el mòn romà per a 1 ESO: societat, religió i formes de govern

1. LA CIVILITZACIÓ
ROMANA (I)
EL GOVERN, LA SOCIETAT I LA
RELIGIÓ.

2. 2. EL GOVERN A ROMA

3. 2.1. EL GOVERN DE LA REPÚBLICA
Els comicis aprovaven les lleis i elegien
cada any els magistrats: consols, pretors,
qüestors i censors.
El senat controlava l’actuació dels
magistrats. Era format per 600 membres.
Era un càrrec vitalici.

4. • CÒNSOL: n’hi havia 2. presidien el senat i
convocaven els comicis. Un d’ells residia a
Roma i s’encarregava de l’administració de
l’estat i l’altre comandava l’exèrcit. S’alternaven
mensualment en les funcions del govern
• PRETORS: administraven la justícia.
• QÜESTORS: s’encarregaven de les finances.
• CENSORS: elaboraven el cens.

5. Senat romà
Cònsol romà

7. 2.2. EL GOVERN DE L’IMPERI
• L’Emperador tenia tot el poder polític. Era
el cap de l’exercit i nomenava tots els
funcionaris de l’Administració.
• El senat estava format per 900 senadors i
estaven sotmesos a l’autoritat de
l’Emperador.

8. FUNCIONARIS
I
MAGISTRATS
COMICIS
SENAT
ReuneixNomena
Convoca
IMPERI
EMPERADOR
Poseeix tots
els poders

9. Emperador
Octavi August

10. 2.3. EL GOVERN DE LES CIUTATS
• L’Imperi Romà va delegar moltes de les
seves atribucions a causa de la vastitud
del seu territori = extensa xarxa de
municipis.
• Àmplia autonomia de les autoritats locals.

11. • Les ciutats estaven construïdes seguint un
mateix model: PLA HIPODÀMIC. Traçat
geomètric ideat per Hipòdam de Millet.
• Els carrers s’encreuaven
perpenticularment i els dos carrers
principals eren el cardo i el decumanus.

13. Muralles
Cardo
Carrers
Decumanus
Forum o plaça

14. L’organització política de una ciutat:
• La base del govern era LA CÚRIA = formada
per un centenar de ciutadans nobles, els
DECURIONS (equivalent al senat). Eren
càrrecs vitalicis. La cúria designava dos dels
seus membres com a caps de la ciutat.
• Altres càrrecs: EDILS (obres públiques)
• QÜESTORS (encarregats finances)

15. 3. LA SOCIETAT I L’ECONOMIA
ROMANA
• 3.1 LA SOCIETAT
• La societat romana diferenciava els ciutadans
del que no ho eren (estrangers, dones i esclaus)
• Els esclaus feien tota mena de treball (mines,
tallers...) alguns lluitaven com a gladiadors. La
majoria eren presoners de guerra o bé
ciutadans que havien perdut la llibertat.
• Possibilitat d’aconseguir la llibertat (manumissió)
i convertir-se en llibert.

16. HOMES NO LLIURES
ESCLAUS
LLIBERTS
Manumisió

17. Dones
Esclaus

18. Els ciutadans lliures:
• PATRICIS: membres de la noblesa, posseïen
grans extensions de terra i eren rics.
Participaven del govern de la ciutat, podien tenir
càrrecs públics i ser oficials de l’exercit
• ELS PLEBEUS: ciutadans lliures més pobres i
es dedicaven a l’artesania i al comerç. Pagaven
impostos i servien a l’exercit. NO podien
participar en el govern.

19. HOMES LLIURES
PLEBEUSPATRICIS

20. Nova societat durant república i imperi

21. • 3.2. L’ECONOMIA ROMANA.
• L’economia romana es basava en
l’AGRICULTURA i l’explotació del territori
que conquerien
• Trilogia mediterrània: vinya, olivera i el
blat.
• Van introduir millores tècniques: regadiu,
l’arada romana...

22. Arada romana
Molí
Trilogia mediterrània: vi, oli, cereal
Agricultura

23. Vil·la
o
casa de pagès

24. • El COMERÇ i l’espoli de les províncies: les
ciutats romanes no eren autosuficients i
necessitaven proveir-se d’aliments.
• Establien relacions comercials amb pobles
establerts més enllà les fronteres.
• Importaven: esclaus, ivori, or, seda, èdres
precioses, ambre i pells.
• En les conquestes convertien en esclaus als
vençuts, creaven impostos feixucs i confiscaven
els béns.

25. 4. LA RELIGIÓ
• 4.1. ELS ROMANS I LA RELIGIÓ
• Els romans eren politeistes. = era una
adaptació dels déus i mites romans.
• No hi havia una casta sacerdotal que
dominés l’Estat.
• La religió era un assumpte privat.
• Els romans van ser força tolerants amb les
altres religions.

27. NOM LLATI NOM GREC IDENTITAT ATRIBUTS
JÚPITER ZEUS Déu Suprem Àguila, ceptre i llamp
JUNO HERA Esposa de Zeus Paó reial i diadema
MINERVA ATENA Saviesa, Arts i Oficis Òbila, olivera, casc i
escut
APOL.LO APOL.LO Bellesa i belles arts Llira, llorer i sol
DIANA ÀRTEMIS Castedat i Caça Arc, carcaix i lluna
MERCURI HERMES Missatger. Comerç Sandàlies i barret alats
VULCÀ HEFEST Foc i metall Mantell i tenalles
MART ARES Guerra Casc i armes
VENUS AFRODITA Amor i Bellesa Coquilla, colom i ploma
CERES DEMÈTER Agricultura i Fecunditat Espigues de blat i falç
NEPTÚ POSIDÓ Mar i terratrèmols Trident i cavall
PLUTÓ HADES Regne del Morts Ca cèrber i tro
VESTA HÈSTIA Llar Flama
BACUS DIONIS Vi i disbauxa Vinyes, tirs i pantera
EL PANTEÓ ROMÀ

28. • 4.2. El Judaisme.
• Els jueus eren una comunitat establerta a
Palestina.
1. Monoteista
2. Rebutjava altres religions
3. Existència del poble elegit
4. Antic testament
5. Anunciava la vinguda d’un mesies.

29. • 4.3. cristianisme i persecució.
• Va sorgir amb la predicació de Jesús de
Nazareth
• Bases doctrinals: evangelis.
• Nou testament + antic testament formen part de
la Bíblia.
• Negava la divinitat de l’Emperador = persecució.
Durant els primers anys de persecució es
reunien a les catacumbes.

32. • 4.4. El cristianisme religió de l’Imperi.
• S.III l’emperador Constantí es va convertir al
cristianisme i va promulgar l’edicte de Milà
(llibertat d’actuació de l’església)
• Al 380 amb Teodosi: religió oficial de l’imperi.
• L’església es va transformar en un cos
jeràrquic i centralitzat en la figura d’un PAPA.
• La doctrina esdevenir un DOGMA.