Un escriptor eivissenc
Marià Villangómez Llobet va néixer a la ciutat d'Eivissa, el 10 de gener de 1913. Ha mort el 12 de maig de 2002.
Fill d'una família de metges i farmacèutics, va optar per no seguir la tradició familiar i, ja en el batxillerat, va decantar-se cap al estudis de lletres. D'adolescent va començar a escriure poemes alhora que llegia, preferentment poesia, amb assiduïtat i passió, esperonat per la important biblioteca del seu pare. L'any 1928 es va traslladar a Barcelona per iniciar la carrera de Dret.
Escriptor. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, inicià els estudis de lletres, però no pogué acabar-los, ja que fou mobilitzat a causa de la Guerra Civil. Havent obtingut, però, el títol de mestre, exercí aquesta professió del 1942 al 1967. Fundà l’Institut d’Estudis Eivissencs, en les activitats del qual ha col·laborat habitualment. La seva producció poètica es caracteritza per la cura formal i pels temes, de caire pitiús i universal a la vegada.   (...) Villangómez ens ofereix, en la seua poesia, una de les visions de paisatge més interessants de tota la literatura catalana, i, també des del mateix inici, una de les més variades.   Isidor Marí i Jean Serra,  La nostra pròpia veu,  Institut d’Estudis Eivissencs, 1984, Eivissa
Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Fill Il·lustre de la Ciutat d'Eivissa Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Medalla d'Or del Consell d'Eivissa i Formentera Doctor Honoris Causa per la UIB Reconeixements
SENSACIÓ D'EIVISSA     El llarg matí d'estiu. El sol ardent.   l'ombra de la figuera, travessada   de brisa, entre el rostoll, clou la manada   de les ovelles i el pastor indolent.   S'alça cap a la punta un floc de pins,   d'on ve una olor calenta i aromada.   Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,   la proa a rumb, s'allunya blau endins
El grup eivissenc UC ha estat el principal responsable de posar música a l'obra de Villangómez. Format per Isidor Marí (només als seus inicis), Victorí Planells i Joan Marí, la seua discografia és aquesta:      DISCOGRAFIA D'UC (discs que inclouen poemes de Villagómez): En aquesta illa tan pobra  (1976). Inclou la cançó "Sa lluna pagesa", que és una adaptació musical d'un poema de Villangómez a càrrec de Joan Marí ("Moreno").   Una ala sobre el mar  ( ). Inclou la cançó "Ball pagès", que és una adaptació musical d'un poema de Villangómez a càrrec de Victorí Planells.   Camins de migjorn  (1994). Inclou les cançons  Formentera, Sense tu  i  Cançó de vesprada. Entre la mar i el vent. UC canta a Marià Villangómez  (1996). Com el seu subtítol indica, és un disc dedicat en la seua totalitat a musicar poemes del poeta eivissenc.   Poesia musicada
La música que es pot sentir de fons s’inclou al disc “Camins de migjorn” del grup UC. CANÇÓ DE VESPRADA Tres grans pins, vora el camí,   alcen llurs ombrívols fronts.   El vent, que no vol dormir,   els omple el cor de cançons.   Camp i camp. Es vessa al mig   una campana vespral...   Voler l'impossible ens cal,   i no que mori el desig.   S'ha despertat tot l'amor   sota la volta d'estels.   ¿Déu no es mostra al nostre enyor en el seu món, sense vels?   S'escolta com el trepig   d'una bellesa immortal.   Voler l'impossible ens cal,   i no que mori el desig.
Sonetos mediterráneos ,  1945.  Terra i somni,  1948.  Elegies i paisatges,  1949.  Els dies,  1950.  Els   béns incompartibles , 1954.  La ciudad de Ibiza y sus poetas , 1954.  Ibiza y Formentera: impresiones de paisaje . , 1955.  L'any en estampes: visions d'Eivissa. , 1956, 1989.  Sonets de Balansat . , 1956.  Ceguesa de l'estel. , 1956.  Llibre d'Eivissa: paisatge, història, antologia . , 1957.  La miranda.  (Inclou  Ceguesa de l'estel). , 1958.  El cop a la terra.,  1962.  Declarat amb el vent. , 1963.  Antologia poètica. , 1969.  Curs d'iniciació a la llengua: normes gramaticals, lectures eivissenques i formentereres . , 1972.  Eivissa: la terra, la història, la gent . ,1974.  La miranda. Declarat amb el vent . , 1977, 2ª ed.  Alguns escrits sobre les Pitiüses. , 1981.  Es més alt embruixament. Se suspèn la funció . , 1983.  Poemes.  Amb dibuixos de Vicenç Calbet., 1984.  El palau de la natura  (Antologia poètica a cura de J.C. Llop)., 1986.  D'adés i d'ahir.  1988.  Parlar i escriure . , 1994.  Entre la mar i el vent: UC canta a Marià Villangómez. , 1995.  Les germanes captives . , 1998.
Aquesta presentació ha estat elaborada per Isabel Ferrer com a una activitat del Curs “Aplicació de les TIC a l’educació primària”. El seu contingut ha estat extret de les següents pàgines d’Internet on s’hi pot trobar més informació: http :// www . mallorcaweb .com/Mag-Teatre/ villangomez http :// www . uoc .es/lletra/noms/ mvillangomez http :// www .escriptors.com/autors/ villangomezm / index . html http :// www . iec .es/ institucio / presidencia /Gabinet/membres/corresponents/ mariavillangomez . htm

Marià Villangómez

  • 1.
  • 2.
    Marià Villangómez Llobetva néixer a la ciutat d'Eivissa, el 10 de gener de 1913. Ha mort el 12 de maig de 2002.
  • 3.
    Fill d'una famíliade metges i farmacèutics, va optar per no seguir la tradició familiar i, ja en el batxillerat, va decantar-se cap al estudis de lletres. D'adolescent va començar a escriure poemes alhora que llegia, preferentment poesia, amb assiduïtat i passió, esperonat per la important biblioteca del seu pare. L'any 1928 es va traslladar a Barcelona per iniciar la carrera de Dret.
  • 4.
    Escriptor. Llicenciat endret per la Universitat de Barcelona, inicià els estudis de lletres, però no pogué acabar-los, ja que fou mobilitzat a causa de la Guerra Civil. Havent obtingut, però, el títol de mestre, exercí aquesta professió del 1942 al 1967. Fundà l’Institut d’Estudis Eivissencs, en les activitats del qual ha col·laborat habitualment. La seva producció poètica es caracteritza per la cura formal i pels temes, de caire pitiús i universal a la vegada. (...) Villangómez ens ofereix, en la seua poesia, una de les visions de paisatge més interessants de tota la literatura catalana, i, també des del mateix inici, una de les més variades. Isidor Marí i Jean Serra, La nostra pròpia veu, Institut d’Estudis Eivissencs, 1984, Eivissa
  • 5.
    Creu de SantJordi de la Generalitat de Catalunya Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Fill Il·lustre de la Ciutat d'Eivissa Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears Medalla d'Or del Consell d'Eivissa i Formentera Doctor Honoris Causa per la UIB Reconeixements
  • 6.
    SENSACIÓ D'EIVISSA   El llarg matí d'estiu. El sol ardent.  l'ombra de la figuera, travessada  de brisa, entre el rostoll, clou la manada  de les ovelles i el pastor indolent.  S'alça cap a la punta un floc de pins,  d'on ve una olor calenta i aromada.  Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,  la proa a rumb, s'allunya blau endins
  • 7.
    El grup eivissencUC ha estat el principal responsable de posar música a l'obra de Villangómez. Format per Isidor Marí (només als seus inicis), Victorí Planells i Joan Marí, la seua discografia és aquesta:   DISCOGRAFIA D'UC (discs que inclouen poemes de Villagómez): En aquesta illa tan pobra (1976). Inclou la cançó "Sa lluna pagesa", que és una adaptació musical d'un poema de Villangómez a càrrec de Joan Marí ("Moreno"). Una ala sobre el mar ( ). Inclou la cançó "Ball pagès", que és una adaptació musical d'un poema de Villangómez a càrrec de Victorí Planells. Camins de migjorn (1994). Inclou les cançons Formentera, Sense tu i Cançó de vesprada. Entre la mar i el vent. UC canta a Marià Villangómez (1996). Com el seu subtítol indica, és un disc dedicat en la seua totalitat a musicar poemes del poeta eivissenc. Poesia musicada
  • 8.
    La música quees pot sentir de fons s’inclou al disc “Camins de migjorn” del grup UC. CANÇÓ DE VESPRADA Tres grans pins, vora el camí,  alcen llurs ombrívols fronts.  El vent, que no vol dormir,  els omple el cor de cançons.  Camp i camp. Es vessa al mig  una campana vespral...  Voler l'impossible ens cal,  i no que mori el desig.  S'ha despertat tot l'amor  sota la volta d'estels.  ¿Déu no es mostra al nostre enyor en el seu món, sense vels?  S'escolta com el trepig  d'una bellesa immortal.  Voler l'impossible ens cal,  i no que mori el desig.
  • 9.
    Sonetos mediterráneos , 1945. Terra i somni, 1948. Elegies i paisatges, 1949. Els dies, 1950. Els béns incompartibles , 1954. La ciudad de Ibiza y sus poetas , 1954. Ibiza y Formentera: impresiones de paisaje . , 1955. L'any en estampes: visions d'Eivissa. , 1956, 1989. Sonets de Balansat . , 1956. Ceguesa de l'estel. , 1956. Llibre d'Eivissa: paisatge, història, antologia . , 1957. La miranda. (Inclou Ceguesa de l'estel). , 1958. El cop a la terra., 1962. Declarat amb el vent. , 1963. Antologia poètica. , 1969. Curs d'iniciació a la llengua: normes gramaticals, lectures eivissenques i formentereres . , 1972. Eivissa: la terra, la història, la gent . ,1974. La miranda. Declarat amb el vent . , 1977, 2ª ed. Alguns escrits sobre les Pitiüses. , 1981. Es més alt embruixament. Se suspèn la funció . , 1983. Poemes. Amb dibuixos de Vicenç Calbet., 1984. El palau de la natura (Antologia poètica a cura de J.C. Llop)., 1986. D'adés i d'ahir. 1988. Parlar i escriure . , 1994. Entre la mar i el vent: UC canta a Marià Villangómez. , 1995. Les germanes captives . , 1998.
  • 10.
    Aquesta presentació haestat elaborada per Isabel Ferrer com a una activitat del Curs “Aplicació de les TIC a l’educació primària”. El seu contingut ha estat extret de les següents pàgines d’Internet on s’hi pot trobar més informació: http :// www . mallorcaweb .com/Mag-Teatre/ villangomez http :// www . uoc .es/lletra/noms/ mvillangomez http :// www .escriptors.com/autors/ villangomezm / index . html http :// www . iec .es/ institucio / presidencia /Gabinet/membres/corresponents/ mariavillangomez . htm

Editor's Notes

  • #9 Escoltar aquest poema cantat per Victorí Planells i Joan Murenu (UC) Remarcar la tornada “Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig”.