Memoria 1112-sao prat

2011
-
2012

ISO 9001:2008 - 0379/10
MemòriaGeneraldeCentre
Centre Obert
Projecte ENTER
Transició Escola Treball
Formació Pre-laboral
Reforç Educatiu
Empresa d’Inserció

3
Curs 2011-2012
[Memòria general de centre
Associació SAó-Prat
E.I. Reformas SAÓ, s.l.]
ÍNDEX GENERAL
0. Introducció 6
1. Avaluació dels destinataris 7
2. Avaluació de la Metodologia 8
3. Seguiment dels serveis socioeducatius 9
3.1 Valoració d’objectius 9
4. Seguiment de l’organització 13
4.1 Retroalimentació del personal 13
4.2 Acció educativa 13
4.2.1 Calendari 13
4.2.2 Distribució d’horaris i ràtios 13
4.3 Mecanismes de Coordinació 14
4.3.1 Coordinació interna 14
4.3.2 Coordinació externa 14
4.4. Recursos materials 15
4.5. Recursos econòmics 15
4.5.1. Recursos econòmics Empresa d’Inserció 16
4.5.1. Recursos econòmics Associació 16
5. Seguiment del pla de formació 17
6. Seguiment del Pla de Pastoral 18
7. Resultats de la revisió 18
7.1. Millora de l’eficàcia 18
7.2. Millora del servei 19
7.3. Necessitat de recursos 19
I-PRELABORAL
I.1. Introducció 23
I.2. Avaluació dels destinataris 23
I.2.1. Sexe 23
I.2.2. Derivació dels usuaris 23
I.2.3. Edat dels usuaris 24
I.2.4. Municipis de procedència 24
I.2.5. Nivell d’estudis 24
I.2.6. Característiques dels usuaris 25
I.2.7. Problemàtiques sociofamiliars 25
I.3. Avaluació de la metodologia 26
I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral 26
I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 26
I.5. Seguiment de l’organització 30
I.5.1. Acció educativa 30
I.5.1.1. Calendari i Horari 31
I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 31
I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa 31
I.5.2. Mecanismes de coordinació 31
I.5.2.1. Coordinació interna 31
I.5.2.2. Coordinació externa 31
I.5.3. Recursos 32
I.5.3.1. Recursos Humans 32
I.5.3.2. Recursos materials 32

4
Curs 2011-2012
II-PROJECTE TET
II.1. Introducció 36
II.2. Avaluació dels destinataris 36
II.2.1. Distribució d’alumnes per centres educatius 36
II.2.2. Orientació i acompanyament 36
II.2.3. Distribució d’alumnes per programes d’atenció 37
II.3. Avaluació de la metodologia 37
II.4. Seguiment del servei 38
II.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 38
II.5. Seguiment de l’organització 41
II.5.1. Acció educativa 41
II.5.1.1 Calendari i horari 41
II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 41
II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 41
II.5.2. Mecanismes de coordinació 41
II.5.2.1. Coordinació interna 41
II.5.2.2. Coordinació externa 42
II.5.3. Recursos 42
II.5.3.1. Recursos humans 42
II.5.3.2. Recursos materials 42
III-PROJECTE ENTER
III.1. Introducció 46
III.2. Avaluació dels destinataris 46
III.3. Avaluació de la metodologia 47
III.3.1. Descripció de la metodologia per a l’acollida i acompanyament en el procés d’inserció de persones
beneficiaries 47
III.3.2. Descripció de la metodologia per a la prospecció d’empreses, gestió d’ofertes i presentació de can-
didatures 48
III.3.3. Descripció de la metodologia per al seguiment post-inserció 48
III.4. Seguiment del servei 48
III.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 48
III.5. Seguiment de l’organització 52
III.5.1. Acció educativa 52
III.5.1.1 Calendari i horari 52
III.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 52
III.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 52
III.5.2. Mecanismes de coordinació 53
III.5.2.1. Coordinació interna 53
III.5.2.2. Coordinació externa 53
III.5.3. Recursos 53
III.5.3.1. Recursos humans 53
III.5.3.2. Recursos materials 53
IV-CENTRE OBERT
IV.1. Introducció 57
IV.2. Avaluació dels destinataris 57
IV.2.1. Distribució per sexe i etapa escolar 57
IV.2.2. Procedència per barris 57
IV.2.3. Procedència per escoles de primària 57

5
Curs 2011-2012
IV.2.4. Procedència per escoles de secundària 57
IV.2.5. Derivació dels usuaris 58
IV.2.6. Nacionalitat dels usuaris 58
IV.3. Avaluació de la metodologia 58
IV.4. Seguiment del servei 59
IV.4.1. Grau de consecució dels objectius 59
IV.5. Seguiment de l’organització 62
IV.5.1. Acció educativa 62
IV.5.1.1 Calendari i horari 62
IV.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 62
IV.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 62
IV.5.2. Mecanismes de coordinació 62
IV.5.2.1. Coordinació interna 62
IV.5.2.2. Coordinació externa 63
IV.5.3. Recursos 63
IV.5.3.1. Recursos Humans 63
IV.5.3.2. Recursos materials 63
V-REFORÇ EDUCATIU
V.1. Introducció Reforç Educatiu 67
V.2. Avaluació dels destinataris 67
V.3. Avaluació de la metodologia 67
V.3.1. En l’atenció als infants 67
V.4. Seguiment del servei de Reforç Educatiu 68
V.4.1. Grau de consecució dels objectius 68
V.3.2. En el seguiment dels monitors/es 68
V.5. Seguiment de l’organització 71
V.5.1. Acció educativa 71
V.5.1.1. Calendari i horaris 71
V.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 71
V.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 71
V.5.2. Mecanismes de coordinació 72
V.5.3. Recursos 72
V.5.3.1. Recursos humans 72
V.5.3.2. Recursos materials 72
VI-EMPRESA D’INSERCIÓ
VI.1. Introducció 76
VI.2. Avaluació dels destinataris 76
VI.2.1 Distribució per sexes 76
VI.2.2. Derivació dels usuaris 77
VI.2.3. Distribució per edats 77
VI.2.4. Procedència geogràfica 77
VI.2.5. Nivell d’estudis 77
VI.2.6. Característiques dels usuaris 78
VI.2.7. Problemàtiques sòciofamiliars 78
VI.3. Avaluació de la metodologia 78
VI.4. Seguiment del servei 79
VI.4.1. Grau de consecució dels objectius específics 79
VI.5. Seguiment de l’organització 80
VI.5.1. Calendari i horaris 80

6
Curs 2011-2012
VI.5.2. Distribució d’usuaris i ràtios 81
VI.5.3. Mecanismes de coordinació 81
VI.5.3.1. Coodinació interna 81
VI.5.3.2. Coodinació externa 81
VI.5.4. Recursos 81
VI.5.4.1. Recursos Humans 81
VI.5.4.2. Recursos materials i econòmics 82
VI.6. Activitat mercantil de l’empresa 82
VI.6.1. Feines realitzades a la línia de manteniment 82
VI.6.1.2. Exemples de productes/serveis per clients privats 83
VI.6.2. Feines realitzades a la línia de disseny gràfic 83
VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per l’administració pública 83
VI.6.2.1. Exemples de productes/serveis per clients privats 83

7
Curs 2011-2012
0. Introducció
0. Introducció
Aquest document presenta la memòria d’activitats du-
tes a terme per l’Associació SAÓ-Prat i la seva em-
presa d’inserció (Reformas SAÓ, s.l.). L’Associació
SAÓ fou creada l’any 2004 a partir de les inquietuds
de tres comunitats religioses (Concepcionistes, Maris-
tes i Teresianes) fortament vinculades al municidi de
El Prat de Llobregat. La nostra curta trajectòria reflec-
teix la voluntat contínua de donar resposta, des d’una
vesant socioeducativa, a infants, adolescents i joves,
que es troben en risc d’exclusió social. El nostre prin-
cipal desig és el d’acompanyar en l’educació, donant
i procurant oportunitats a aquells que, per diverses
circumstàncies, no les tenen o en tenen menys. Així
doncs, els protagonistes del nostre dia a dia són els
infants, joves i famílies que participen dels projectes
de SAÓ.
Finalitzat el curs 2011-2012 hem fet una valoració de
cadascun dels projectes i del funcionament general,
tant de l’associació com de l’empresa d’inserció vin-
culada a aquesta.
D’aquest temps destaquem els següents aspectes:
1. A l’octubre de 2011 es van inaugurar els nous
espais situats a l’Avinguda del Canal 110, amb la pre-
sència del Conseller Cleries, Mn. Agustí Cortés, Bis-
be de Sant Feliu, el Sr. Jaume Farré (de la Fundació
La Caixa) i el Sr. Lluís Tejedor, Alcalde del Prat. En
aquests espais es situen les oficines principals i tots
els projectes d’atenció a joves i adults.
2. El mateix mes d’octubre es va posar oficial-
ment en marxa la nova línia de formació i producció
en disseny gràfic. Tot i que es tracta d’un projecte
molt recent i encara en definició, valorem molt positi-
vament els resultats d’intervenció educativa amb els
joves i les possibilitats que s’obren com a empresa.
3. Per últim, també en octubre de 2011, es va ini-
ciar una nova experiència educativa, dintre del marc
del projecte TET i conjuntament amb l’Institut Escola
del Prat. Durant tots els dilluns del curs 11-12, un grup
d’alumnes d’aquest institut ha vincut a rebre classes
de disseny gràfic impartides i dissenyades conjunta-
ment entre els docents de l’institut i SAÓ. L’experièn-
cia ha estat exitosa i es repetirà de cara al curs vinent.
4. Al desembre de 2011, vam presentar l’empresa
a la convocatòria de la Fundació La Caixa “Emprene-
doria Social”. El nostre projecte “Xarxes i Estratègies
2.0” va ser seleccionat amb 20 més d’un total apro-
ximat de 400 a tota Espanya. Això ens ha suposat, a
més del suport econòmic, una oportunitat formativa
en gerència d’empreses a l’Escola de Negocis IESE.
5. El mes d’abril vam passar per primera vegada
l’auditoria de comptes de l’associació. Un recurs que
pretenem continuar fent com a camí de transparència.
6. Al maig de 2012, dintre de la línia de disseny
gràfic, es va iniciar el disseny de pàgines web.
7. Ha estat un any ple de creixement i canvis con-
tinus, provocant incerteces i reptes que hem intentat
assumir i afrontar de la millor manera. Especialment
canviant ha estat l’equip educatiu del Centre Obert,
amb les conseqüents dificultats que això suposa.
Aquest document és una “memòria de memòries”,amb
apartats que recullen dades generals del centre:
1. Avaluació dels destinataris
2. Vigilància estratègica
3. Avaluació de la metodologia
4. Seguiment dels serveis socioeducatius
5. Seguiment de l’organització
6. Seguiment del pla de formació
7. Seguiment del pla de pastoral
8. Seguiment del pla de manteniment
9. Resultats de la revisió per la direcció.
i les memòries de cadascun dels projectes, seguint un
esquema comú:
1. Introducció
3. Avaluació de la metodologia
4. Seguiment del servei

8
Curs 2011-2012
Està definit als estatuts de SAÓ que la nostra acti-
vitat socioeducativa està orientada principalment a
infants, adolescents i joves, que per diferents motius,
es troben en situació de risc d’exclusió social. La nos-
tra principal funció és donar suport educatiu perquè
les persones que participen dels nostres projectes,
trobin motivacions i desenvolupin capacitats, per en-
tomar la seva vida.
Tot i que els nostres principals beneficiaris són els
infants i joves, al projecte ENTER i també al Centre
Obert, atenem adults vinculats o no als infants, que
necessiten suport en la seva recerca laboral.
0

20

40

60

80

100

120

Centre
Obert
Reforç

Educa8u

TET
Pre-‐laboral
Empresa

d'Inserció

Enter

57
78
39
39

24

109

nº
d'usuaris

Usuaris
per
projectes

Durant el curs 11-12 s’ha atés un total de 283 usua-
ris als diversos projectes1
. Majoritàriament es tracta
d’infants (103), adolescents (32) i joves (92), encara
que el número de persones majors de 30 anys també
és rellevant (56).
6-‐12
anys,
103

13-‐16
anys,
71

17-‐29
anys,
53

30-‐44
anys,
39

més
de
45,
17

La distribució per sexes en general és paritària, però
és especialment significatiu el canvi de tendència
que s’està donant al projecte de pre-laboral, on fins
1 En aquesta memòria no s’han considerat els beneficiaris del
casal d’estiu i colònies i els usuaris de prelaboral participen també del
projecte ENTER. No s’han contabilitzat dues vegades. Tots els joves con-
tractas a l’empresa d’inserció fan el curs de prelaboral.
aquest curs només havia participat una noia. Amb
l’inici del curs de disseny gràfic s’han obert més pos-
sibilitats per les noies.
0

20

40

60

80

100

120

Centre

Obert

Reforç

Educa8u

TET

Pre-‐
laboral
Empresa

d'Inserció

ENTER

27
39

16

9

2

51

30

39

23

30

22

58

Distribució
per
sexes

nois

noies

Els usuaris provenen principalment del Prat de Llo-
bregat (92%) i tots pertànyen a la província de Bar-
celona.
El
Prat
de
Llobregat

92%

BCN
ciutat
i
àrea

metropolitana

5%
BCN
província

3%

Procedència
dels
usuaris

Donat l’enfoc dels nostres projectes i la voluntat de
treballar coordinadament amb els serveis socials
(municipals i autonòmics), serveis educatius, altres
entitats socials, etc., la majoria dels usuaris són deri-
vats per algun d’aquests, asegurant d’aquesta mane-
ra el seguiment de la persona més enllà de la nostra
intervenció concreta.
Serveis
Socials
i

Educa/us

66%
Altres
projectes

de
SAÓ

11%

Centres
Socials

vinculats

7%

Compte
pròpia

16%

Derivació

9
Curs 2011-2012
La informació detallada dels destinataris atesos a ca-
dascun dels projectes es troba als apartats correspo-
nents:
1. Avaluació destinataris Pre-Laboral: (I.2)
2. Avaluació destinataris TET: (II.2)
3. Avaluació destinataris ENTER: (III.2)
4. Avaluació destinataris Centre Obert: (IV.2)
5. Avaluació destinataris Reforç Educatiu: (V.2)
6. Avaluació destinataris Empresa d’Inserció: (VI.2)
2. Avaluació de la Metodologia
Tot i la varietat de projectes, podem parlar d’una
orientació comuna, ja que la nostra intervenció so-
cial té com a base la intervanció educativa amb la
finalitat de que els beneficiaris tregunin el millor profit
de les seves pròpies capacitats. Aquesta perspectiva
suposa:
- Atenció personalitzada de cadascun dels bene-
ficiaris. En el cas dels projectes de Centre Obert i
Pre-laboral s’utilitza com a eina principal el Projecte
Educatiu Individualitzat (PEI), del qual l’usuari és
coneixedor i, per suposat, partícep. Els projectes (Re-
forç Educatiu,ENTER i TET) en els que la intervenció
amb l’usuari no és diària, s’utilitza el full de segui-
ment. Els joves en inserció contractats a l’empresa
són els mateixos que els de pre-laboral i per tant ja
tenen PEI des d’aquest projecte. L’altra eina principal
de l’atenció personalitzada són les tutories indivi-
dualitzades entre el beneficiari i l’educador/a refe-
rent. L’èxit d’aquestes intervencions està en el vincle
afectiu que s’estableix entre els beneficiaris/educa-
dors. S’enten, doncs, que l’educador/a és, en primer
lloc, exemple amb les seves pròpies actituds davant
de les situacions quotidianes.
- Atenció en grups reduits: l’atenció personalitzada
es combina amb les activitats realitzades en grups
de 10-12 usuaris. Considerem important treballar les
relacions interpersonals basades en el respecte, la
valoració i el descobriment d’un mateix i els altres en
el que es pot aportar mútuament.
- Redescoberta de les motivacions: molts dels in-
fants i joves que atenem venen amb experiències de
fracàs i poca tolerància a la frustració. Conseqüència
d’això és que alguns han perdut l’esperança i el de-
sig de fer alguna cosa; han perdut també la capaci-
tat d’esforç, perquè no te sentit fer-ho. Així doncs, es
converteix en fonamental el treballar la redescober-
ta de les motivacions, fixant objectius assolibles que
eduquin els infants i joves en lluitar per allò que volen,
valorant els seus límits i capacitats.
- Transversalitat dels projectes: sempre que un in-
fant, adolescent o joves és derivat a qualsevol dels
projectes i en el seu itinerari en aquests, es valora
si és necessari que siguin atesos des d’altres pers-
pectives complementàries que poden tenir els altres
projectes. D’aquesta manera s’ofereix continuitat o
major suport a aquells que ho necessiten. Per exem-
ple: els adolescents del Centre Obert poden ser ate-
sos al TET intentant que no quedin penjats en la seva
etapa final d’escolarització obligatòria; o els joves de
pre-laboral que són atesos des del projecte ENTER
en cas que es vegi convenient un suport en la recerca
activa de feina.
- Coordinació: entenem que des dels nostres pro-
jectes complementem l’atenció a d’altres entitats o
institucions i a l’inrevés. La possibilitat de tenir un re-
ferent únic del serveis socials municipals pel Centre
Obert i un altre pel Centre Socioeducatiu Diürn ha
donat molta eficàcia al seguiment dels usuaris deri-
vats. Igualment positiva ha estat la coordinació amb
l’ASJTET (Àrea de Suport al Jove Tutelat i Ex-Tutelat,
de la Generalitat de Catalunya). Considerem que po-
dem crèixer i millorar les coordinacions amb es cen-
tres educatius del municipi, especialment amb els
d’educació primària.
- Diversitat de professionals: la composició inter-
disciplinar dels diversos equips permet una atenció
de qualitat en les diferents àrees. És el cas del pro-
jecte ENTER en el qual a més de la intervenció d’una
inseridora laboral (educadora social) es requereix
d’una persona que realitzi les tasques de prospecció
d’empreses, una comercial; aquesta ha de ser conei-
xedora de l’àmbit empresarial, les seves necessitats
i com les podem atendre des dels nostres usuaris en
recerca de feina. També a l’empresa d’inserció és bà-
sic que els tècnics siguin especialistes en l’àmbit de
la construcció i el disseny gràfic i de pàgines web, ja
que de la professionalitat i la qualitat del servei depen
que ens continuïn contractant serveis i productes.

10
Curs 2011-2012
Els objectius generals de centre són aquells que marquen les línies comunes d’actuació generals i particu-
larment de cadascun dels projectes que es desenvolupen. Són objectius molt genèrics que després es con-
creten, i per tant, entenem que la seva valoració es fa des de la valoració dels objectius específics de cada
projecte, que permeten indicadors i recollida de dades més quantitatives i per tant objectives. En tot cas,
l’equip directiu del centre no ha volgut deixar de fer una valoració general (recollida en el quadre que es troba
a continuació). Les valoracions dels objectius específics es troben als apartats corresponents dels projectes.
Oferir una atenció socioeducativa
als beneficiaris dels diversos pro-
jectes per tal de prevenir o millorar
les situacions de risc
Valorem positivament la flexibilitat
en la concepció dels projectes:
els projectes s’adapten a les ne-
cessitats i no les necessitats als
projectes. Però detectem que en
aquesta actitud de contínua revi-
sió s’ha anat deixant una mica al
marge a les comunitats referents
de l’Associació.
Respecte al servei detectem:
• Que cal continuar donant su-
port a les famílies en l’exercici
de la seva parentalitat positiva.
• Que els joves que partici-
pen del CSD tenen una ex-
periència positiva d’èxit; co-
mencen a trobar motivacions
i a formular el que volen fer,
però no tenen base suficient
per poder reprendre un iti-
nerari de formació reglada.
Creiem fermament que són
les comunitats les que poden
i han d’assegurar la continui-
tat de la nostra missió i per tant,
hem de re-trobar la manera de
que es tornin a implicar en la
reflexió del caminar de SAÓ.
Continuar desenvolupant els
tallers de parentalitat positiva
Donar suport en l’estudi als
joves que tornen a itinera-
ris formatius reglats per tal
que no tornirn a fracasar.
Com en els apartats anteriors la valoració de la metodología específica a cadascun dels projectes es troba
als següents apartats:
1. Avaluació de la metodologia Pre-Laboral: (I.3)
2. Avaluació de la metodologia TET: (II.3)
3.Avaluació de la metodologia ENTER: (III.3)
4. Avaluació de la metodologia Centre Obert: (IV.3)
5.Avaluació de la metodologia Reforç Educatiu: (V.3)
6. Avaluació de la metodologia Empresa d’Inserció: (VI.3)
3. Seguiment dels serveis socioeducatius
3.1 Valoració d’objectius
Objectius generals Valoració Propostes de futur

11
Curs 2011-2012
Desenvolupar la motivació
dels infants, adolescents i jo-
ves, a adquirir coneixements i
hàbits que els ajudin a afron-
tar la seva vida amb dignitat.
El model de CSD és valorat
externament i en resultats tam-
bé creiem que s’aconsegueix
l’objectiu d’ajudar als joves a re-
trobar les seves motivacions.
Detectem que poder fer camí en
la sistematització del treball en
valors amb els joves (Pla de Pas-
toral) i que cal treballar especial-
ment amb els infants i adolescents
del Centre Obert experiències
positives, d’esforç i motivació.
Cal procurar l’experiència de que
sí que poden fer coses positives
també en l’àmbit dels estudis.
Ampliar l’equip de pastoral impli-
cant més projectes del centre, no
només el Centre Obert. Fer reu-
nions trimestrals amb les coordi-
nacions del CO, CSD i direcció.
Intentar treballar més coordinada-
ment amb els centres docents, per
tal de poder fixar objectius asse-
quibles pels infants i adolescents,
que suposin una experiència po-
sitiva de les seves capacitats.
Donar suport a les famílies en la
seva funció educativa amb els fills.
Valorat en part en l’objectiu ge-
neral 2, creiem que cal continuar
donant suport als pares/mares en
l’exercici de la seva parentalitat.
Distingim en tot cas la intervenció
en els projectes d’infància i famílies
i en els casos dels joves del CSD,
ja que en el cas d’aquests últims
és rellevant que siguin ells els que
entomin la seva vida a les mans.
Continuar amb els tallers de fa-
mílies als projectes d’infància
Al CSD deixar clar al jove i les
seves famílies que són els joves
els que assumeixen i són prota-
gonistes del seu propi itinerari.
Afavorir i participar activa-
ment en les xarxes d’integració
social i laboral del municipi.
S’ha participat activament a diver-
ses xarxes del Prat. Destaquem
principalmentlaXarxad’Orientació
relativa a tot el tema de fracàs
escolar i transició escola treball.
Destaquem també el creixe-
ment en relació a d’altres ins-
titucions del Prat com ara el
Centre Social Francesc Palau.
La nostra vinculació a la
Xarxa de Participació Ciu-
tadana ha estat minsa.
Intentar formar part de la nova
xarxa empresarial del Prat
com a empresa d’inserció.
Procurar un projecte comú
d’inserció laboral amb el Cen-
tre Social Francesc Palau.

12
Curs 2011-2012
Portar a terme el pla de pasto-
ral del centre i compartir activi-
tats amb els altres centres de la
xarxa d’Obres Socials Maristes.
Hi ha un Pla de Pastoral al cen-
tre que s’ha contemplat princi-
palment a la programació del
Centre Obert. Al CSD s’han
dut a terme algunes activitats
però sense estar programades.
Es detecta que, tot i portar-ho
a terme, els educadors no en-
tenen el que és el pla de pasto-
ral i es cenyeix a l’execucució
d’una sèrie d’activitats.
Tornar a treballar en els di-
versos equips educatius el
qué és un pla de pastoral.
Crear un equip de pastoral in-
terdisciplinar i amb reunions
trimestrals amb les coordina-
cions de CO, CSD i direcció.
Oferir una atenció de qualitat,
tan en l’atenció a les persones,
com en tots els aspectes tèc-
nics que se’n deriven del funcio-
nament dels diversos projectes.
A les enquestes fetes als tre-
balladors del centre ha quedat
reflectit la satisfacció en l’atenció
que es dóna als usuaris en els di-
ferents projectes. Destaquem com
a molt positiva la implicació dels
oficials no només en les tasques
tècniques, sinó també educatives.
Al Centre Obert l’experiència
d’enguany es parla de la importàn-
cia de situar a cada persona en el
llocadientalessevescapacitats.
Fomentar la implicació en-
tre els diferents educa-
dors dels diversos projectes.
Continuar amb l’acollida i la
formació incial dels volunta-
ris i alumnes en pràctiques.
Es continua la trajectòria dels
cursos anteriors. Enguany a la
última trobada de centre se’ls va
convidar, participant de la jorna-
da de formació. L’experiència va
ser molt ben valorada per ells.
Implicar els voluntaris en
més activitats del centre
Mantenir la formació dels tre-
balladors en el carisma Marista
i iniciar la formació en el caris-
ma Concepcionsita i Teresià.
Es continua valorant com a
molt positiva la formació impar-
tida des de Maristes. S’ha co-
mençat la formació en el caris-
ma teresià i es preveu iniciar
la del carisma concepcionista
el primer trimestre de 12-13..
Continuar els itineraris formatius
Maristes i aconseguir suport des
de Concepcionistes i Teresianes
per continuar el que s’ha iniciat

13
Curs 2011-2012
Obrir altres vies de finança-
ment dels projectes més
enllà de les subvencions.
S’està aconseguint que
l’empresa assumeixi cada ve-
gada més despeses generals
de funcionament i que sostingui
la formació disminuint les sub-
vencions. Per seguir en aquest
camí hem iniciat un procés
d’elaboració d’un pla de negoci.
L’equip d’oficials és fonamen-
tal en l’èxit de l’empresa ja que
treballen amb una gran qualitat,
cosa que fa que els clients ens
tornin a trucar i ens recomanin.
Malgrat la crisi s’han aconseguit
noves subvencions que s’han
d’entendre com una oportunitat
per continuar la recerca de no-
ves vies de finançament que sos-
tinguin els nostres projectes.
A l’empresa d’inserció: opti-
mitzar els recursos i aconse-
guir una major eficiència en el
treball en la línia de reformes.
Desenvolupar el pla de nego-
ci, especialment el de la línia de
disseny gràfic i de pàgines WEB.
Continuar buscant vies
de finançament alternati-
ves pels projectes d’infància
Com s’ha dit al principi d’aquest apartat, la valoració dels objectius específics de cada projecte es troben als
respectius apartats d’aquesta memòria:
1. Valoració objectius específics Pre-Laboral: (I.4.1)
2. Valoració objectius específics TET: (II.4.1)
3. Valoració objectius específics ENTER: (III.4.1)
4. Valoració objectius específics Centre Obert: (IV.4.1)
5. Valoració objectius específics Reforç Educatiu: (V.4.1)
6. Valoració objectius específics Empresa d’Inserció: (VI.4.1)

14
Curs 2011-2012
4.1 Retroalimentació del personal
Com cada curs s’han realitzat les enquestes de satis-
facció al personal contractat. A partir de l’anàlisi dels
resultats destaquen les següents dades:
• El punt on més dificultats es presenten és
amb el sistema de qualitat, tot i que els valors ob-
tinguts estan per sobre del valor conforme. Cal dir
que cada vegada més, els educadors/es apliquen les
diferents eines, creades per donar un servei de ma-
jor qualitat, amb més facilitat, reconeixent l’aportació
que dóna al servei.
• El grau de satisfacció dels educadors/es i la
identificació amb el carisma i la missió de l’entitat és
molt elevat. De fet aquesta és una de les principals
fortaleses de SAÓ, ja que els projectes que duem
entre mans requereixen d’una implicació personal a
més de la qualitat tècnica dels treballadors/es.
• Es valoren molt positivament els espais de
trobada i reflexió que s’han donat al llarg del curs en-
tre els diversos equips educatius.
Els treballadors també han fet suggeriments de cara
al curs vinent:
• Reforçar la informació general del centre, ja
que el fet que els equips educatius no conicideixin
ni en espai ni en temps fa difícil el coneixement de
l’evolució de l’entitat, cosa que pot debilitar la impli-
cació més enllà del projecte concret en el que es tre-
balla.
• Implantar el Pla de Pastoral a tots els projec-
tes del centre, no només al Centre Obert. Es consi-
dera que pot ser una bona via per fomentar la parti-
cipació i la vinculació dels joves i adults en aspectes
de la vida del centre que van més enllà del que els hi
afecta directament. Relacionat amb això, es proposa
que algunes de les celebracions que es fan, com ara
el Nadal o Sant Jordi (Jocs Florals), siguin un espai
en el que els nostres beneficiaris es visibilitzin de
cara al poble des de les seves capacitats i bon fer. Es
pot aprofitar el contacte que hi ha amb els mitjans de
comunicació de El Prat de Llobregat.
• Casi amb unanimitat, es proposa el canvi del
nom de l’empresa, ja que l’actual dóna una informació
4.2 Acció educativa
molt parcial de tota l’activitat que es realitza (única-
ment la línia de construcció). Unit a aquesta proposta
està també la de canvi d’imatge corporativa, distingint
entre els logos de l’associació i l’empresa, però com-
partint elements comuns que deixin visiblement clar
que les dues entitats estan completament vinculades.
4.2.1 Calendari
El calendari general de funcionament de tots els pro-
jectes de l’associació és de setembre a juliol, seguint
més o menys les vacances escolars. En el cas de
l’empresa d’inserció el calendari és continuat.
Enguany s’ha complert amb la posada en marxa i
l’execució de tots els projectes i les activitats progra-
mades en cadascun d’ells.
Trimestralment s’han dut a terme les valoracions dels
objectius de cada projecte, i en general dels PEIs.
Cal destacar que al curs de disseny gràfic ha estat
més dificultós tenir els PEIs eleborats dintre del ca-
lendari pautat degut a les dificultats de la posada en
marxa d’un projecte nou.
Informació concreta dels projectes:
1. Calendari i horaris Pre-laboral: (I.5.1.1)
2. Calendari i horaris TET: (II.5.1.1)
3. Calendari i horaris ENTER: (III.5.1.1)
4. Calendari i horaris Centre Obert: (IV.5.1.1)
5. Calendari i horaris Reforç Educatiu: (V.5.1.1)
6. Calendari i horaris Empresa d’Inserció: (VI.5.1)
4.2.2 Distribució d’horaris i ràtios
Cada projecte te el seu horari i ràtios, coincidint en
tots que el número màxim d’usuaris atesos simultà-
niament és entre 10-12 per educador/a. Com a criteri
general es fixen horaris en els que pugui haver-hi la
màxima afluencia de beneficiaris. Enguany desta-
quem el cas del curs de Manteniment General d’Edi-
ficis s’ha fet un esforç especial per complir amb el
calendari i les hores de formació dels joves, ja que
el curs passat es va detectar que molts dies, per la
urgència de les obres dels nous locals, s’havia deixat
4.2.1 Calendari

15
Curs 2011-2012
de banda la formació específica al taller. Enguany di-
lluns i dimarts s’ha fet sempre la formació planificada.
1. Usuaris i ràtios Pre-laboral: (I.5.1.2)
2. Usuaris i ràtios TET: (II.5.1.2)
3. Usuaris i ràtios ENTER: (III.5.1.2)
4. Usuaris i ràtios Centre Obert: (IV.5.1.2)
5. Usuaris i ràtios Reforç Educatiu: (V.5.1.2)
6. Usuaris i ràtios Empresa d’Inserció: (VI.5.2)
4.3 Mecanismes de Coordinació
4.3.1 Coordinació interna
La coordinació interna del centre te com a mecanis-
me principal les reunions dels diferents equips edu-
catius dels projectes i la de l’equip directiu. De totes
s’elabora acta fent-la arribar tant a la resta de coor-
dinacions com als membres de cada equip educatiu
i a direcció. La reunió de Manteniment és la mateixa
que la de l’empresa (a nivell d’execució d’obres) do-
nat que el personal és el mateix, per tant és fa una
única acta.
Les reunions de cada equip educatiu són coordina-
des pel respectiu coordinador/a i es duen a terme in-
dependentment de que direcció pugui estar present
o no degut a activitats o actuacions simultànies que
puguin succeir, tot i que procura ser-hi (veure quadre: Ho-
raris Reunions d’equips).
4.3.2 Coordinació externa
La tasca educativa de SAÓ s’enten des de la vincula-
ció al territori i el treball en xarxa amb les diverses en-
titats i institucions que intervenen amb els nostres be-
neficiaris. Es segueixen dos mecanismes principals
de coordinació: Les reunions de coordinació amb els
educadors referents de serveis socials municipals i la
participació a les reunions de la Xarxa d’Orientació
del Prat. D’altra banda, segons necessitats nostres
o de l’ajuntament, s’han fet diverses reunions amb
les àrees de Serveis Socials, Educació i Promoció
Econòmica. Enguany també hem aconseguit poder
vincular-nos a la Xarxa de Participació Ciutatdana del
Prat, tot i que només hem anat a una de les reunions
per incompatibilitat de calendari.
Pel desenvolupament dels projectes ha estat espe-
cialment positiu poder comptar amb referents per-
manents com a interlocutors, tant de Serveis Socials
Municipals com de l’Àrea de Suport al Jove.
Havent complert, en general amb el calendari de les
reunions, han estat les reunions d’equip directiu les
que han tingut més canvis d’horari amb el desgast
que això suposa. El fet de ser quatre persones amb
diversos projectes a càrrec fa que moltes vegades
s’hagi d’acodir a reunions externes en l’horari corres-
ponent a la d’equip directiu. De cara al curs vinent
ens proposem de repensar un horari en el que es de-
tecti que sorgeixen menys incidents.
Projecte Horari Participants
Prelaboral i E.I Construcció
Dilluns de 8.30h
a 9.30h
Direcció, els coordinadors de CSD i de l’empresa d’inser-
ció, el mestre de taller i la inseridora laboral. Una vegada
al mes han assistit també els oficials de l’empresa.
ENTER
Dimarts de
9.00h a 10.00h
Direcció, Coordinació del CSD, la inseridora laboral i la
prospectora
Prelaboral i E.I. Disseny
Dimarts de 13h
a 14h
Direcció, Coordinació del CSD i les tècniques correspo-
nents
Centre Obert
Dimecres de
15.30h a 16.30h
Direcció, Coordinació del CO i els educadors referents
Equip directiu
Dimecres de
17h a 19h
Direcció i les coordinacions del CSD, CO i Empresa
TET
Dijous de 12h
a 14h
Coodirnació CSD i l’educador del TET
Horais i reunions d’equips

16
Curs 2011-2012
Pretenem aconseguir que des de l’àrea d’educació
de l’Ajuntament se’ns faciliti la participació a les co-
mussions socials de les escoles on es tractin casos
d’infants i joves que participin d’algun dels projectes
socioeducatius (Centre Obert o TET)
Des de l’empresa d’inserció com a membres de la
FEICAT s’ha participat activament de les reunions de
la junta (mínim una al mes) i de les comissions que
s’han organitzat per tractar temes específics com ara:
Joves, Clàusules de responsabilitat social i Innova-
ció.
1. Mecanismes de coordinació Pre-Laboral: (I.5.2)
2. Mecanismes de coordinació TET: (II.5.2)
3. Mecanismes de coordinació ENTER: (III.5.2)
4. Mecanismes de coordinació Centre Obert: (IV.5.2)
5. Mecanismes de coordinació Reforç: (V.5.2)
6. Mecanismes de coordinació E.I.: (VI.5.3)
4.4. Recursos materials
El fet de poder compartir infraestructura entre els
diferents projectes fa que es compti amb més pos-
sibilitats sense que els costos siguin gaire elevats.
Seguint un model d’austeritat es procura que tots els
projectes comptin amb la infraestructura suficient per
oferir un servei de qualitat.
Aquest curs cal destacar el fet de tenir dues seus
com a diferència important respecte als cursos pas-
sats. Tot i que molta part del mobiliari s’ha obtingut a
partir de donatius, s’han duplicat alguns dels recur-
sos que suposen una despesa mensual periòdica,
com ara el telèfon i les fotocòpies.
Cada vegada més es fa necessari poder tancar una
de les parts de baix dels locals situats a Av. Del Canal,
ja que l’activitat de l’empresa en la línia de construc-
ció ho demanda. En tot cas, és un plantejament que
no podem assumir fins no obtenir algun tipus d’ingrés
específic per aquesta obra.
De moment aturarem el procés d’arranjament que es-
tàvem seguint amb els locals de Pl. Pirineus, ja que
cap la possibilitat que es traslladi el Centre Obert.
Tant l’empresa com l’associació en el conjunt de les
seves activitats són solvents, tot i això, enguany ha
estat un curs complicat, ja que l’excessiu retard en el
cobrament d’alguna de les subvencions ha provocat
problemes de líquid.
Fent una revisió destaquem:
- Es treu el màxim possible a tot el que tenim.
Es dóna prioritat a que els recursos econòmics siguin
per sostenir o promoure projectes (viables) d’atenció
a joves, reduint costos en activitats lúdiques que eren
més costoses, sense detriment en l’atenció als usua-
ris.
- Tenint en compte la perspectiva futura respec-
te a les subvencions, s’ha intentat buscar altres vies
de finançament que facin possible el sosteniment
dels projectes, especialment els que respecten als
joves. Seguint aquesta línia, ens vam presentar a la
convocatòria d’Emprenedoria Social de l’Obra Social
de La Caixa, amb l’objectiu d’aconseguir suport per la
nova línia de disseny gràfic. Aquest ajut ens ha donat
eines i suport de contactes que creiem molt rellevants
per tirar endavant el projecte.
- Igualment ens vam presentar a la convocatò-
ria de La Marató de TV3. El fet de guanyar aquesta
convocatòria ens obre perspectives i oportunitats de
cara al curs vinent. L’objectiu és poder invertir-ho de
tal manera que aconseguim la viabilitat d’aquesta lí-
nia el més aviat possible, tenint en compte que ha de
carregar amb els costos del personal en inserció.
- Aquest any s’ha fet per primera vegada l’audi-
toria de comptes de l’Associació, obtenint un resultat
positiu a l’informe. L’objectiu és fer-ho cada any i així
presentar la documentació necessària per obtenir
l’Utilitat Pública.
- Encara que hi ha hagut una disminució d’in-
gressos, sobre tot pel que respecta al reforç educa-
tiu, s’han obtingut subvencions extraordinàries que
no s’esperàven. El principal problema al llarg de l’any
ha estat la liquidesa, ja que la Generalitat encara no
ha pagat el que correspon a l’any 2011. Per solven-
tar aquest problema s’ha accedit a utilitzar la línia de
Confirming que te pactada la Generalitat amb el Ba-
nesto.
- Respecte a l’empresa d’inserció cada vega-
da més hem anat imputant les despeses reals que
li corresponen, especialment les que corresponen
4.5. Recursos econòmics

17
Curs 2011-2012
a la partida de despeses generals. Això ens ha fet
adonar-nos que hem de fer reajustos de manera que
hem d’aconseguir un 16% més de guanys a les obres
que efectuem.
Les dades econòmiques de l’empresa corresponen a
l’any 2011, ja que es segueix calendari anual.
El benefici després d’impostos per l’any 2011 ha estat
de 1474,78€; ho considerem una dada prou positiva
ja que l’empresa està sostenint els contractes d’inser-
ció dels joves i la seva formació.
Les despeses de l’empresa es centren en personal
i compres; aquesta última despesa tan elevada és
deguda a l’activitat de construcció, ja que s’han de
comprar els materials per la realització de les obres.
Els principals ingressos de l’empresa d’inserció ha
estat a tarvés de les vendes de productes i serveis
(84%), mentre que els ingressos per subvencions a
l’any 2011 només van ser d’un 3%. Considerem com
a inversió els arranjaments dels nous locals.
4.5.1. Recursos econòmics Empresa
d’Inserció
4.5.1. Recursos econòmics Associació
L’orígen dels ingressos durant el curs 11-12 ha estat
el següent:
Donatius € 2.530,49
Quotes beneficiaris € 14.807,56
Serveis Contractats € 40.717,90
Subvencions públiques € 102.951,85
Subvencions privades € 225.619,18
Beneficis bancaris € 51,56

18
Curs 2011-2012
La principal despesa de l’entitat està en els recursos
humans: % davant del % corresponent a les despe-
ses generals de funcionament i d’estructura. En l’es-
talvi de despesa d’estructura influeix de manera de-
cisoria la col·laboració de l’Ajuntament de El Prat de
Llobregat que cedeix els locals gratuitament. D’altra
banda, enguany s’ha fet un esforç d’estalvi molt im-
portant per part de l’equip d’educadors, aprofitant i
reutilitzant al màxim els materials.
RECURSOS HUMANS € 328.367,37
Formació € 376,92
Centre Obert € 134.857,62
Reforç Educatiu € 17.577,20
TET € 10.966,95
Prelaboral € 99.564,08
ENTER € 65.024,60
DESPESES GENERALS I
DE FUNCIONAMENT
€ 57.750,70
Estructura € 33.061,75
Centre Obert € 16.632,66
Reforç Educatiu € 90,99
Enter € 1.018,35
Prelaboral € 6.946,95
1. Recursos Pre-Laboral: (I.5.3)
2. Recursos TET: (II.5.3)
3. Recursos ENTER: (III.5.3)
4. Recursos econòmics Centre Obert: (IV.5.3)
5. Recursos econòmics Reforç Educatiu: (V.5.3)
6. Recursos econòmics Empresa d’Inserció: (VI.5.4)
Al llarg del curs hem detectat la demanda dels educa-
dors de fer accions formativas que permetin avançar
en la seva tasca com a educadors. Una de les prin-
cipals eines que tenim és la formació que s’ofereix
des del Serveis d’Obres Maristes pels educadors de
les obres socials. El 99% dels educadors han seguit
aquest itininerari, només no s’ha fet en algun cas per
incompatibilitat horària de feines. Enguany hem in-
corporat a aquest procés formatiu als oficials de l’em-
presa d’inserció, els quals han fet una valoració molt
possitiva de l’oportunitat d’aquests espais, tot i que
comenten que de vegades els plantejaments no coin-
cideixen gaire amb el projecte en el que ells estan. És
també el cas de la prospectora laboral.
S’ha participat també, especialment per part de l’equip
educatiu de Centre Obert, de les formacions ofertes
des de l’Espai Compartir i s’ha organitzat una jornada
específica de formació en la prospecció d’empreses.
Aquesta es va obrir trambé a d’altres centres maris-
tes i altres obres socials que estan a la Xarxa Incor-
pora, properes en el territori.
Igualment s’han programat tres trobades de tot el
centre al llarg del curs que s’han fet satisfactòria-
ment, ja que han estat espais que han propiciat la co-
municació i la reflexió sobre el nostre terreny concret.
Cal destacar la formació des de la vesant Teresiana,
feta per primera vegada en aquest curs i amb molta
acollida per part del personal. La jornada sobre Con-
cepcionistes es realitzarà a principis del curs vinent,
aprofitant que al mes de juliol celebren el seu Capítol
General, sent una bona oportunitat per transmetre el
viscut.
Un altre aspecte que hem estat estudiant és la for-
mació en riscos laborals dels joves en inserció. L’any
passat es va decidir que aquesta formació es fes a
través de Fraternitat utilitzant els fons de la Tripartita.
De cara al curs vinent veiem que aquesta opció és
limitada ja que legalment augmenten les hores del
curs i per tant s’encareixen els costos. Estem mi-
rant de fer-ho nosaltres directament i poder-ho ofe-
rir a d’altres joves que participin de projectes d’altres
obres socials maristes o conegudes.
5. Seguiment del pla de forma-
ció

19
Curs 2011-2012
Per últim, s’ha promogut que els educadors/es parti-
cipessin de jornades formatives específiques del seu
àmbit, concretament: inserció laboral i centre obert.
Accions formatives 11-12
programades
FIEM.OS, Espai Compar-
tir, 3 reunions generals de
centre,
desenvolupades
- FIEM.OS pels treballa-
dors corresponents.
- Espai Compartir d’assis-
tència voluntària.
- Reunions generals de
centre
- Jornada Teresiana (“Edu-
quem educant-nos”)
- Jornades sobre acompa-
nyament a la inserció labo-
ral (INCORPORA)
- Seminari Aprenentatge i
Servei, organitzat per la Di-
putació de Barcelona (Di-
recció i Coordinació CSD)
- Formació per prospectors
d’empreses (formació in-
terna oberta a d’altres en-
titats)
pendents
Jornada Concepcionista

6. Seguiment del Pla de Pasto-
ral
Com al curs passat s’ha treballat en posar en pràctica
el Pla de Pastoral, tot i que només s’ha fet al projecte
de Centre Obert. S’han portat a terme totes les acti-
vitats programades i la valoració d’aquestes ha estat
positiva per part de l’equip. Tot i amb això, la valoració
que fem com a centre te punts a millorar:
• Detectem que tot i fer les activitats no hi ha
una comprensió per part de l’equip educatiu de CO
del que és el Pla de Pastoral i les seves implicacions.
No sembla suficient l’explicació i el treball en equip
sobre el Pla. Pensem que manca formació en l’equip
més enllà del que és el Pla de Pastoral.
• No és suficient amb la implementació del Pla
de Pastoral al Centre Obert, sinó que es fa necessà-
ri aplicar-ho a la resta de projectes. Per això creiem
que cal conformar un equip que englobi les accions
de pastoral però també la dinamització de les accions
conjuntes entre els diferents projectes: infància-ju-
ventut i adults. Dues vegades per trimestre fer l’equip
ampliat amb els coordinadors respectius.
7. Resultats de la revisió
7.1. Millora de l’eficàcia
1. Redefinir els processos de producció de
la línia de manteniment.
En acabar el curs, cadascun dels equips educatius
ha fet una valoració. Igualment ho ha fet l’equip di-
rectiu recollint les valoracions dels projectes i la seva
pròpia des d’una visió general del centre. El resultat
d’aquestes valoracions és l’Informe de Revisió per la
Direcció, on queden plasmades les decisions relacio-
nades amb la millora que han de concretar-se bé en
accions correctives/ preventives, bé en objectius/líni-
es/iniciatives estratègiques. A continuació presentem
les millores que es proposen de cara al curs vinent,
relacionades amb l’eficàcia, el servei i els recursos.
2. Definir els processos de producció de la
línia de disseny.
3. Aconseguir no externalitzar la forma-
ció en riscos laborals dels joves en inser-
ció de la línia de reformes.
4. Definir l’organigrama de gestió de
l’empresa i establir reunions periòdiques
amb els administradors.
5. Realitzar i desenvolupar el pla
d’empresa.

20
Curs 2011-2012
7.2. Millora del servei
1. Establir un equip de pastoral amb edu-
cadors de diversos projectes.
2. Afavorir els espais físics i temporals de
tutoria personalitzada dels joves de prela-
boral amb els seus respectius tutors.
3. Intentar poder participar de les comis-
sions socials (reunions entre serveis so-
cials i els centres docents) sempre que hi
hagi algun dels nostres usuaris implicats.
7.3. Necessitat de recursos
1. Continuar la recerca de noves vies de
finançament i sostenibilitat econòmica
del centre, disminuint la dependència de
subvencions.
2. Establir un sistema de seguiment de
compres i proveïdors (especialment per
l’empresa d’inserció).

ISO 9001:2008 - 0379/10
2011
-
2012

23
Curs 2011-2012[Memòria Pre-laboral
Associació SAó-Prat]
Índex Pre-Laboral
I.1. Introducció 24
I.2. Avaluació dels destinataris 24
I.2.1. Sexe 24
I.2.2. Derivació dels usuaris 24
I.2.3. Edat dels usuaris 25
I.2.4. Municipis de procedència 25
I.2.5. Nivell d’estudis 25
I.2.6. Característiques dels usuaris 26
I.2.7. Problemàtiques sociofamiliars 26
I
.3. Avaluació de la metodologia 27
I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral 27
I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 27
I.5. Seguiment de l’organització 31
I.5.1. Acció educativa 31
I.5.1.1. Calendari i Horari 32
I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 32
I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa 32
I.5.2. Mecanismes de coordinació 32
I.5.2.1. Coordinació interna 32
I.5.2.2. Coordinació externa 32
I.5.3. Recursos 33
I.5.3.1. Recursos Humans 33
I.5.3.2. Recursos materials 33

Curs 2011-2012 [Memòria Pre-laboral
24
I.1. Introducció
L’Associació SAÓ-PRAT segueix amb la tasca de
formació dels joves d’alt risc social del nostre entorn
més proper amb el curs de “manteniment general
d’edificis” que organitzem de manera ininterrom-
puda des de 2005. Enguany però ampliem la nos-
tra oferta amb el grup de disseny gràfic. Cerquem
propostes inclusives on entrin totes les sensibilitats.
Sempre amb el mateix objectiu: recuperar autoesti-
mes, retrobar motivacions, reincorporar a proces-
sos formatius professionalitzadors que possibilitin
futurs amb dignitat, tot trencant cercles d’exclusió.
Creiem que on val la pena gastar forces és en els
processos de segona oportunitat formativa. Són
joves amb experiències formatives de fracàs pre-
matur i absentisme cronificat. Sense formació
hi ha un alt risc de reproduir dinàmiques de re-
lació i laborals que poden acabar en exclusió.
Tots dos cursos estan lligats directament amb
l’empresa d’inserció que té l’Associació SAÓ, de tal
manera que a tot jove que es matriculava al curs té
opció a contracte laboral; en el cas de manteniment
de durada igual al curs, en el cas de disseny gràfic
una vegada assolits els conceptes i tècniques míni-
mes per poder participar de la producció. Si són im-
migrants sense permís de treball es tramita una ofer-
ta a Treball. Com a centre socioeducatiu creiem que
la correcta socialització i la formació de la persona
són imprescindibles per acarar la inserció laboral.
Per això, potenciem tots aquells elements personals
que ajuden a la capacitació i a la integració d’una
manera estimulant i gratificadora dins la societat.
I.2. Avaluació dels destinataris
Iniciar el projecte de formació en disseny gràfic ha
permès entrada de noies que fins ara, tot i ni impe-
dir-do, no s’acabava de cristal·litzar ja que l’oferta en
manteniment no és atraient per a elles. La formació
en disseny és més inclusiva pel que fa a oportunitats
no condicionades ni a orientacions sexuals ni a sen-
sibilitats.
I.2.1. Sexe
I.2.2. Derivació dels usuaris
Aquesta gràfica reflecteix les derivacions directes de
cada administració/entitat. En general, sigui quina
sigui la seva derivació, el grup ha estat constituït
amb alumnes d’alt risc social. Convé destacar que
el centre està especialitzat en el treball amb ado-
lescents amb dificultats que justificarien el caràcter
especial d’aquests projectes.
• Serveis Socials: de l’àrea bàsica del municipi
del Prat de Llobregat.
• Xarxa Social: xarxa de centres amb els que
SAÓ treballa de manera coordinada i comparteix
recursos i reflexions.
• ASJTET: Àrea de Suport al Joves Tutelats i
Extutelats de la Generalitat de Catalunya.
Usuaris
Serveis Socials 19
Xarxa Social 2
ASJTET 18
Total 39

25
I.2.3. Edat dels usuaris
El nostre projecte s’adreça a joves de 16 a 21 anys;
joves d’alt risc social que no han obtingut la seva pri-
mera feina, ni els títols necessaris. És un col·lectiu
amb unes deficiències econòmiques, familiars i so-
cials molt accentuades que repercuteixen en el seu
procés d’aprenentatge.
Constatem que els joves tenen entre 17 i 22 anys. El
fet de no trobar una gran disparitat d’edats facilita el
tipus d’ intervenció educativa, fins i tot pels alumnes
nouvinguts, ja que la identificació amb el company
motiva el desig d’ integració.
La situació laboral i formativa és heterogènia encara
que el gruix del grup són alumnes que han acabat
recentment amb fracàs la seva escolaritat. Això ha
obligat a individualitzar en alguns casos l’acció edu-
cativa, sobretot a la part teòrica del currículum, per
tal de pal·liar i retallar la distància cultural i formativa
entre els alumnes del curs.
I.2.4. Municipis de procedència
En aquest curs, han predominat alumnes del Prat de
Llobregat en seguiment des de Serveis Socials Muni-
cipals i de Barcelona en seguiment als pisos de l’Àrea
de Suport als Joves de la DGAIA.
El Prat de Llobregat 19 joves
Baix Llobregat 2 joves
Barcelona Ciutat 11 joves
Barcelona província 7 joves
Total 39 joves
I.2.5. Nivell d’estudis
Els nivells d’aprenentatge reals són inferiors als apre-
nentatges corresponents al curs i edat cronològica. En
valoració real, alguns tenen un nivell en les matèries
bàsiques semblant a als darrers cursos de primària.
Molts no saben multiplicar, dividir o escriure correcta-
ment. Alguns han passat per la UEC. Podríem parlar
de la influència de l’entorn, de les amistats en casos
d’absentismes escolars o de fracassos.
Com que el nivell d’aprenentatge real de l’alumne no
sempre va relacionat amb l’últim curs realitzat, hem
hagut de reforçar els seus coneixements bàsics amb
dinàmiques i practicitat. Tots els dilluns hem impartit
matemàtiques, informàtica, riscs laborals i competèn-
cies socials, posant en comú problemes personals
i casos reals a on podien aplicar aquests coneixe-
ments.
També hem de valorar molt positivament l’evolució
dels nouvinguts arribats, principalment, del Marroc.
Al curs ha primat la comunicació pel davant de qües-
tions lingüístiques... suposem que, al sentir-se desin-
hibits, la comprensió i l’habilitat de l’ idioma ha estat
molt més ràpida que no pas ens pensàvem.
Ens ha sorprès de manera especial el progrés
d’aprenentatge al curs de disseny gràfic. La creativitat
que han mostrat pel que fa a les habilitats tècniques
s’ha traduït en avenços importants en aprenentatges
competencials.

26
Sense estudis 5
Primària 12
2on ESO 12
3er Eso 5
4rt ESO 3
Sense convalidar 2
I.2.6. Característiques dels usuaris
Desajustaments conduc-
tuals
10
Desajustament psicolò-
gic
12
Conductes predelictives 14
Absentistes IES 15
Tutelats DGAIA 19
Justícia 5
Maltractaments 5
Consum 9
Problemes relació 11
Certificat disminució
diagnosticat
1
Usuaris serveis socials 24
I.2.7. Problemàtiques sociofamiliars
Orfes 1
Abandonament 9
Alcoholisme 6
Drogadicció 8
Invalidesa 2
Problemes psiquiàtrics 6
Pensionistes/atur 17
Antecedents penals 5
Maltractaments 6
No conviuen amb el
pare o la mare
11
Projecte migratori
(MENA)
12
Familia amb conductes
de risc
19
Una bona part dels alumnes tenen una vida familiar
amb moltes dificultats:
• Greus i prolongats problemes econòmics.
• Treballs marginals.
• Malaltia greu o invalidesa al menys d’un dels
pares.
• Inestabilitat emocional dels pares.
• Abandonament dels fills.
• Manca de suport social en el seu entorn més
proper que provoca conductes predelictives.
• Freqüents agressions físiques entre els pares
o cap als fills.
• Immaduresa tant a nivell d’actituds com apti-
tuds que deriva en desajustaments conductuals.
• Emigració forçada per problemes econòmics
o polítics amb totes les conseqüències emocionals
que aquests fets comporten.

27
I.3. Avaluació de la metodologia
Al curs s’ha simultaniejat la formació teòrica i pràc-
tica de manera que sense renunciar al màxim grau
d’habilitats tècniques possibles, tant en l’àmbit de pe-
tit reformes com del disseny gràfic, poder accedir a
formació en habilitats socials i competències en ins-
trumentals bàsiques.
La proporció entre teoria i pràctica, donant prioritat a
les pràctiques en el taller i l’empresa, o a l’aula de dis-
seny, és important pel desenvolupament satisfactori
del curs. Els alumnes accepten la teoria només quan
està molt estretament relacionada amb les pràcti-
ques.
La relació que s’ha establert entre els alumnes i els
experts (educadors i tècnics) ha estat molt satisfac-
I.4. Seguiment del servei de Formació Prelaboral
S’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració
ha quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests ob-
jectius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-
se segons aquests indicadors
Objectius específics Indicadors
Manteniment
Disseny
Valoraciófinal
Observacions i propostes
de millora 12-13
1. Factors estructurals
1.1 Prendre consciència de
les normes que regulen la vida
col·lectiva i les exigències de la
vida social
100% de puntualitat
2 3 3
Modificar normativa pel que fa a
la puntualitat:
- Recuperar temps, depenent de
les obres (i fins a un màxim de
retard de 30 min).
- Sempre es passa comunicació
i se li fa un avís per escrit.
Iniciativa: el 50% de les accions
realitzades només s’expliquen
una vegada.
2 3 3
1.2. Oferir un equip educatiu
coherent i consistent.
90% de les decisions han de
constar en acta.
4 3 3
Fixar horaris de reunions que
siguin compatibles per permetre
que tots els educadors/es puguin
estar.
1.3 Corresponsabilitzar
l’equip educatiu.
Ràtio de reunions per mes (4
equip educatiu i 1 amb oficials).
4 3 3
I.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats
tòria en tot moment. Aquest ambient s’ha reflectit tant
en les relacions personals com en la feina educativa.
La identificació del tutor amb l’educador/a ajuda a
consolidar un referent educatiu i laboral atenent les
necessitats dels alumnes.
La introducció al curs de diferents mòduls que com-
plementen les habilitats tècniques fan que els alum-
nes estiguin més motivats, doncs les tasques són
menys monòtones. Això també és important a l’hora
de fer inscripció a cursos formatius o a la inserció la-
boral ja que els alumnes poden escollir el perfil pro-
fessional que més els interessi.
A l’acabar el curs se’ls orienta per fer altres cursos i
els que volen entren en el projecte d’acompanyament
a la inserció laboral ENTER, al mateix centre SAÓ.

28
Manteniment
Disseny
Valoraciófinal
de millora 12-13
1.4. Treballar en xarxa:
vincular els joves amb altres
entitats i recursos per tal de ga-
rantir la correcta consecució del
projecte individual.
Ràtio de 2 reunions trimestral
per jove amb referents de ser-
veis Socials. 3 4 3
Possibilitat de que els educadors
de formació prelaboral puguin
entrar a algunes de les coordina-
cions.
2. Factors personals
2.1. Desenvolupar la capacitat
d’organitzar-se en grup i gestio-
nar projectes comuns.
Vegades que el treball encarre-
gat a un s’assumeix per la resta
(80%).
1 4 3
Encara que la valoració és
baixa considerem una bona
pràctica seguir amb la dinàmica
d’explicar cada dia l’obra i de
valorar-la al final del dia.
Hi ha esperit de col·laboració al
grup.
Es responsabilitzen del treball
que el grup ha de fer.
2.2. Implicar el jove en el propi
procés educatiu
El 100% coneixen el PEI i estan
d’acord amb les accions acorda-
des.
1 1 1
Prioritari sistematitzar els temps
del PEI i la transmissió.
Explicar el PEI un a un.
Establir el moment en que estan
a classe d’habilitats social per fer
seguiment.
2.3. Construir el seu futur i el seu
procés d’autonomia personal.
80% de les absències siguin
comunicades i justificades.
2 3 3
Hem de demanar el justificant
sempre; si no hi ha justificant no
es remunera el dia de treball.
Dilluns l’educador recull les
dades i justificants per passar-ho
a secretaria.
3. Factors competencials
3.1. Àrea cognitiva i intel·lectual
3.1.1. Desenvolupar la capaci-
tat d’actuar eficaçment i resoldre
problemes pràctics.
El 75% de les feines només
s’expliquen una vegada.
3 3 3
A disseny fer una mena de de-
càleg de funcionament del curs.
Formular rutines.El 100% saben verbalitzar la
dificultat
El 100% realitza els exercicis en
autonomia
El 100% sap demanar ajuda als
educadors o als companys

29
Manteniment
Disseny
Valoraciófinal
de millora 12-13
3.1.2. Desvetllar processos
d’interès i motivació cap a la
formació continuada que garan-
teixin competències bàsiques
necessàries per poder fer pro-
cessos d’autonomia i apodera-
ment.
Manteniment: assistència per
sobre del 60%
4 3 4
Manteniment: pràctiques al taller
amb grau de satisfacció per
sobre del 80%
Disseny: el 100% saben formular
expectatives laborals o formati-
ves.
Disseny: el 80% manifesten
interès per seguir formacions
Disseny: el 70% dels usuaris fan
preinscripció als cursos que se’ls
ofereixin
3.1.3. Fer-se responsable del
propi procés formatiu.
Manteniment: el 50% saben
formular expectatives laborals o
formatives.
4 4 4
Disseny: el 100% saben for-
mular expectatives laborals o
formatives.
3.2. Àrea emocional i relacional
3.2.1. Desenvolupar les ca-
pacitats de relació. Fomentar la
inserció dels joves en activitats
de temps de lleure, esportives,
culturals, etc. del
Participar a una acció comuni-
tàries (cultural, associativa, etc.)
per trimestre.
3 4 3
Estudiar la conveniència de fer
més accions amb el grup de dis-
seny i alguna amb tot el centre.
Planificar accions generals de
centre al calendari de la PGA.
3.2.2. Desenvolupar la capaci-
tat d’expressar allò que són les
seves opcions i valors.
El 75% de les vegades que do-
nem un espai per expressar-se,
ells ho aprofiten.
3 4 3
Els hi costa més expressar-se en
grup; no saben escoltar i valorar
les emocions dels altres.
Afegir un indicador de capacitat
empàtica: saber escoltar als
altres quan expressen les seves
idees, opinions i sentiment.
3.2.3. Treballar l’acceptació de
la seva realitat personal.
El 100% mantenen una actitud
correcta davant de persones que
no són del grup (especialment si
són dones/noies).
3 4 3
Planificar accions generals de
centre al calendari de la PGA.

30
Manteniment
Disseny
Valoraciófinal
de millora 12-13
3.2.4. Potenciar i desenvolupar
l’educació en valors. Ajudar els
adolescents i joves en el seu
procés de creixement personal
i presa de decisions: exercir la
llibertat i la capacitat de supera-
ció, respectar els altres i el medi,
adquirir actituds solidàries.
25% de feines per grups o pa-
relles
3 3 3
Manteniment:
No es pot valorar el tercer
trimestre ja que han anat moltes
vegades 1 sol amb cada oficial.
Disseny:
Treballar la recollida selectiva de
residus.
Planificar una activitat per
trimestre en que ells han de
recollir informació i planificar el
treball.
Saber separar per fer recollida
selectiva
Acabar el 100% dels treball
començats
El 100% saben organitzar-se
segons les eines treballades
3.3. Àrea instrumental
3.3.1. Promoure iniciatives,
de caràcter lúdic i educatiu, des
del mateix recurs que facilitin i
potenciïn la vinculació amb el
servei.
Participar a 1 acció comunitàries
(cultural, associativa, etc.) per
trimestre. 2 4 3
3.3.2. Conèixer els recursos i
xarxes que regulen o faciliten la
vida quotidiana adulta.
Participar a 1 acció comunitàries
(cultural, associativa, etc.) per
trimestre.
3 3 3
3.3.3. Potenciar l’ocupabilitat El 100% tenen definits els inte-
ressos professionals
3 3 3
3.4. Àrea física i de salut
3.4.1. Conèixer el propi cos i
les atencions que requereix
100% de les vegades porten la
roba adient.
4 4 4
Afegir un indicador d’higiene
personal diària.
100% dels joves renten la roba
de treball setmanalment.
100% de les vegades porten la
roba neta
100% de les vegades no fan olor
3.4.2. Potenciar el suport,
l’acompanyament i el seguiment
adequat a les situacions de risc
en els joves atesos.
Ràtio de 2 reunions trimestral
per jove amb referents de ser-
veis Socials. 4 4 4

31
propostes de millora 11/12 indicadors
Manteniment
Disseny
ValoracióFinal
proposta de millora 12/13
1. Com a principal
proposta de millora pel
proper curs, està la posada
en marxa de la nova línia de
formació en “disseny gràfic i
reprografia”.
4 4
2. Trobar l’equilibri entre
les exigències del mercat
al que estem sotmesos per
l’empresa d’inserció (termi-
nis d’obres, etc.) i garantir el
màxim de formació i atenció
personalitzada.
100% dels dilluns laborables
es fan classe d’instrumentals
4 4 4
Manteniment: 100% dels di-
marts laborables es fa forma-
ció al taller
3. Acabar d’elaborar un
model de PEI de prelaboral
i establir la sistemàtica que
garanteixi el seu seguiment i
compliment.
Model de PEI elaborat
4 4 4
Model de PEI en actiu al
100% dels joves
4. Assegurar que tots els
joves fan servir correctament
els EPIs.
100% dels joves tenen el
EPIs adients
3 3
Cal assegurar que tots signen
el registre de lliurament.
100% dels joves fan servir
sempre correctament els
EPIs
5. Garantir els espais
d’instrumentals i els proces-
sos d’inserció.
100% dels dilluns laborables
es fan classe d’instrumentals
3 4 4
Garantir el seguiment a
l’ENTER de tots els joves.
100% dels joves fan segui-
ment al dispositiu d’inserció
ENTER
I.5. Seguiment de l’organització
La conjunció d’espais formatius en habilitats tècni-
ques pròpies de la branca laboral (manteniment o
disseny), amb hores de formació en competència de
les instrumentals i en habilitats social per la defini-
ció de l’ocupabilitat i de les possibilitats laborals, ens
aporta un equilibri que creiem val la pena sostenir.
La programació anual de cada projecte formatiu, jun-
tament amb un PEI molt detallat pel que fa tant a ha-
bilitats com a competències, amb indicadors de grau
de consecució ens ajuda a ajustar el projecte forma-
tiu a les necessitats específiques de cada jove.
L’assistència per sobre del 90% i que els joves acabin
verbalitzant què volen fer en acabar el curs de SAÓ
són els millors indicadors de consecució dels objec-
tius proposats.
I.5.1. Acció educativa

32
Manteniment:
• En ser curs de matrícula viva, no va parar acti-
vitats a l’estiu de 2011 i, per tant, el dia 1 de setembre
de 2011 ja estava fent activitat. La mateixa dinàmica
pel que fa a la terminació: seguirà en actiu al llar de
l’agost de 2012.
• Horari: un grup de 9:00 a 13:00 hores i un al-
tre de 14:30 a 16:30 hores, de dilluns a divendres.
Disseny:
• Va iniciar la seva activitat el dia 3 d’octubre
segons programació. La part formativa ha acabat el
dia 12 de juliol però segueix en actiu la part produc-
tiva.
• Horari: un sol grup de 9:00 a 13:00 hores de
dilluns a divendres.
Hem detectat que, al finalitzar el curs de formació pre-
laboral, molts s’animen a fer altres cursos formatius
o a matricular-se a l’Escola d’Adults i acreditar l’ESO.
I.5.1.1. Calendari i Horari
I.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio
S’han atès 39 alumnes: 24 en manteniment i 15 en
disseny gràfic.
Manteniment:
• El grup dividit en dos de 5 usuaris per tal de
millorar l’atenció.
Disseny:
• Un sol grup.
En cap moment hem passat de 10 usuaris simultanis
a cada curs. En ser de matrícula viva, tant bon punt
un/a deixava el curs se n’incorporava un/a altre.
I.5.1.3. Eines d’intervenció sòcio-educativa
Les eines de seguiment emprades han estat:
• Fitxes de seguiment: on queden reflectits els
temes tractats i els acords establers amb l’alumne.
• PEI: on queda reflectida la situació de cada
alumne, els objectius a assolir per cada un i la valora-
ció que es fa d’aquests.
•
Hem detectat que, al finalitzar el curs de formació pre-
laboral, molts s’animen a fer altres cursos formatius
o a matricular-se a l’Escola d’Adults i acreditar l’ESO.
Cal destacar per una banda els mecanismes de coor-
dinació interns de l’associació (reunions d’equip) i per
un altre els mecanismes de coordinació externs (reu-
nions amb Serveis Socials i amb l’Àrea de suport als
joves tutelats i extutelats de la DGAIA).
I.5.2. Mecanismes de coordinació
I.5.2.1. Coordinació interna
L’equip educatiu de SAÓ del curs de formació prela-
boral i la direcció de l’associació s’han reunit un cop a
la setmana per dur a terme la coordinació i avaluació
del projecte. Els temes tractats i els acords establerts
han quedat reflectits en l’acta de les reunions que
tots els membres de l’equip han rebut setmanalment.
S’ha treballat en tres grups simultanis:
• Equip educatiu de manteniment: direcció,
coordinació, educador referent, tècnic producció de
l’empresa d’inserció i tècnica d’acompanyament a la
inserció. Reunió setmanal.
• Equip educatiu de disseny: direcció, coordina-
ció, educadora referent i tècnica d’acompanyament a
la inserció. Reunió setmanal.
• Equip educatiu ampliat de manteniment: direc-
ció, coordinació, educador referent, tècnic producció
de l’empresa d’inserció, tècnica d’acompanyament a
la inserció i oficials de producció. Reunió 1 vegada al
mes.
I.5.2.2. Coordinació externa
Reunions amb educadors i tècnics tant de Serveis
Socials com de l’ASJTET; mitjana de 8 vegades amb
cadascun d’ells.
S’ha d’estructurar millor la coordinació amb Serveis
Social del Prat per tal de garantir el seguiment ex-
haustiu dels joves que ens donen indicis de poder
acabar abandonant els cursos de formació. Establint
mecanismes de comunicació més àgils podem fer in-
tervencions coordinades que ens permetin sostenir
als joves en els processos formatius.

33
I.5.3. Recursos
I.5.3.1. Recursos Humans
L’Equip Educatiu del Curs de Formació Prelaboral
està format per 12 membres: direcció, coordinació,
2 educadors referents, 1 tècnica d’acompanyament a
la inserció, 6 tècnics de producció amb funcions edu-
catives i 1 responsable de l’empresa d’inserció. Les
instrumentals han estat impartides per una educado-
ra del centre tots els dilluns.
I.5.3.2. Recursos materials
Per tal de dur a terme el curs de pre-laboral es disposa
dels locals que l’Associació té cedits per l’ajuntament
al Prat de Llobregat. S’utilitza un aula multifuncional,
l’aula d’informàtica amb 10 ordinadors, el taller de
fontaneria i electricitat totalment equipat i l’aula de
disseny equipada amb tots els recursos necessaris.
A nivell econòmic, els costos per mantenir el curs són
: 106.511,03€, sent la principal despesa la de perso-
nal.
D’altra banda els ingressos tenen diverses fonts de
procedència.

Índex TET
II.1. Introducció 38
II.2. Avaluació dels destinataris 38
II.2.1. Distribució d’alumnes per centres educatius 38
II.2.2. Orientació i acompanyament 38
II.2.3. Distribució d’alumnes per programes d’atenció 39
II.3. Avaluació de la metodologia 39
II.4. Seguiment del servei 40
II.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 40
II.5. Seguiment de l’organització 43
II.5.1. Acció educativa 43
II.5.1.1 Calendari i horari 43
II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio 43
II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 43
II.5.2. Mecanismes de coordinació 43
II.5.2.1. Coordinació interna 43
II.5.2.2. Coordinació externa 44
II.5.3. Recursos 44
II.5.3.1. Recursos humans 44
II.5.3.2. Recursos materials 44

Curs 2011-2012 [Memòria TET
Associació SAÓ-Prat]
38
II.1. Introducció
Un curs més l’Associació SAÓ-Prat, amb col·laboració
amb l’ajuntament del Prat de Llobregat, ha dut a terme
el projecte TET (Transició Escola Treball) a diferents
centres del municipi, amb la finalitat d’oferir una eina
que faciliti als adolescents i joves del Prat, d’edats
equivalents al 2n Cicle d’ESO, Batxillerat i Cicles
Formatius, prendre decisions en allò referent al propi
itinerari formatiu professional, personal i d’orientació
laboral, tot procurant un trànsit amb èxit en el seu pas
del món escolar – educació obligatòria i post obliga-
tòria – al món del treball.
Durant el curs 11/12, hem detectat que han disminuït
les derivacions que fan els responsables dels dife-
rents instituts al projecte d’alumnes de 3r i 4t de la
ESO amb 16 anys o a punt de complir-los, i en la
majoria dels casos, amb dificultats per graduar.
Hem començat a abordar amb alguns IES la proble-
màtica d’alumnes amb expedient d’expulsió. En els
usuaris del centre obert que estaven expedientats
vam observar que s’ho prenien com un premi que els
permetia quedar-se a casa i desestructurar els horaris
personals; fent que després els hi fes més mandra la
reincorporació a l’IES una vegada acabada la sanció.
En algun cas es va arribar al punt de tenir controlat
el noi com activar les expulsions immediates arribant
a estar-se a casa expulsat més de la meitat dels dies
lectius del curs. Al llarg del curs ho hem anat perfilant
tant amb serveis educatius de l’Ajuntament del Prat
com amb inspecció per tal de perfilar un programa
d’intervenció que hem anomenat Bassa (Bastida de
Suport a l’alumnat).
S’ha implementat també una línia de treball de suport
als alumnes que podien optar a les proves del gra-
duat escolar als mateixos IES o a l’Escola d’adults. El
resultat ha estat força satisfactori.
Des de l’associació creiem important que el projecte
TET ha d’atendre també, tots aquells alumnes absen-
tistes, per tal d’orientar-los i acompanyar-los en el seu
procés de transició entre l’escola i el món del treball.
II.2. Avaluació dels destinataris
Enguany s’ha atès un total de 39 joves (23 nois i 16
noies) d’edats compreses entre els 13 i els 18 anys
derivats dels IES estany de la Ricarda, Baldiri Gui-
lera, Salvador Dalí, Institut Escola del Prat, l’Escola
Mare de Déu del Carme, l’escola Nostre Senyora del
Mar, i dels propis projectes de SAÓ.
Total Nois Noies
IES Estany de la Ricarda 2 1 1
IES Baldiri Guilera 2 2 0
IES Salvador Dalí 15 10 5
Institut Escola del Prat 5 1 4
Escola Mare de Déu del
Carme
2 2 0
Projectes SAÓ 13 7 7
Totals 39 23 16
II.2.1. Distribució d’alumnes per cen-
tres educatius
II.2.2. Orientació i acompanyament
Pel que fa al treball de seguiment i orientació desta-
quem el percentatge d’assistència a les accions pro-
gramades amb un 94%; que ha permès fer una mitja-
na de 7,2 accions educatives per a cada alumne. Això
possibilita un treball més acurat i ajustat a la realitat
de cada adolescent..

39
Curs 2011-2012[Memòria TET
II.2.3. Distribució d’alumnes per pro-
grames d’atenció
El gruix de les accions, en variació als cursos pre-
cedents, ha estat l’atenció a alumnes amb expedient
d’expulsió superior als 3 dies.
Son significatius els alumnes atesos a la preparació
continuada a les proves d’accés al graduat en ESO:
9. La resta de programes són:
• Programa Orientació: atenció a adolescents
amb la finalitat de trobar recursos formatius adients
per al proper curs. Des dels Instituts s’han fet 3 de-
rivacions; les altres 13 atencions han estat a joves
derivats des del serveis socials del Prat al projecte de
formació prelaboral als que també s’ha atès des del
dispositiu.
• Programa Bassa: atenció a adolescents amb
expedient d’expulsió de més de 3 dies.
• Programa GESO: atenció a adolescents que
es preparen per les diferents proves d’accés al Grau
Escolar o preparació a Grau Mig. Hem tingut una as-
sistència mitjana del 49%. SI el percentatge el cen-
trem només en els 4 que més assistència han tingut,
passem al 80 %.
II.3. Avaluació de la metodologia
als educadors de SAÓ referents de cada centre edu-
catiu o bé posant-se en contacte amb la coordina-
dora del projecte, que fa el traspàs de la derivació a
l’educador/a corresponent.
L’itinerari a seguir amb cada un dels joves es basa en
tres fases:
1. Fase d’acollida: primera entrevista personal
amb un dels educadors del TET per a establir un
anàlisi de la realitat personal del candidat i els factors
estructurals, competencials i personals que influeixen
en la seva situació. En aquesta fase s’estableix un
protocol d’actuació tutorial, reflectit en la fitxa de deri-
vació de l’associació, amb el jove que permeti treba-
llar els següents aspectes:
• la confiança del candidat en les seves possibi-
litats davant un nou procés constructiu i de formació;
• el protagonisme del candidat en el seu propi
procés, autoestima;
2. Desenvolupament del Pla d’Acció:
• Entrevistes setmanals d’acompanyament on
es tractaran els diferents objectius a treballar. L’eina
utilitzada per fer el seguiment d’aquestes entrevistes
és la fitxa de seguiment en la que apareixeran els
temes tractats, acords i objectius establerts amb el
jove.
• Presentació i contacte amb altres recursos
formatius opcionals als IES.
• Si cal, contacte amb les famílies.
• Avaluació i seguiment amb els psicopeda-
gogs dels IES i amb l’educador de Serveis Socials.
S’utilitzarà la fitxa d’entrevistes de serveis externs per
deixar constància dels temes tractats i els acords es-
tablerts.
• Avaluació trimestral del servei per part de
l’equip del centre. Quedarà enregistrada a la fitxa
d’avaluació dels objectius.
3. Fase de tancament:
• El jove ha d’acabar de prendre la decisió del
que vol fer amb el seu futur, i se l’ajudarà a fer les
passes per assolir l’objectiu.
• Derivació a d’altres serveis formatius o inici
d’un procés d’inserció laboral.
• Acompanyament durant els primers mesos de
feina o de formació a d’altres recursos.
Una vegada arriben els joves al TET per les diver-
ses vies de derivació, s’inicia un procés personalitzat
amb cadascun. La derivació dels joves la poden fer
els psicopedagogs o educadors de Serveis Socials
per mitjà d’una primera entrevista concertada amb

40
II.4. Seguiment del servei
II.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats
S’ha anat realitzant la valoració dels objectius a final de cada trimestre i a final de curs. Aquesta valoració ha
quedat recollida en una graella on també es reflecteixen les propostes de millora en quant a aquests objec-
tius i els indicadors a tenir en compte el proper curs per tal que la programació i valoració pugui realitzar-se
segons aquests indicadors.
1: no començat / 2: en procés / 3: avançat / 4: assolit
Objectius Indicadors
Valoració1
Valoració2
Valoració3
Val.Final
de millora 12-13
1. Factors estructurals
1.1 Prendre consciència
de les normes que regulen la
vida col·lectiva i les exigèn-
cies de la vida social
100% de puntualitat
2 3 3 3
Fer registres mensuals de se-
guiment
1.2. Oferir un equip educa-
tiu coherent i consistent.
90% de les decisions han de
constar en acta.
2 3 3 3
Establir i assegurar el calen-
dari de reunions.
1.3 Corresponsabilitzar
l’equip educatiu.
Ràtio de reunions per mes
(1).
4 2 3 3
1.4. Treballar en xarxa:
vincular els joves amb altres
entitats i recursos per tal de
garantir la correcta consecu-
ció del projecte individual.
Els usuaris fan preinscripció
per formació al proper curs.
4 4 4 4
2. Factors personals
2.1. Desenvolupar la capaci-
tat d’organitzar-se en grup i
gestionar projectes comuns.
2.2. Implicar el jove en el pro-
pi procés educatiu
Els usuaris acaben decidint-
se per una proposta formati-
va.
2.3. Construir el seu futur i el
seu procés d’autonomia per-
sonal.
Els usuaris saben explicar el
perquè de la seva opció de
formació.
3. Factors competencials
3.1. Àrea cognitiva i intel·lectual
3.1.1. Desenvolupar la ca-
pacitat d’actuar eficaçment i
resoldre problemes pràctics.
El 50% dels usuaris que han
de seguir formació a centres
diferents als actuals no ne-
cessiten acompanyament fí-
sic per fer la preinscripció.
3 3 4 3

41
Valoració1
Valoració2
Valoració3
Val.Final
de millora 12-13
3.1.2. Desvetllar processos
d’interès i motivació cap a la
formació continuada que ga-
ranteixin competències bàsi-
ques necessàries per poder
fer processos d’autonomia i
apoderament.
Saben formular expectatives
laborals o formatives. 3 3 3
3Manifesten interès per seguir
formacions
3 3 3
Els usuaris fan preinscripció
als cursos que se’ls ofereixin
4
3.1.3. Fer-se responsable
del propi procés formatiu.
100% saben formular expec-
tatives laborals o formatives.
3 3 4 4
3.2. Àrea emocional i relacional
3.2.1. Desenvolupar les ca-
pacitats de relació. Fomen-
tar la inserció dels joves en
activitats de temps de lleure,
esportives, culturals, etc. del
territori.
El 100% dels usuaris partici-
pen a 1 acció grupal per tri-
mestre.
2 3 2 2
Modificar l’indicador:
100% dels usuaris que po-
den o necessiten participar
d’accions grupals se’ls exi-
geix participar i acaben parti-
cipant.
3.2.2. Desenvolupar la ca-
pacitat d’expressar allò que
són les seves opcions i va-
lors.
El 75% de les vegades que
donem un espai per expres-
sar-se, ells ho aprofiten.
4 4 4 4
3.2.3. Treballar l’acceptació
de la seva realitat personal.
El 50% dels usuaris saben
encaixar les expectatives
amb les oportunitats reals, i
modifiquen el seu pla de tre-
ball.
3 2 4 4
3.2.4. Potenciar i desenvolu-
par l’educació en valors. Aju-
dar els adolescents i joves en
el seu procés de creixement
personal i presa de decisions:
exercir la llibertat i la capaci-
tat de superació, respectar
els altres i el medi, adquirir
actituds solidàries.
Acaben els deures. Saben or-
ganitzar-se segons les eines
treballades.
3 3 3 3
3.3. Àrea instrumental
3.3.1. Promoure iniciatives,
de caràcter lúdic i educatiu,
des del mateix recurs que fa-
cilitin i potenciïn la vinculació
amb el servei.
100% participen a 1 acció
comunitària(cultural, associa-
tiva, etc.) per trimestre. 3 3 2 3

42
Valoració1
Valoració2
Valoració3
Val.Final
de millora 12-13
3.3.2. Conèixer els recursos
i xarxes que regulen o facili-
ten la vida quotidiana adulta.
el lloc correcte per expressar
cada demanda.
3 3 4
3
Modificar indicador:
- Fer accions per conèixer els
recursos que necessiten.
- Fer que participen
d’aquestes accions.
El 20% participen d’activitats
organitzades des de centres
cívics o culturals de la ciutat.
2 2 2
3.3.3. Potenciarl’ocupabilitat El 100% dels usuaris saben
definir el seu objectiu laboral
3 3 4
3
situar-se davant del context
social i estructural que estem
vivint
2 3 3
El 100% del usuaris saben
adequar les seves expectati-
ves a les possibilitats reals
2 3 3
quines passes fer per millorar
les seves possibilitats
2 2 3
3.4. Àrea física i de salut
3.4.1. Conèixer el propi cos i
les atencions que requereix
100% de les vegades porten
la roba adient i neta
2 3 3 3
3.4.2. Potenciar el suport,
l’acompanyament i el segui-
ment adequat a les situacions
de risc en els joves atesos.
Ràtio de 2 reunions o comu-
nicacions trimestral per jove
amb referents educatius
4 4 4 4
Propostes de millora 11-12 Indicadors
valoració1
valoració2
valoració3
val.final
de millora 12-13
1. El suport als expulsats
ha estat incipient però creiem
que val la pena pensar-hi i
trobar una dinàmica que per-
meti abordar la problemàti-
ques que suposa alumnes
fora dels IES en hores lecti-
ves.
Pla de treball consensuat
amb serveis educatius i ins-
pecció.
4 3 3
Posar en marxa pel curs
12/13 el programa Bassa. Cal
acabar de concretar amb ins-
pecció i serveis educatius les
edats que es poden atendre.

43
Propostes de millora 11-12 Indicadors
valoració1
valoració2
valoració3
val.final
de millora 12-13
2. Per altra banda, pen-
sem que el projecte TET pot
oferir també, a aquells joves
que es desvinculen dels cen-
tres o que no han graduat
anys anterior, la possibilitat
de preparar-se per les proves
del graduat en educació se-
cundaria o accés al grau mig.
Elaborar una proposta per po-
der organitzar espais d’estudi
assistit per joves que facin
formació estructurada (PQ-
PIs, preparació proves ESO o
CFGM, etc.).
4 4 4
3. Considerem fonamental
que els alumnes absentistes
del municipi puguin acudir
al servei d’acompanyament
i orientació i ens fixem com
a objectiu treballar amb
l’Ajuntament que pugui ser un
sector de la població atés pel
servei de TET.
Espai de sala d’estudi per
atendre als expulsats.
2 4 3 3
No hem tingut massa de-
rivacions al programa
d’orientació.
II.5. Seguiment de l’organització
II.5.1. Acció educativa
II.5.1.1 Calendari i horari
Horari: Segons els diferents programes s’ha atès en
matí (orientació i bassa) o tarda (preparació proves
GESO).
Calendari: de setembre a juny.
Tot i que el projecte comença al mes de setembre
és difícil que la derivació dels beneficiaris es faci
abans del mes de novembre. El fet de poder tractar
els alumnes durant l’horari lectiu facilita la tasca de
seguiment tot i que algunes vegades els educadors
s’han de trobar amb els joves fora de l’horari lectiu.
II.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtio
L’atenció als joves ha estat individualitzada de mane-
ra que la ràtio per educador depengué de la respos-
ta i el grau de seguiment que requereix cada jove.
En orientació la ràtio és 1 per tractar-se d’accions
d’acompanyament individualitzat. La resta de progra-
mes depèn de la confluència a la mateixa franja hora-
ri d’usuaris en situació de mateixa necessitat. En tot
cas mai ha estat de més de 6 usuaris per educador.
II.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa
Les eines de seguiment emprades han estat:
• Fitxes de seguiment: on queden reflectits els
temes tractats i els acords establers amb l’alumne.
• Fitxes entrevista serveis externs: on queden
reflectits els temes tractats i els acords establerts en
les diferents reunions amb els professionals que ate-
nen l’alumne a part de SAÓ.
II.5.2. Mecanismes de coordinació
Cal destacar per una banda els mecanismes de coor-
dinació interns de l’associació (reunions d’equip) i
per un altre els mecanismes de coordinació externs
(reunions amb els centres educatius, serveis socials,
comissió de seguiment).
II.5.2.1. Coordinació interna
L’equip educatiu de SAÓ del projecte TET s’ha reunit
un cop a la setmana per dur a terme la coordinació i
avaluació del projecte. Els temes tractats i els acords
establerts han quedat reflectits en l’acta de les reu-

44
nions que tots els membres de l’equip han rebut set-
manalment.
II.5.2.2. Coordinació externa
Els educadors de SAÓ s’han reunit amb periodicitat
amb els psicopedagogs dels centres educatius per
tal de fer el seguiment dels alumnes derivats. S’ha
participat de la taula d’orientació de l’Ajuntament; fet
que ha facilitat la coordinació amb els IES. Els temes
tractats i els acords establerts en aquestes reunions
han quedat reflectits en la fitxa d’entrevista dels ser-
veis externs.
II.5.3. Recursos
II.5.3.1. Recursos humans
L’equip educatiu està composat de les següents per-
sones:
• Educador referent dels IES: 15 hores setma-
nals.
• Educador de suport pel programa Bassa: 9
hores setmanals al segon trimestre.
• Coordinació: 3 hores setmanals.
• Direcció i administració: dedicant el temps
que sigui necessari en la gestió general
II.5.3.2. Recursos materials
Les accions d’orientació i acompanyament es des-
envolupen principalment fora del centre, en la seva
vessant d’atenció directa, i amb preferència als IES o
Centres concertats del municipi.
Les accions de suport a expulsats o de preparació a
les proves d’ESO s’han fet als locals de l’Associació.
D’altra banda, tota la feina de recerca de cursos, etc.
es fa ales oficines de l’entitat, comptant amb ordina-
dors, connexió a internet, telèfon, fotocopiadora i ma-
terial didàctic que serveix de suport per fer les inter-
vencions socioeducatives.
A nivell econòmic, els costos per mantenir el projecte
són: 23.151,65€ dels quals un 10% corresponen a
estructura (telèfon, material d’oficina, etc.).
El finançament d’aquest projecte depèn d’una subven-
ció de la Diputació tramitada a través de l’Ajuntament
de El Prat de Llobregat (71,43%) i dels fons de la
pròpia entitat (28,57%).
• Hores dedicades per voluntaris, sobre tot
en l’acompanyament a la preparació per les proves
d’ESO.

ISO 9001:2008 - 0379/10
2011
-
2012
III-MemòriaProjecteENTER

47
Curs 2011-2012[Memòria ENTER
Índex ENTER
III.1. Introducció 48
III.2. Avaluació dels destinataris 48
III.3. Avaluació de la metodologia 49
III.3.1. Descripció de la metodologia per a l’acollida i acompanyament en el procés d’inserció de persones
beneficiaries 49
III.3.2. Descripció de la metodologia per a la prospecció d’empreses, gestió d’ofertes i presentació de candi-
datures 50
III.3.3. Descripció de la metodologia per al seguiment post-inserció 50
III.4. Seguiment del servei 50
III.4.1. Grau de consecució dels objectius proposats 50
III.5. Seguiment de l’organització 54
III.5.1. Acció educativa 54
III.5.1.1 Calendari i horari 54
III.5.1.2. Distribució d’usuaris i ràtios 54
III.5.1.3. Eines d’intervenció socioeducativa 54
III.5.2. Mecanismes de coordinació 55
III.5.2.1. Coordinació interna 55
III.5.2.2. Coordinació externa 55
III.5.3. Recursos 55
III.5.3.1. Recursos humans 55
III.5.3.2. Recursos materials 55

Curs 2011-2012 [Memòria ENTER
48
III.1. Introducció
Tot i que l’objectiu principal de SAÓ és atendre in-
fància i joventut en risc d’exclusió social, donada la
situació de crisis actual i les necessitats del municipi
estem atenent un número alt d’usuaris majors de 23
anys.
Veiem necessari oferir aquest servei a totes aquelles
persones en situació o risc d’exclusió social, sense
distinció d’edats o col·lectius, però som conscients
que per poder sostenir un volum tan elevat de perso-
nes beneficiaris com fins ara, i donar-los una atenció
de qualitat cal ampliar els recursos.
III.2. Avaluació dels destinataris
Tot i que l’objectiu principal de SAÓ és atendre in-
fància i joventut en risc d’exclusió social, donada la
situació de crisis actual i les necessitats del municipi
estem atenent un número alt d’usuaris majors de 23
anys.
Veiem necessari oferir aquest servei a totes aquelles
persones en situació o risc d’exclusió social, sense
distinció d’edats o col·lectius, però som conscients
que per poder sostenir un volum tan elevat de perso-
nes beneficiaris com fins ara, i donar-los una atenció
de qualitat cal ampliar els recursos.
Durant el curs 2011/2012 s’ha atès un total de 109
usuaris d’edats compreses entre els 16 i els 55
anys, derivats de Serveis Socials, altres projectes
de l’associació (TET, formació prelaboral, empresa
d’inserció) o que han accedit al servei per compte
pròpia.
D’aquests 109 usuaris 58 han estat homes i 51 do-
nes.
Cal destacar que tot i haver ampliat la franja d’edat
d’atenció continuem atenent una majoria de joves tal
i com es defineix en els estatuts de l’associació.
Pel que fa als serveis que ens han derivats els usua-
ris mantenim una tercera part directament des de ser-
veis socials municipals. Hi ha un grup important de
31 usuaris que venen dels projectes actius a SAÓ;
principalment de la formació prelaboral i de familiars
dels usuaris del centre obert. Derivats dels serveis
socials van arribar al centre 21 usuaris. Això fa que
el 56% dels usuaris atesos estiguin en seguiment a
Serveis Socials municipals. El 18% estan en segui-
ment des de Centres socials vinculats. El 34% restant
són usuaris que han demanat el servei per iniciativa
pròpia.
S’han aconseguit 21 insercions d’usuaris en segui-
ment des de SAÓ.

49
Curs 2011-2012[Memòria ENTER
III.3. Avaluació de la metodolo-
gia
III.3.1. Descripció de la metodologia per
a l’acollida i acompanyament en el pro-
césd’inserciódepersonesbeneficiaries
Els usuaris/es del projecte ENTER poden accedir al
servei derivats d’altres projectes de la mateixa asso-
ciació, per iniciativa pròpia o bé derivats pels Ser-
veis Socials del municipi. Sigui quina sigui la seva
via d’accés al servei tots els i les usuàries han de
sol·licitar per via telefònica o de manera presencial
una primera entrevista amb la tècnica d’inserció. Els
usuaris/es derivats per Serveis Socials són citats
per mitjà de la treballadora social que acorda el dia i
l’hora d’entrevista amb la tècnica d’inserció de SAÓ i
la informa de la situació personal i laboral de la per-
sona derivada.
• Acollida (entrevista inicial): L’objectiu
d’aquesta primera entrevista és informar del progra-
ma a l’usuari/a i recollir la màxima informació possible
sobre la seva situació personal, formació, experiència
laboral, expectatives, necessitats, etc., amb la finalitat
de poder elaborar un diagnòstic que ens permeti dis-
senyar un itinerari d’inserció. En aquesta entrevista
es demana a l’usuari/a la documentació necessària
per poder participar al projecte (fotocopia del DNI o
NIE, permís de residència, permís de treball, targeta
OTG, currículum, autorització i protecció de dades) i
s’omple de forma conjunta la fitxa d’acollida.
• Entrevistes individuals: Segons la necessitat
de cada usuari/a es porten a terme entrevistes indivi-
duals d’orientació, seguiment i acompanyament a la
inserció laboral amb més o menys periodicitat. Al final
de cada entrevista l’usuari/a i la tècnica estableixen
acords de treball i fixen dia i hora per la propera en-
trevista i/o revisió dels acords, que queden reflectits
en la base de dades del mateix projecte.
• Sessions de grup: Un cop a la setmana els
usuaris/es, amb previ acord de la tècnica d’inserció,
participen de sessions en grup relacionades amb
la inserció laboral i les competències i habilitats so-
cials. Les sessions es porten a terme als locals de
l’associació o en espais del mateix municipi. Habitual-
ment la tècnica d’inserció i la prospectora laboral són
les que duen a terme les sessions tot i que esporà-
dicament poden ser convidats experts en la matèria.
* No tots els usuaris/es del programa participen de
les sessions en grup. Es valora segons l’autonomia,
habilitats i capacitats de cada persona).
• Club de feina: Els i les beneficiaries del pro-
jecte poden accedir, de forma voluntària, al club de
feina. Tenen al seu abast les ofertes actualitzades,
premsa i accés a Internet. La tècnica d’inserció con-
trola les entrades i sortides al servei i està a la dispo-
sició dels usuaris/es que ho necessiten. Es valora la
participació i assistència al Club a l’hora de presentar
candidatures a les empreses.
• Sessions de grup: Un cop al mes els usuaris/
es poden participar de sessions en grup relaciona-
des amb la inserció laboral i les competències i ha-
bilitats socials. Les sessions es porten a terme als
locals de l’associació i són organitzades per la tèc-
nica d’inserció i la prospectora amb col·laboració
d’altres professionals de la mateixa entitat. S’informa
als usuaris/es d’aquestes sessions al Club de feina.

Memoria 1112-sao prat

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Memoria 1112-sao prat

Similar to Memoria 1112-sao prat (20)

More from Maria Porcel Lopez

More from Maria Porcel Lopez (20)

Memoria 1112-sao prat