SlideShare a Scribd company logo
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem
analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia)
d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució
històrica i quina és la seva situació actual.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Plànol irregular del casc històric de Córdoba. Plànol irregular del casc històric de Vitòria.
Toledo Soria
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol irregular
Ciutat preindustrial
Traçat de carrers
irregulars
Carrers estrets i
sinuosos
Sense planificació
Part antiga de les
ciutats d’època
medieval.
Propi de ciutats
d’origen musulmà.
Casc antic de Barcelona
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol radiocèntric
Els carrers parteixen
d’un punt central.
Radis d’una
circumferència.
Punt central correspon
al centre de la ciutat.
Les vies radials permeten
l’accés ràpid al centre.
Vies estan tallades
perpendicularment per
unes altres vies
concèntriques.
Vitòria, Palma de
Mallorca.
Barcelona, 2014
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Barcelona, segle XVII-XVIII
1821 Febre groga amb 8.821 morts.
1834 Còlera amb 3.344 morts.
1834 Còlera amb 6.419 morts.
1865 Còlera amb 3.765 morts.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projectes urbanístics presentats.
Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Projecte d’Ildefons Cerdà (1859)
“Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves
formes de govern seran les mateixes”
Cerdà, 1851.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Esquema de la llum solar de les mansanes
Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial.
Evolució de l'estructura de les illes
des del Pla fins els nostres dies.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o quadrícula
Projecte proposat pel govern central.
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
Plànol ortogonal i/o de quadrícula
Carrers rectilinis.
Es creuen en angle
recte, formant
quadrícules.
Va tenir molt èxit al
segle XIX. Creació
d’eixamples.
Eixample de
Barcelona, dissenyada
per Ildefons Cerdà,
1859.
Eixamples semblants
com la Florida,
Santiago de Xile, Le
Havre.
Obertura de vies en
diagonal.
Funció repressiva.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat jardí (model urbà s.XX)
Carrers irregulars
Integració de cases
unifamiliars
Ciutat autosuficient de
nova creació
Màxim 30.000 habitants
(sentiment de comunitat
i evitar problemes de
densitat)
EEUU se’ls anomena
suburbia
(ciutats dormitori)
A Espanya són barris
d’habitatges adossats.
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
Blocs de pisos alts
per alliberar sòl
Zones verdes
obertes
Propostes racionals
i sobretot
funcionals (útil)
Criteris homogenis i
estandard
A Espanya el model
es va modificar.
Blocs de pisos sense
qualitat i sense
equipaments
Bellvitge
(Barcelona)
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Centre històric
Casc antic.
Plànol
irregular.
Edificis antics i
de poques
plantes.
Edificis
històrics i el
patrimoni
artístic.
Barris de
rebuda dels
immigrants.
Oferta cultural i
administrativa.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Eixample
Segle XIX i durant el
XX (Burgesia).
Pla ortogonal .
Madrid i Barcelona
tenen eixample des de
1860.
Diversitat de pisos.
Plantes baixes
dedicades al comerç.
Degut a l’especulació
les eixamples han anat
canviant.
Patrimoni cultural
important.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Àrees de negoci
Allotjar oficines.
Central Business
District (CBD)
Barris creats a
finals del segle XX.
Principals
activitats
financeres i
comercials.
Ubicat en els
eixamples o als
voltants de les
grans vies.
Alguns es troben
en els centres
històrics.
Edificis de nova
construcció i força
alts; el preu alt.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barris perifèrics
Afores de la ciutat o
situats als voltants
de l’eixample.
Municipis
d’extraradi
L'Hospitalet i Sarrià,.
Antics pobles que
s’han incorporat al
teixit urbà.
Urbanització a mig
camí entre zona
urbana i zona rural
Els barris perifèrics
poden ser: Polígons
d’habitatge, zona
residencial.
Barraquisme i
polígons industrials.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons d’habitatge i/o
barris dormitori
Blocs elevats amb
gran quantitat
d’habitatges.
Fenomen dels
anys 50, 60 i 70.
Especulació
urbanística.
Va servir
d’allotjament dels
immigrants
Preu del sòl molt
més assequible.
Barris amb pocs
serveis.
Es disposen
geomètricament i
uniformement.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Zones residencials
No hi ha problemes de
degradació i/o
planificació.
Classe mitjana alta
que abandona les
eixamples de les
ciutats.
Dues o tres plantes o
cases d’una sola
planta, amb jardí.
Model de Howard
(ciutat-jardí).
El Viso (Madrid),
Pedralbes (Barcelona).
Ben comunicades per
carretera.
Homogeneïtat de les
seves construccions
contrasten amb el de
la resta de la ciutat.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Polígons industrials
Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen
indústries, magatzems, grans superfícies comercials.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
Barraquisme
El barraquisme del segle XXI que creix al
Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire
a veure amb els assentaments de barraques del
segle XX existents al barri (Somorrostro,
Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en
comú un desajust entre les necessitats de la
població real i la ciutat oficialment
urbanitzada, difereixen en les seves causes i en
la configuració de la població que es veu
afectada.
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
L'Extrarradi es troba format per zones
immediates a la ciutat, directament
vinculades a ella, ocupades per funcions que
no poden donar-se dins la ciutat, com ara
barris marginals, polígons industrials (que
cerquen més espai i millors comunicacions),
grans centres comercials, zones
residencials de classe alta...
L’estructura urbana: els espais de la ciutat.
L’extraradi
D’altres usos dels barris perifèrics podrien
ser facultats, universitats, hospitals,
recintes firals, hotels, centres comercials i
d’oci. Tots ells necessiten bones
comunicacions i bons mitjans públics de
transport.

More Related Content

What's hot

Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històric
Carmen Barrero
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
jordimanero
 
El sistema urba
El sistema urbaEl sistema urba
El sistema urba
professor_errant
 
Tema 12. ciutat
Tema 12. ciutatTema 12. ciutat
Tema 12. ciutat
annacattecno
 
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Rafael Palomero Caro
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Julia Valera
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolvicentaros
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunyajordimanero
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Eva Vilà
 
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Rafael Palomero Caro
 
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
Mario Montal
 
Estructura TDR
Estructura TDREstructura TDR
Estructura TDR
Anabel Ponce
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
Sílvia Cortina Juclà
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
Lourdes Escobar
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Rafa Oriola
 
Eix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsEix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsnordestinodemais
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
jordimanero
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
Gemma Ajenjo Rodriguez
 

What's hot (20)

Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històric
 
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
Unitat 10   2017-18 -  els fluxos migratorisUnitat 10   2017-18 -  els fluxos migratoris
Unitat 10 2017-18 - els fluxos migratoris
 
El sistema urba
El sistema urbaEl sistema urba
El sistema urba
 
Tema 12. ciutat
Tema 12. ciutatTema 12. ciutat
Tema 12. ciutat
 
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
Tema 12 . El fenomen urbà a Espanya i Catalunya (lèxic). GEOGRAFIA. 2n BATXIL...
 
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...Unitat 8.  els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
Unitat 8. els orígens i la consolidació del catalanisme (1833 1901) Actualit...
 
El sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyolEl sistema urbà espanyol
El sistema urbà espanyol
 
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9   2017-18 - població espanya i catalunyaUnitat 9   2017-18 - població espanya i catalunya
Unitat 9 2017-18 - població espanya i catalunya
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
 
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 10 Fluxos migratoris (lèxic) GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
L'ART DEL RENAIXEMENT. 2n ESO.
 
Estructura TDR
Estructura TDREstructura TDR
Estructura TDR
 
Transports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i CatalunyaTransports Espanya i Catalunya
Transports Espanya i Catalunya
 
Realisme
RealismeRealisme
Realisme
 
L' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutatsL' espai urbà. Les ciutats
L' espai urbà. Les ciutats
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Eix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artísticsEix cronològic estils artístics
Eix cronològic estils artístics
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 
Les fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificacióLes fonts històriques i la seva classificació
Les fonts històriques i la seva classificació
 

Viewers also liked

T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
Eva Vilà
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geojordimanero
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsFarran Botargues Laura
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
Albert Olivé Compte
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaFarran Botargues Laura
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Temps
alsius
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
Julia Valera
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
Empar Gallego
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
Txeli
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agraris
iesriberadelsio
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
Emili Darder
 
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMESEXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
Sílvia Cortina Juclà
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
professor_errant
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primarimarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 

Viewers also liked (20)

T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geo
 
Tema3
Tema3Tema3
Tema3
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Temps
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 
Paisatges agraris
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Paisatges agraris
 
La Unió Europea
La Unió EuropeaLa Unió Europea
La Unió Europea
 
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMESEXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
EXERCICI PRÀCTIC DE CLIMOGRAMES
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
Tema13
Tema13Tema13
Tema13
 
Ud 5 sector primari
Ud 5 sector primariUd 5 sector primari
Ud 5 sector primari
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 

Similar to Morfologia i estructura de la ciutat.

Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbàTema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
Farré Reinalda
 
5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbàjgutier4
 
El fenomen urbà a espanya i catalunya
El fenomen urbà a espanya i catalunya El fenomen urbà a espanya i catalunya
El fenomen urbà a espanya i catalunya Pilar Gobierno
 
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i CatalunyaLes ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunyalnamm
 
Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)
Raül Pons Chust
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
Empar Gallego
 
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 
Pla cerdà
Pla cerdàPla cerdà
Pla cerdàlaia21
 
Geografia
GeografiaGeografia
Geografia
estherjulio
 
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert GarciaVilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
Albert Garcia
 
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Ethan211
 
Urbanisme15. Geobat
Urbanisme15. GeobatUrbanisme15. Geobat
Urbanisme15. Geobat
Sílvia Cortina Juclà
 
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 

Similar to Morfologia i estructura de la ciutat. (20)

Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbàTema 15 la ciutat i el mòn urbà
Tema 15 la ciutat i el mòn urbà
 
5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà
 
Tema12
Tema12Tema12
Tema12
 
El fenomen urbà a espanya i catalunya
El fenomen urbà a espanya i catalunya El fenomen urbà a espanya i catalunya
El fenomen urbà a espanya i catalunya
 
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i CatalunyaLes ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
Les ciutats a Europa, Espanya i Catalunya
 
Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)Tema 1 La ciutat (II)
Tema 1 La ciutat (II)
 
5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà5.ciutat i món urbà
5.ciutat i món urbà
 
Olot urbanisme
Olot urbanismeOlot urbanisme
Olot urbanisme
 
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutatsL' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
L' espai urbà. Procés d'urbanització i creixement de les ciutats
 
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 11. Ciutat i món urbà (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Plànol urbà
Plànol urbàPlànol urbà
Plànol urbà
 
Unitat 12 ciutat
Unitat 12   ciutatUnitat 12   ciutat
Unitat 12 ciutat
 
Pla cerdà
Pla cerdàPla cerdà
Pla cerdà
 
Geografia
GeografiaGeografia
Geografia
 
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert GarciaVilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
VilanovaDIBA14 Ildefons Cerdà Albert Garcia
 
Geo 11
Geo 11Geo 11
Geo 11
 
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
Lliçó 1.3. Els inicis de lexpansió urbana a Catalunya. La Barcelona dI. Cerdà...
 
Urbanisme15. Geobat
Urbanisme15. GeobatUrbanisme15. Geobat
Urbanisme15. Geobat
 
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 12. Laciutat a Espanya i Catalunya (2). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Geo 12
Geo 12Geo 12
Geo 12
 

More from Marcel Duran

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
Marcel Duran
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
Marcel Duran
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
Marcel Duran
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Marcel Duran
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
Marcel Duran
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
Marcel Duran
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
Marcel Duran
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Marcel Duran
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
Marcel Duran
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Marcel Duran
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
Marcel Duran
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Marcel Duran
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Marcel Duran
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
Marcel Duran
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
Marcel Duran
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
Marcel Duran
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Marcel Duran
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
Marcel Duran
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
Marcel Duran
 

More from Marcel Duran (20)

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 
Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.Riscos naturals i problemes ecològics.
Riscos naturals i problemes ecològics.
 

Morfologia i estructura de la ciutat.

  • 1. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat.
  • 2. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Mitjançant els plànols i l’entramat urbà podem analitzar quina és la forma a la ciutat (morfologia) d’una ciutat i quina ha estat la seva evolució històrica i quina és la seva situació actual.
  • 3. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol irregular Plànol irregular del casc històric de Córdoba. Plànol irregular del casc històric de Vitòria. Toledo Soria
  • 4. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol irregular Ciutat preindustrial Traçat de carrers irregulars Carrers estrets i sinuosos Sense planificació Part antiga de les ciutats d’època medieval. Propi de ciutats d’origen musulmà. Casc antic de Barcelona
  • 5. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol radiocèntric
  • 6. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol radiocèntric Els carrers parteixen d’un punt central. Radis d’una circumferència. Punt central correspon al centre de la ciutat. Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre. Vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques. Vitòria, Palma de Mallorca.
  • 7. Barcelona, 2014 La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o de quadrícula
  • 8. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Barcelona, segle XVII-XVIII 1821 Febre groga amb 8.821 morts. 1834 Còlera amb 3.344 morts. 1834 Còlera amb 6.419 morts. 1865 Còlera amb 3.765 morts.
  • 9. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projectes urbanístics presentats. Projecte guanyador d’Antoni Rovira i Trias. Projecte de Francesc Soler i Gloria.
  • 10. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projectes urbanístics presentats. Projecte de Josep Fontserè i Mestre. Projecte de Miquel Garriga i Roca.
  • 11. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Projecte d’Ildefons Cerdà (1859) “Quan les vies fèrries s'hauran generalitzat, totes les nacions europees seran una única ciutat, i totes les famílies, només una, i les seves formes de govern seran les mateixes” Cerdà, 1851.
  • 12. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Esquema de la llum solar de les mansanes Mostra d'una remunta especulativa i poc acord amb el disseny inicial. Evolució de l'estructura de les illes des del Pla fins els nostres dies.
  • 13. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o quadrícula Projecte proposat pel govern central. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1930) L’illa de la discòrdia.
  • 14. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. Plànol ortogonal i/o de quadrícula Carrers rectilinis. Es creuen en angle recte, formant quadrícules. Va tenir molt èxit al segle XIX. Creació d’eixamples. Eixample de Barcelona, dissenyada per Ildefons Cerdà, 1859. Eixamples semblants com la Florida, Santiago de Xile, Le Havre. Obertura de vies en diagonal. Funció repressiva.
  • 15. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat jardí (model urbà s.XX)
  • 16. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat jardí (model urbà s.XX) Carrers irregulars Integració de cases unifamiliars Ciutat autosuficient de nova creació Màxim 30.000 habitants (sentiment de comunitat i evitar problemes de densitat) EEUU se’ls anomena suburbia (ciutats dormitori) A Espanya són barris d’habitatges adossats.
  • 17. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX)
  • 18. La Morfologia urbana: el plànol de la ciutat. La ciutat funcionalista o racionalista (s.XX) Blocs de pisos alts per alliberar sòl Zones verdes obertes Propostes racionals i sobretot funcionals (útil) Criteris homogenis i estandard A Espanya el model es va modificar. Blocs de pisos sense qualitat i sense equipaments Bellvitge (Barcelona)
  • 19. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Centre històric Casc antic. Plànol irregular. Edificis antics i de poques plantes. Edificis històrics i el patrimoni artístic. Barris de rebuda dels immigrants. Oferta cultural i administrativa.
  • 20. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Eixample Segle XIX i durant el XX (Burgesia). Pla ortogonal . Madrid i Barcelona tenen eixample des de 1860. Diversitat de pisos. Plantes baixes dedicades al comerç. Degut a l’especulació les eixamples han anat canviant. Patrimoni cultural important.
  • 21. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Àrees de negoci Allotjar oficines. Central Business District (CBD) Barris creats a finals del segle XX. Principals activitats financeres i comercials. Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies. Alguns es troben en els centres històrics. Edificis de nova construcció i força alts; el preu alt.
  • 22. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Barris perifèrics Afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample. Municipis d’extraradi L'Hospitalet i Sarrià,. Antics pobles que s’han incorporat al teixit urbà. Urbanització a mig camí entre zona urbana i zona rural Els barris perifèrics poden ser: Polígons d’habitatge, zona residencial. Barraquisme i polígons industrials.
  • 23. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Polígons d’habitatge i/o barris dormitori Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges. Fenomen dels anys 50, 60 i 70. Especulació urbanística. Va servir d’allotjament dels immigrants Preu del sòl molt més assequible. Barris amb pocs serveis. Es disposen geomètricament i uniformement.
  • 24. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Zones residencials No hi ha problemes de degradació i/o planificació. Classe mitjana alta que abandona les eixamples de les ciutats. Dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí. Model de Howard (ciutat-jardí). El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona). Ben comunicades per carretera. Homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
  • 25. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Polígons industrials Són espais generalment ben comunicats. S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.
  • 26. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. Barraquisme El barraquisme del segle XXI que creix al Poblenou des de fa deu o quinze anys no té gaire a veure amb els assentaments de barraques del segle XX existents al barri (Somorrostro, Bogatell, Rere el cementiri), si bé, tenen en comú un desajust entre les necessitats de la població real i la ciutat oficialment urbanitzada, difereixen en les seves causes i en la configuració de la població que es veu afectada.
  • 27. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. L’extraradi L'Extrarradi es troba format per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella, ocupades per funcions que no poden donar-se dins la ciutat, com ara barris marginals, polígons industrials (que cerquen més espai i millors comunicacions), grans centres comercials, zones residencials de classe alta...
  • 28. L’estructura urbana: els espais de la ciutat. L’extraradi D’altres usos dels barris perifèrics podrien ser facultats, universitats, hospitals, recintes firals, hotels, centres comercials i d’oci. Tots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.