1. Mètode de l’accent
Svend Smith (1936)
Bibi Fex (1980)
Nasser Kotby (1995)
Montserrat Bonet/ Núria Bonet (2000)
1

2. Bases del mètode de l’accent
Mètode rehabilitador vocal holístic
vocalitza mentre usa mov. corporals ritmats
la comunicació verbal resulta dinàmica ja
d’entrada
entonació i prosodia eixos fonamentals en la
comunicació expressiva
la respiració és el motor de la fonació
3 punts a destacar: dinamisme, entonació
rítmica (accent) i control de la respiració
Es basa en ritmes de l’àfrica occidental
2

3. Fonaments Mètode de l’Accent
Respiració i coordinació fonorespiratòria
vocalitzacions accentuades rítmicament
– fonemes fricatius sords/sonors
– onomatopeies i combinacions vocals
– vocals /consonants sonores
– paraules, frases
– poemes, lletres de cançons
s’acompanyen de moviments associats del
cos i braços
higiene vocal, correcció defectes Tèc. Vocal
3

4. Indicacions del Mètode Accent
Alteracions del ritme de la parla
– quequesa
– taquilàlia
– farfulleig
Alteracions de la prosòdia
– disartries
Disfonies funcionals
Disòdies
4

5. Es practica un
3 ritmes base ritme
quan s’ha adquirit
largo es passa al
següent
onomatopeies
treball x síl·labes,
andante mono, bi, tri ...
s’accelera tempo
s’afegeixen
síl·labes-síncopes
allegro lletres cançons
Poemes
Parla espontània 5

6. Ritme i ACCENT
Cada ritme es repeteix per imitació
entre terapeuta/prof. i pacient/alumne
en cadència i procurant NO perdre punt
sempre amb la mateixa pulsació que es
marca amb un instrument de percussió.
varia segons tempo
lent/andante/allegro
cada frase té un accent, per gastar l’aire
acumulat i aconseguir una millor inspiració abdominal
6

7. Coordinar ritme i respiració per imitació
inspiració inspiració
3
4
terapeuta
3
4
pacient inspiració inspiració
Ritme Largo
7

8. Ritme largo

9. Onomatopeies (fonemes sords)
dinàmica
crescendo
/s /
Entonació vocal /s/
/∫/
Entonació vocal
/ ∫/
/f/
Entonació vocal
temps /f/ 9

10. Jocs vocals (fricatives sonores) / ritmes
Entonació vocal
crescendo [V] largo
[Z]
[v] [J]
[z]
[j] andante
allegro
10

11. Jocs vocals: diftongs, fricatives sonores
onomatopeies: miau, ves, res, neu, nou, meu
/i/
/i /
Entonació vocal
Largo: /i ‘i:/
Andante: /i,i ,i ,i/ ; /a,a, a, a/
Allegro: ai, ai, ai, ai, ai, ai
11

12. Ritme andante
inspiració inspiració
4
4
terapeuta
nou, Nou, nou, nou Quin temps que fa!
4
4
pacient
inspiració
zum, Zum, zum zum!
Jo tinc un gos menut, menut
finet i bellugós espavilat i astut 12

13. Ritme allegro
inspiració inspiració
4
4
terapeuta
4
4
pacient inspiració
Una plata d’enciam sucarem un tros de pa
ben amanida amb pel qui toqui amagar
oli i sal 13

14. Moviments associats del cos/braços
Canvien amb ritme
Largo: mov. peus
andante: girs al
voltant eix vertical
– mov. 45º dreta
– mov. 45º esquerra
allegro: moviments
curts braços i mans
expressives
14

15. Consideracions
2 mesos (2 sessions setmanals) el pacient apren:
– la coordinació fono-respiratoria
– l’entonació i el ritme de la paraula
Ho apren de forma lúdica
Crea bon ambient terapeuta-pacient
Permet corregir defectes de Tèc. Vocal
Cal combinar-ho: medicació, relaxació,
fonocirurgia, mesures d’higiene vocal
15

16. BIBLIOGRAFIA
Thyme-Frokjaer K i Frokjaer-Jensen B:
The Accent Method. Danish Voice
Institute. Vedbaek, Denmark, 2001.
llibre+CD http://www.speechmark.net
KOTBY, M. Nasser: The accent method
of voice therapy. Singular Publishing
Group, INC. San Diego, California, 1995
llibre + cassette
mbonet@ub.edu nbonet@ub.edu
montserrat.bonet@foniatriabonet.cat
nuria.bonet@fonaitriabonet.cat 16