
tutors:
1) Amonestació oral.
2) Privació del temps d’esbarjo: se n’ha de fer responsable el professor/a
que els castiga.
3) Amonestació escrita i comunicació a la família.
4) Suspensió del dret a participar en les activitats escolars, extraescolars
o complementàries (la mesura caduca al cap d’un mes).

49. Mesures i sancions de les faltes greus aplicades pels professors i/o els
tutors:
5) Expulsió de classe; l’alumne/a haurà d’anar a una altra classe o altra
dependència amb supervisió d’un altre mestre, amb deures per fer.
Mesures i sancions de les faltes molt greus aplicades pel cap d’estudis
o el/la director/a i que comportaran l’obertura d’expedient:
6) La reparació econòmica dels danys materials causats.
7) Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes
per un període que no pot ser superior a quinze dies lectius, sense que
això comporti la pèrdua del dret a l’avaluació contínua, i sens perjudici
de l’obligació que l’alumne/a realitzi determinats treballs acadèmics
fora del centre.
El tutor/a ha de lliurar a l’alumne/a un pla de treball de les activitats que
ha de realitzar i establirà les formes de seguiment i control durant els dies
de no assistència al centre per tal de garantir el dret a l’avaluació
contínua.
8) Inhabilitació per cursar estudis al centre per un període de tres mesos
o pel que resti per a la fi del corresponent curs acadèmic si el període és
inferior.
9) Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre en que s’ha
comès la falta.
5.4.3. Competència per imposar les sancions
L’aplicació de les mesures correctores detallades anteriorment
correspon a:
a) Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l’alumne o
l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes a les lletres
faltes lleus.
b) La persona tutora, la persona cap d’estudis, o la directora del
centre,escoltat l’alumnat, en el supòsit de la mesura correctora de faltes
greus.
c) La directora del centre, o la cap d’estudis per delegació de la
primera, el tutor del curs i la comissió de convivència, escoltat l’alumne
o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores per faltes molt greus.
49
Constància escrita

50. De qualsevol mesura correctora que s’apliqui n’ha de quedar
constància escrita, amb excepció de les previstes a les faltes lleus, amb
explicació de la conducta de l’alumne o de l’alumna que l’ha
motivada.
50
5.4.4. Prescripcions
Els actes i incorreccions considerades conductes contràries a les normes
de convivència prescriuen pel transcurs del termini d’un mes comptat a
partir de la seva comissió. Les mesures correctores prescriuen en el
termini d’un mes des de la data davant del la directora del centre .
5.4.5. Altres
Expedient disciplinari.
Inici
a)Les conductes greument perjudicials per a la convivència en el
centre,qualificades com a falta només podran ser objecte de sanció
amb la prèvia instrucció d’un expedient disciplinari.
b)Correspon al director/a imposar les sancions per les conductes
greument perjudicials per a la convivència en el centre, qualificades de
falta molt greu. El director/a del Centre és la persona competent per
iniciar l’expedient per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol
membre de la comunitat educativa.
c)El director/a del centre informarà periòdicament al Consell Escolar de
la tramitació d’un expedient disciplinari i de la seva evolució.
d)L 'inici de l’expedient s’ha d’acordar en el termini més breu possible,
en qualsevol cas no superior a 10 dies des del coneixement dels fets.
e)El director o la directora del centre ha de formular un escrit d’inici de
l’expedient, el qual ha de contenir:
- El nom i cognoms de l’alumne o de l’alumna.
- Els fets imputats.
- La data en la qual es van realitzar els fets.
- El nomenament d’instructor/a, que només pot recaure sobre el
personal docent del centre i, si s’escau per la complexitat de
l’expedient, el nomenament d’un secretari, que ha de ser un professor/a
del centre.
Notificació

51. a)La decisió d’ inici de l’expedient s’ha de notificar a l’instructor/a, a
l’alumne i als seus pares o representants legals.
b)Els alumnes i els seus pares o representants legals poden plantejar
davant el director/a la recusació de l’instructor/a nomenat, quan pugui
inferir-ne falta d’objectivitat en la instrucció de l’expedient, en un termini
de dos dies des de la notificació d’ inici de l’expedient. El director/a
resoldrà l’incident de recusació en un termini màxim de cinc dies.
Contra aquesta resolució no es pot interposar cap altre recurs.
c) Només els qui tinguin la condició legal d’ interessats en l’ expedient
tenen dret a conèixer el seu contingut i documents en qualsevol
moment de la seva tramitació.
51
Instrucció i proposta de resolució
a) La persona instructora, un cop rebuda la notificació de nomenament,
ha de practicar les actuacions que estimi pertinents per a l’aclariment
dels fets esdevinguts així com la determinació de les persones
responsables.
b) Una vegada instruït l’expedient, la persona instructora ha de formular
proposta de resolució la qual haurà de contenir:
- Els fets imputats a l’expedient.
- Les faltes que aquests fets poden constituir de les anomenades
anteriorment com a faltes o sancions.
- La valoració de la responsabilitat de l’alumne o de l’alumna amb
especificació, si escau, de les circumstàncies que poden intensificar o
disminuir la gravetat de la seva actuació.
- Les sancions aplicables d' entre les previstes anteriorment.
- L’especificació de la competència del director o directora per
resoldre.
c) Prèviament a la redacció de la proposta de resolució s’ha de
practicar, en el termini de 10 dies, el tràmit de vista i audiència. En
aquest termini l’expedient ha d’estar accessible per tal que l’alumne o
l’alumna i els seus pares puguin presentar al·legacions així com aquells
documents i justificacions que estimin pertinents.
Mesures provisionals
a) Quan sigui necessari per garantir el normal desenvolupament de
l’activitat del centre, en incoar-me un expedient o en qualsevol moment
de la seva instrucció, la direcció del centre, per pròpia iniciativa o a
proposta de l’instructor o instructora i escoltada la comissió de