Presentacion geografia

1. ELS INICIS DE L’EXPANSIÓ DE LA CIUTAT SOBRE EL TERRITORI A
CATALUNYA
LA BARCELONA D’ILDEFONS CERDÀ
Professors: Oriol Nel·lo , Carles Donat i Joan Checa
Departament de Geografia
Universitat Autònoma de Barcelona
Any acadèmic 2023-2024
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
FACULTAT DE LLETRES
GRAU EN GEOGRAFIA, MEDI AMBIENT I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL
ASSIGNATURA
FONAMENTS D’ORDENACIÓ DEL TERRITORI
TEMA 1.3

2. TEMA 1.3
ELS INICIS DE L’EXPANSIÓ DE LA CIUTAT SOBRE EL TERRITORI A
CATALUNYA. LA BARCELONA D’ILDEFONS CERDÀ
1. LES CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES DE
L’EMPLAÇAMENT DE BARCELONA
2. LA CIUTAT A INICIS DEL SEGLE XIX: DENSITAT URBANA,
INDUSTRIALITZACIÓ I INFRAESTRUCTURES
3. EL MOVIMENT PER A L’ENDERROCAMENT DE LES
MURALLES
4. LA FIGURA D’ILDEFONS CERDÀ: TRAJECTÒRIA I
INFLUÈNCIES
5. LA PERIPÈCIA DEL CONCURS DE L’EIXAMPLE
6. EL PROJECTE DE REFORMA I EIXAMPLE DE
BARCELONA D’ILDEFONS CERDÀ

3. LES POTENCIALITATS GEOGRÀFIQUES DE LA
LOCALITZACIÓ DE BARCELONA
Les unitats del relleu
català i les grans vies
de pas entre el litoral
i l’interior

4. LES POTENCIALITATS GEOGRÀFIQUES DE LA LOCALITZACIÓ
DE BARCELONA
L’orografia i les
potencialitats de
l’emplaçament de la
ciutat i els seus entorns

5. LA CIUTAT A INICIS DEL SEGLE XIX
Josep Mas i Vila (1842) Plano geométrico de Barcelona
.Una ciutat sota
control: els tres
cinturons de
muralles i la
Ciutadella
.6 km de muralles
tancaven un espai
d’unes 200 ha,
ocupat en un 40%
per casernes,
convents, hospitals i
esglésies.
.La pugna pels
espais: cremes de
convents (1835),
desamortitzacions i
reformes interiors
(carrer Ferran, Plaça
Sant Jaume, Plaça
Reial)

6. EL PROBLEMA DE L’HABITATGE I LA DENSITAT
Densitat d’ocupació. Habitants per habitatge, Barcelona 1869. Taxa de mortalitat bruta per mil habitants, 1856-1865.
Anna Cabré & Francesc Muñoz (1994): Ildefons Cerdà i la insuportable densitat urbana, Centre d’Estudis Demogràfics. Elaborat a partir de les dades
contingudes en el Volum II de la Teoria General de la Urbanización de Ildefons Cerdà.

7. EL PROBLEMA DE LA SALUT PÚBLICA
Taxa bruta de mortalitat per 1000 habitants, epidemia de cólera de 1865.
Anna Cabré & Francesc Muñoz (1994): Ildefons Cerdà i la insuportable densitat urbana, Centre d’Estudis Demogràfics. Elaborat a partir de les dades
contingudes en el Volum II de la Teoria General de la Urbanización de Ildefons Cerdà.
Esperança de vida al néixer, per classes i sexes. Barcelona, 1837-
1847
I. Cerdà, Monografia Estadística de la Clase Obrera en Barcelona
Epidèmia de febre groga
a Barcelona, 1821, que
causà més de 6.000
morts. La imatge
representa el metge
francès André Mazet
atenent els malalts.

8. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE LA CIUTAT
I LES SEVES NECESSITATS D’ESPAI
Logotip del conglomerat empresarial Bonaplata
Incendi de
la Fàbrica
Bonaplata,
1835
La Maquinista Terrestre i
Marítima a la
Barceloneta,fundada el 1855

9. LES POTENCIALITATS I ELS REQUERIMENTS DE LES INFRAESTRUCTURES
Alfred Guesdon (1856)
Vue de Barcelone,

10. ABAJO LAS MURALLAS!
LA REIVINDICACIÓ PER L’OBERTURA DE LA CIUTAT
Assalt de la
Ciutadella
durant la
revolta de la
Jamància 1843
El metge
higienista
Pere Felip
Monlau
(1808-
1871)
1841. F. Monlau guanya el concurs convocat per l’Ajuntament amb el projecte “Abajo las murallas!”
1842. Intent d’enderroc de la Ciutadella i bombardejament de Barcelona pel general Espartero
1843. Revolta de la Jamància, intent d’assalt a la Ciutadella i bombardeig del brigadier Prim
1853. L’Ajuntament aprova el projecte d’enderroc
1854. S’inicia l’enderroc després de la intervenció decisiva de Pascual Madoz des del Ministeri
d’Hisenda

11. LA SITUACIÓ DEL PLA DE BARCELONA EN MOMENT DE
L’ENDERROCAMENT DE LES MURALLES
I. Cerdà, Plano Topográfico de Barcelona,
1854
.Espai buit de 1,25 km a partir de la muralla
.Uns 50.000 habitants en els municipis del Pla (1857)

12. LA FIGURA D’LDEFONS CERDÀ I SUNYER
1815. Neix a Centelles (Osona)
1835. Va a Madrid per estudiar a l’Escola
d’Enginyers de Camins
1841. Obté el títol d’Enginyer i comença a treballar
1849. Renuncia al càrrec d’enginyer civil i decideix
dedicar “mi fortuna toda entera, todo mi crédito,
todo mi tiempo, todas mis comodidades, todas mis
afecciones, y hasta mi consideración personal en la
sociedad, a la idea urbanizadora”.
1851. Diputat progressista a les Corts
1854. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona
1855. Plànol topogràfic de Barcelona
1856. Monografia Estadística de la Clase Obrera en
Barcelona
1859. Realització i aprovació del projecte
d’Eixample i Reforma de Barcelona
1863. De nou regidor de l’Ajuntament fins a 1866
1871. Vicepresident de la Diputació de Barcelona
1873. Col·labora en la proclamació de la 1ª
República
1876. Mor al balneari de Caldas de Besaya
Ildefons Cerdà per Ramon Martí Alsina (1878)

13. LA PERIPÈCIA DEL CONCURS DE L’EIXAMPLE
1854. I. Cerdà elabora el Plano
Topográfico de Barcelona
1855. I. Cerdà elabora un Anteproyecto
de ensanche. L’Ajuntament de Barcelona
encarrega un projecte a Garriga i Roca.
1859. L’Ajuntament convoca un concurs
per tal de frenar el projecte Cerdà. S’hi
presentaran 14 propostes. Aquest es
mou a Madrid i aconsegueix que el
Ministerio de Fomento aprovi el seu
projecte. L’Ajuntament falla el concurs a
favor del projecte d’Antoni Rovira i Trias.
1860. El Ministeri ratifica l’aprovació del
projecte Cerdà.
Projecte de Miquel Garriga i Roca (1857)
Projecte de Josep Fontseré (1859)
Projecte d’Antoni Rovira i Trias (1859)

14. EL PROJECTE DE REFORMA I EIXAMPLE DE BARCELONA
D’ILDEFONS CERDÀ (1859)

15. ELS ELEMENTS CONSTITUTIUS DEL PROJECTE CERDÀ
ELEMENTS DEL PROJECTE
.Plànol topogràfic
,Monografia estadística
.Teoria general de la urbanització
.Plànol de proposta
.Ordenances de l’edificació
INFLUÈNCIES PRINCIPALS
.Socialisme utòpic
.Higienisme
.Revolució liberal
.Enginyeria civil

16. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL PROJECTE CERDÀ
. La trama urbana ortogonal: distinció
entre vies i intervies
.La mansana com a mòdul bàsic situades
sobre eixos de 113 m amb carrers de 20
m i ves més amples cada 5 eixos.
.Xamfrans de 45º a les cruïlles.
Construcció del 50% de l’espai de la
mansana.
.Orientació segons la disposició de
l’orografia del Pla i a 45º respecte el N.
.Vies de major secció, diagonals a la
trama, per a la circulació regional.
Planta tipus dels carrers i cruïlles.
Secció d’un carrer

17. L’HABITATGE I LA TEORIA DEL “CUB ATMOSFÈRIC”
.La percussió dels higienistes: Michel Lévy/ Eugène Péclet
.El “cub atmosfèric”. 50 m3 d’aire per persona durant 8h / 100 m3 per parella / un cub de 4-5m.
.Aplicació a l’habitatge de totes les classes socials: «en las casas que hayan de servir para la
clase rica, lo mismo que en las que se destinen a la clase obrera, una disposición tal que
corresponda a lo que el sentimiento cristiano y la cultura de nuestra época reclaman» (Cerdà,
1855)

18. LA CONSTRUCCIÓ DEL CLAVEGUERAM
PERE GARCIA FARIA
.Les previsions de sanejament en el
projecte d’Eixample.
.La figura de Pere Garcia Faria (1858-
1927), enginyer i arquitecte. Director del
servei de sanejament de l’Ajuntament de
Barccelona 1888-1996.
.El Proyecto de saneamiento del subsuelo
de Barcelona. Alcantarillado – drenaje –
residuos urbanos (1891): 212 km de
clavegueram.
.El paral·lelisme amb Joseph Bazalguette
(Londres) i Eugène Belgrand (Paris).
.La construcción del sistema de
sanejament a Barcelona.

19. LES GRANS VIES ESTRUCTURADORES I DE CIRCULACIÓ
REGIONAL
.Paral·lel
.Meridiana
.Granvia
.Diagonal

20. L’EFECTE CERDÀ
ELS EIXAMPLES MAJORS I MENORS

21. L’EFECTE CERDÀ
LES LLEIS D’EIXAMPLE I DE REFORMA INTERIOR
.Les Llei d’Eixample de 1864 (i reglament de
1867) i de 1876: els Ajuntaments podien
urbanitzar els terrenys i expropiar el sòl per
vials i usos públics, per rescabalar-los l’Estat
els permetia cobrar la contribució urbana als
propietaris amb els recàrrecs corresponents
per un període de 25 anys.
.Llei dels eixamples de Madrid i Barcelona de
1892 amb possibilitat d’estendre-la a d’altres
poblacions.
.Llei de sanejament i reforma interior de grans
poblacions de 1895, facilita expropiacions per
a l’obertura de grans vies en els nuclis històrics
(Via Laietana a Barcelona, Gran Via a Madrid)
.Estatut Municipal de 1924, urbanisme i obres
competència bàsicament local
Obertura de la
via Laietana de
Barcelona
(1908-1913)
Anteproyecto
de Ensanche de
Madrid de
Carlos M. de
Castro (1860)

22. LECTURES RECOMANADES
Ramon GRAU (2020): Explorando la Teoria
de la Urbanización de Ildefonso Cerdà
https://www.academia.edu/44471350/
Explorando_la_Teor%C3%ADa_general_
de_la_urbanizaci%C3%B3n_de_Ildefons
o_Cerd%C3%A0_I_
https://www.academia.edu/44535903/
Explorando_la_Teor%C3%ADa_general_
de_la_urbanizaci%C3%B3n_de_Ildefons
o_Cerd%C3%A0_II_
Joan BUSQUETS (2004): Barcelona. La
construcción urbanística de una ciudad
compacta, Barcelona, Ediciones del
Serbal (p. 100-151).
Angel MARTÍN RAMOS (2011): El efecto
Cerdà. Ensanches mayores y menores,
Barcelona, UPC (p. 16-31).