Mètode projectual de disseny ideat per Bruno Munari en el seu llibre "Cómo nacen los objetos?". Bibliografia: Munari, B., Artal, C., & Romaguera i Ramió, J. (1983). Cómo nacen los objetos? : apuntes para una metodología proyectual. Barcelona : Gustavo Gili.

1. Mètode Bruno Munari de disseny
Josep Maria Marimon

2. PROBLEMA DE DISSENY O NECESSITAT
• La solució dels problemes de disseny
o necessitat millora la qualitat de vida.
• El problema de disseny també pot ser
entès com a oportunitat.
• El dissenyador té el potencial de
detectar els problemes de disseny o
les oportunitats.
• El dissenyador també pot treballar
sota encàrrec de la industria. No
obstant la industria sol inventar-se
falses necessitats per fabricar i
vendre més.

3. DEFINICIÓ DEL PROBLEMA EN CONJUNT
• Els problemes són més amplis del que
ens pensem els dissenyadors. Cal fer
una cartografia dels agents implicats
en el problema.
• Si treballem per un client no donem el
problema per definit i tancat. Sovint
ells no saben on està el problema.
“Quiero vender más y por tanto
necesito rediseñar mi objeto.” i potser
el problema no es l’objecte sinó la
comunicació, etc.
• Cal definir els limits del problema, i
fins a on arribarà la nostra feina.

4. ELEMENTS DEL PROBLEMA
• Tots els problemes són complexes. Es dificil trobar
una solució que resolgui el problema de cop.
• Tots els problemes han de ser descomposts per
problemes més petits i manejables.
• Cada subproblema ha de tenir una solució optima.
• No obstant les subsolucions poden entrar en
conflicte entre elles. Per exemple la utilització de
l’or en el circuit dels ordinadors solucionaria el
problema del calentament, però aniria en contra
del problema del preu de l’ordinador.
• La feina del dissenyador consisteix en la
coordinació CREATIVA de les solucions als
subproblemes.

5. RECOPILACIÓ DE DADES
• El dissenyador ha de buscar
en el món ja existent si
altres dissenyadors ja s’han
avançat.
• De cada subproblema s’han
de recopilar dades ja
existents.

6. ANÀLISI DE LES DADES
• Les dades recopilades
anteriorment s’hauran de
analitzar en busca de possibles
solucions a cada subproblema.
• L’anàlisi de les dades també
ens dona pistes de com
podrem fer el nostre objecte.
Aprenem també de les coses
que han fet bé i malament els
altres.

7. CREATIVITAT
• Cerca de possibles
solucions al problema.
• Coordinació de múltiples
subsolucions (de cada un
dels subproblemes).
• La creativitat connecta tots
els paràmetres de solució
als problemes.

8. MATERIALS I TECNOLOGIA
• El dissenyador experimenta
amb els materials i les
tècniques disponibles
buscant noves maneres de
fer les coses.
• El treball amb la matèria i la
tecnologia hi ha possibilitats
d’innovació evidents.

9. EXPERIMENTACIÓ i prototipat
• La creació de prototips permet la
creació de models demostratius de
noves formes i usos.
• Els prototips poden ser models parcials
que intentin resoldre algun subproblema.
• L’experimentació a través dels prototips
ajuda a resoldre subproblemes que
contribuiran a resoldre el problema
general.
• L’experimentació es un procés iteratiu
que es relaciona amb el següent pas:
verificació

10. VERIFICACIÓ
• Es presenten els prototips que
potencialment solucionen el
problema a un determinat
número de probables usuaris.
• S’anoten tots els comentaris
sobre el objecte
• Els comentaris poden provocar
un altre cicle de iteracions en
la fase de prototipat.

11. MASTERITZACiÓ, DISTRIBUCIÓ
• Creació dels material
necessari per a la fabricació,
distribució, divulgació, etc.

12. Bibliografia
• L’esquema presentat ha sigut lleument modificat segons criteri de
l’equip de professors de Fonaments del Disseny a BAU.
Munari, B., Artal, C., & Romaguera i Ramió, J. (1983).
Cómo nacen los objetos? : apuntes para una
metodología proyectual. Barcelona : Gustavo Gili.