Estudi de l'evolució de la veu des de l'infant fins a l'adult tant en veu parlada com cantada

1. Veu i edat.
Evolució i classificació de la veu.
Montserrat Bonet
Doctora en Medicina, especialista en ORL i
Foniatria
Logopeda
Professora d’ORL i Foniatria. Facultat Medicina.
Universitat de Barcelona
Professora de Pedagogia de la veu a l’ESMUC
(Escola Superior de Música de Catalunya)

2. Situació laringe i edat
La laringe s’abaixa respecte a la
columna al llarg de la vida
Wind J:On the phylogeny and the ontogeny of the human larynx. Gröningen, 1970

3. Dimensions de cordes vocals
Infancia Pubertat Dona Home
(mm) (mm) (mm) (mm)
longitud 6-8 12-15 12,5-17 17-23
ample màxim glotis 6 12 13 19
diàmetre subglotis 5-7 15 17 25
Aronson: Clinical voice disorders. Thieme Inc. New York. 1985

4. Evolució F0 al llarg de la vida

5. Muda de la veu (Pahn)
femení
13- 17anys masculí
la4 mi4
re4
do4 la3 do4
sol3
mi3 fa3
do3 do3
la2
fa2
do2
primer any infants puber jovent adult
Wendler und Seidner: Lehrbuch der Phoniatrie. Thieme. Leipzig, 1977

6. Pubertat masculina/femenina
home
Premuda
Pèl
– dura de 1 a 2 anys
– es perden aguts en cantar
Muda
– dura de 3 a 6 mesos Testosterona
– veu inestable, galls fa crèixer la nou
espermatogènesi
Postmuda
– dura 2 a 4 anys
– la veu s’agrava progressivament
dona
Dona: la 1a regla...creixement laringi moderat
Estrògens-progestàgens, ovulació

7. Freqüència fonamental mitjana a la
veu parlada (Hollien)
Edat (anys) Homes (Hz) Dones (Hz)
20-29 120 227
30-39 112 214
40-49 107 214
50-59 118 214
60-69 112 209
70-79 132 206
80-89 146 197
s’aguditza senectud s’agreuja
Aronson: Clinical Voice Disorders. Thieme-Verlag. New York.1985

8. >60 anys, cantaire coral
F0 mitjana+ aguda en l’home: 123 Hz
(N=109) F0 + greu en la dona: 175 Hz
(N=193)
Diferencia femenina/masculina en
l’extensió vocal només de 6 st (N=12)
F0 tendeix a convergir en la senectut
major perturbació de la freqüència: jitter
CASADEVALL, S (1998): La voz en la vejez. A:
Lenguaje y envejecimiento. Editorial Masson.

9. Fonetograma
Pedersen MF: A multivariate statistical analysis of voice phenomens
related to puberty in choir boys. Folia phoniatr 1985;37:271-278

10. Rang vocal fisiològic/musical
Hz Diferències entre
la tessitura
musical i el rang
vocal fisiològic al
llarg de 2a
edat infància i de
l’adolescència
Tessitura musical: ratllat
Rang vocal fisològic: sombrejat
Oordt, Drost: Development of the frequency of the voice in children. Folia Phoniatr 1963.

11. Classificació veu
Infants
Adolescents
Adults
Tercera edat

12. Qüestions professors de música
Puc fer cantar a nens borinots?
Perquè alguns nens els costa cantar a
tons aguts?
Els perjudica o beneficia cantar?
Quan és necessari que visitin al metge
foniatra?
Poden cantar durant la muda de la veu?

13. Estudi: Classificació veu cantada
Objectiu: discernir entre nens normovocals i
disfònics a través d’una metodologia simple i
fiable
Descriure un mètode per a ser aplicat pels
professors de música
determinar tessitura a través d’uns exercicis:
estudiar el To més agut (TM) i To més greu
(Tm) i definir el rang vocal en semitons i l’àmbit
(octava de comoditat vocal)
Estudi de 99 nens cantaires (M:40; F:59)
pertanyents a l’ACM.
Bonet M, Casan P: Evaluation of disphonia in a children’s choir. Folia phoniatr
logop 1994

14. Exercicis vocals per estudiar
rang vocal als infants
To més greu/ to més agut / àmbit vocal
Segarra I: La veu del noi cantor. Amalgama edicions. Berga, 1997

15. Ambit veu del to +greu de l’octava
predominant en nens/nenes no disfònics
16
14 sopranos edat
contralts 14
12
2 13
10
1 12
8
11
6 10
9
4
8
2
0
)
z)
)
0)
2)
)
)
)
)
)
)
0)
49
94
33
47
77
11
92
15
0H
37
26
3
(3
(2
(2
2
(3
2
(3
(4
(3
3(
3(
3(
22
2(
3
#2
i3
#3
#3
l3
3
fa
#
do
re
si
l#
2(
m
so
la
fa
do
re
so
la

16. Cor infants masculí (escolania Escorial)
N:53 (9-14 a) classificació vocal, grau disfonia i
laringoscòpia
comparar patologia si muda
9-11 anys 12-14 anys
70
70
60 53 38
50 47
40
62
30
30
20
10
nòduls edemes
0
normals disfònics

17. Cors infantils mixtes escola
vocalment ben entrenats (IPSI) N:61, 7-14anys
cantaires predomini
78,7
80 femení
70 5
60
50
35
40 55
30 21,3
20
10
0 nòduls edemes pat cong
normals disfònics

18. Perquè alt percentatge disfonia?
en cors infants amb tècnica vocal adequada
higiene vocal acurada
directors preocupats pel tema
nous casos detectats enviats al foniatra
s’aplica el tractament vocal encertat
respostes
- els nens criden, forcen la veu en cantar
- els pares envien els nens amb disfonia latent a cantar
per millorar el rendiment vocal
- alguns directors descuiden la tècnica vocal
- no haver encertat el tractament proposat

19. Mostra àmplia població escolar a l’atzar
Observar si el mètode descrit de
classificació de la veu es pot aplicar a
la població infantil en general
estudi 182 (a l’atzar)/1500 alumnes
escola IPSI
entre 6-15 anys (M:80, F:102)
comparar cor de la mateixa escola
(N:61)

20. El to + greu disminueix amb l’edat
entre els 6 i els 14 anys
a raó de:
Freq (Hz) = 321 - 8 x edat nenes
Freq (Hz) = 338 - 10 x edat (anys) nens
No diferències significatives
300
Hz
– Sexe 6 anys 250
14 anys
– Edat 200
– disfonia 150
100
Nenes: 8 Hz/anuals
50
0
Nens: 10 Hz/anuals

21. Tessitura/disfuncions vocals N:180
N:182
N alumnes
semitons
p<0,000001 Disfonia: <18 semitons, 24’5%

22. Regla d’or tessitura/disfonia N:182
classificació Wendler com a patró disfonia: RBS
Disfonia
Rang vocal
< 18 semitons 52 a 13 b 65
≥ 18 semitons 3c 114 d 117
Sensibilitat: a/a+c=95% 55 127
especificitat: d/b+d=90%
valor predictiu (+): a/a+b= 80%
valor predictiu (-)d/c+d=97%

23. %
Prevalencia disfonia- Discussió
80
80 Comparació entre
diferents poblacions
70 64
60
50 47
50 45
40
40 35
33 30
30
30 % 25 24
20 21
20
20
15
9
10 6 10
5
0 0
Disfonia Disfonia
cor nois cor nens cor ACM cor IPSI ind atzar
nois 14 a opera CH mestres
adults atzar nens atzar

24. Patologia detectada infants N:182
61,8 %

25. Conclusions després d’estudiar +600 nens /nenes
No diferències significatives entre la
prevalencia de disfonia observada en els cors
del mateix grup poblacional i a l’atzar
Mètode classificació veu serveix tant per a
nens entrenats vocalment com per no
entrenats. Mètode molt fiable.
Fàcil d’aplicar en 10 minuts per prof. música
Prevalència de disfonia en la població infantil
(24%)
Tessitura > 18 semitons permet predir un
97% probabilitats normalitat vocal.

26. Resum
Classificar la veu alumnes de cant,
cantaires d’un cor, alumnes de música
– permet fer cantar en la tessitura adequada a
cada individu depenent de l’edat i el sexe
– ajustar la tessitura durant la muda o la senectud
– ajuda a orientar els nens amb problemes
(borinots)
– pot despistar patologia. Val la pena no cantar ni
forçar la veu del cantaire amb problemes fins a
millorar la patologia causal
extensió vocal de 18 semitons frontera
entre normalitat/disfonia

27. Bibliografia
Aronson: Clinical Voice Disorders. Thieme-Verlag. New York.1985
Oordt, Drost: Development of the frequency of the voice in children. Folia Phoniatr 1963
Casadevall, S (1998): La voz en la vejez. A: Lenguaje y envejecimiento. Editorial Masson
Bonet M, Casan P: Evaluation of disphonia in a children’s choir. Folia phoniatr logop 1994
Wilson DK: Voice problems of children. William and Wilkins. Baltimore 1979
Revista del SCIC: Com gestionar la muda de la muda de la veu? Barcelona 2007
Moltes gràcies per
la vostra atenció
montserrat.bonet@foniatriabonet.cat